Eugeni S. Reig

1. Comentaris diversos

● En el DNV falta la paraula actualitzable que significa 'que es pot actualitzar'.

● En el DNV falta la paraula encadellable que significa 'que es pot encadellar'.

● En el DNV falta la paraula triàdic que significa 'relatiu a la tríada'.

● En el DNV falta la paraula lanista que significa 'propietari d’una escola de gladiadors'.

● En el DNV falta la paraula sifoner que significa 'repartidor (o venedor) de sifons'.

● En el DNV falta la paraula tenoreta que significa 'calor que desprén un ésser viu'.

● En l’entrada cigarret del DNV falta cigarret electrònic.

● En el DNV falta el neologisme vapejar, 'inhalar el vapor d’un cigarret electrònic i expel·lir-lo'.

● En el DNV falta el verb completivitzar que significa 'introduir una clàusula completiva en una oració'.

● En el DNV falta la paraula completivització que significa 'acció de completivitzar', és a dir, 'introducció d’una clàusula completiva en una oració'.

● En el DNV falta la paraula completivitzador que significa 'nexe lingüístic amb el qual es realitza la completivització d’una clàusula'.

● En el DNV falta la paraula componencial (anàlisi componencial, semàntica componencial, teoria componencial, mètode componencial, etc.)

● En el DNV falta la paraula triàrquic (teoria triàrquica de la intel·ligència, model triàrquic, etc.)

● En el DNV falta la paraula tactisme.

● En el DNV falta la paraula psicoemocional.

● En l’entrada salsa del DNV trobem salsa rosa, salsa tàrtara i salsa verda. Falten algunes salses tan importants com la salsa holandesa, la salsa espanyola, la salsa bolonyesa o la salsa bearnesa.

● En l’entrada balí del DNV caldria posar una segona accepció, balí de paper, que hauria de remetre a llampuga 4.

● En el DNV trobem la paraula bioremediació que ens diu que significa:

f. ECOL. Aplicació d'agents biològics a un medi contaminat per a degradar els contaminants d'origen orgànic o extraure els d'origen inorgànic.

El TERMCAT ens diu que la paraula bioremediació significa:

Aplicació d'agents biològics en un medi contaminat per a degradar els contaminants d'origen orgànic o extreure'n els d'origen inorgànic.

És evident que els redactors del DNV han calcat la definició del TERMCAT i l’única modificació que han fet és eliminar el pronom feble en.

Considere més adequada la definició 'conjunt de tècniques d'anul·lació dels efectes nocius d'elements tòxics o contaminants en el medi ambient fent ús de microorganismes o enzims'.

● En el DNV falta la paraula remediació que significa 'conjunt de tècniques d'anul·lació dels efectes nocius d'elements tòxics o contaminants en el medi ambient'.

● En el DNV es podrien afegir diversos derivats de remediació, com ara:

– fitoremediació que significa 'conjunt de tècniques d'anul·lació dels efectes nocius d'elements tòxics o contaminants en el medi ambient fent ús de vegetals'.

– micoremediació que significa 'conjunt de tècniques d'anul·lació dels efectes nocius d'elements tòxics o contaminants en el medi ambient fent ús de fongs'.

● Cal aclarir que la paraula remediació i els seus derivats (bioremediació, fitoremediació, micoremediació, etc.) es poden substituir per descontaminació i els derivats corresponents (biodescontaminació, fitodescontaminació, micodescontaminació, etc.) que em semblen més adequats.

● En el DNV falta la paraula classema que significa 'part del semema d’una unitat lèxica, constituïda pel conjunt de semes genèrics característics de lexemes que, encara que pertanyents a diferents camps lèxics, formen una mateixa classe semàntica'.

● En el DNV falta la paraula virtuema que significa 'sema virtual que es pot actualitzar només en determinades situacions propiciades pel context'.

● La 4a accepció de l’entrada pelfa del DNV és:

f. [col·loq.] Bufa, ventositat olorosa.

En l’entrada olorós -osa del DNV diu:

    No sembla que “ventositat olorosa” siga una denominació afortunada per a una bufa molt pudenta. ¿No seria més encertat dir que una pelfa és una 'ventositat que fa molta pudor'?

● En el DNV no he trobat cap denominació per al dolç que el DIEC anomena xuixo i que definix de la manera següent:

m. [HO] Dolç de forma més o menys cilíndrica farcit de crema, fregit i recobert amb sucre. 

Aquest dolç, d’origen gironí, l’he vist moltes voltes en confiteries valencianes i jo n’he menjat més d’una volta.

Tot fa pensar que la denominació que hauria d’arreplegar el DNV hauria de ser xuixo, la mateixa que recull el DIEC, però té un problema. La paraula grafiada xuixo, si la llig un gironí la pronunciarà [ʃúʃu] però si la llig un valencià la pronunciarà [ʧújʃo] que s’assembla ben poc a la pronúncia del gironí. A més, en les confiteries valencianes, a aquest dolç l’anomenen sussú –pronunciat [susú]– fent recaure la força de la pronúncia sobre la darrera síl·laba. Potser una solució seria posar les dues paraules i que una remetera a l’altra.

● El DNV no arreplega la paraula xusso –pronunciada [ʧúso]–, valencianització de la paraula castellana chuzo que el DRAE definix de la manera següent:

m. Palo armado con un pincho de hierro, que se usa para defenderse y ofender.

¿Hi ha cap altra denominació valenciana per a aquest bastó de fusta amb un punxó de ferro a la punta que portaven antigament els serenos?

● El DNV arreplega tallaruca i talleruca, però no tallaruc.

● En la 6a accepció de l’entrada batejar del DNV diu:

qui no té padrins no el bategen V. padrí¹ 5

En lloc de remetre a padrí¹ ha de remetre a padrí perquè no hi ha padrí².

● El DNV no arreplega la paraula bardo, nom d’un rajol foradat, bastant ample i molt llarg però de poc gruix –només té un forat de gruix– que tradicionalment s’ha usat per a fer trespols. Actualment s’empren bardos ceràmics per a fer fronteres de determinats edificis. La paraula la conec del parlar d’Alcoi. La paraula no em consta que siga castellana. El DRAE i el Diccionario del español actual no la recullen i jo no recorde haver-la sentida en cap conversa entre castellanoparlants. Si aquesta mena de rajol no té cap altra denominació en valencià, potser caldria pensar si cal incloure la paraula bardo en el DNV.

● El DNV arreplega el verb descentralitzar que definix així:

v. tr. Fer que (alguna cosa) deixe d'estar centralitzada

Però no recull el verb recentralitzar que podríem definir de la manera següent: 'fer que (alguna cosa) que s’havia descentralitzat torne a estar centralitzada'.

2. Alguns vocables que falten en el DNV

Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no apareixen en el DNV.

actualitzable

bardo

biodescontaminació

classema

completivització

completivitzador

completivitzar

componencial

encadellable

fitodescontaminació

fitoremediació

lanista

micodescontaminació

micoremediació

psicoemocional

recentralitzar

remediació

sifoner

sussú (o xuixo)

tactisme

tallaruc

tenoreta

triàdic

triàrquic

vapejar

virtuema

xuixo (o sussú)

xusso

3. Fraseologia lèxica que falta en el DNV

Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.

balí de paper

cigarret electrònic

salsa bearnesa

salsa bolonyesa

salsa espanyola

salsa holandesa

4. Cibergrafia

Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es/dnv>

Eugeni. S. Reig

València, 22 d’agost del 2014

-------------------------------------------------------------------------------------------------