InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 1052 (dijous 16/10/2014) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes
ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
SUMARI
1) 300
dites que faran història
2) Joan Tudela - Article sobre el llibre
de Quim Gibert "Qui estima la llengua, la fa servir"
3) J. Leonardo Giménez - Pata, pota,
patilla i patada
4) Màrius Serra - Rascador?
5) Núria Puyuelo - Un esborrall a
l'esborrany
8) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Article publicat en el Levante-EMV divendres 19 de
setembre del
2014
Pata, pota, patilla i
patada
J. Leonardo Giménez
Un divendres de principi d'any esta columneta versava sobre el verb
“espatarrar”, és a dir ‘obrir molt les cames, separar-les, eixancar-se', que la
majoria de diccionaris no incloïen amb eixa forma. Esperava que el Diccionari normatiu valencià
l'arreplegara tal com la diem majoritàriament els valencians, amb “a” en la
tercera síl·laba, com així ha sigut. Tot d'acord amb la realitat de la parla i
com també van inventariar Alcover i Moll en el Diccionari català-valencià-balear. Per
tant, podem espatarrar-nos com sempre ho hem fet i també normativament. Deia en
la columneta esmentada que eixe verb té en les síl·labes centrals “pata”,
paraula condemnada pels textos sagrats de la vella normativa. Però l'Acadèmia
Valenciana de la Llengua, encertadament, l'ha inclosa en el DNV, amb la marca de
col·loquial, la qual cosa s'adiu a la realitat de la parla i a la integració
d'eixe terme en la comunicació entre valencianoparlants. El model de llibre
preferix “pota”, però eixa forma no sempre té el sentit comunicatiu de “pata” en
la majoria de situacions en què la usem. Eugeni S.
Reig, en un aclaridor article, publicat en Infomigjorn, diu:
“La paraula pata
és molt antiga en valencià. Ja la trobem en el Thesaurus Puerilis d'Onofre Pou. És,
doncs, una paraula que emprem des de fa cinc cents anys o més. L'emprem
actualment per a denominar les extremitats dels animals per als que no usem ni
peu ni pota. Un ànec, un fardatxo, una gallina,
una mosca, un pardalet o una sargantana, per exemple, tenen pates”. I afegix:
“Per als valencians la paraula pota
ha tingut sempre només el significat que li assigna Francesc Ferrer Pastor en el
seu Diccionari general: 'Peu de la
bèstia equina, bovina, etc.'.
I necessaris són els derivats de “pata”, com ara “patilla”, paraula
admesa per tots els diccionaris de referència, i “patada”, que encertadament
també figura en el diccionari de l'AVL. El DIEC2 no l'arreplega. Pla Nualart,
crític amb alguns casos de la normativa, diu, en Ara, que “És una paraula fortament
integrada al col·loquial
jo no la veig inadequada en diàlegs espontanis”. I
dubta molt que cap disciplina normativa porte a una embarassada, de dialecte
oriental, a dir, plena d'emoció “Ai, la primera potada del nen”. Jo tampoc ho
crec. Ni allà ni ací. Certament, hi ha criatura que ja comença fent el burret en
el claustre matern, però sense potes, perquè no és cap ruc. Amb els peuets,
manetes i colzets ja en fa prou.
4)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT
AVUI divendres 3 d'octubre del
2014
Motacions
Rascador?
per Màrius
Serra
Aquesta setmana, com la major part de setmanes de la meva vida, he
descobert una paraula nova. Rascador. Un mot transparent que el DIEC defineix en primera instància amb
un genèric “instrument per a rascar” i després en detalla un munt d'usos més
específics en àmbits com el dels picapedrers, els llauners o els
escura-xemeneies. Dilluns a Artés, al Bages, vaig descobrir que els artesencs la
fan servir per designar l'estri de fer punta al llapis. El que jo sempre n'he
dit maquineta, en un prodigi d'imprecisió. Aquest estri humil, tan present a les
escoles encara ara en plena era digital, rep noms ben diversos. A banda de
rascador, en els últims cinc anys d'exercici dialectològic al Divendres de TV3, n'he pogut documentar
quatre més. A Súria en deien trencapunxes, un terme amb ressons de Cavall Fort que augura un mal final per
a la pobra mina del llapis. A L'Escala, i en d'altres indrets de l'Empordà, del
llapis en diuen llàpits i de la maquineta l'escurça. És lògic, perquè resulta
obvi que n'escurça la longitud. Finalment, a Solivella, la pàtria del parlar
xipella, em van parlar amb cara de trapella del trempador i a Roda de Ter, la
pàtria de Martí i Pol i Emili Teixidor, del trempa o trempallapis. Cal ser
lingüísticament ben trempat per saber que, a banda de tenir una erecció, trempar
en català pot voler dir a) endurir l'acer, b) afinar un instrument, c) amanir
(sobretot a Mallorca) i d) tallar una ploma de manera que serveixi per a
escriure. Trempador o trempallapis, doncs, s'acullen a aquesta darrera accepció.
Com en dieu, de la maquineta? Feu-m'ho saber a mariusserra@verbalia.com.
5)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL
PUNT AVUI divendres 3 d'octubre del
2014
Un esborrall a
l'esborrany
Núria Puyuelo
Tot sovint hi ha paraules
que confonem perquè tenen significats molt semblants. No és el mateix un destí
que una destinació o provar una cosa o emprovar-se-la. Per usar-los correctament
és important saber-ne bé el significat. Per exemple, entre runa i
ruïna, cal diferenciar que una runa és el conjunt de les pedres, trossos de
guix i ciment, ferros i altres materials que queden quan s'ha ensorrat una casa
o un edifici, i les ruïnes són les restes d'un edifici o una ciutat que s'ha
ensorrat o que es conserva en molt mal estat.
Un altre parell de mots que sovint es confonen és cita i
citació. Una persona té una cita quan ha quedat de trobar-se amb algú en
un lloc i una hora determinats, en canvi, una persona fa una citació quan
reprodueix un text o un fragment d'un text. També és curiós advertir que en
català existeix la paraula deport, que és una recreació, un esbarjo a
l'aire lliure, és a dir, que no té el mateix significat d'esport. Tampoc
és el mateix un peregrí, que és rar i es veu poques vegades, que un pelegrí, una
persona que per fe i devoció fa un viatge a una església o a un lloc sagrat. I
amb què tapem una olla perquè bulli abans, amb una tapa o una tapadora? Amb una
tapadora, perquè la tapa només la fem servir per tancar per la part de dalt una
capsa, una caixa o d'un recipient. I què fem amb la tovallola, ens assequem o
ens eixuguem les mans? Ens les eixuguem, perquè el verb assecar és treure
la humitat d'una cosa que per si sola ja en té com per exemple un rierol o una
font; en canvi, eixugar fa referència a treure la humitat a una cosa
mullada, com ara les mans, la cara o la roba. I entre falda i faldilla? En
català, com en castellà, també existeix la falda però designa la part del vestit
que cobreix el cos de la cintura cap avall.
A l'escola també podem escoltar tres paraules força semblants:
esborrall, esborrany i esborrador. L'esborrall és una taca
que es fa al paper mentre escrivim, amb la tinta d'un bolígraf, per exemple.
Mentre que l'esborrador es fa servir per esborrar la pissarra i l'esborrany és
un primer escrit o un primer projecte d'una cosa que després pot ser modificada
o corregida.
Sabíeu que...
Convé fer un ús precís de les paraules i diferenciar mots que poden
semblar sinònims (capsa i caixa), o que, tot i ser molt semblants,
tenen significats diferents (planell i plànol) i evitar les formes
imprecises (això, allò, cosa,
fer).
Publicat en el diari EL PAÍS dimarts 7
d'octubre del 2014
Jordi Soler
7)
8)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - a pam a
pam
2) Eugeni S. Reig - a
primeries
3) Antoni Llull Martí - Porc, bacó,
beicon
4) Pere Ortís - Empobriment de la
llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els
adverbis pronominals EN i HI.
5) Albert Pla Nualart - Hi ha seriosos indicis que se'ns en està anant
l'olla
6) Pere Ortís - Cruïlla molt
crítica
7) Jaume Salvanyà - «Nominar», significat i
règims
8) Quim Gibert - Saskatchewan, la dolçor de la baies
violetes
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
Els nous
subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins
d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de
Setmana que s'han publicat fins
ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací