1. Comentaris diversos
● La primera accepció de l’entrada fatxada del DNV
és:
f.. CONSTR. Façana. En la fatxada de l'edifici hi ha l'escut d'armes de la
família.
La primera accepció de l’entrada façana del DNV
és:
f. CONSTR. Cara
principal d'un edifici.
Han restaurat la façana de
l'església.
La segona accepció de l’entrada frontera del DNV
és:
f. CONSTR. Cara
principal d'un edifici.
Han restaurat la frontera de
l'edifici.
La primera accepció de l’entrada frontis del DNV
és:
m.
inv.
CONSTR. Cara
principal d'un edifici.
La primera accepció de l’entrada frontispici del DNV
és:
m. CONSTR. Cara
principal d'un edifici.
Com que fatxada, façana, frontera, frontis i frontispici són, en l’accepció que ens ocupa, paraules equivalents, cal triar una
forma principal i les formes secundàries han de remetre a ella. No té sentit
repetir la mateixa definició en diverses paraules
equivalents.
● En l’entrada galdufa del DNV diu:
f. Halo
lluminós al voltant de la Lluna, que sol ser senyal de pluja.
Hui la lluna té
galdufa.
En l’entrada tana2 del DNV diu:
f. Rogle
de llum pàl·lida més o menys irisada que apareix a vegades al voltant de la
lluna i que presagia pluja.
Com
que els dos mots són equivalents, els dos han de tindre exactament la mateixa
definició. Considere que la definició de tana2 és la
més adequada. La millor solució és triar u dels dos mots com a entrada principal
i que l’altre remeta a ell.
● En l’entrada galer del DNV diu:
m.
BOT. Roure
de fulla xicoteta (Quercus faginea).
En l’entrada roure del DNV trobem:
roure
valencià m.
BOT. Arbre
(Quercus faginea) de fulles xicotetes, coriàcies, amb el revers cobert de densos pèls
estrelats i amb les dents xicotetes i regulars, agudes, les quals, ja seques,
queden tot l'hivern en l'arbre, donant-li un aspecte ben característic i
original entre els caducifolis.
Com
que galer i roure valencià són dues denominacions de l’arbre de
l’espècie Quercus
faginea cal que les definicions siguen
idèntiques en els dos casos. Considere que la definició de
roure valencià és la
més adequada. La millor solució és triar una de les dues denominacions com a
entrada principal i que l’altra remeta a ella.
● En el DNV trobem:
barastell xiquet molt viu i entremaliat.
ferrabràs xiquet
inquiet que fa moltes malifetes.
ravatxol xiquet rebel, que fa maleses.
Com
que les tres paraules són equivalents, les tres han de tindre exactament la
mateixa definició. Considere que la definició de barastell és la més
adequada. La millor solució és triar una de les tres paraules com a entrada
principal i que les altres dues remeten a ella.
● La segona accepció de l’entrada pitxerada del DNV
és:
f. Colp pegat amb un pitxer.
En canvi, en l’entrada gotada no diu 'colp pegat amb un got' ni en l’entrada tassonada 'colp pegat amb
un tassó' ni en l’entrada platada 'colp pegat amb un plat'.
¿Significa açò que un pitxer és un objecte adequat per a pegar colps i un got,
un tassó o un plat no ho són pas? En el DNV trobem un grapat de colps
pegats amb els objectes més sorprenents com, per exemple, piuada (colp
pagat amb el piu), llimada (colp pegat amb una llima), figada
(colp pegat amb una figa) o pitxerada (colp pegat amb un pitxer). La
quantitat d’objectes que es poden utilitzar per a pegar colps és immensa. Segons
aquest criteri caldria incloure en el DNV paraules com ara
clarinetada (colp pegat amb un clarinet), orinalada (colp pegat
amb un orinal) o alficossada (colp pegat amb un
alficòs).
Considere que els redactors del DNV han de revisar totes les
entrades que tenen una accepció “colp pegat amb” i estudiar quines s’han de
deixar i quines s’han d’eliminar.
● En el DNV falta la paraula usieta, paragentilici que
s’aplica als habitants d’Ontinyent.
● En el DNV falten les paraules tanorèxia ('síndrome caracteritzada per una obsessió addictiva a tindre la pell
morena') i tanofòbia ('aversió a prendre el sol'). Les paraules tanorèxia i tanofòbia no han estat
acceptades per la comunitat científica internacional i no les trobem en el
Diccionari enciclopèdic de la medicina ni les arreplega el TERMCAT. No
obstant això, són molt usades pels mitjans de comunicació. Cal estudiar la
conveniència d’acceptar-les com a normatives i incloure-les en el
DNV.
● En l’entrada acronímia del DNV
diu:
f.
LING. Fenomen
consistent en la creació d'acrònims
En lloc de fenomen es podria posar sistema o
procediment. Seria convenient reflexionar una mica sobre
açò.
● En el DNV falta la locució pegar un gambo que significa
'fer una passejada'.
● En el DNV trobem:
fer la
palometa loc. verb. Anar
d'un lloc a l'altre regirant-ho tot.
En el DCVB trobem:
Fer la palometa: anar d'un lloc a l'altre cercant o regirant-ho tot
(Val.)
És evident que els redactors del DNV s’han limitat a copiar el que diu el DCVB, però és incorrecte. Algú que fa la palometa, en cap cas regira res,
que jo sàpia. La definició del DCVB la trobe bastant sorprenent, la veritat.
Fer
la palometa té dos significats:
a) 'rondar a algú o alguna cosa amb intenció d’aconseguir un objectiu
determinat'. Exemple: “Miquel sempre va fent la palometa al voltant de Lluís.
Alguna cosa vol.”
b) 'anar d’ací cap allà canviant contínuament de direcció'. Exemple:
“Una de les coses que més em molesten quan porte el cotxe és dur algun cicliste
fent la palometa davant de mi.”
Cal revisar aquesta definició.
● La primera accepció de l’entrada gola del
DNV és:
f.
ANAT. Part
anterior del coll, espai comprés entre el vel del paladar i l'entrada de
l'esòfag i la laringe.
Em fa mal la
gola.
En lloc de “anterior” ha de dir “anterointerna”. Si als valencians ens
diuen “part anterior del coll” entendrem sempre que ens parlen de la part
anteroexterna, no de la anterointerna.
● Les paraules anterointern i anteroextern
no les arreplega el DNV.
● En l’entrada gam del DNV falta una
accepció que remeta a daina 1.
● En el DNV trobem l’entrada uei que ens diu que es
pronuncia [wéj] i ens la definix de la manera següent:
interj. S'usa
per a expressar admiració, sorpresa, desil·lusió o
contrarietat.
He de
dir:
1) Jo,
aquesta interjecció, l’he sentida pronunciar amb e tancada i amb e
oberta. Considere que caldria posar les dues pronúncies.
2) Jo
no recorde haver sentit mai aquesta interjecció usada per a expressar admiració. Per
a expressar sorpresa, desil·lusió o contrarietat, sí, moltes voltes, però
admiració, mai. No m’imagine cap persona que, en trobar-se per primera volta
davant de la torre inclinada de Pisa, exclame: ¡uei! Si ho fera, significaria
decepció, no admiració.
3) He sentit moltes més voltes ¡uai! que
¡uei! En canvi, el DNV no arreplega la variant formal ¡uai!
Considere que l’hauria d’arreplegar.
● L’entrada desgrugar del DNV remet a
descucar que el DNV definix com 'llevar els cucs (de les
plantes)'.
Desgrugar és 'llevar les grugues (de les
plantes)'.
Una gruga no és un cuc, és una larva d’un insecte.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
anteroextern
anterointern
tanofòbia
tanorèxia
¡uai!
usieta
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions,
frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
pegar un gambo
4. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 8 d’agost del 2014