494. A Catalunya, Andorra
i no tant a les Illes Balears, el català guanya parlants en termes
absoluts.
F. Xavier Vila Moreno
Director de
Tim Armstrong, que va néixer a Nova York i va créixer a Seattle, va arribar a Escòcia fa quinze anys. “Si fes l'arbre genealògic segur que hi trobaria algun avantpassat escocès, però vaig fer cap a Escòcia perquè la meva xicota era d'aquí”, explica.
Tot just arribar-hi, es va familiaritzar amb l'escena musical alternativa d'Edimburg i Glasgow, on va fer amics gaelicoparlants. Amb ells va crear Mill a h-Uile Rud (Destrueix-ho Tot), un grup de música punk en gaèlic. “Habitualment l'ús del gaèlic en música es redueix al folk, però per a nosaltres cantar en una llengua minoritària en registres alternatius era cool i antisistema”, recorda. “Teníem clar que la major part del públic no ens entendria, perquè històricament la comunitat lingüística en gaèlic no ha estat ni a Glasgow ni a Edimburg, sinó a l'est de les Highlands escoceses i a les illes Hèbrides. Però no ens importava, no teníem objectius comercials”, assegura.
Val més malament que mort
“En la música punk les lletres de les cançons acostumen a ser molt simples. Però, tot i així, quan escolto el que vaig escriure fa deu anys hi detecto errors. El meu gaèlic era molt dolent, però, com diu un proverbi escocès: “És preferible un gaèlic mal parlat que mort ( is fheàrr Gàidhlig bhriste na Gàidhlig sa chiste )”, comenta per justificar-se. Amb els anys va voler millorar el seu nivell d'aquesta llengua i per això es va matricular al Sabhal Mòr Ostaig, un college situat a la península de Sleat, a l'illa de Skye, al nord-est d'Escòcia, i que té com a llengua vehicular el gaèlic: “I aquell centre ja no l'he abandonat. Ara hi treballo de professor i investigador. Com a sociolingüista m'he especialitzat en l'evolució social de les llengües minoritàries”.
“Pel seu poc pes demogràfic, el gaèlic mai podrà competir amb l'anglès com a llengua d'ús social, això ho hem d'assumir. A més, a diferència de les llengües indígenes d'Irlanda i Gal·les, el gaèlic escocès té molt poc pes en l'imaginari nacional. De fet, no es pot establir una correlació directa entre llengua, identitat i creences polítiques. En el debat sobre el referèndum no hi ha una connexió evident entre els parlants del gaèlic i el vot independentista”, explica Armstrong. Però, malgrat les seves febleses -o potser precisament per això-, hi ha consens polític per protegir el gaèlic. Els estudis recents demostren que les iniciatives institucionals de suport a la llengua, com a mínim, n'han aturat la recessió. El 1755, des que hi ha registres oficials, prop del 22% de la població l'utilitzava.
Els últims anys, tot i la davallada colossal, el nombre de parlants s'ha estabilitzat. El govern d'Escòcia i els ajuntaments de les poblacions on el gaèlic encara es manté com a llengua habitual han aconseguit posar en marxa una xarxa d'escoles on -en diversos graus d'aprofundiment- es promou la immersió lingüística. Fa sis anys, a més, va néixer BBC Alba, el canal en gaèlic de la cadena pública britànica, i el 1985, Radio Nan Gàidheal.
Dos serveis públics que el Partit Nacionalista Escocès s'ha compromès a mantenir en cas d'independència. “Es voti independència o no, la situació del gaèlic no canviarà gaire. Per tant, des del punt de vista exclusivament sociolingüístic, el futur polític m'interessa relativament. De fet, malgrat que ja fa quinze anys que sóc aquí, no podré votar en el referèndum, perquè no tinc la nacionalitat britànica. Els nord-americans ho posem tan difícil a l'hora d'atorgar papers als immigrants que països com el Regne Unit ens acaben pagant amb la mateixa moneda”, conclou Tim Armstrong amb un cert punt de resignació.
La península Ibèrica disposava d'una diversitat lingüística pròpia de cada una de les nacionalitats que la integraven. A més del gallec, existia el bable, el basc, la fabla, el català i el castellà. Aquests idiomes, parlats al nord de l'Espanya medieval entre el mar Cantàbric i els Pirineus, es van anar expandint cap al sud a la vegada que els territoris ocupats pels àrabs van ser recuperats pels cristians. Del gallec va néixer el portuguès; el bable, el basc i la fabla van quedar circumscrits als seus territoris; el castellà va ocupar tot el centre peninsular de cara a Andalusia, i el català es va expandir vers València i les illes Balears. Actualment han quedat com a llengües importants el castellà, el gallec, el basc i el català, mentre que el bable i la fabla ocupen reductes minoritaris dins els seus territoris. Des de mitjan segle XVII existeix l'aranès. La seva base idiomàtica pertany a la llengua d'oc, avui gairebé desapareguda a l'Estat veí. El català i el basc són encara una llengua.
A poc a poc el castellà es va anar introduint arreu de les Espanyes. A partir de mitjan segle XVII, quan Portugal es va independitzar, el seu gallec es va convertir en portuguès. A Catalunya, pels mateixos anys, el rei comú de Castella i Lleó i d'Aragó posava els bisbes a les nostres diòcesis que sempre eren castellans. Els bisbes portaven els seus eclesiàstics de confiança també castellans i escrivien i parlaven a les seves visites pastorals en llengua castellana. Però els nostres rectors no sabien altres idiomes que el llatí i el català i, malgrat la insistència dels bisbes, el castellà no va reeixir. A partir del Decret de Nova Planta es va introduir obligadament la llengua forastera. El castellà va aparèixer immediatament com a llengua judicial perquè la Reial Audiència així ho imposava als advocats, fiscals i jutges. Als seminaris, a partir del 1725-30 ja s'hi introdueix l'assignatura de llengua castellana, però els nous rectors, malgrat les insistents crides dels bisbes, van continuar redactant els libres parroquials en la llengua del poble. A partir del 1750-55 comencen a aparèixer les primeres partides en castellà. Els rectors ja feia més de 20 anys que sortien dels seminaris coneixent el castellà, però fins ben passada la meitat del segle XVIII, malgrat les constants crides de les oligarquies eclesiàstiques, no aparegueren els primers escrits en aquest idioma. Els batejos, i la resta de sagraments, continuaven escrivint-se en català i de tant en tant n'apareixia algun en castellà. A partir del segle XIX és quan la majoria de les notes ja apareixen en castellà i poques en català. Als ajuntaments arriben les ordres de castellanització immediatament, però les actes municipals segueixen escrivint-se en català fins a les darreries del segle XVIII. Ningú, excepte poquíssims, sabia el castellà i als empleats municipals els resultava molt difícil expressar-se en llengua diferent de la del poble. Es dóna el cas que a les tabes (contractes entre ajuntaments i particulars per establir acords de serveis municipals: molins d'oli o de sansa, pous de gel, l'hostal de la vila, etc.), que calia complementar amb una formalització notarial, l'escrivà municipal redactava el document en català i el notari el legalitzava en castellà. És a partir de les darreries d'aquest segle quan ja apareixen documents municipals escrits en la llengua forastera.
A València Del català se'n diu valencià i al seu estatut se li atorga la distinció de llengua pròpia, com si fos diferent de la nostra. A Aragó, al territori que s'hi parla, se l'ha distingit amb un nom diferent: ara és Lapao. Anteriorment, i de forma despectiva, se'n deia xapurreao. A València i a Aragó, on els alumnes que ho desitjaven podien estudiar-la en ser la llengua del seu poble, actualment se'ls hi ha negat. A les Balears també s'ha restringit el seu ensenyament. A Catalunya, l'Estat obligarà la Generalitat a pagar 6.000 euros als pares que no acceptin la normalització lingüística. En qüestió de llengua, quelcom hi ha que no funciona. El rei s'expressa en un català perfecte i ens diu que l'hem de preservar i protegir, però les traves governamentals en contra del seu coneixement són progressives. I això no lliga quan la normalització lingüística ens demostra que el bilingüisme és molt avantatjós, i a més és una riquesa i patrimoni heretat de les Espanyes medievals. Esperem que la sensatesa lingüística arribi aviat en benefici d'una riquesa que a la Constitució se'ns diu que cal protegir-la. O potser la Constitució s'interpreta sempre a favor d'uns i en contra dels altres?
Nou període d'inscripcions a cursos de català
L'oferta se
centra especialment en la formació en l'entorn empresarial i
laboral
El Consorci per a la Normalització Lingüística, que enguany celebra el
seu 25è aniversari, obre un nou període d'inscripcions a cursos de català
generals i específics per sectors. L'oferta inclou 5 nivells –elemental, bàsic,
intermedi, suficiència i superior– i tres modalitats d'aprenentatge: presencial
(cursos de 45, 90 o 120 hores), semipresencial i en línia a través del Parla.cat. Aquest any, els preus de matrícula als
cursos tutorials en línia han baixat respecte de l'any
anterior.
D'altra banda, amb l'eslògan ‘Connecta't al català', el CPNL ofereix
cursos orientats a l'empresa i professionals de diferents sectors com ‘Atenció al públic per al comerç', ‘Català bàsic per a empresaris', ‘Comunicacions administratives', ‘Català a taula. Curs per a la restauració', ‘Escriptura eficaç', ‘Tècniques i pràctiques' o ‘Català per a professionals sanitaris'.
Es pretén, així, fer créixer la presència, el coneixement i la qualitat de la
llengua catalana en l'àmbit socioeconòmic.
Els cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística es basen en
els programes de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística
(DGPL) de la Generalitat de Catalunya. Els certificats de nivell expedits pel
CPNL són equivalents als certificats de la DGPL i tenen una correspondència amb
els nivells del Marc europeu comú de referència
(MECR).
“Involució jurídica sense precedents” del
català
Un informe denuncia una ofensiva de la
llengua en tots els territoris a mans del Partit
Popular
L'estudi denuncia la posada en marxa de la
llei Wert i la política lingüística al País Valencià i les Illes
Balears
El català està vivint una situació paradoxal. D'una banda, té més parlants que mai, al voltant de deu milions, i una notable capacitat d'atracció, i, de l'altra, és objecte d'una “involució jurídica sense precedents”. Dues cares de la mateixa moneda constatades per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural. La primera, en l'informe sobre la situació de la llengua catalana del 2012, i la segona, en l'informe del 2013, presentat ahir a la seu de l'IEC.
L'educació –diu l'informe de l'any passat– ha estat el principal objectiu de l'“ofensiva general contra l'estatus normatiu de la llengua catalana” engegat el 2012 pel Partit Popular. Els exemples estan de plena actualitat: la llei Wert, el pla de trilingüisme del govern balear i la falta de places en les línies en català al País Valencià.
“Allà on l'Estat espanyol i francès tenen marge d'actuació, la
llengua se'n ressent”, va lamentar Òscar Escuder, president de la Plataforma per
la Llengua, en la presentació de l'informe, després de recordar que el català no
és una llengua minoritària, sinó mitjana, amb un nombre de parlants semblant al
danès. “El català està entre les cent primeres llengües del món, i n'hi ha prop
de
Un dels principals handicaps del català són les enormes diferències que hi ha en el seu ús i prestigi per territoris. Així, per exemple, mentre que a Catalunya i a Andorra els últims anys hi ha hagut un increment notable en la transmissió intergeneracional de la llengua, a la Catalunya del Nord i a l'Alguer la llengua recula, i al País Valencià i a les Illes Balears el català està estancat en aquest aspecte.
Els autors de l'estudi consideren clau per a la salut de la llengua les polítiques que s'han dut a terme en cadascun dels seus territoris. En aquest sentit, a Catalunya ha estat vital el model d'immersió en català que s'ha aplicat les tres darreres dècades, “la punta de llança de la normalització de la llengua”, va remarcar Pradilla. El model, però, està en perill amb l'entrada en vigor de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe), que imposa el castellà com a llengua vehicular a l'escola, i les resolucions judicials que obliguen alguns centres educatius a fer el 25% de les assignatures en castellà.
Més greu és la situació a les Illes Balears, el País Valencià i la Franja de Ponent. En aquests territoris –explica l'informe–, els respectius governs del PP no només han reduït la presència de la llengua pròpia en l'ensenyament en nom del trilingüisme, sinó que han pres altres mesures com l'eliminació del coneixement del català com a requisit per ser funcionari a les Illes i el tancament de la televisió i la ràdio públiques al País Valencià.
L'ofensiva contra la llengua ha tingut, si més no, la virtut de “despertar un sentiment de solidaritat gairebé inèdit” entre tots els territoris de parla catalana –va assenyalar Pradilla–, que veuen amb gran esperança el procés polític que està vivint Catalunya. Escuder ho resumeix: “Els últims anys, a la Plataforma per la Llengua hem constatat que amb l'Estat espanyol no hi ha res a fer i que la millor solució per al català és la independència, encara que només sigui a Catalunya.” “Amb la independència tindrem menys traves –vaticina–, però tenim clar que l'endemà la feina no s'haurà acabat.”
LES XIFRES
6.000 idiomes hi ha aproximadament a tot el món. El català està entre les cent
llengües més parlades.
El català està vivint una involució jurídica sense
precedents
Joandomènec Ros
President de l'institut d'estudis
catalans
LES FRASES
La millor solució per a la llengua catalana és la
independència
Òscar Escuder
President de la plataforma per la
llengua
El català va fent un camí lent i tortuós cap a la normalitat
lingüística
Miquel Àngel
Pradilla
Director de la xarxa cruscat de l'IEC
126.000 alumnes d'infantil i primària del País Valencià no poden estudiar en
català, segons Escola Valenciana.
59,3 per cent de l'audiència acapara la ràdio en català a Catalunya, contra un
40,7% en castellà.
El 2013 hi ha hagut un terrabastall que sembla concertat entre
diferents governs del PP
Oriol Sagarra
Junta directiva Òmnium Cultural
L'àrab serà optatiu a
secundària
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va confirmar ahir que el nou Pla Catalunya-Marroc (2014-17), aprovat pel govern dilluns, inclou la possibilitat d'incorporar l'àrab de manera optativa com a segona llengua estrangera a secundària. En un comunicat, la consellera va recordar que la llengua àrab ja s'imparteix en centres educatius catalans des del 1991, gràcies a un conveni de l'any 1985 entre el Marroc i l'Estat espanyol, encara en vigor, que preveu l'aplicació del programa LACM (Llengua Àrab i Cultura Marroquina) per organitzar classes de llengua àrab i cultura marroquina als centres educatius que hi estiguin interessats.
Rigau va explicar que, a causa del gran nombre d'alumnes d'origen marroquí a les escoles catalanes, des del curs 1991/92 es fan classes d'àrab amb professorat nadiu en horari no lectiu. En el cas de l'assignatura optativa, Ensenyaments'ha fixat com a objectiu difondre les llengües d'origen dels alumnes nouvinguts, així com contribuir al coneixement d'idiomes per ajudar a la internacionalització de l'economia.
I és així com ja és un clàssic que diputats i diputades s'instal·lin al faristol i xerrin una estona en català, una en castellà, un altra en català, una altra en castellà. D'una manera absolutament antinatural. Si vostè s'expressa millor en català, que coi fa canviant d'idioma? I viceversa. Xerri com vulgui, però sense quotes. Però, esclar, al paquet hi va l'ús polític a Catalunya i la temptació mediàtica a Espanya. Si surts en un dels seus dos monopolis televisius privats parlant en català, t'han de subtitular o traduir i hi arriba el missatge que aquí hi ha dos idiomes. Si parles directament en castellà evites aquesta percepció. I també es tracta d'això.