En l’entrada fraulera del DNV diu:

f. BOT./AGR. Planta herbàcia perenne (Fragaria vesca), que es propaga per estolons, de fulles trifoliades dentades i de flors blanques, el fruit de la qual és la fraula.

És evident que tant maduixa i fraula com maduixera i fraulera són paraules equivalents. És absurd que en mots que tenen exactament el mateix significat es repetisca la mateixa definició. És imprescindible que es trie una forma principal i que la forma secundària remeta a ella. La forma principal ha de ser, lògicament, la que siga més beneficiosa per al valencià, la que no cree problemes als usuaris de la llengua.

● En el DNV falta el verb ambigüitzar que significa 'fer que alguna cosa esdevinga ambigua'.

● En el DNV falta el verb desambigüitzar que significa 'fer que alguna cosa que és ambigua, deixe de ser-ho'.

● En el DNV falta la paraula acrofonia que significa 'principi de conversió de l’escriptura ideogràfica a la sil·làbica basant-se en l’ús d’ideogrames auxiliars amb el valor exclusivament fonètic de la primera síl·laba que estan destinats a desambigüitzar els signes polivalents'.

● En el DNV falta la paraula sacramentalitat (la sacramentalitat de l’església, la sacramentalitat de la litúrgia, la sacramentalitat del matrimoni, la sacramentalitat episcopal, la sacramentalitat del sacerdoci, la sacramentalitat evangèlica, la sacramentalitat de la comunitat cristiana, etc.)

Cal incloure l’entrada sacramentalitat amb la definició 'qualitat de sacramental'.

● En el DNV falta la paraula consecratori que significa 'relatiu o pertanyent a la consagració'.

● En el DNV falta la paraula calambur que significa 'artifici lingüístic que, basant-se en l'homonímia, en la paronímia o en la polisèmia, fa que, agrupant de manera diferent les síl·labes de dos o més mots, canvie completament el seu significat'.

Heus ací un conegut calambur que trobem en el Tirant lo Blanc. En el capítol CXVIII titulat Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l´Emperador llegim:

–Cosí meu –dix Tirant–, lo meu mal a present no fretura vós saber-lo, e jo no tinc altre mal sinó de l'aire de la mar qui m'ha tot comprès.

En aquest cas, el calambur consistix en el fet que “l'aire de la mar” i “l'aire de l’amar” sonen exactament igual.

En valencià és bastant corrent fer jocs de paraules del tipus “m’agrada la llet” / “m’agrada l’allet”.

● En el DNV falta la paraula abesiu que significa 'tipus de cas amb funció local, propi d’algunes famílies lingüístiques com la finoúgrica, que expressa absència'.

● En el DNV falta la paraula ilatiu que significa 'tipus de cas amb funció local, propi d’algunes famílies lingüístiques com la finoúgrica, que expressa un moviment cap a dins'.

● En el DNV falta la paraula adesiu que significa 'tipus de cas amb funció local, propi d’algunes famílies lingüístiques com la finoúgrica, que expressa proximitat'.

● En el DNV falta la paraula adlatiu que significa 'tipus de cas amb funció local, propi d’algunes famílies lingüístiques com la finoúgrica, que expressa direcció'.

● En l’entrada translatiu del DNV falta l’accepció 'tipus de cas amb funció local, propi d’algunes famílies lingüístiques com la finoúgrica, que expressa situació o finalitat'.

● En el DNV falta la paraula acrolecte que significa 'modalitat oral d’un idioma que s’ajusta a la llengua normativa en el registre més alt'. És el llenguatge formal que s’empra en les conferències, els discursos, etc.

● En el DNV falta la paraula mesolecte que significa 'modalitat oral d’un idioma que s’acosta a la llengua normativa i que és emprada pels parlants que tenen cura de la llengua'.

● En el DNV falta la paraula basilecte que significa 'modalitat oral d’un idioma que reflexa la parla popular'.

● En el DNV falta el gentilici alcalaí que significa 'natural o habitant d’Alcalà de la Jovada (la Marina Alta)'. El DNV arreplega alcalaner que ens informa que significa 'natural o habitant de la Vall d’Alcalà (la Marina Alta)'.

   ● La locució fer pala la trobem en l’entrada pala del DNV, però no en l’entrada fer.

● El DNV no arreplaga la paraula noni que significa 'son, en llenguatge infantil'.

   Heus ací una cançó de bressol, pròpia de la Marina Baixa:

   Noni, noni, nonineta,

   que ton pare és a Alacant

   i ta mare és a València

   i et durà un peixet cantant.

   Noni, noni, fes noneta,

   que la mare no té llet,

   la poqueta que tenia

   se l’ha beguda el porquet.

   Noni, noni, fes noneta,

   que li vinga la soneta,

   la soneta li vindrà

   el dia que es casarà

● El DNV falta l’entrada xop⁴ que significa 'onomatopeia del so que fa una cosa quan xoca contra una altra'. Aquest mot es pronuncia amb la o oberta, al contrari de xop¹, xop² i xop³.

● El DNV no arreplega fer creure que els porcs xiulen que significa 'fer creure que són veritat coses que no ho són pas'.

    ● En el DNV falta l’expressió paréixer ferribusterri de la flor blanca que s’aplica a les persones que es considera que són extremadament delicades, fines i sensibles.

● En el DNV falta l’expressió donar ferribusterri que significa 'donar (a algú) un disgust de mort, deixar-lo moralment fet pols'.

● En el DNV falta la paraula paragentilici que significa 'malnom que s’usa per a denominar les persones naturals d’un lloc determinat'.

   ● En l’entrada fes² del DNV diu:

     m. INDUM. Casquet de forma troncocònica de feltre o de tela, generalment de color roig i amb una llarga borla blava, usat per diversos pobles àrabs i, antigament, també pels turcs.

La qüestió és que és molt més corrent que la borla siga negra que blava.

2. Alguns vocables que falten en el DNV

Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no apareixen en el DNV.

abesiu

acrofonia

acrolecte

adesiu

adlatiu

alcalaí

ambigüitzar

basilecte

calambur

consecratori

desambigüitzar

ilatiu

mesolecte

noni

paragentilici

sacramentalitat

translatiu

xop (onomatopeia del so que fa una cosa quan xoca contra una altra)

3. Fraseologia lèxica que falta en el DNV

Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.

donar ferribusterri

fer creure que els porcs xiulen

paréixer ferribusterri de la flor blanca

4. Bibliografia

Martorell, Joanot & Galba, Martí Joan de; (1490) Tirant lo Blanc. (Edició a cura de Martí de Riquer) (2a edició, Seix Barral, Barcelona, 1970)

5. Cibergrafia

Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es/dnv>

Eugeni. S. Reig

València, 4 d’agost del 2014

---------------------------------------------------------------------------------------------------