M'estic llegint el Calendari dels Brillants per al 2014, que
Joan Josep Cardona i Ivars, cronista oficial de la vila de Benissa, amb d'altres
amics, ha editat.
Aquesta obra, amb 116 pàgines, és una joia que conté
des del “calendari, santoral, amb els patronatges, festes religioses i
populars com els aniversaris dels patrons d'oficis i gremis, les creences
populars i els remeis que fan al cas”, fins a “regiment de les fases de
la lluna i recomanacions astronòmiques, procuració de les faenes de muntanya,
del camp i de l'hort”, així com també “prenuncis del temps que ha de
fer, consell de medicina pràctica i altres ponderades
novetats”.
Editat a Pedreguer, Joan Josep Cardona, en la
“Declaracions d'intencions” a l'inici del llibre, remarca la idea
“del pa i del vi” i del fet de “subsistir dins de la
diversitat”.
L'edició del Calendari dels Brillants, que
compta amb la col·laboració dels ajuntaments de la Marina i de la Diputació
d'Alacant, inclou articles, summament interessants, d'Emili Rodríguez Benabeu
(L'impacte de la modernitat), Pepa Guardiola (Subsistir a l'efímera riquesa de
l'arquitectura econòmica global), Lluís Ronda (Amor per la Vida), Vicent Lluís
Ibáñez Roselló (Crisi), Gulliem Gilabert (I quan no hi ha crisi?), Ramon Pérez
Carrió 8Art, utopia i subsistència), Manel Joan i Arinyó (Patiràs més estrès que
un mestre d'escola), Encarna Sant-Celoni Verger (Quatre mots de veritat), Josep
Ivars Pérez (Converses intranscendents a l'ombra d'un ràfec), Ximo Caturla
(Caputxeta desnonadeta i el llop insaciable), Vicent Mahiques Roig (Esperant la
setena tompeta), Josp A. Comes (Cirsi eclesial de i fe: sobreviure), Xavier
Serra Estellés (Supervivència e un temps de crisi. Reflexions etimològiques d'un
capellà indignat), Jordi Colomina (Records marcits, esperances tendrals), Daniel
Climent Giner i Carles Martín Cantarino (Etnobotànica infantil de subsistència),
Josep Xavier Esplugues i Pellicer (La cuina d'un País és el seu paisatge posat a
la cassola), Jaume Domènech Mengual (Horts urbans. Horticultura per a consum
casolà), Josep Ferrer Ausina (Agricultura sostenible), Mª Vicenta Ivars Cardona
(Productes agraris de proximitat. Una actualització dels tradicionals productes
del terreny) i Salvador Bolufer (Les profecies dels brillants).
El
Calendari dels Brillants, conté, com no podia ser d'una altra manera,
pel fet que és un calendari, els diversos mesos de l'any, amb el santoral, i els
consell sobre què cal fer a la muntanya, les dotories del mes, el llaurador
natural, les devocions populars, els patrons del mes, refranys, informacions
fito-zoofenològiques i les observacions astronòmiques de cada mes.
A més
de la llista de festes mòbils (Cendra, Diumenge de Rams, Pasqua...) també hi ha
una cronologia ben curiosa:
2014 anys de
la Nativitat del Nostre Senyor Jesucrist
6727 any del període Julià
5775
de l'any jueu (el 25 de setembre)
1436 de l'heretgia o època dels musulmans
(el 25 d'octubre)
775 de la conquesta de l'Antic Regne de València
617
aniversari del naixement d'Ausiàs March
538 de la impressió del primer llibre
a València (Les trobes de la Verge Maria)
431 de la correcció
gregoriana
219 del Calendari Republicà Francès
27 de la publicació del
“Calendari dels Brillants”.
Entre moltes altres dades, el
llibre presenta la llista d'entrada del sol als signes zodiacals i els
plenilunis de cada mes, les fires tradicionals de cada mes, per pobles, i les
festes. També hi ha el calendari de la Pilota Valenciana i els trinquets, els
festivals i certàmens musicals i els aplecs de danses, els cants de les aurores
i albaes, i fins i tot el calendari de volteig de campanes del Micalet de la Seu
de València.
6)
Publicat en EL PUNT AVUI dissabte 9
d'agost del 2014
El
català no fa per la justícia
La infrautilització del català a l'administració de justícia comença a
ser un mal endèmic que lluny de millorar empitjora amb el pas del temps. L'any
passat dotze de cada cent sentències van ser redactades en català, quan fa deu
anys la proporció era de vint sobre cent, segons dades facilitades pel
Departament de Justícia. El retrocés és més que evident i contrasta amb les
enquestes d'usos lingüístics, que revelen que el català guanya parlants i ja és
la llengua utilitzada habitualment per un 50,7% de la població.
L'ús insignificant de la nostra llengua als jutjats no és responsabilitat
únicament dels jutges i magistrats, també hi ha una falta d'interès entre el
personal de l'oficina judicial (secretari i funcionaris) i els advocats i
procuradors, que, ja sigui per desídia o per comoditat, fan del castellà la
llengua habitual de la justícia. D'intents per capgirar la situació n'hi ha
hagut tant per part de l'administració com dels col·legis professionals
afectats, però han fracassat en topar amb la realitat del dia a dia.
Davant d'aquesta situació cal actuar en diversos fronts. Per una banda, el
ciutadà ha de fer ús del seu dret a ser atès en la seva llengua habitual,
començant per exigir-ho al seu lletrat i així fins arribar al jutjat. Ha quedat
demostrat, com ha passat amb el comerç, que és d'aquesta manera com
s'aconsegueixen trencar les inèrcies. Alhora, el govern ha d'impulsar i reforçar
les polítiques per fer del català la llengua de la justícia. I finalment, s'ha
d'aconseguir que el català sigui considerat no un mèrit sinó un requisit per
exercir a Catalunya. Com deia la Norma, el català és cosa de
tots.
7)
El
Diccionari d'anatomia
El
TERMCAT publica en línia el Diccionari d'anatomia, que
difon 4.767 denominacions en català corresponents a 3.622 conceptes relacionats
amb l'anatomia humana. S'hi poden trobar termes com ara flòcul,
artèria arcuada, múscul adductor,
etc.
Cada
terme inclou també els equivalents en castellà i anglès, i les denominacions
corresponents a la Terminologia Anatòmica (TA, antigament Nomina
Anatomica), una nomenclatura científica estandarditzada de caràcter
internacional pròpia d'aquest àmbit del
coneixement.
El
diccionari vol ser una eina pràctica de referència per a tots els professionals
que utilitzen la terminologia anatòmica, tant en àmbits acadèmics com en àmbits
de divulgació.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací