L'escriptora triomfa amb “Xènia tens un whatsapp” i “La rosa de paper”, aquest últim un homenatge a Vicent Andrés Estellés

L'acompanyen l'èxit de crítica i d'un públic a qui es dedica per vocació i per passió

Una novel·la per a xiquets molt allunyada de l'estil de la reeixida Xènia tens un whatsapp, immediata, sense grans descripcions personals, però amb el substrat social que impregna els seus llibres tot i ser una “novel·la romàntica d'encàrrec”. “M'imagine que l'editorial –Barcanova– volia una novel·la d'amor i d'èxit”, afirma l'escriptora , el primer impuls de la qual va ser dir que no. Finalment s 'ho va prendre com un repte per al qual va investigar el que s'estava escrivint en aquest estil per als joves francesos i italians. Però prompte va oblidar-se de l'omnipresent Federico Moccia per centrar-se en la realitat més pròxima. “Volia una novel·la nostra, catalana de la gent d'ací, diferent, sense sexe i sense drogues, i no ho dic perquè no n'hi haja d'haver, sinó perquè volia una novel·la fresca”, explica Gemma, qui confessa ser una dona romàntica.

Això no obstant, no hi a molt d'ella en el llibre –potser les referències literàries i el bagatge cinematogràfic representat en la iaia de la protagonista– perquè la distància generacional i de l'experiència vital la situen en altres circumstàncies. “Ara bé, les papallones que sentim a l'estómac quan ens enamorem les trobem en totes les edats. Per això crec que és una novel·la que ha agradat a totes generacions: la química de l'amor sempre és la mateixa i mai no s'oblida”.

A colp de pantalla

Però a més d'agradar al lector –la primera edició s'ha venut en un tres i no res, i ja se n'han fet edicions per a Itàlia– el text també ha aconseguit l'aplaudiment de la crítica. “Aquesta combinació d'èxit entre crítica i públic també ha sigut una sorpresa perquè sí que és cert que sempre he tingut el suport del públic adolescent, però els best-sellers no solen anar acompanyats de bona crítica. No m'ho esperava i em feia molta por perquè jo he canviat molt de registre en aquest llibre, que he escrit amb un somriure a la boca. Tot això, em fa la sensació d'escriure i viure en una literatura normal” agraeix Pasqual.

I és que la fama de la Xènia ha corregut més ràpid per les xarxes socials que pel boca-orella. L'autora ha aconseguit en totes i cadascuna de les presentacions que n'ha fet als instituts, que els joves lectors interactuaren amb ella a través dels seus comptes de Twitter. “Jo crec que la segona part hauria de ser: Xènia tens un twitter”, fa broma Pasqual.

I és que per a ella, dedicada per vocació i per passió als textos per a adolescents, resulta molt fàcil connectar amb les seues inquietuds i necessitats. “Crec que durant aquest temps he aconseguit estirar-los cap a camps que no coneixen com la memòria històrica, amb L'últim vaixell, alhora que ells m'estiren a mi cap a un futur immediat”, comenta Gemma. Per això adverteix als escriptors més tradicionals que aquestes generacions creixen a colp de pantalla. “Ens hem d'actualitzar tots perquè els nanos lligen a través de les pantalles i és una cosa que hem de tindre present a l'hora de crear. Jo estic desitjant que una dia em cride una editorial per fer un llibre purament electrònic i el puguem enganxar directament per exemple a la seua música”, expressa.

A més, considera que les noves tecnologies poden ser una eina fonamental per a aconseguir nous lectors i lectors habituals. “Les noves tecnologies ens obrin les portes a altres camps i serveixen per a visualitzar la literatura, sobretot en aquests temps en què no tenim mitjans de comunicació en català. És, per tant, una bona manera de donar-se a conéixer. Podem utilitzar les noves tecnologies per a omplir la xarxa de literatura”, tot i reconéixer que és molt tradicional a l'hora de llegir i de veure la literatura per la seua edat.

Invisibles

Això no obstant, Gemma considera que l'Administració hauria de complir amb el paper que li pertoca de foment de la lectura i que, segons la seua opinió, no desenvolupa. “Les iniciatives privades haurien de ser un complement i el president de la Generalitat hauria d'estar content de presidir uns premis Bromera o d'inaugurar la plaça del Llibre, però als nostres governants no els interessa la cultura... Tenim més projecció que mai, amb una qualitat fantàstica, naixen editorials i n'hi ha d'altres que es reinventen, els nostres escriptors publiquen pertot arreu, es fan moltíssimes traduccions i no és que no ho valoren, és que a més tracten d'invisibilitzar-nos i, és clar, és molt difícil subsistir en aquest context”, lamenta l'escriptora. Finalment, ens avança que ja treballa en un nou llibre per a 2015. En aquesta ocasió de vampirs, perquè, segons explica, el primer d'ells va ser de l'Empordà.