486. Cada llengua és una cosmologia, una configuració del món, un
arsenal sobre la manera d'entendre'l. Sense aquesta base, la comunicació no
tindria riquesa; la comunicació consistiria, com fan les bèsties, en crits i
esgarips, i en tindria prou.
Jaume Vallcorba i Rocosa
Enginyer i
filòleg
Hi ha, indistintament, amén o
amen.
Trobem berber
com a llengua afroasiàtica, però no el sinònim amazic o
amazig.
No hi ha anacúsia, és a dir sordera, sordesa,
sordor, sordària.
No trobe ¡va
de retro! (aplicat a Satanàs).
Tampoc hi ha anisakis, paràsit del peix
cru.
El DNV recull el mot cornac per referir-se al conductor
d'elefants de l'Índia. Per completar-ho, podria haver-se afegit el mot ankus, que és el bastó amb punta
metàl·lica per a menar els elefants.
Hi ha preferència, en general, de les formes amb el prefix ante- sobre les formes en avant-:
antesala / avantsala; anteposar / avantposar; antepenúltim (no hi ha
avantpenúltim), encara que trobem avantprojecte /
anteprojecte.
Inclou antediluvià (abans del diluvi), encara
que la forma antidiluvià pot ser
correcta si ens referim a algú contrari a la llegenda del diluvi.
No hi ha anganelles, però sí arganelles (aparell que es posa a cada
costat dels animals de càrrega per a transportar gerres, sacs,
etc.)
No hi ha antiglobalització ni antiamericà.
Trobem antisemitisme com a ideologia contrària
al poble jueu, encara que etimológicamente també es referix als àrabs, etíops i
assiris.
Hi ha l'any de
la picor (com un temps remot indeterminat quan hi havia malalties que
provoquen prurit, com la tinya o la sarna). En el mateix sentit no consta l'any de la
Mariacastanya.
En apàtrida
diu que és la persona que no té reconeguda la ciutadania en cap Estat. També
ho és (cas especial) qui l'ha perduda sense adquirir-ne una
altra
No figura atermenament, que és el terme tècnic
administratiu que equival a la delimitació d'un terreny, d'una frontera, i que
es materialitza en l'amollonament o la fitació.
Accepta apoltronar-se, arrepapar-se,
empoltronir-se, encarxofar-se, però no
empoltronar-se.
Fa sinònimes les locucions ara per ara i ara com ara, però hi ha
un matís: la primera és temporal i la segona modal.
Accepta arrasar en sentit figurat: tindre un
gran éxit.
No hi ha arrimar el muscle
(ajudar).
No
figura la dita arròs Catalina, que la
carn embafa.
No s'inclou com a sinònim d'arròs al forn, arròs passejat (que és
viu en algunes contrades), i que a la Costera (Xàtiva) i a la Vall d'Albaida
(Otos) en diuen cassola.
Accepta pillar
en el sentit d'agarrar, atrapar.
Accepta ratllar en el sentit d'acostar-se molt:
el meu sogre ja ratlla la setantena (s'acosta a,
raneja).
Diu tirar-se
un pet (en petar). La forma normativa? és fer-se un pet.
Accepta
trifulca, però no trifulga.
Sinonímia: preferent amansir a amansar, emmurallar a amurallar, abellir a apetir, arromangar a arremangar, descalabrat a
escalabrat.
En l'entrada guionet hi ha un error tipogràfic (separa per
separar).
Nota. En l'article
DNV II vaig dir erròniament que hi ha tres classes de reg: a pla, a manta i per
inundació, quan en realitat són sinònimes.
Hi ha paraules que han sofrit (i encara sofrixen)
els rigors del purisme normativista noucentista com “arrastrar”, “alcançar”,
“apretar”, “betlem”, “decepcionar”, “despedir”, el pobre “lo”, “rabo”, “pata”,
“patada”, “patejar, “peçó”, “tapó”, “traïcionar”, “tuberia”, “xillar” i
centenars més. Segurament per la seua semblança amb el castellà han sigut
estigmatitzades de castellanisme o de barbarisme, a pesar que algunes són tan
valencianes, per origen o per adopció i integració i ús com “mare” i “pare”.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, en anteriors reculls i vocabularis, i ara
en el Diccionari normatiu valencià,
ha admés normativament centenars de paraules i expressions proscrites
anteriorment, basant-se en la parla genuïna i en la integrada o necessària per a
la comunicació, a més d'arreplegar, com cal, tot el corpus normatiu vigent.
Totes eixes admissions van fent un valencià normatiu reconeixible (o més
reconeixible) i més assumible pels usuaris. En definitiva, més fàcil. Però en
alguns casos s'ha parat i en altres sembla que ha fet un pas arrere, com ara en
“traïcionar”, “tuberia” i altres. Paraules que ja s'havien inclòs, crec que
encertadament, en el Diccionari
ortogràfic i de pronúncia valencià, i ara excloses del diccionari normatiu.
“Tuberia” és com majoritàriament denominem en valencià el ‘conducte format per
tubs connectats per a la conducció d'aigua, gas o altres fluids'. Terme
arreplegat pel Gran diccionari 62 de la
llengua catalana i per l'Ésadir,
el portal de
I particularment encertada ha sigut la decisió d'incloure en el DNV el terme “liquidesa”. No és un mot popular, sinó dels registres especialitzats, però més entenedor i assimilable que el sinònim i també correcte “liquiditat”, com ho són “bonesa”, estupidesa” “malesa”, “naturalesa”, “tendresa”. I esperem que prompte torne la liquidesa a les empreses i a totes les famílies. I que els acadèmics recuperen la tuberia.
Pius
Pujades
El
Ministeri de Justícia espanyol, amb el senyor Gallardón al capdavant, està
preparant un decret per assegurar que el català sigui llengua vehicular als
tribunals de Catalunya. Ja n'està cansat, que els jutges i magistrats es passin
la cooficialitat per l'aixella de la toga amb l'excusa que depenen de Madrid,
que tenen la plaça per oposició i no estan de localismes. D'acord amb les noves
disposicions que es redacten amb caràcter d'urgència, qualsevol ciutadà que no
sigui atès en la seva llengua pel jutge, els oficials, els advocats o els
fiscals, podrà exigir traslladar el seu assumpte, sigui penal o sigui civil, a
un tribunal que tingui el català com a llengua vehicular
demostrada.
El
ministre ha manifestat a la premsa que no es pot tolerar més que sigui vulnerada
de manera sistemàtica en tants i tants cassos la norma que assegura al ciutadà
el seu dret a una justícia en l'idioma oficial que ell decideixi. Es farà tot el
que calgui per tal que sigui perseguit d'ofici qualsevol intent de
discriminació, com el que es produeix quan els advocats han d'aconsellar als
seus clients que canviïn de llengua per evitar fer-se malveure pels tribunals
que tramiten els seus afers legals.
El
decret, que serà aprovat abans d'acabar l'actual legislatura, preveu una
assignació pressupostària per subvenir les despeses que comporti el canvi de
tribunal i inclou desplaçaments, manutenció, pèrdua de jornals i dietes de
l'interessat, dels seus representants legals, dels testimonis i fins i tot dels
amics i familiars que tenen interès demostrable a seguir el procés. En aquest
moment, es treballa amb la idea de destinar uns sis mil euros a cada cas. El que
queda per determinar és com s'abonaran els costos als interessats. Però, entre
les diverses solucions estudiades, sembla tenir moltes possibilitats la idea
d'un avançament immediat per part de la delegació d'Hisenda de la província del
ciutadà, a compte de la futura declaració de la renda, si es tracta d'un
treballador, o bé a compte de la primera liquidació de l'IVA, quan es tracti
d'un empresari.
La
decisió del govern és tan ferma que fins i tot s'està estudiant la possibilitat
que, en un moment determinat, no hi hagi cap tribunal de llengua vehicular
catalana disponible (per acumulació de casos). No és gens clar, però podria ser
que el ministeri assumís que es creessin tribunals catalans privats –formats per
reconeguts juristes, fins i tot jutges jubilats– que poguessin assumir les
tasques d'administració de justícia en les condicions lingüístiques que
estableix la llei. El senyor Gallardón ha manifestat que els drets dels
ciutadans són individuals i, per tant, és de justícia que el dret a un tribunal
adient s'estengui també als catalans que viuen fora de Catalunya, però encara no
ha trobat la fórmula adient per resoldre aquest supòsit.