1. Comentaris diversos
● La primera accepció de l’entrada angina del DNV
és:
La primera accepció de l’entrada angina del DIEC
és:
És evident que la definició del DNV està copiada del
DIEC, però és incorrecta.
Tot seguit copie la definició de la paraula angina
del Diccionari Enciclopèdic de
Medicina que es pot consultar
en línia:
Inflamació de les amígdales palatines i de les altres
formacions limfàtiques de l'anell limfàtic de Waldeyer. Sovint emprat en plural
(angines). El terme és equivalent a faringoamigdalitis i amigdalitis
aguda.
Cal
aclarir que la inflamació total o parcial de l'istme de la faringe
s’anomena faringitis. Una persona que ha estat sotmesa a una
amigdalectomia i se li han extirpat les dues amigdales no pot patir angines mai
de la vida. Pot patir faringitis, això sí, però no amigdalitis ni
faringoamigdalitis.
Cal
redactar de nou la primera accepció de l’entrada angina del
DNV.
● El DNV arreplega amigdalitis, però no
faringoamigdalitis.
● En el DNV trobem:
mal de
gola
(o
de coll)
m.
PAT. Angina
1.
Ha de dir:
mal de
gola
(o
de coll)
m.
PAT. Dolor
en la gola per causes patològiques o traumàtiques.
El mal de gola pot ser degut a una faringitis, a una amigdalitis, a una
faringoamigdalitis, a una tumoració, a una ferida produïda per una espina de
peix o un os de pollastre estacat en la gola i a moltíssimes causes
més.
● En l’entrada oxitocina
del DNV diu:
f. BIOL./QUÍM. Hormona secretada pel lòbul posterior de la hipòfisi que actua durant
el part sobre la fibra muscular llisa de l'úter i en provoca la contracció.
En l’entrada oxitocina del DIEC diu:
f. [MD] [BI] Hormona peptídica secretada pel lòbul posterior de la
hipòfisi, que estimula la secreció de la llet i la contracció del múscul uterí
durant el part.
Es veu de seguida que la definició del DNV
està copiada del DIEC, encara que amb alguns canvis. Però és
incorrecta.
Copie la definició de la paraula oxitocina del Diccionari
Enciclopèdic de Medicina que es
pot consultar en línia:
[DCI] Polipèptid format per nou aminoàcids; hormona
secretada pels nuclis supraòptics i paraventriculars de l'hipotàlem i
emmagatzemada a la hipòfisi posterior, estimula la contracció del múscul uterí,
especialment al final de l'embaràs, i provoca la contracció de les cèl·lules
mioepitelials dels canalicles de la glàndula mamària, amb la subsegüent secreció
de llet.
El
DNV diu que aquesta hormona és secretada pel lòbul posterior de la
hipòfisi. Això no és veritat, ja que és secretada pel nucli supraòptic i
paraventricular de l'hipotàlem i s'emmagatzema al lòbul posterior de la hipòfisi
des d’a on s'allibera al torrent sanguini.
Cal
redactar de nou l’entrada oxitocina del DNV.
● La segona accepció de l’entrada pi 2 del DNV
és:
f. MAT. Lletra
grega adoptada per a representar la raó constant que existix entre la longitud
de la circumferència i el seu diàmetre: 3,141592...
En
l’entrada nombre del DNV trobem:
nombre
e m. MAT. Nombre
irracional (2,71828) que és la base dels logaritmes
naturals.
Tant
el nombre π com
el nombre e tenen infinites xifres decimals. ¿Per quin motiu a
π se
li posen 6 xifres decimals i punts suspensius (cosa que considere adequada) i en
canvi al nombre e se li posen només 5 xifres decimals i no se li posen
punts suspensius. És incongruent. Caldria posar:
nombre
e m. MAT. Nombre
irracional (2,718281...) que és la base dels logaritmes naturals o
neperians.
En
lloc de posar “logaritmes naturals” és millor posar “logaritmes naturals o
neperians”.
● En el DNV no trobem la paraula
tesselació.
Quan es fa una enquesta lexicogràfica en un territori determinat, com
ara tota la nostra àrea idiomàtica, s’elabora un mapa que conté tots els punts d’enquesta en el qual s’ha realitzat una
tesselació poligonal seguint el mètode Thiessen-Voronoi a conseqüència de la
qual el mapa resta dividit en un conjunt de polígons amb les propietats
següents:
- Dins de cada polígon hi ha només una població de les enquestades
representada per un punt.
- En tots els polígons, tots els punts de cadascun dels seus costats
equidisten del punt que representa la població de l’interior del polígon i del
punt que representa la població exterior més pròxima a eixe costat del
polígon.
- Tots els punts de la superfície interior de cada polígon –sense
considerar el perímetre– es troben més prop del punt que representa la població
de l’interior del polígon que de qualsevol dels altres punts que representen la
resta de poblacions enquestades.
● El DNV tampoc inclou el verb
tesselar.
● El DNV no inclou l’acceleració de
Coriolis.
S’anomena acceleració de Coriolis una
acceleració aparent, afegida a la real, que un observador atribueix a un cos en
moviment amb una velocitat diferent a zero, quan l'observa des d'un sistema de
referència en rotació respecte a un sistema de referència
inercial.
● El DNV no inclou l’acceleració de la gravetat que és
l’acceleració que adquirix un cos que cau lliurement quan és atret per la força
de la gravetat terrestre.
En l’entrada quilopond del DNV sí que es menciona
l’acceleració de la gravetat:
m. METROL./FÍS. Unitat definida com la força amb què la Terra atrau una massa d'un quilogram en un lloc on l'acceleració de la gravetat siga 9,80665 m/s2, de símbol kp.
En lloc de posar «en un lloc on l'acceleració de la gravetat siga 9,80665 m/s2» també es podria haver posat «en París».
L’acceleració de la gravetat es representa per la lletra g i s’expressa
en m/s2. L’acceleració de la gravetat en un punt de la Terra de
latitud A i altitud ortomètrica H (expressada en metres)
és:
g = 9,780314 (1 + 0,0053024 sen2 A – 0,0000058
sen2 2A) – 3,086.10-6 H
L’acceleració de la gravetat en la ciutat de París és de 9,80665 m/s2, que
és la dada que aporta el DNV.
● El DNV no inclou la constant de gravitació universal
també anomenada constant gravitacional newtoniana que es representa per G
i té el valor de 6,67259.10-
● El DNV no inclou altitud ortomètrica que es pot definir
com 'altitud mesurada sobre la vertical gravimètrica, perpendicular al
geoide'.
● El DNV no inclou el substantiu ortometria ni l’adjectiu
ortomètric.
● El DNV no inclou mapa morfomètric que es pot definir com
'mapa temàtic que representa les formes d'un relleu d’una manera quantitativa,
bé en valors absoluts o bé en valors relatius'.
● El DNV sí que inclou el substantiu morfometria, però no
inclou l’adjectiu morfomètric.
● En
el DNV falta la locució agarrar palomes que significa
'acompanyar una parella de
festejadors per a vigilar-los i que no cometen excessos'.
● En el DNV falta la paraula baütxo, malnom que es dóna
als habitants de l’Alqueria de la Comtessa.
● En l’entrada peroler del DNV falta l’accepció
'malnom que es dóna als habitants de Canals'.
● En l’entrada còlbit del DNV falta l’accepció
'malnom que es dóna als habitants de Benicolet'.
● En l’entrada cabut del DNV falta l’accepció 'malnom que es dóna als habitants de la Font d’en Carròs'.
● En l’entrada cagarnera del DNV falta l’accepció 'malnom
que es dóna als habitants de Terrateig'.
Considere que seria convenient que l’AVL elaborara un vocabulari
monogràfic sobre els malnoms dels habitants de les poblacions
valencianes.
● El DNV inclou el verb devallar que remet a
davallar. Ha de ser exactament al revés. Devallar ha de ser la
forma principal i davallar la secundària.
● En l’entrada bisbe del DNV no es preveu que les dones
puguen rebre l'ordenació episcopal, cosa que ja passa en l’església anglicana.
Caldria pensar si s'inclou el femení bisbessa.
● En l’entrada tortuga del DNV es podrien mencionar la
tortuga mora o tortuga grega (Testudo graeca) i la
tortuga de rierol o tortuga leprosa (Mauremys leprosa) que
són autòctones de les nostres terres.
● La primera accepció de l’entrada retall del DNV ens
remet a retallada 1 i en retallada 1 diu:
f. Acció
o efecte de retallar
Considere que aquesta accepció de retall no és correcta. No l’he trobada
en cap altre diccionari.
El valencià diferència clarament retall de retallada de la
mateixa manera que el castellà distingix retal de
recorte.
Aquesta qüestió la va tractar Leonardo Giménez en el seu article
Retalls, retallades i pedaços publicat en el diari Levante-EMV divendres
18 de juliol del 2014.
Caldria reconsiderar també la quarta accepció de retall que
trobem en el DNV que ens diu que, en tauromàquia, és l’acció de retallar.
Considere que el lloc de retall ha de ser retallada.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
baütxo
bisbessa
faringoamigdalitis
morfomètric
ortometria
ortomètric
tesselació
tesselar
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions,
frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
acceleració de Coriolis
acceleració de la gravetat
agarrar palomes
altitud ortomètrica
constant de gravitació universal
constant gravitacional newtoniana
mapa morfomètric
tortuga de rierol
tortuga grega
tortuga leprosa
tortuga mora
4. Bibliografia
Giménez Giménez, Jesús
Leonardo; 'Retalls, retallades i pedaço', article publicat en
el diari Levante-EMV, València, divendres 18 de juliol del 2014
5. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 22 de juliol del 2014