InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]

Butlletí número 1032 (dijous 11/09/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí 

 

Sumari

 

1)  Cultura reuneix els secretaris generals de les conselleries per impulsar mesures d'ús i prestigi del català

 

2)  Es presenta la versió 2.4 del Catalanitzador de Softcatalà per al Windows i Mac OS X

 

3)  The Economist: 'S'hauria de tractar el català amb més dignitat'

 

4)  Policia i menys hores de català en l'inici de curs al País Valencià

 

5)  Vicent Partal Així mana el PP. Així ens volen a la seua Espanya.

 

6)  El fracàs de Bauzá, punt per punt

 

7)  Bauzá amenaça els contraris al pla de trilingüisme

 

8)  Una quarantena de pares han demanat escolaritzar en castellà els seus fills

 

9)  Espanya, contra la seva llengua

 

10)  Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana

 

.                                                                                                                                                                                     .

 

1) 

Cultura reuneix els secretaris generals de les conselleries per impulsar mesures d'ús i prestigi del català

    

Generalitat de Catalunya, 3 de setembre del 2014

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=274355&idioma=0

       

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va presidir ahir, 2 de setembre, la reunió de la Comissió Tècnica de Política Lingüística, formada pels secretaris generals dels departaments de la Generalitat i en la qual també participa la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa. L’objectiu és que els diferents departaments del Govern impulsin mesures no només per al foment i l'ús de la llengua, sinó també per al seu prestigi.

 

Durant la reunió, s’ha acordat que les accions dutes a terme pel Govern es regeixin pels següents principis: 

 

- Centralitat de la llengua catalana en les accions que dugui a terme Govern i en les principals actuacions i actes dels sectors en què intervé cada departament, inclosos els internacionals.

- El català com a element rellevant en la contractació i les línies de subvenció i ajuts com a mesura per incrementar l’oferta i la disponibilitat lingüística de productes, béns i serveis.

- Seguiment de l’aplicació de la legislació lingüística (Codi de consum, llei i normativa sobre la llengua de signes catalana, l’occità aranès...) i de l’impacte lingüístic de la nova legislació.

- Accions per facilitar el creixement de l’ús del català en les relacions dels departaments amb els ciutadans, els organismes i les entitats.

- Identificació d’oportunitats, esdeveniments, fòrums per a la projecció de la llengua (Mobile World Congress, Gamelab, per ex.)

- Màxima implicació dels departaments en les accions i campanyes sectorials: Català i empresa. Ja estàs al dia?, En català, també és legal, Estira’t pel català.

- Promoció de la formació en català dels sectors propis de cada departament (per ex: sector del taxi, petit comerç, restauració) a través del Consorci per a la Normalització Lingüística, com a mitjà públic instrumental de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

 

El conseller Mascarell ha destacat com a principals accions que cal dur a terme per reforçar la qualitat, l’ús i el prestigi de la llengua catalana: 

   

- el reforç de la qualitat de la llengua en els mitjans de comunicació.

- les actuacions adreçades a les entitats de crèdit i asseguradores atesa la disminució en l’ús del català que ha provocat la reestructuració bancària.

- les accions adreçades a garantir l’atenció oral al català als usuaris dels serveis sanitaris i sociosanitaris, especialment les unitats d’urgències i els centres geriàtrics de caràcter privat.

- les accions adreçades a incrementar l’ús del català al petit i el gran comerç.

- el pla d’acompanyament lingüístic a empreses.

- els acords i plans de treball pactats amb els cinc consells de col·legis professionals de l’àmbit del dret: advocats, procuradors, notaris, registradors i graduats socials.

- les polítiques d’acollida lingüística, que impliquen diversos departaments i que, a més de l’oferta formativa del Consorci per a la Normalització Lingüística i el portal Parla.cat, inclouen accions com l’extensió del programa de Voluntariat per la llengua a les comunitats religioses establertes a Catalunya o la llengua en el certificat de primera acollida.

       

2)

Es presenta la versió 2.4 del Catalanitzador de Softcatalà per al Windows i Mac OS X

 

Font: Softcatalà, 4 de setembre del 2014

 

El Catalanitzador de Softcatalà (http://catalanitzador.softcatala.org) és un programa que posa a l'abast de qualsevol usuari de forma senzilla tenir en català els ordinadors amb el Microsoft Windows o Mac OS X. En executar-lo, el Catalanitzador analitza automàticament els canvis que cal fer i, en un procés guiat, els realitza sense que l'usuari s'hagi de preocupar de res més.

     

Des de la seva publicació el 22 d'abril de 2012, més de 80.000 usuaris han catalanitzat el seu ordinador. Les estadístiques es poden consultar a: http://catalanitzador.softcatala.org/stats/

  

Viure i treballar plenament en català

  

L'objectiu del Catalanitzador de Softcatalà és simplificar la catalanització de qualsevol sistema Microsoft Windows o Mac OS X; a aquest efecte, hi aplica els canvis de configuració, els paquets de llengua i els correctors ortogràfics necessaris perquè l'usuari pugui treballar en català.

   

En sistemes operatius com ara el GNU/Linux, emprar el català és molt senzill: quan l'usuari tria el català com a llengua de treball, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que s'usen i la llengua de les aplicacions. En canvi, en entorns Microsoft Windows aconseguir el mateix objectiu requereix un gran esforç per part de l'usuari, que inclou: realitzar canvis de configuració, baixar paquets de llengua de diferents webs que són específics per a certes versions de les aplicacions i edicions del sistema operatiu, i la tria d'opcions específiques per a diversos programes. Les traduccions que aplica el Catalanitzador han estat desenvolupades per diferents empreses, com Microsoft, Apple, Adobe, Google o Softcatalà en el cas del Firefox.

   

Novetats de la versió 2.4

  

Windows:

  • Nova acció que instal·la el corrector gramatical LanguageTool per al LibreOffice i Apache OpenOffice. Si cal, també instal·la el Java.
  • Nova acció que instal·la el corrector gramatical LanguageTool per al Firefox.
  • Millorada l'acció del Microsoft Office: si tenim més d'un Microsoft Office instal·lat, els catalanitzem tots (abans només el més nou), i si el paquet d'idioma està instal·lat però no és el per defecte, l'escollim.
  • Instal·la el corrector ortogràfic català per a l'Internet Explorer 11 en el Windows 7 (en el Windows 8 és part del sistema).
  • En el Windows 8.0 i 8.1 la configuració del paquet d'idioma s'aplica ja a tots els usuaris (això fa que alguns textos comuns apareguin en català quan abans ho feien en altres llengües).
  • Millores en la compatibilitat amb versions del Firefox 31.0 i superiors (detecció de paquet d'idioma).
  • En el Windows 8 i 8.1 es mostra l'opció «Configura el català com a llengua del sistema» que és necessària en algunes configuracions.
  • Mitja dotzena d'errades corregides.    

Mac OS X:

  • S'ha afegit la versió en els recursos de l'aplicació.
  • Signada amb les noves claus digitals d'Apple.

   

Dispositius mòbils

  

Com que no és possible automatitzar el procés de catalanització en dispositius mòbils, expliquem el procediment pas a pas perquè configureu el vostre dispositiu mòbil en català:

·         En dispositius Android: http://catalanitzador.softcatala.org/android.php

 

La importància de navegar en català

  

Gràcies al canvi de llengua en els navegadors que fa el Catalanitzador, els usuaris s'identificaran a partir d'aquell moment com a catalanoparlants quan naveguin per Internet, i aquelles aplicacions web que siguin multilingües i tinguin versió catalana es mostraran en català.

  

Aquest canvi és molt important, ja que determina el pes real de la llengua catalana a Internet, actualment fortament subestimat. A més, afecta la visibilitat del contingut web en català d'empreses i d'institucions públiques. Els cercadors d'Internet mostren els resultats en funció de dos paràmetres: l'estat on es troba l'ordinador i la llengua de navegació definida al navegador. Si no es té definit el català al navegador, el contingut en català no apareix a les primeres posicions, resta amagat als usuaris, els quals fan servir contingut web en altres llengües (espanyol, anglès, francès...) en comptes de fer-ho en català. Per exemple, aquest és un problema molt real que afecta la Viquipèdia, una de les Wikipèdies més actives, però amb dificultat d'arribar al seu públic objectiu.

  

Ajudeu-nos a difondre el Catalanitzador de Softcatalà

 

Us demanem ajuda en la seva difusió:

  • Executeu-lo en tots els vostres ordinadors.
  • Difoneu el programa a les xarxes socials, blogs i webs.
  • Si teniu un blog o web, poseu-hi un bàner del Catalanitzador. Aquí (http://catalanitzador.softcatala.org/baner.html) en trobareu uns quants.
  • Publiciteu l'existència del Catalanitzador entre les vostres amistats, companys de feina i familiars.
  • Ajudeu a instal·lar el Catalanitzador.
  • Reclameu a les institucions públiques (biblioteques, escoles, universitats...) que facin servir programari en català i suggeriu-los l'ús del Catalanitzador.

Institucions i entitats que hi donen suport

   

El Catalanitzador, desenvolupat per Softcatalà, compta actualment amb el suport de les següents institucions i entitats: Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament d'Ensenyament, Xarxa Vives d'Universitats dels territoris de parla catalana, Fundació puntCAT, Plataforma per la Llengua, Amical Viquipèdia, VilaWeb, Diari ARA, El9Nou, Acció Cultural del País Valencià, Universitat Pompeu Fabra i WICCAC. Les institucions i entitats col·laboradores s'han compromès a donar difusió i promoure l'ús del Catalanitzador, accions que volem agrair des de Softcatalà.

  

Quant a Softcatalà

  

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

   

3)

The Economist: 'S'hauria de tractar el català amb més dignitat'

El maltractament del català per part de l'estat espanyol, clau en l'independentisme, segons el setmanari

 

Publicat a Vilaweb, 2 de setembre del 2014 

http://www.vilaweb.cat:80/noticia/4208904/20140902/the-economist-shauria-tractar-catala-dignitat.html

 

Ara fa un mes el setmanari The Economist publicava un article en el bloc Prospero en què es feia creus del maltractament del català per part del govern espanyol. Ara aquest mateix bloc ha publicat un nou article en què comença destacant la gran repercussió que va tenir aquell text, i continua reflexionant sobre la situació lingüística del català a l'estat espanyol. Considera que és una de les raons de pes que fan que molts catalans vulguin que Catalunya sigui un estat independent.

 

'Els castellanoparlants que es traslladen a treballar a Catalunya sovint es queixen d'haver d'aprendre català, o d'haver de portar els seus fills a escoles en català', deia The Economist. I ara afegeix: 'Però si els castellanoparlants estan poc disposats a aprendre català, el govern espanyol encara ha de trobar formes d'encarar els elements lingüístics del moviment separatista català. L'impuls per la independència català té arrels culturals i lingüístiques, deixant de banda que l'ascens coincideix amb un moment particularment terrible per a l'economia d'Espanya.'

 

El bloc parla tant de les raons econòmiques de l'independentisme català com de les culturals i lingüístiques. 'Molts catalans estan cansats d'haver de subvencionar les regions més pobres.' I afegeix: 'Perquè les regions més riques acceptin aquesta funció subvencionadora és fonamental un sentit de nacionalitat i d'identitat compartida. Els estats més rics d'Alemanya desembutxaquen milers de milions d'euros l'any per ajudar els ex-estats d'Alemanya de l'Est, però s'oposen amb fervor a la perspectiva de les transferències fiscals a Grècia o a Espanya. Si no hi ha més sentit de pertinença a --i més reconeixement dins-- un país multilingüe, molts catalans continuaran irritats sota el domini espanyol.'

 

The Economist explica que aquesta irritació ha crescut recentment, arran de la llei Wert i de la voluntat del govern espanyol de dinamitar el sistema d'immersió lingüística a les escoles. Considera que el català s'hauria de tractar amb més dignitat, 'com un pas necessari per a calmar el ressentiment a Catalunya'. I proposa mesures com ara permetre que es pugui parlar al congrés espanyol i que el govern espanyol ajudi la Generalitat perquè s'ensenyi el català als immigrats.

   

4)

Policia i menys hores de català en l'inici de curs al País Valencià

Fabra s'avança en l'aplicació de la Lomqe i introdueix cultura valenciana

La immersió és minoritària

      

Publicat al Punt Avui, 6 de setembre del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/774639-policia-i-menys-hores-de-catala-en-linici-de-curs-al-pais-valencia.html?cca=1

       

La pretesa imatge de normalitat d'inici de curs que va tractar d'oferir la consellera d'Educació valenciana, M. José Catalá, amb el lema "+ alumnes + professors + recursos = menys abandonament escolar" va quedar totalment trencada amb la irrupció de la policia al CEIP Ciutat de Cremona d'Alaquàs (l'Horta). El desallotjament d'un grup de pares que protestaven per la supressió de la unitat de tres anys d'infantil va córrer per les xarxes socials, va obrir portades de diaris i va provocar, fins i tot, la visita del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez.

 

La d'Alaquàs, però, no és l'única aula suprimida. Han sigut quasi un centenar les classes eliminades arreu, amb especial “acarnissament” en les que havien optat per a la immersió lingüística i que, com han demostrat pares i entitats com Escola Valenciana, estaven entre les més demandades. Així, mentre que al Cremona Educació no ha tingut en compte la vintena de sol·licituds per a la citada aula suprimida, sí que ha mantingut la unitat de castellà per a un sol alumne de quatre anys al CEIP Pare Català de València. Aquesta va ser habilitada quan dues famílies van reclamar ensenyament en castellà el curs passat.

 

Després d'una sentència del TSJV la consellera va haver de rectificar, no obstant això ha mantingut aquesta unitat oberta. És l'aula amb menys ràtio de tot el País Valencià, ja que hi ha tres matriculats, però sols hi assisteix un alumne, segons fonts de l'AMPA de l'escola.

 

L'eliminació d'aules per al present curs va ser justificada per Educació per una teòrica davallada de la natalitat. Aquest argument, però, el va tombar la mateixa consellera, que durant la presentació mostrava cofoia com aquest curs “històric comença amb 9.294 alumnes més”. En total, 787.467 alumnes s'han incorporat a les aules, i han situat la valenciana com la primera autonomia que estrena el curs en què ja s'aplica la polèmica Lomqe. Amb la nova llei hi haurà menys hores per al català i s'estrena cultura valenciana.

   

5)

Així mana el PP. Així ens volen a la seua Espanya.

Vicent Partal

 

Pel PP la llengua que parles determina si ets bo o dolent. És tan lamentable com això.

 

Publicat a Vilaweb, 5 de setembre del 2014

http://www.vilaweb.cat/editorial/4209427/mana-pp-ens-volen-seua-espanya.html

 

Primera escena. Col·legi Ciutat de Cremona d'Alaquàs, a l'Horta de València. Ensenyament en català. Els pares i els mestres estan esbalaïts perquè la Conselleria d'Educació ha suprimit l'única aula de tres anys del centre, malgrat la demanda que hi havia. Després de mirar de negociar tant com saben durant mesos, decideixen que tant hi fa què diga el govern valencià: duran els xiquets a classe, encara que no siga una classe oficial, i un grup de mestres voluntaris se'n farà càrrec, amb el suport i la complicitat del centre escolar. Seguint l'exemple de Mallorca, pares i mestres units en defensa de l'escola pública i en català i determinats a no aguantar-ne ni una més.

 

La reacció? El govern valencià envia la policia a l'escola. Tal com ho llegiu. Diuen que tots recordem el primer dia que vam anar a escola, no? Doncs a Alaquàs hi haurà una generació de xiquets que recordaran que quan van provar d'anar a l'escola per primera vegada es van trobar uns automòbils blaus amb una gran bandera espanyola i uns senyors que els deien que no hi podien entrar. Poca broma: fins i tot van amenaçar els pares de retirar-los la custòdia dels fills!

 

Segons la conselleria, la raó per la qual l'escola, que fa classes en català, no pot tenir una aula de tres anys és perquè no poden contractar un professor. Que ja hi era.

 

Segona escena. Escola Pare Català de la ciutat de València. Ensenyament en català i en espanyol, per línies. L'escola, vist que ningú no s'apunta a la línia en espanyol, demana a la conselleria que s'elimine la classe de quatre anys en aquella llengua.

 

El govern valencià reacciona amb fúria i engega una campanya per a apuntar gent, com siga, a la línia en espanyol. Resultat? Abans de les vacances s'hi apunten tres xiquets. Amb molts més d'apuntats, la conselleria decideix de tancar la classe del Cremona --que es fa en català. Però i la classe del Pare Català? Evidentment, no es tanca.

 

Avui és el tercer dia del curs al Pare Català. Ahir i despús-ahir a la classe en espanyol hi va acudir només un dels tres xiquets apuntats. Un xiquet que ha tingut, durant aquests dos dies, una mestra per a ell tot sol. Ni a Finlàndia no aconsegueixen una ràtio com aquesta.

 

Així mana el PP. I aquesta és la cara real, contra nosaltres, de l'Espanya que alguns pretenen fer-nos creure que un dia serà diferent.

   

6)

El fracàs de Bauzá, punt per punt

  

Els principals sindicats i associacions de les Illes han desglossat en cinc punts les dades que corroboren el fracàs de la implantació del Tractament Integral de Llengües (TIL), un model lingüístic pensat per a eliminar la immersió lingüística a les aules del territori.

 

Publicat a Tribuna catalana, 5 de setembre del 2014

 

Podeu llegir la notícia sencera en aquest enllaç:

 

http://www.tribuna.cat:80/noticies/illes-balears/el-fracas-de-bauza-punt-per-punt-05-09-2014.html

   

7)

Bauzá amenaça els contraris al pla de trilingüisme

     

Publicat al Punt Avui, 6 de setembre del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/774709-una-quarantena-de-pares-han-demanat-escolaritzar-en-castella-els-seus-fills.html?cca=1

        

El govern balear va advertir ahir que actuarà amb “contundència” en cas que els centres educatius no aprovin el projecte educatiu per aplicar el tractament integrat de llengües (TIL), el pla de trilingüisme que posa fi al model d'escola en català a les Illes, i no s'apliqui en començar aquest curs. La portaveu de l'executiu balear, Núria Riera, no va aclarir si el govern imposarà sancions, però va avisar que “la conselleria [d'Educació] ha actuat sempre amb rectitud i contundència i amb responsabilitat en l'aplicació de la llei”. L'advertiment del govern Bauzá arriba després que les organitzacions opositores al pla de trilingüisme hagin dit que el 52,8% dels claustres dels centres educatius públics de Mallorca no han aprovat els seus projectes TIL.

            

8)

Una quarantena de pares han demanat escolaritzar en castellà els seus fills

El govern no ha rebut més sol·licituds d'espanyol que l'any passat

Tres dels cinc centres afectats pel 25% de castellà ja no tenen els alumnes a l'escola

 

Publicat al Punt Avui, 6 de setembre del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/774709-una-quarantena-de-pares-han-demanat-escolaritzar-en-castella-els-seus-fills.html?cca=1

 

La nova consideració del castellà com a llengua vehicular a les escoles de Catalunya no ha fet augmentar significativament les demandes d'escolarització en aquesta llengua. Segons el Departament d'Ensenyament, a hores d'ara han rebut una quarantena de sol·licituds –una xifra similar a la de l'any passat–, a les quals se'n poden sumar altres fins al 15 de setembre, dia d'inici del curs.

 

Rigau va explicar que la major part d'aquestes demandes es van fer abans que es publiqués el reial decret del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que preveu pagar els 6.000 euros que costa l'escolarització en castellà en un centre privat als alumnes que no trobin un centre sufragat amb fons públics que imparteixi matèries no lingüístiques en espanyol.

 

La consellera també es va referir als cinc centres afectats per la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els obligava a fer el 25% de les assignatures en castellà. Rigau va explicar que dels cinc centres només en queden dos afectats per la mesura, ja que els alumnes dels altres tres o bé han acabat els estudis en aquella escola o bé han canviat de centre.

 

En aquests dos casos, el Departament d'Ensenyament i els centres han acordat “acomplir la llei” sense que s'alteri “el model” lingüístic vigent a Catalunya. El curs passat els centres afectats van respondre a la petició de l'alt tribunal, que va arribar a finals de curs, amb la realització de diversos treballs en castellà, i aquest curs encara no s'ha fet públic com s'encaixarà la resolució del TSJC.

 

Rigau va remarcar que el fet que alguns d'aquests nens hagin canviat de centre demostra que “a una certa proximitat es poden trobar opcions lingüístiques diferents” on han pogut encaixar.

 

En qualsevol cas, la consellera va deixar clar que “a Catalunya cap escola és monolingüe”, i va posar com a exemple el creixent nombre de centres que han incorporat l'anglès com a llengua en què s'imparteixen algunes assignatures no lingüístiques, que aquest curs seran el 54%. Pel que fa al castellà, tot i que el percentatge és del 15%, Rigau va recordar que a les aules es fan servir amb normalitat materials en aquesta llengua.

  

9)

Espanya, contra la seva llengua

 

Editorial del Punt Avui, 6 de setembre del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/774677-espanya-contra-la-seva-llengua.html?cca=1

 

L'escriptor Albert Sánchez Piñol ha estat l'última víctima de l'estrany concepte de la diplomàcia que tenen els serveis exteriors de l'Estat espanyol, que aquest cop ha tingut com a exemple la vergonyosa actuació de l'Instituto Cervantes, que va prohibir per motius polítics la presentació a Utrecht de la traducció al neerlandès de la seva celebrada novel·la ‘Victus'. En primer lloc, resulta pintoresc que l'organisme dedicat a promoure arreu del planeta les lletres castellanes actuï d'aquesta manera contra una novel·la que precisament està escrita originàriament en aquesta llengua i que ha estat un dels èxits comercials més importants dels últims anys. No són gaires els llibres recents en llengua castellana que tinguin una demanda tan important de traduccions als principals idiomes internacionals. El cas de Sánchez Piñol posa de manifest que el paroxisme de l'Estat espanyol contra Catalunya ha arribat a l'extrem de disparar-se al peu prohibint la presentació d'un llibre escrit en la llengua de Cervantes perquè l'autor és català.

  

L'actuació espanyola a Utrecht, que també han patit altres catalans arreu del món, com ahir va revelar Xavier Sala Martín, posa en evidència la naturalesa d'un nacionalisme espanyol que pretén retenir Catalunya però que considera els catalans uns indesitjables si no defensen la seva idea de nació. Amb aquest exemple, la comunitat internacional té una prova més d'allò que la ciutadania de Catalunya ja coneix. I la diplomàcia espanyola s'apunta una nova operació de prepotència barroera destinada a bloquejar tota via d'expressió, de llibertat d'expressió, de Catalunya al món. Aquest és l'Estat on se'ns proposa viure com a alternativa a la independència.

      

10)

Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana

Sumari
 
Butlletí número 209 (divendres 12/09/2014)
 
1) Eugeni S. Reig - votades
 
2) Eugeni S. Reig - xarramenta
 
3) Antoni Llull Martí - Llaminers i llépols
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Fraseologia lèxica. Lletra S.
 
5) Albert Jané - Espardenyes de cànem
 
6) Josep Daniel Climent - El Tractat d’Almisrà, construïm el futur
 
7) Pere Ortís - La qüotidianitat lingüística
 
8) Neus Nogué Serrano - Avui ho veig una mica negre...

             

Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre’l.

  

Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com

PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací