Butlletí número 1030
(dimarts
09/09/2014) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i
Xavier Marí
Sumari
1)
2) Josep Miquel Bausset
–
"Monsenyor Cañizares, faça seua la
llengua de Sant Vicent Ferrer"
3) Menys català que mai al
jutjat
4) Pepa Masó –
Amb la vènia, és
possible
5) Ramon Munné –
Apple i el
no-català
6) Jaume Corbera –
Impressions escoceses (i
II)
.
.
Proposa estudis
en llengua i cultura catalanes de tota l’àrea lingüística
Publicat a Vilaweb,
1 de setembre del 2014
La llicenciatura
inclou estudis en llengua i cultura catalanes de tota l'àrea lingüística dels
Països Catalans. 'Els ensenyaments es basen en l'estudi i la pràctica directa de
la llengua catalana i en la traducció i la interpretació, essencialment en
francès i català', explica l'IFCT.
S'hi aprofundeix
la llengua estàndard i literària i també s'inicia l'estudiant en les varietats
especialitzades (administrativa, econòmica, jurídica, comercial,
mediàtica). Als continguts lingüístics (gramàtica contrastiva, fonologia,
lexicologia, morfosintaxi, dialectologia), s'hi afegeix l'estudi dels
elements relatius a la civilització: societat contemporània, dinàmiques
identitàries, fet fronterer, evolució sociolingüística i aspectes tradicionals
com ara la història, la geografia, la literatura i l'economia.
El preu de la
matrícula és aproximadament de dos-cents euros anuals i l'única condició és
tenir aprovat el batxillerat (o la selectivitat equivalent).
La llicenciatura
es pot continuar amb un mestratge de dos anys de recerca o pràctica professional
sobre temes catalans i transfronterers, o amb un doctorat de tres
anys.
2)
"Monsenyor Cañizares,
faça seua la llengua de Sant Vicent Ferrer"
Josep Miquel Bausset
-
Monjo de Montserrat
Publicat a Catalunya
religió, 29 d'agost del 2014
http://www.catalunyareligio.cat:80/articles/61227
Benvolgut Bisbe Antonio: els cristians
valencians de
La diòcesi de València és una terra
que va de la mar a la muntanya, amb hòmens i dones de fe profunda i arrelada, i
amb una estimació especial per Santa Maria, venerada a l’Alcúdia amb l’advocació
de
Aquest bisbat de València té la
riquesa d’una llengua pròpia, la llengua d’Ausiàs March, de Jordi de Sant Jordi, de Sor Isabel de Villena i
de Vicent Andrés. Una
llengua que parlen els cristians de Beniarjó i de Manuel, de Vallada, Potries i
Albaida, d’Estivella, Murla, Benaguassil i Banyeres.
Els capellans i els bisbes sempre
ens han explicat que Pentecostès és la festa de la universalitat de la fe i
manifestació de la diversitat de llengües i de cultures que, des de el Vaticà II
sobretot, l’Església assumeix i defensa.
Com a nou bisbe de València faça
seua la llengua de Sant Vicent
Ferrer (que predicà pels carrers de Llíria, de València i de
Teulada) per afavorir així la presència del valencià a les parròquies, a la
catequesi i a totes les celebracions litúrgiques.
En les visites pastorals als pobles
valencianoparlants del bisbat, expresse’s amb naturalitat en la llengua que
parlen els cristians de Benicolet, Alfara del Patriarca, Ador i Moixent, en la
llengua de Beneixida, Beniarbeig i Tavernes Blanques, per fer possible així la
inculturació de l’Evangeli, en la terra que l’acull com a pastor. És una llengua
que els cristians valencians volem que siga llengua de pregària, de predicació i
d’anunci de l’Evangeli. Una llengua que estudien els seminaristes valencians a
En les seues primeres declaracions,
i pel que fa a la nostra llengua, ja ha dit que “espero que me enseñéis a hablarla bien y
pronto”. L’arquebisbe Osoro, ara a Madrid, també va tindre
aquesta intenció, però es va quedar només en això. Sabent com sap (per motius
d’estudis) l’alemany, no li costarà gens (si realment ho vol) aprendre
valencià.
Li desitge bisbe Antonio, que siga
capaç d’afavorir el treball dels laics i d’una manera especial, el de les dones,
que són les qui porten el dia a dia en les parròquies. Des de la humilitat i el
diàleg ajude, com ens ho demana el papa
Francesc, a fer nàixer una nova primavera en l’Església; una
Església senzilla, alegre, pobra i allunyada dels poderosos. No siga mai dèbil
amb els poderosos i fort amb els dèbils, sinó al contrari. Denuncie amb valentia
la corrupció, la mentida i el frau d’aquells que xafen els més dèbils de la
nostra societat. Denuncie amb valentia, cosa que no va fer l’arquebisbe Osoro,
els qui es van aprofitar de la visita del papa Benet XVI a València per a fer
negocis bruts. I els qui van tancar RTVV, atacant la llibertat
d’expressió.
Mantinga la independència de
l’Església respecte al poder, com ens va ensenyar l’enyorat cardenal
Tarancon, respectant
totes les opcions democràtiques, així com les propostes, que des de la llibertat
i el diàleg puguen fer els partits polítics. Fins i tot pel que respecta al
model d’Estat, ja que cap model, necessàriament, és millor que un altre. No hi
ha un model d’Estat que siga moralment bo, i un altre que no ho
és.
No tinga por de les reformes ni del
pluralisme, que és sempre una manifestació de l’Esperit. Que el seu servei
episcopal com a pare i germà, estiga fonamentat en la senzillesa, en la
proximitat i en l’afecte, sobretot amb els qui més sofreixen: els pobres, els
ancians, els desnonats, els immigrants, els qui no tenen treball, els malalts,
els joves que han perdut la il·lusió i que han hagut d’emigrar. Que el seu
ministeri episcopal siga un servei a l’Evangeli i als cristians i cristianes
d’aquest bisbat, ja que com ens ha dit el papa Francesc, “Jesús vol que els bisbes no siguen prínceps sinó
servidors”. I per això aconsellava als capellans i als bisbes que en
revestir-se de la casulla per celebrar l’Eucaristia, “pot fer-nos bé sentir sobre els muscles i en el cor,
el pes i el rostre del poble fidel”. El pes i el rostre dels
cristians i les cristianes d’aquest bisbat de València.
Com a cristià nascut al bisbat de
València li desitge, bisbe Antonio, una bona estada en aquesta diòcesi. Una
terra i un Poble acollidor i bo de veritat, que estima aquells que, són
missatgers de l’Evangeli.
3)
Menys català
que mai al jutjat
El nombre de sentències
imposades l'any passat a Catalunya va baixar un 7%
El castellà manté la
seva posició de predomini i l'ús de la llengua pròpia del país en les
resolucions judicials recula fins al 12,3%
Publicat al Punt
Avui, 6 d'agost del 2014
Com l'any passat
i l'anterior i l'altre, i encara el de més enrere, però pitjor. El nivell d'ús
del català en les sentències judicials dictades a Catalunya durant l'any passat
es va situar en el 12,3% del total, amb 30.698 resolucions. Això suposa 1.728
sentències menys que el 2012 i la pèrdua d'unes dècimes en el còmput percentual,
segons les dades de Justícia. Aquest és el nivell més baix d'ús de la llengua
pròpia del país en les sentències des que el 2004 es va assolir el percentatge
rècord del 20,6%.
La davallada de
l'ús de la llengua pròpia del país als jutjats s'inscriu en una tendència
general de caiguda del nombre global de sentències, que ja va iniciar-se el 2012
i es va confirmar el 2013. Entre un any i un altre els jutges catalans van
dictar un 7% menys de sentències.
Per
demarcacions, els jutges de Girona superen de molt la mitjana del país, tot i
que encara hi són majoria les sentències que s'escriuen en castellà, amb una
relació de 4 a 6. A l'altre costat de la balança, i també a l'altre extrem del
país, els jutges destinats a les Terres de l'Ebre són els que més escriuen en
castellà. D'aquesta manera, durant l'any passat només l'1,l4% de les seves
sentències es van redactar en català. No gaire lluny queden els jutges de la
demarcació de Tarragona, que només van escriure l'1,5% de sentències en català.
A Barcelona ciutat el percentatge s'enfila fins al
9%.
El problema de
l'ús insignificant del català als jutjats no és competència exclusiva dels
jutges. La falta d'interès per la matèria entre el col·lectiu dels advocats i
altres professionals relacionats amb l'àmbit judicial queda reflectit en
aquestes altres dades del mateix Departament de Justícia que indica que durant
l'any passat només 397 professionals es van inscriure a cursos de català i
llenguatge jurídic. D'aquests, 300 són advocats i només 84 van obtenir la
qualificació d'aptes. Només a Barcelona hi ha més de 18.000 advocats
col·legiats.
Igualment, els
serveis de traducció automàtica que l'administració posa a disposició d'aquests
professionals també van tenir una demanda molt limitada. Per encàrrec dels
advocats es van traduir 524 documents jurídics, mentre que per encàrrec dels
procuradors se'n van traduir només 15.
D'altra banda,
el Departament de Justícia ha donat publicitat fa poc a un informe sobre els
criteris d'usos lingüístics en l'administració de justícia. Elaborat pel grup de
treball sobre llengües, en el document s'analitzen les diverses situacions d'ús
de la llengua als jutjats i quin és el marc jurídic que empara tant els usuaris
com els advocats i jutges.
Entre altres
aspectes, el document deixa clar el dret del ciutadà a triar la llengua del
procediment, i s'aconsella deixar-ne constància per escrit, i sosté que un
escrit en català dirigit fora de Catalunya ha de ser traduït d'ofici per
l'Estat.
4)
Amb la vènia,
és possible
Pepa
Masó
Publicat al Punt
Avui, 8 d'agost del 2014
Que l'ús del
català a l'administració de justícia és testimonial no és, malauradament, cap
sorpresa. Passen els anys i la situació, lluny de millorar, empitjora. Hi ha la
sensació que tant l'administració com els operadors judicials que són sensibles
al tema s'han rendit davant l'evidència i això cal capgirar-ho. L'experiència
ens diu que és possible. L'any 2000 es va posar en marxa un pla a quaranta
jutjats del país que va demostrar que era possible que una oficina judicial
treballés en català sense que hi hagués, com objecten encara alguns, retards ni
dilacions. L'experiència demanava que el jutge i almenys la meitat dels
funcionaris estiguessin d'acord. Van començar amb quaranta jutjats i quatre anys
després ja eren 121 les oficines judicials que treballaven en català, amb uns
resultats més que reeixits: el percentatge de sentències dictades en la llengua
pròpia del país superava el 80%. L'interès d'un grup de magistrats i funcionaris
a promoure l'ús del català va ser primordial en l'èxit d'aquesta iniciativa que
preveia, això sí, un complement salarial per a aquells que s'hi
acollien.
El que va
demostrar aquest pla pilot és que és possible que la justícia parli català. No
es tracta d'una quimera. D'elements en contra n'hi ha i força, com ara que una
bona part dels magistrats, fiscals i secretaris judicials procedeixen de la
resta de l'Estat i no se'ls ha requerit el coneixement de la llengua per exercir
a Catalunya. Però de jutges catalans, n'hi ha i cada cop sumen més, i de
funcionaris també. El desconeixement de la llengua no pot ser excusa ni per a
advocats ni per a procuradors, de manera que som els ciutadans, els usuaris de
la justícia, els que hem d'exigir a cadascun dels operadors judicials que volem
utilitzar la nostra llengua quan ens adrecem a l'administració de justícia. Ens
empara la llei i, amb la vènia, hi tenim tot el dret a
reclamar-ho.
5)
Apple i el no-català
Publicat al Punt Avui, El lector opina, 24 d'agost del 2014
Recentment he
adquirit un producte d'Apple i he contractat un servei d'assistència telefònica
durant dos anys. Lamentablement el servei ha estat fins ara molt insatisfactori
ja que no m'han atès mai en català.
A més, la
resposta sembla que insinua una política inconcreta sobre el tema, ja que he
obtingut, segons l'operador, diferents respostes: “no el puc atendre i prou”,
“no el puc atendre, però si em deixa el numero de telèfon abans de 24h li
trucarà una persona en català”, “no el puc atendre i no existeix cap
possibilitat que algú en català l'atengui”, “no el puc atendre i li penjo el
telèfon”...
Una de les
operadores s'ha justificat dient que Apple “no discrimina per raó de l'idioma
[sic]”, referint-se segurament al fet que ella estigués contractada per
atendre'm, tot i no saber el meu idioma.
És aquesta la
resposta d'Apple davant la discriminació que fa a un client, que paga, que viu a
Catalunya i que no pot ser atès en el seu idioma?
Repeteixo: és
aquesta la resposta d'Apple davant d'aquest fet?
Personalment, la
considero indigna d'aquesta empresa, del tot injusta i en desacord amb la
legalitat vigent.
Els convido a
corregir-ho abans de perdre clients i rebre subseqüents
reclamacions.
Impressions
escoceses (i II)
Jaume
Corbera
Publicat a
indirecte.cat, 31 d'agost del 2014
Podeu llegir l'article en aquest
enllaç:
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací