Butlletí número 1029
(dilluns 08/09/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
Sumari
1) Ja és oberta la inscripció a
2) Recurs del govern al decret
d'escolarització en
castellà
3) Vicent Sanchis –
La lletra, amb
sang
4) Lluís Martínez –
Curs
5) Escola Valenciana durà als tribunals el
decret de currículum de
primària
6) Joan Lladonet –
L’article salat és tan català com els
que l’usam
7) Jaume Mateu i Martí – IB3, sense servei
de correcció i assessorament
lingüístic
.
.
Ja és oberta la
inscripció a
Generalitat de
Catalunya, 25 d'agost del 2014
http://www20.gencat.cat:80/portal/site/Llengcat
Totes les
persones interessades en la llengua catalana que tinguin interès a fer de
viquipedistes ja s’hi poden inscriure. Si ja són usuaris registrats de
Com l’any
passat, l’acció es durà a terme al Centre de Documentació de
En la primera
Nit Digital hi van participar 30 viquipedistes entre els quals hi havia des de
professionals i exprofessionals de la llengua, estudiants de filologia i
aficionats a
Recurs del govern al
decret d'escolarització en castellà
Els centres privats no
han rebut cap petició de famílies per estudiar en
espanyol.
Publicat al Punt Avui, 27
d'agost del 2014
El govern va
entomar ahir una de les qüestions més espinoses que se li presenten en els
primers compassos del nou curs polític, en anunciar que presentarà un
“requeriment d'incompetència” davant el govern espanyol contra el decret que
obliga
L'executiu
–segons va explicar ahir el portaveu, Francesc Homs– considera el decret una
“invasió” de competències en matèria d'educació i de llengua, i, a més, entén
que va en contra del règim lingüístic recollit a l'Estatut i la llei d'educació
de Catalunya (LEC), que rebutja “separar” els alumnes per raó de
llengua.
En el cas més
que probable que el govern espanyol rebutgi la demanda de
De fet, el
govern ja havia presentat un recurs contra la disposició addicional 38 de la
llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe), la que tracta
de les llengües en l'ensenyament. El text determina que el castellà ha de ser
llengua vehicular a l'ensenyament, juntament amb el català, en una proporció
“raonable”. En cas que els pares no trobin oferta en castellà per als seus
fills, podran demanar que l'Estat es faci càrrec de l'escolarització dels seus
fills en un centre privat, un import que el govern espanyol ha calculat en 6.000
euros per alumne i que, després, descomptarà a la comunitat autònoma en les
transferències.
La norma és,
d'entrada, de difícil aplicació. D'una banda, perquè a Catalunya no hi ha, a
hores d'ara, cap centre privat que ofereixi l'ensenyament en castellà, com sí ho
fa en altres llengües com ara l'anglès o l'alemany. L'Associació de Centres
d'Ensenyament Privat No Concertats de Catalunya (Aenocc) ja va advertir el mes
passat que cap dels seus centres no ha rebut peticions d'escolaritzar nens en
castellà.
D'altra banda,
el procés de matriculació als centres de primària i de secundària es va fer al
juny, abans que el govern espanyol aprovés el decret que desenvolupa el punt de
La lletra, amb
sang
Vicent
Sanchis
Publicat al Punt
Avui, 19 d'agost del 2014
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/769770-la-lletra-amb-sang.html?cca=1
La letra, con sangre
entra, diu un dels
refranys més propis d'una llengua i d'una època, llarga època que encara
s'allargassa, carregada de violències per imposar-se. De lletra amb sang, n'hi
ha que en saben molt. Ho saben tot. Com ara el doctor Wert, que aquestes
setmanes ha passat desapercebut perquè el conflicte en cos gros ha superat el
detall en matrius petites. O perquè carrega armes en silenci. Però, només acabar
aquest parèntesi carregat de russos, palestins, ucraïnesos, fonamentalistes
desbocats i kurds, tornaran les aules. A les Balears, el País Valencià i
Catalunya. Afirmen, inquiets encara a l'agost, els mestres mallorquins que no es
resignaran a la llei que, en nom del trilingüisme i el progrés, reserva a la
lletra catalana l'últim lloc del rogle o el racó dels burros. Avancen que els
directors dels centres recorreran contra el decret Bauzà i també que preparen
una nova vaga, aquesta vegada més astuta, coincidint amb la fi del curs escolar
i les eleccions dites autonòmiques. A Catalunya el setembre farà de prova de
cotó fluix. Sabrem què ha desplegat la consellera Rigau per minimitzar els danys
frontals de la llei del ministre Don Limpio. Sabrem també fins a quin
punt el compromís dels docents farà inaplicable una norma injusta. Una norma de
sang. I també quants pares han demanat plaça en una escola privada per
aconseguir els 6.000 euros anuals que el ministre ha reservat com a recompensa
per capturar la llengua catalana. Viva o morta. Caram, quin retorn a les
aules!
4)
Curs
Lluís
Martínez
Publicat al Punt
Avui, 25 d'agost del 2014
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/763156-curs.html?cca=1
Falta una
setmana perquè el professorat de les nostres escoles i els nostres instituts es
reincorpori als seus centres. Perquè suposo que vostès no són dels que encara es
creuen que el professorat s'hi presenta el mateix dia que els alumnes, oi? Bé,
aquest curs serà complicat perquè estarà marcat per almenys dos fets: la famosa
sentència que obliga a impartir el 25% de l'ensenyament en llengua espanyola
només que hi hagi una família que ho demani, i l'aplicació del decret de Wert
que finança amb poc més de 6.000 euros per curs aquells que volen que els seus
fills aprenguin en espanyol en algun centre privat que els ho
ofereixi.
El govern ha dit
que no obeirà normes que posen en perill el sistema escolar català i el seu
model d'immersió que sempre ha funcionat molt bé, per poc que s'examinin els
resultats escolars relatius a les competències lingüístiques. Però l'Estat té al
darrere la seva maquinària. I és obvi que la defensa de la unitat d'Espanya es
convertirà en l'eix de la seva acció, fins i tot del seu programa electoral en
els pròxims mesos, ja que tindrà poques fites presentables a exhibir en un país
on la taxa d'atur es resisteix a baixar del 20%.
No sé si hi
haurà gaires famílies disposades a portar els seus fills a una escola privada on
s'ensenyarà en espanyol. Perquè és possible que el centre tingui un ideari que
no sigui del seu gust o que estigui molt lluny de casa, per posar dos exemples.
Què fem si al poble només hi ha una escola pública i cap de
privada?
I ja està? No.
Perquè és obvi que aquesta és la segona part del drama. Com que aquesta fórmula
esdevindrà inútil, el Ministeri d'Educació començarà a maniobrar per aconseguir
el que sempre ha volgut: que l'espanyol representi, com a mínim, el 50% del
currículum a tots els centres escolars públics i
concertats.
De nosaltres, i
de ningú més, depèn que això no passi mai.
5)
Escola
Valenciana durà als tribunals el decret de currículum de
primària
Considera que la
resolució de
Publicat a Vilaweb,
1 de setembre del 2014
Escola
Valenciana considera que el decret de currículum de primària de
Escola
Valenciana creu que les instruccions donades per la inspecció educativa
entrebanquen la tasca docent de fomentar el plurilingüisme a les aules
valencianes i d'afavorir la competència lingüística igual de les dues llengües
oficials i un millor coneixement d'una tercera llengua, com ara l'anglès. Per
això el gabinet jurídic de l'entitat presentarà aquest mateix mes un recurs
contenciós administratiu contra el decret al Tribunal Superior de Justícia, per
vulneració de l'article 19 del títol segon de
'Són els jutges
i només els jutges els qui han de valorar el recurs. A la consellera d'Educació
li agrairíem que explicara a la societat per què s'allunya de complir un
objectiu educatiu de llei: que tot l'alumnat tinga igual competència lingüística
en valencià i en castellà --diu Moreno--. La consellera d'Educació promou el
monolingüisme educatiu amb l'augment d'hores lectives en castellà a tots els
programes educatius vigents. Això afecta l'alumnat que estudia en els programes
plurilingües en valencià i encara més l'alumnat que estudia en el programa en
castellà i que representa el 67% del total.'
Una de les
conseqüències més destacables del nou decret, denuncia Escola Valenciana, és que
divideix coneixement del medi en dues assignatures, socials i naturals, per a
oferir-ne una en espanyol: 'El fet d'oferir naturals o socials en castellà
empobreix encara més el Programa d'Incorporació Progressiva, conegut com a línia
en castellà. L'alumnat que estudia en aquesta mena de programa tindrà encara
menys competència lingüística en valencià, això és indubtable',
diu.
El nou decret
trenca un consens de fa trenta anys amb què es va establir que hi hagués si més
no una assignatura de quatre hores la setmana no lingüística impartida en català
en el programa monolingüe en castellà. Es va decidir que era coneixement del
medi. 'La consellera d'Educació, Maria José Català, ha trencat l'acord establert
al principi de la democràcia', rebla Escola
Valenciana.
L’article salat
és tan català com els que l’usam
Joan
Lladonet
Publicat a
Indirecte.cat, 20 d'agost del 2014
http://in.directe.cat:80/joan-lladonet/blog/12490/larticle-salat-es-tan-catala-com-els-que-lusam
El diumenge, 17
d’agost, vàrem poder llegir una entrevista que va fer Antoni Janer Torrens
al catedràtic emèrit de
Per començar, tenim una
part important del Govern de
Molt bé, per a tots
aquests i també per a la resta, el doctor Joan Veny, des de l’entrevista citada
els manifesta: “Si nosaltres empram
l’article salat és perquè a l’Empordà i a tota la costa oriental, tret del
Rosselló, l’usaven. A Pollença, en canvi, arrelà l’article literari perquè els
seus repobladors procedien d’altres indrets de Catalunya. Per influència de
l’occità, que només tenia l’article literari, considerat de més prestigi, el
salat va acabar sent arraconat.”
Aquesta és
una manera molt senzilla de dir-nos que usam l’article salat perquè els
catalans, els nostres avantpassats, que varen repoblar les Illes, procedien
majoritàriament de l’Empordà, on s’usava. Allà ha anat essent substituït i aquí
s’ha conservat. També hi ha grupuscles que s’aferren a textos escrits de Mossèn
Antoni Maria Alcover que quan es barallava amb els catalans, era capaç de
dir-los qualsevol cosa, o també el gran enfrontament que va tenir amb l’IEC que
va fer que canviàs el nom de DICCIONARI DE
Per a aquestes persones
el savi lingüista campaner Joan Veny, a l’entrevista d’Antoni Janer, els diu:
“La desgràcia que hem tingut com a
llengua és l’ambigüitat del mot català en el diccionari d’Alcover. A l’edat
mitjana el català era l’assignació que rebia la llengua que es parlava per tot
el territori, Balears incloses. Cap al segle XVII, en canvi, se cenyí al parlar
de les quatre províncies catalanes. Després de l’enemistat amb l’IEC, Alcover
era coneixedor d’aquestes reticències. Aleshores, per no perdre inscripcions al
gran projecte i per obtenir també ajudes estatals, va posar català-valencià
balear. Ell, però, mai no va qüestionar la unitat de la llengua. Més d’una
vegada Joan Coromines va intentar convèncer Francesc de Borja Moll, el
continuador de l’obra, perquè canviàs el títol i retornàs al de llengua
catalana. Don Francesc, però, respectuós amb el seu mestre Alcover, no va cedir.
En tot cas, el nom no fa la cosa. S’ha de seguir de prop la història i evitar
fer interpretacions que no són reals.”
I per
acabar, només posaré dues explicacions que es poden trobar a l’entrevista
citada, sobre si és veritat que el Govern del PP defensa “lo nostro” i sobre si
el castellà també és llengua pròpia a les Illes Balears. El dialectòleg Joan
Veny afirma: “Estan completament
equivocats. Jo vaig sentir una vegada el president Bauzà que deia: “Nosaltres
xerram com xerraven els nostres padrins”. I jo em pregunt: i qui és que nega
això? Nosaltres estam en el terreny de l’absoluta llibertat, podem parlar com
ens han ensenyat els nostres pares o en el cafè. Però després hi ha un altre
nivell, l’estàndard, i això ells no ho entenen o no ho volen entendre per mala
fe.” Sobre el tema del castellà com a llengua
pròpia, aclareix: “Desemganen-nos! A
casa nostra, el castellà, contra el que diuen alguns, no és una llengua pròpia,
sinó sobrevinguda. Un bon dia resultà que guanyaren els filipistes i varen dir
que s’havien acabat els privilegis de la llengua que ens va dur Jaume I. Amb la
democràcia intentàrem posar les coses al seu lloc. I ara, amb aquest Govern, el
castellà és el gran beneficiat en detriment de tots els progressos que s’havien
fet amb el català.”
7)
Jaume Mateu
i Martí
23 d'agost del 2014
Podeu llegir
l'article en aquest enllaç:
http://blocs.mesvilaweb.cat/jmateuimarti/?p=269588
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça
infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací