Sobre
la locució donar pena
1. Comentaris diversos
En el DNV trobem:
10. donar pena loc.
verb. Molestar, fer nosa. El sol
em dóna pena.
12. fer (o donar) pena loc.
verb. Commoure, emocionar. Feia
molta pena veure'l plorar.
Hauria de dir:
10. donar pena loc.
verb. Molestar, fer nosa. El sol
em dóna pena.
12. fer pena loc.
verb. Commoure, emocionar. Feia
molta pena veure'l plorar.
La locució donar pena només té el significat de 'molestar, fer nosa'.
Amb el significat de 'commoure, emocionar' es diu fer pena o fer llàstima,
mai donar pena. Donar pena, en aquest darrer sentit, només ho
diuen els valencians tremendament castellanitzats.
En l'obra teatral Voreta el Xúquer de Josep Arminyana, el
personatge anomenat Matilde, per a expressar que a ella no li molesta que el seu
marit i el nuvi de la seua filla vagen de tant en tant a la taverna a fer-se
unes copetes, diu:
Si a mi no em dóna pena. Jo sempre tinc a casa una
botelleta d'anís, i quan tinc gana, traguet! Veus, i sense anar a la
taverna.
En El cel a trossos: gent de Benborser de Salvador Company
llegim:
En tres ďaquells textos la història contínua amb
l'aclariment que les terres del llaurador van fructificar com mai s'havia vist
mentre que el bony no li tornà a donar pena, tot i que se li féu primer com una
segona nou o un albercoc, tot seguit com una pruna, i quan va morir uns anys
després en llaor de santedat, el tenia com una
bresquilla.
En l'article Donar (i fer) la mà de Leo Giménez
llegim:
Una altra expressió que cal, especialment, comentar és “donar pena”, que
en valencià no és ‘tindre llàstima' ni ‘commmoure's per algú', sinó ‘molestar,
destorbar, fer nosa'. En conseqüència els desafavorits de tota classe, els
discapacitats i els marginats no ens deuen donar pena, sinó commoure'ns, fer
llàstima i, sobretot, moure'ns a la solidaritat. Qui ens han de donar pena, és a
dir, molestar, produir repulsió, etc., són els corruptes, els
aprofitosos.
La paraula pena, en l'expressió fer pena significa
'sentiment de tristor' mentres que en l'expressió donar pena significa
'molèstia', el mateix significat que té en expressions com ara amb penes i
treballs, donar més pena que una brossa en l'ull, estar en
pena o valdre la pena.
L'expressió moderna
donar pena amb el significat de 'molestar, fer nosa', és a dir, 'causar
molèsties' és una evolució de
l'expressió dar (o donar) pena que empraven els nostres
clàssics i en la qual la paraula pena tenia el significat de 'molèstia molt important, patiment,
sofriment ' o, fins i tot, de 'suplici'. Heus-ne ací tres exemples del Tirant
lo Blanc.
En el capítol CLXI titulat Com
Tirant tingué lo guiatge e anà a fer reverència a la Princesa llegim:
¿Oh, bé és cosa cruel voler dar pena a qui tant vos ama!
Encara que me dolc de vós, que no poreu soferir les penes que sou mereixedora
per haver tan poca pietat de mi, com la mia querella sia justa e bona, e lo meu
clam crida contínuament davant la majestat divina:
"Justícia!”
Es veu de seguida que “voler dar pena” significa “voler produir
patiment” i que “no
poreu soferir les penes que sou mereixedora” significa “no podreu sofrir els
patiments que us mereixeu”.
En el capítol CCXLIV titulat Com
Plaerdemavida fon tornada a la Princesa llegim:
–Ara –dix la Princesa– deixem aquestes raons, e parlem de
Tirant com està e quan lo poré veure, car la contentació gran que tinc d'ell, me
fa pensar més que no volria. E certament ell me dóna pena més cruel que mort per
causa de son mal, car los perills que amor en si porta són tan extrems que ab
tota veritat mon sentiment no basta a saber-los comprendre.
Es veu de seguida que “ell
me dóna pena més cruel que mort” significa “ell em produix un sofriment més cruel que la
mort”.
En el capítol CCCXVI titulat Com lo Cabdillo
llagotejà a Tirant per conduir-lo a son voler llegim:
E per la molta amor que et porte, tinc confiança en tu que
em consentiràs que done fi a mos fatigosos treballs, per on daré tanta pena a
aquest cruel de Rei i fins a tant que la sua ànima li trameta als
inferns.
Es veu de seguida que “daré tanta pena a aquest cruel de Rei”
significa “causaré tant de sofriment a aquest rei
cruel”.
L'expressió donar pena dels nostres clàssics, en la qual la
paraula pena significava 'molèstia molt
important, forta, dura, dolorosa' i també 'penalitat,
patiment, sofriment, suplici', ha evolucionat l'actual donar pena
a on la paraula pena significa 'molèstia lleu, destorb'.
Ha de quedar molt clar que la paraula pena en l'expressió
valenciana donar pena, tant en l'antiga com en l'actual, significa
únicament 'molèstia' –molt important o poc important,
però molèstia– i no significa ni ha significat mai 'sentiment de
tristor'.
En un diccionari normatiu valencià no es pot posar que donar pena
equival a fer pena.
En els parlars de Mallorca i de Menorca hi ha la locució donar
creu que té un significat molt pròxim a la locució valenciana donar
pena. En el Diccionari català-valencià-balear, en l'entrada
creu, trobem:
Donar
creu: donar pena contínua, donar molèstia de manera persistent (Mall.,
Men.). «Ves-te'n i no tornis, que tot lo dia em dónes
creu».
La locució donar creu tampoc la trobem en el
DNV.
2. Bibliografia
Alcover, Antoni
Maria
& Moll, Francesc de Borja (amb la
col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Anna Moll Marquès). Diccionari Català-Valencià-Balear, (10
volums). (Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1988) [=
DCVB]
Arminyana i Canut, Josep; Voreta el Xúquer.
(Editorial Sicània, València, 1962)
Company Gimeno, Salvador; El cel a trossos: gent de Benborser. (Editorial Empúries, Barcelona, 2001)
Giménez Giménez, Jesús
Leonardo; 'Donar (i fer) la mà', article publicat en
el diari Levante-EMV, València, divendres 11 de juliol del 2014
Martorell, Joanot &
Galba, Martí Joan de; (1490)
Tirant lo Blanc. (Edició a cura de Martí de Riquer) (2a edició, Seix
Barral, Barcelona, 1970)
3. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 17 de juliol del 2014