3)

La persecució lingüística pitjor de la història

Joan Lladonet

Publicat a Indirecte.cat, 16 de juliol del 2014

http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/12331/la-persecucio-linguistica-pitjor-de-la-historia

Francesc Ferrer i Gironès (senador en el grup socialista com a independent durant les tres primeres eleccions democràtiques, autor de centenars d’articles i molts de llibres), a la Introducció de La persecució política de la llengua catalana, escriu:

“... la pèrdua del nostre idioma no significaria només que renunciem el patrimoni cultural, sinó especialment que no tenim consciència nacional i que no tenim voluntat de romandre integrats com a nació. Per això la llengua catalana representa un “plebiscit” i mitjançant el seu manteniment expressem la nostra voluntat nacional.
           
Existeix una relació directa entre la política i la llengua catalana. S’ha demostrat que el tracte que rebem lingüísticament els catalans sempre depèn de les nostres exigències polítiques.”
  
Aquest fragment d’un llibre, que va ser publicat fa quasi 30 anys, encerta de ple en la seva definició del fet català i dels fets que ocorren en l’actualitat. El Govern central, tota l’orquestra mediàtica, intel·lectuals signants de manifestos i fundacions inventores d’idees per mantenir el poble català sotmès neguen l’evidència que els catalans formem una nació i volen diluir la voluntat nacional dins la unitat de destí que varen aconseguir plasmar en una constitució feta per moltes persones que havien nedat com a peixos dins l’aigua de la dictadura franquista.  És contra aquests intents d’anorrear el poble català i fer-lo desaparèixer dins l’espanyol que el Parlament català i el poble del Principat es mantenen cada dia més ferms, defensant la seva llengua, la seva nació i la seva voluntat de decidir el seu futur, lluny d’un altre poble que sempre l’ha volgut ofegar i fer desaparèixer.
  
Els dards del ministre Wert s’adrecen al cor de la llengua catalana en el Principat, perquè saben del seu caràcter plebiscitari, que segons el dret internacional significa que la població catalana a través d’una o més votacions podrà canviar la seva sobirania. Els corifeus del País Valencià i de les Illes Balears ho tenen clar i debiliten la llengua catalana a l’Administració i a l’escola, dos llocs on s’havia iniciat la normalització lingüística. Però el major atac contra la llengua catalana des del 1714, l’està duent a terme el ministre d’Educació, amb la LOMCE. És un atac contra la llengua catalana a l’escola, lloc on, a poc a poc, s’havia anat normalitzant, on s’havia fet una tasca àrdua i profitosa, que ara es vol desfer com una calça.
  
Una de les persecucions conegudes de la llengua catalana és la que es va produir l’any 1837 i que va arribar a dues terceres parts del segle XX; era el mètode de l’anellet, de tots conegut, que es passava d’alumne a alumne segons diguessin alguna paraula en català (en dialecte mallorquí) i al final de setmana es castigava l’alumne que portava l’anellet. En aquell temps no hi havia cap problema, les classes eren en castellà, però els alumnes parlaven entre ells en català, i això no es podia permetre, per tant, el Govern Superior Polític de les Balears va publicar l’edicte de l’anellet. Tothom sap, tot el professorat sap que a les classes de català i en català, els alumnes entre ells han parlat majoritàriament en castellà, si hi havia castellanoparlants, sense cap problema, encara que sempre hi ha hagut fanàtics que han inventat històries falses per fer mal. Doncs ara, el ministre Wert o els de les idees FAES han inventat una persecució de la llengua catalana molt superior a qualsevol de la història dels darrers 300 anys. Quan s’havia aconseguit que moltes escoles fessin l’ensenyament en català, han posat en marxa el sistema de supressió de línies en valencià al País Valencià i el desastrós TIL a les Illes Balears. Quan se n’han adonat que era més difícil al Principat, ara resulta que volen premiar els que estudiïn en castellà. I el premi consisteix en 6.000 euros per alumne, perquè puguin anar a un centre privat on s’estudiï en castellà. Així que totes les persones que estan d’acord a rebre ensenyament en català, però que tenen figurera i volen que els seus fills es relacionin amb els d’una classe social superior, ara ho podran fer, només hauran d’expressar el seu desig de voler rebre l’ensenyament en castellà. Segons Ferrer i Gironès el tracte que rebíem depenia de les exigències polítiques. Si l’exigència del poble català és la independència, ells contesten amb aquest míssil a la línia de flotació de la normalització de la llengua catalana.
 
Però el maquiavel·lisme arriba al punt més àlgid quan obliguen a fer aquest pagament a la comunitat subjugada, comunitat que primer han saquejat, després han retallat i minimitzat els traspassos econòmics i finalment els volen fer pagar allò que no han ideat i que saben que els perjudica. Voleu més raons per cercar tenir un estat propi i allunyar-se de l’estat espanyol explotador? Voleu més raons perquè el 9 de novembre el poble vulgui exercir el dret a decidir? Què inventarà tota la tropa de de persones enverinades que tenen com a objectiu continuar exprimint el poble català?

4)

Els mestres balears reprenen la batalla contra el pla Bauzá

Els directors presenten recurs contra la resolució que aprova els plans de trilingüisme rebutjats pels centres.

Els docents estudien fer vaga a finals de curs coincidint amb els comicis autonòmics.

Publicat al Punt Avui, 15 d'agost del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/769162-els-mestres-balears-reprenen-la-batalla-contra-el-pla-bauza.html?cca=1

Els mestres balears no afluixen en la seva batalla contra el pla de trilingüisme del govern de José Ramón Bauzá que posa fi a l'ensenyament en català. Ahir mateix, en plenes vacances d'agost, l'Associació de Directors d'Ensenyament Secundari de Mallorca va presentar un recurs d'alçada contra la resolució de l'executiu que aprovava, per decret, tots els projectes del tractament integrat de llengües (TIL) que els claustres dels centres educatius havien rebutjat.

Els docents de les Illes compleixen, d'aquesta manera, la promesa de presentar batalla legal contra el decret aprovat pel govern el 31 de juliol, que consideren que vulnera les competències dels centres. “L'endemà mateix del decret vam recórrer contra la resolució perquè no és legal: són els mestres els qui tenen les competències en matèria pedagògica”, raona Maria Antònia Font, portaveu del sindicat STEI i membre de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears.

Font denuncia els mètodes que va fer servir el govern balear per aprovar els projectes de trilingüisme el mes passat, ja en període de vacances. “Van obligar els claustres a convocar votacions fins que sortís aprovat el projecte TIL. Si no era a la primera, havia de ser a la segona, o a la tercera o a la quarta, fins que sortís que sí.” Com que no se'n van sortir del tot, hi afegeix, el 31 de juliol van aprovar el decret. “S'han rebutjat votacions democràtiques”, denuncia.

Els docents de les Illes Balears tornen a tenir un agost mogut, com fa un any, quan es preparaven per a la vaga indefinida d'inici de curs, que es va allargar tres setmanes. Aquest cop, però, atès el cas omís que va fer l'executiu balear de l'aturada, l'Assemblea no es planteja començar el curs en vaga.

“Insistirem en la via judicial i en la resistència des dels centres”, diu Font. “Els directors –anuncia– respectaran les decisions dels claustres i del consell escolar.” Font recorda que hi ha 108 centres públics a les Illes que no van aprovar els projectes TIL (més d'un 40%) i que n'hi ha molts que encara no els han sotmès a votació.

Si el conflicte no es desencalla, però, els mestres podrien fer vaga a l'abril o al maig, coincidint amb les eleccions autonòmiques a les Illes Balears.

5)

Les llengües ibèriques

Anton Monner

Publicat al Punt Avui, 16 d'agost del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/769386-les-llenguees-iberiques.html?cca=1

La península Ibèrica disposava d'una diversitat lingüística pròpia de cada una de les nacionalitats que la integraven. A més del gallec, existia el bable, el basc, la fabla, el català i el castellà. Aquests idiomes, parlats al nord de l'Espanya medieval entre el mar Cantàbric i els Pirineus, es van anar expandint cap al sud a la vegada que els territoris ocupats pels àrabs van ser recuperats pels cristians. Del gallec va néixer el portuguès; el bable, el basc i la fabla van quedar circumscrits als seus territoris; el castellà va ocupar tot el centre peninsular de cara a Andalusia, i el català es va expandir vers València i les illes Balears. Actualment han quedat com a llengües importants el castellà, el gallec, el basc i el català, mentre que el bable i la fabla ocupen reductes minoritaris dins els seus territoris. Des de mitjan segle XVII existeix l'aranès. La seva base idiomàtica pertany a la llengua d'oc, avui gairebé desapareguda a l'Estat veí. El català i el basc són encara una llengua.

A poc a poc el castellà es va anar introduint arreu de les Espanyes. A partir de mitjan segle XVII, quan Portugal es va independitzar, el seu gallec es va convertir en portuguès. A Catalunya, pels mateixos anys, el rei comú de Castella i Lleó i d'Aragó posava els bisbes a les nostres diòcesis que sempre eren castellans. Els bisbes portaven els seus eclesiàstics de confiança també castellans i escrivien i parlaven a les seves visites pastorals en llengua castellana. Però els nostres rectors no sabien altres idiomes que el llatí i el català i, malgrat la insistència dels bisbes, el castellà no va reeixir. A partir del Decret de Nova Planta es va introduir obligadament la llengua forastera. El castellà va aparèixer immediatament com a llengua judicial perquè la Reial Audiència així ho imposava als advocats, fiscals i jutges. Als seminaris, a partir del 1725-30 ja s'hi introdueix l'assignatura de llengua castellana, però els nous rectors, malgrat les insistents crides dels bisbes, van continuar redactant els libres parroquials en la llengua del poble. A partir del 1750-55 comencen a aparèixer les primeres partides en castellà. Els rectors ja feia més de 20 anys que sortien dels seminaris coneixent el castellà, però fins ben passada la meitat del segle XVIII, malgrat les constants crides de les oligarquies eclesiàstiques, no aparegueren els primers escrits en aquest idioma. Els batejos, i la resta de sagraments, continuaven escrivint-se en català i de tant en tant n'apareixia algun en castellà. A partir del segle XIX és quan la majoria de les notes ja apareixen en castellà i poques en català. Als ajuntaments arriben les ordres de castellanització immediatament, però les actes municipals segueixen escrivint-se en català fins a les darreries del segle XVIII. Ningú, excepte poquíssims, sabia el castellà i als empleats municipals els resultava molt difícil expressar-se en llengua diferent de la del poble. Es dóna el cas que a les tabes (contractes entre ajuntaments i particulars per establir acords de serveis municipals: molins d'oli o de sansa, pous de gel, l'hostal de la vila, etc.), que calia complementar amb una formalització notarial, l'escrivà municipal redactava el document en català i el notari el legalitzava en castellà. És a partir de les darreries d'aquest segle quan ja apareixen documents municipals escrits en la llengua forastera.

A València del català se'n diu valencià i al seu estatut se li atorga la distinció de llengua pròpia, com si fos diferent de la nostra. A Aragó, al territori que s'hi parla, se l'ha distingit amb un nom diferent: ara és Lapao. Anteriorment, i de forma despectiva, se'n deia xapurreao. A València i a Aragó, on els alumnes que ho desitjaven podien estudiar-la en ser la llengua del seu poble, actualment se'ls hi ha negat. A les Balears també s'ha restringit el seu ensenyament. A Catalunya, l'Estat obligarà la Generalitat a pagar 6.000 euros als pares que no acceptin la normalització lingüística. En qüestió de llengua, quelcom hi ha que no funciona. El rei s'expressa en un català perfecte i ens diu que l'hem de preservar i protegir, però les traves governamentals en contra del seu coneixement són progressives. I això no lliga quan la normalització lingüística ens demostra que el bilingüisme és molt avantatjós, i a més és una riquesa i patrimoni heretat de les Espanyes medievals. Esperem que la sensatesa lingüística arribi aviat en benefici d'una riquesa que a la Constitució se'ns diu que cal protegir-la. O potser la Constitució s'interpreta sempre a favor d'uns i en contra dels altres?

6)