Butlletí número 1026
(dimarts 02/09/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
Sumari
1) L'atles lingüístic de l'Institut
d'Estudis Catalans, ara a la
xarxa
2) Neix Critèria, l’espai web de correcció
de l’IEC
3) Treballs de
Sociolingüística Catalana publica el número 23 i assoleix la màxima avaluació de
CARHUS
(A)
4) Wert executa la fractura de l'escola
catalana
5) Pep Riera - Una guerra
perduda
6) Que la modificació de
7) Josep Maria Solé i Sabaté
– La lluita dels mestres illencs
.
.
L'atles
lingüístic de l'Institut d'Estudis Catalans, ara a la
xarxa
Permet
d'estudiar la variació lèxica, fonètica, morfològica i sintàctica del
català
Publicat a Vilaweb,
1 de juliol del 2014
http://www.vilaweb.cat/noticia/4201037/20140701/noticia.html
En quins punts
del domini lingüístic català el blat de moro es coneix per 'blat indi', 'panís'
o 'moresc'? On anomenen 'boletes de picolat', les mandonguilles? Qui porta
calcetins en comptes de mitjons? Les obres publicades dins el projecte Atles
Lingüístic del Domini Català (ALDC), que donen resposta a qüestions com
aquestes, a partir d'ara es poden consultar en línia. ( http://aldc.espais.iec.cat )
L'Atles és un
projecte de dialectologia del IEC iniciat l'any 1964 que posa a l'abast dels
investigadors i del públic en general un conjunt de materials lingüístics
recollits amb els mètodes convencionals de la dialectologia, entre els anys 1964
i 1978. Fins ara, els materials del projecte només s'havien difós en forma de
llibre.
Tot i que el
projecte no s'ha acabat, per als directors, Joan Veny i Lídia Pons, era
fonamental de posar a l'abast d'estudiosos i gent interessada tots els materials
del projecte a la xarxa. A la web s'han abocat tots els materials disponibles,
que s'han classificat en diversos apartats, i també hi ha una presentació del
projecte i un cercador per paraules.
Segons els
directors del projecte, té molt d'interès poder conèixer el lèxic del domini
lingüístic català dels anys seixanta i setanta del segle passat. Els
qüestionaris es van fer en una època en què no hi havia escola en català i en
què no havien irromput els mitjans de comunicació en llengua catalana; 'això va
permetre recollir, amb criteris científics, la riquesa de variants de la llengua
col·loquial i, alhora, explicar-ne la variació i la unitat' expliquen. 'El
resultat d'aquesta feina és una obra d'un gran valor etnogràfic, un referent de
la llengua històrica que permet d'estudiar la variació lèxica, fonètica,
morfològica i sintàctica del català del segle XX.
La idea del
projecte va ser exposada per Antoni M. Badia i Margarit el 1952, però no va ser
fins el 1964 que es va començar a treballar en la recollida de dades. Aquesta
fase es va allargar fins al 1978, perquè els enquestadors --entre els quals hi
havia Joan Martí i Castell i Joaquim Rafel, actualment membres de
El resultat de
tots aquests anys de treball és una base de dades amb més de 475.000 registres,
obtinguts a partir d'un qüestionari de prop de 2.500 preguntes fet en 190
poblacions del domini lingüístic català. Amb la finalitat de copsar la llengua
oral, les enquestes sempre es feien 'in situ' i els enquestats havien de ser
naturals de cada població.
Neix Critèria, l’espai
web de correcció de l’IEC
Publicat al Butlletí de
l'IEC núm. 189, juliol 2014
http://www.iec.cat/activitats/butlleti/detall.asp?id_noticies=1211&numero=189
Inclou
orientacions i propostes que pretenen resoldre les qüestions tipogràfiques i
alguns aspectes lingüístics de detall no regulats per la normativa lingüística
actual, com a resultat de l’experiència professional dels serveis de correcció
de l’IEC. L’objectiu principal del web és ajudar a homogeneïtzar i a millorar
els textos formals que es redacten i es publiquen en aquesta
institució.
L’IEC, la
primera editora científica en llengua catalana, ha publicat més de quatre mil
tres-centes obres des que es va fundar l’any 1907. L’edició d’aquests treballs
hauria estat impensable sense la tasca d’un gruix de persones que n’han tingut
cura i que han vetllat per dur-les a terme amb qualitat científica, lingüística
i tipogràfica. En la feina diària dels correctors, es plantegen qüestions
tipogràfiques i petits dubtes lingüístics no resolts encara per la normativa de
Critèria recull,
per exemple, regles per a l’ús de les majúscules i les minúscules, orientacions
sobre la traducció de noms propis a altres llengües o la redacció de les
referències bibliogràfiques, incloent-hi les de piulades al servei de microblogs
Twitter. El web ofereix, també, eines específiques per a la correcció i la
traducció dels textos publicats per l’Institut, i conté una intranet adreçada
especialment als col·laboradors externs de l’IEC. També és voluntat dels
responsables de l’espai web Critèria ajudar a homogeneïtzar i a millorar els
textos formals que es redacten i s’editen en general, i dotar d’eines
lingüístiques i tipogràfiques contrastades els treballadors autònoms que es
dediquen a la correcció i a la traducció
professionals.
3)
Treballs
de Sociolingüística Catalana publica el número 23 i assoleix la màxima avaluació
de CARHUS (A)
Font: Xarxa CRUSCAT – IEC,
7 de juliol del 2014
La
revista Treballs de Sociolingüística Catalana, editada per
Podeu accedir als
continguts de la revista de manera gratuïta.
El número dedica la
seva secció especial a la sociolingüística de la variació, a cura de Miquel
Àngel Pradilla, de
A més,
Treballs
de Sociolingüística Catalana ha aconseguit la
màxima avaluació en el sistema CARHUS, utilitzat per a la
classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i
Humanitat.
Recordeu que
actualment es troba vigent la crida d’articles per al número 26 de la
revista.
4)
Wert executa la
fractura de l'escola catalana
El govern del PP aprova
un decret per poder cobrar a
Es tracta d'un altre
intent per forçar un model bilingüe o per dividir els
alumnes.
Publicat al Punt Avui, 12
de juliol del 2014
L'executiu
espanyol ha materialitzat en un decret l'intent que preveia la llei orgànica de
millora de la qualitat educativa (Lomqe) de forçar
La primera
mesura que prendrà la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per fer front al
que ahir es qualificava d'un “abús de poder” i un acte propi dels “pitjors anys
de persecució de la llengua”, serà presentar un recurs davant el Tribunal
Constitucional (TC). Rigau es lamentava que l'Estat posi una “multa” per
intentar doblegar la voluntat de
Però és
precisament en les decisions que anteriorment ha pres el TC sobre el dret a
rebre una educació en castellà en proporcions “raonables” en les que s'empara
Wert per justificar la presentació d'aquest decret que desenvolupa el que
preveia
Però aquest
discurs de Wert de no voler fracturar el model es contradiu des del moment en
què subratlla que el decret aprovat ahir pel Consell de Ministres serà temporal
i limitat, insistint que s'anul·larà quan el govern català accepti modificar
l'actual sistema d'immersió. En tot cas, les presses per aprovar el decret abans
de les vacances són perquè la mesura estigui en vigor al setembre, quan comenci
el curs escolar. D'aquesta manera s'intenta forçar la consellera perquè aprofiti
l'estiu per reorganitzar el sistema, un fet que Rigau no considera en
absolut.
La guerra oberta
entre el govern català i l'espanyol des que el PP va decidir emprar la seva
majoria absoluta per resoldre una de les seves obsessions quan era a l'oposició
–el rebuig al model d'escola en català–, va viure ahir el seu últim episodi, que
complicarà encara més el futur econòmic de
Segons va
relatar Wert, un cop als pares se'ls reconegui el dret, l'Estat els abonarà
mensualment la factura de l'escolarització en un centre privat i, al cap de
l'any, Hisenda ho deduirà de la part del pastís del finançament que destina a la
despesa en educació.
En total, es
preveu restar un màxim de 6.057 euros per alumne, en concepte de matriculació,
escolarització, menjador i transport. També s'hi inclouria el pagament de
l'internat del menor si fos necessari.
5)
Una guerra
perduda
Pep
Riera
Publicat al Punt
Avui, 30 de juny del 2014
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/755778-una-guerra-perduda.html?cca=1
6.057 euros.
Aquesta és l'última unitat de mesura de l'intent sistemàtic de destrucció del
sistema educatiu català. Estic d'acord amb la consellera Rigau que quan el
ministre Wert estableix aquesta quantitat com a pagament de
Però estar tan
distrets i ocupats ara amb els 6.057 euros o els percentatges de castellà o dels
continguts de les assignatures que s'imposen des de fora i amb tota l'aigua que
baixa i baixarà, no ens ha d'impedir veure la crua i dura realitat. Que no és
cap altra que la constatació que el model lingüístic i escolar català ja està
dinamitat i que no hi ha marxa enrere possible, perquè més enllà de la voluntat
política dels que governen, aquesta ofensiva contra el model lingüístic i
escolar català està fonamentada en les sagrades escriptures de l'espanyolisme
recentalitzador, o sigui, en
6)
Que la modificació de
Publicat a Racó català, 15
de juliol del 2014
Per incidir en la
modificació de
Que una llengua amb uns 10
milions de parlants, com és el cas de la catalana, només tingui un 5% de
presència al cinema és una anomalia internacional. Segons les últimes dades
disponibles el percentatge de català al cinema es queda en el 4,79%.
En
altres països com el Canadà, les grans distribuïdores nord-americanes (les
majors) no tenen cap problema per doblar al francès la majoria de pel·lícules
més comercials amb un doblatge destinat només al públic quebequès.
La
Plataforma per
El
Govern ha modificat
Per incidir en el procés de modificació i per sensibilitzar la
població perquè consumeixi cinema en català,
7)
La lluita dels mestres
illencs
Josep Maria Solé i
Sabaté
Publicat al Punt Avui, 27
de juliol del 2014
Una societat es
mesura per la valoració i l'estima als mestres. Des de la nit dels temps, totes
les civilitzacions han admirat els mestres, persones que ensenyen i són seguides
pels seus coneixements i la seva
trajectòria personal. En la nostra història recent, cada període de
progrés, llibertat i ambició cultural, ha tingut un esforç global vers l'escola
i l'educació. Tot això és forca visible als segles XIX i XX. Són mestres
Sòcrates, Leonardo, Newton i Pompeu Fabra, així com la munió d'educadors que han alfabetitzat
els nostres avantpassats o ens han educat a nosaltres a l'escola. El record i
l'exemple dels mestres és profund en la formació de
tots.
Els mestres
han estat bàsics en el redreçament
cultural de Catalunya des del segle XIX, han completat l'esforç popular i ampli,
interclassista de
L'actuació
sòlida, inicialment petita, de destacades personalitats més el retorn progressiu
d'espais de llibertat guanyada sota el
franquisme van aplanar la recuperació de la normalitat escolar de la
llengua i la cultura en el conjunt dels Països Catalans, amb graus diferents, certament. El camí vers
la normalitat mai no va agradar al PP i al PSOE, ambdós van posar dificultats
sempre que van poder, però és amb un PP que vol manar anys i panys, a partir
d'un Aznar exaltat, que tot s'agreuja, en veure un PSOE desnordat, un PSOE que
ha deixat de ser una esquerra moderada crítica i
honesta.
El català com a
llengua vehicular, la cultura específica de cada un dels territoris es
normalitza, i a poc a poc es consolida o recupera
terreny.
Aleshores, un
alertat PP, amb el silenci còmplice del PSOE, surt a destruir-ho tot.
L'estratègia serà ferir la llengua i la cultura catalanes on puguin: ràdio, televisió,
premsa i, naturalment, l'escola, tot defensant un espanyolisme centralista de
dreta extrema que nega el dret a
ser a la resta. El cop l'executà el govern de Bauzá, abans el mateix PP disparà
a
Els mestres de
les Illes van dir prou. La vaga de fam de Jaume Mestre ha donat la volta a mig món. Els mestres
illencs han dit no a la ignorància, la violència i l'estultícia. Notícia
internacional, és la pitjor propaganda turística tenir un govern que s'enfronta
a la seva pròpia comunitat educativa, els mestres que estan amb els nens. El PP
estatal vol acabar aquest episodi, pensa com en Bauzá, però no ho pot fer
veure.
La victòria
l'han aconseguit. Molts illencs per primera vegada han trencat amb les raons de
la por i de l'amenaça. Al segle XXI les Illes no poden tenir un govern sectari,
no dialogant, agressiu. El PP d'en Bauzá és un llast per al present i el futur
de les Illes. És una rèmora
educativa, econòmica i cultural. Els mestres de les Illes, com els de tots els
temps, han educat i eduquen els ciutadans amb el seu coneixement i la seva
actuació.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça
infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací