tirar
la roba al mar
1)
Capficar-se en un assumpte
determinat i despreocupar-se per complet de totes les altres coses.
Ell es posa a escriure la seua novel·la i tira la roba al mar. No
fa cas de la família ni de la casa ni de l’economia familiar ni de res en
absolut. Ell a la seua i a qui no li parega bé, que es tire una
bela. |
2)
En un assumpte
determinat que no ens és favorable, que no ens interessa, que no ens fa el pes,
prendre la determinació de desfer-se’n, de desentendre-se’n, d’abandonar-lo, de
prescindir-ne.
No t’ho penses més: si en eixa faena no estàs a gust i
l’encarregat et fa de mal viure, tires la roba al mar i te’n vas a casa.
Ja t’eixiran més coses i millors que eixa, que tu eres jove, treballador i
molt sabut. |
Les
dues accepcions són molt semblants, encara que no són idèntiques.
La
locució és d’ús habitual a Alcoi a on sovint s’usa en diminutiu: tirar la
robeta al mar.
tirar-se al mall
Posar-se de valent
a la faena o a l’estudi. Posar atenció, esforç, dedicació i entusiasme en allò
que s’està fent.
Hala, ja n’hi ha
prou de juguera. Alcem-nos i tirem-nos al mall que la faena està per
fer. |
Francesc Xavier Llorca Ibi, en un missatge que va enviar a la llista
Migjorn el 24 de febrer del 2006 ens va informar que a Benidorm s’usa aquesta
locució per a expressar el concepte definit. L’expressió equivalent que conec
del parlar d’Alcoi és posar els ossos de punta que ja vaig arreplegar en
el meu llibre Valencià en perill d’extinció. També és molt coneguda la
locució equivalent posar fil a l’agulla.
Tot allò que li hem fet
perdre i que cal restituir-li.
“Igual, igual
no”. *Igual no vénen”. *Igual plou
tot el dia”. Deure, no deure.
Potser que, o potser que no. De
cop no. Qui sap si. És capaç de. Vés a saber si. Sempre hi anirà bé el verb deure:
*Igual no hi són”. No hi deuen ser. No deuran
venir. Anem a
veure'ls i potser no hi són. És capaç de ploure tot el dia. Vés a saber
si hi seran.
“Ir a retiro”. *Anar a
retiro”. Anar a recer.
─Cap a recer, noi? ─Cap a recer, s'ha
dit!
Tal com explica Coromines al DECLC, la pressió conjunta de la patte francesa i la pata castellana sobre la nostra pota va fer que pata penetrés fortament en el català, i la millor prova és que alguns dels seus derivats els sentim molt nostres.
Ara bé, tot i anar mig camuflats, tenen la mala pata de venir de pata, i alguns han sigut depurats i no són al diccionari. És el cas de patada, un mot que era (i és) molt viu tant amb el significat de puntada de peu com amb el de petjada; o de patós, que no té un equivalent clar quan expressa inhabilitat amb les cames.
No ha tingut més sort patejar-se, ni en el sentit de malgastar estúpidament ni en el de recórrer de dalt a baix un lloc. Coromines considera que el primer -utilitzat pel seu pare- “s’ha d’admetre com a mot legítim” perquè està “absolutament arrelat i expressa un matís insubstituïble”. En canvi, el segon el veu com “un castellanisme inútil i intolerable”. El D62 entra el verb en el primer sentit i l’ÉsAdir els admet tots dos però només en registre col·loquial.
Altres derivats han passat per ull. Seria el cas d’empatollar-se, encara que Coromines no està segur que ho sigui; el de patilla, que s’ha colat per la patilla, i el de patum, tant si es diu de la de Berga com de personatges més valorats pel lloc que ocupen que pels propis mèrits.
El cas d’espaterrar (o espatarrar) és diferent. Avui només s’admet en el sentit de meravellar-se granment i s’obvia el molt probable parentiu (el DCVB sí que l’apunta) amb el castellà (d)espatarrarse, que vol dir caure a terra molt obert de cames.
I és que el sentit figurat, molt més fi, beu de la influència directa del francès épater, i el mateix passa amb l’adjectiu espaterrant (épatant):“Una dona espaterrant”.
Sigui com sigui, i digui el que digui el DIEC, tots els que ens espaterrem en un sofà tenim molt clar què fem, i seguirem practicant aquest esport tan relaxant amb permís o sense de les patums de la llengua.
Aquest article és continuació i acabament dels publicats en els números
84 (pp. 29-32), 85 (pp. 21-24) i 86 (pp. 23-26) de Llengua Nacional. Aniria bé, doncs, de
repassar els advertiments de l’inici del primer article. Si en els diferents
articles es repeteixen alguns termes, no hi fa res: vol dir que es tracta
d’errors més o menys freqüents, sobre els quals, doncs, val la pena
d’insistir.
1) «A voltes amb la innovació» (Dossier Econòmic de
Catalunya, 11-2-2006, p. 13, títol d’un article sobre economia; cf. el
nostre Nou diccionari auxiliar [NDA], s.v. volta) >
Tornem-hi amb la innovació (o bé Altra
vegada la innovació).
2) «No és estrany que sant Pau, quan va proclamar des de l’aeròpag
els principis de la fe cristiana i el sentit de la resurrecció, fos menyspreat i
apartat» (F. Torralba, Per què creure?, pp. 217-218; en dos altres
passatges es parla del Pseudo-Dionís Aeropagita per Areopagita;
confusió de radicals grecs: aer- ‘aire’ / Are(s)- ‘Mart’
[areòpag ‘camp de Mart’]) > No és estrany que sant Pau, quan va
proclamar des de l’areòpag els principis de la fe cristiana
...
3) «Em va donar la maneta i m’acompanyà, tibant-me cap a la raconada
ombrívola de l’era on hi havia la família de masovers al complet» (d’una
novel·la, abans de ser corregida; calc de la locució cast. al completo,
que equival a l’adjectiu cat. sencer -a) > Em va donar la maneta i
m’acompanyà, tibant-me cap a la raconada ombrívola de l’era on hi havia la
família dels masovers sencera.
4) [anar] «–Vés-te’n amb ells, Arnau –el va comminar–. A fora t’esperen
Mar i el teu germà. Jo encara tinc coses per fer aquí. Després t’aniré a
veure» (I. Falcones, L’església del mar, p. 621; calc del verb cast.
ir en un determinat ús; cf. NDA, s.v. [anar) > –Vés-te’n amb
ells, Arnau –el va comminar–. A fora t’esperen Mar i el teu germà. Jo encara
tinc coses per fer aquí. Després et vindré a
veure.
5) [anar amb] «El Julià parlava com si allò no anés amb ell, com
si fos part d’un passat que ja havia deixat enrere, però aquestes coses no
s’obliden mai» (C. Ruiz Zafón, L’ombra del vent, p. 167; calc del cast.
ir con en un determinat ús) > El Julià parlava com si tant li
fes (o com si tant se li’n donés, o com si allò no
l’afectés), com si fos part d’un passat ...
6) «És prou conegut que només en els centres on hi ha una voluntat
manifesta d’aplicar el projecte lingüístic sense baixar mai la guàrdia es
manté el nivell d’ús que l’alumnat ha adquirit a primària» (Escola
Catalana, gener 2006, p. 3; calc del verb cast. bajar en un
determinat ús; cf. NDA, s.v. baixar) > És prou conegut ... sense
abaixar mai la guàrdia ...
7) [bordar] «Ni Alfred Hitchcock hauria escrit un final per a la campanya
com el que ahir va bordar Pasqual Maragall» (Avui, 17-6-2006, p.
5; calc del verb cast. bordar; cf. NDA, s.v. bordar) > Ni
Alfred Hitchcock hauria escrit un final per a la campanya com el que ahir va
brodar Pasqual Maragall.
8) [botar a la corda] «El cronista, com el mig país que va anar a votar i
que no es passa el dia botant a la corda, està interessat en les
converses que determinaran la composició del futur govern d’aquest país»
(Avui, 14-11-2006, p. 64; confusió, potser induïda per l’ús, en el
context, del v. votar) > El cronista, com el mig país que va anar a
votar i que no es passa el dia saltant a corda, està interessat en les
converses que determinaran la composició del futur govern d’aquest
país.
9) [caient adj.] «Tots ells tenien la mirada fixada en els meus
passos vacillants i una mena de mig somriure dissimulat al rostre. La Cinta,
amb els cabells lliures i caients damunt l’espatlla, tan sols fixats de
templa a templa per una delicada diadema de color blau cel, portava un vestidet
una mica estampat, de cretona, amb un rivet de batista al voltant del coll
obert» (d’una novella, abans de ser corregida; la forma caient és un
gerundi o un substantiu; solament és adjectiu en heràldica) > Tots ells
... La Cinta, amb els cabells lliures i caient damunt l’espatlla
...
10) «Les turbulències polítiques, la caïnista confrontació, els
erros d’uns i altres, que avui ningú vol reconèixer, ens van portar a una guerra
civil, i a una dictadura» (J.A. Duran i Lleida, Unió al servei de les
persones, 3-4-2006, p. 4) > Les turbulències polítiques, la
caïnita confrontació ...
11) [cambrot] «Tots els soldats fem vida a coberta i solament baixem
als cambrots per descansar» (d’una novella, abans de ser corregida) >
Tots els soldats fem vida a coberta i solament baixem a les cabines
(o als camarots) per
descansar.
12) «Vam passar per davant del santuari, que era tancat, però per la
finestra reixada del costat es podia entreveure la Verge bruna en la solitud i
penombra del seu camerí» (d’una novella, abans de ser corregida; variant
ultracorrecta; cf. NDA, s.v. camerí) > Vam passar per davant del
santuari, que era tancat, però per la finestra reixada del costat es podia
entreveure la Verge bruna en la solitud i penombra del seu cambril.
13) «A la part baixa del castell s’hi poden trobar un grup de finestres
de tipus canopial o renaixentista, dues de les quals tenen grans i
artístiques reixes que les protegeixen exteriorment» (d’un original, abans de
ser corregit) > A la part baixa del castell s’hi poden trobar un grup de
finestres de tipus conopial o renaixentista ...
14) «Va fer la feina que podia, i hi devia posar aquella
caparroneria que li és pròpia» (AA. VV., Sense renúncies, p. 111;
confusió entre caparrudesa i tossuderia) > Va fer la feina
que podia, i hi devia posar aquella caparrudesa (o
tossuderia) que li és pròpia.
15) «Per tant, a continuació analitzaré l’aparició de les connexions en
xarxa, atès que són la cinquena essència de la nova economia» (M.
Castells, L’era de la informació, vol. I, p. 207; ultracorrecció; cf.
Gran enciclopèdia catalana, s.v. quint -a) > Per tant, a
continuació analitzaré l’aparició de les connexions en xarxa, atès que són la
quinta essència de la nova economia.
16) «Gràcies als seus testimonis orals, que sovint hem transcrit amb les
seves expressions genuïnes i amb els seus girs locals, hem pogut conferir
aquests articles» (d’un original, abans de ser corregit; confusió entre
conferir i confegir) > Gràcies als seus testimonis orals ...
hem pogut confegir aquests articles.
17) «... la degradació del medi ambient, la creixent contaminació, el
canvi climàtic, la deforestació i l’extinció d’espècies» (d’un original,
abans de ser corregit; calc del cast. deforestación) > ... la
degradació del medi ambient, la creixent contaminació, el canvi climàtic, la
desforestació i l’extinció d’espècies.
18) [denostar] «... el molt denostat i anatematitzat Nicolau
Maquiavel ...» (d’un original, abans de ser corregit; calc del verb cast.
denostar; cf. NDA, s.v. denostar) > ... el molt
bescantat i anatematitzat Nicolau Maquiavel ...
19) [descalabrat -ada] «Francament, si la mesura es fa bé, no em sembla
tan descalabrada» (Avui, 23-10-2006, p. 64; calc de l’adjectiu
cast. descalabrado -da) > Francament, si la mesura es fa bé, no em
sembla tan escalabrada (o
esgalabrada).
20) [detentar] «A poc a poc els usos defensius i de vigilància que
havia detentat i per als quals havia nascut el castell es devien anar
diluint» (d’un original, abans de ser corregit; calc del verb cast.
detentar; cf. NDA, s.v. detentar) > A poc a poc els usos
defensius i de vigilància que havia mantingut i per als quals havia
nascut el castell es devien anar diluint.
21) [didorta] Vegeu rojolet.
22) [difós -osa] «A la fi, s’alçà l’Andreu ... i m’acompanyà cap al
finestró de la cuina, per on encara entraven les darreres clarors difoses
d’aquell dia morent» (d’una novella, abans de ser corregida; confusió entre
difós -osa i difús -usa; cf. NDA, s.v. difós/difús) >
A la fi, s’alçà l’Andreu ... i m’acompanyà cap al finestró de la cuina, per
on encara entraven les darreres clarors difuses d’aquell dia
morent.
23) [donar pals] «Fent de crític vaig donar pals a amics meus»
(Regió 7, 7-5-2006, p. 1; calc de la locució verbal cast. dar
palos) > Fent de crític vaig clavar garrotades a amics
meus.
24) [embabiecar] «Jo em mirava el pare embabiecat i gairebé no el
reconeixia, amb aquella inusual manera de fer» (d’una novella, abans de ser
corregida; probable castellanisme, enregistrat pel DCVB; però els diccionaris
castellans no solen portar embabiecar) > Jo em mirava el pare
embadocat (o embadalit, o encantat) i
gairebé no el reconeixia, amb aquella inusual manera de
fer.
25) [embaltidor -a] «... el lleuger rumrumeig, monòton, de la màquina de
vapor em va fer agafar el son, un son plàcid, embaltidor, com ja feia
mesos que no havia tingut» (d’una novella, abans de ser corregida;
dialectalisme per abaltidor -a) > ... el lleuger rumrumeig,
monòton, de la màquina de vapor em va fer agafar el son, un son plàcid,
abaltidor, com ja feia mesos que no havia
tingut.
26) [emprendar-se] «Tan formosa era la noia que el mateix dimoni se’n
va emprendar i, encara ara, hi ha qui diu que, en les nits més fosques, s’hi
apropa i guipa, badoc, aquell bassiol a l’espera d’un reflex, per més pàllid
que fos, del bell rostre de la noia impregnat a les aigües» (d’una novella,
abans de ser corregida; calc del verb cast. prendarse amb el prefix
en/em) > Tan formosa era la noia que el mateix dimoni se’n va
enamorar (o se’n va corprendre, o se’n va
agradar) i, encara ara, hi ha qui diu que
...
27) [estellant subst.] «Un cotxe de bombers amb els
estellants encesos i el ninò-ninò de la sirena passà llampant per baix el
carrer» (d’una novella, abans de ser corregida) > Un cotxe de bombers amb
els llums d’alarma encesos ...
28) [estorbar] «Aquí, tranquil, sense que ningú m’estorbi ...»
(Serra d’Or, oct. 2006, p. 1; calc del verb cast. estorbar) >
Aquí, tranquil, sense que ningú em destorbi
...
29) [estrellar-se] «Hi ha un límit davant del qual la potència del mal
s’estrella? (Documents d’Església, 15-2-2006, p. 106; calc del
verb cast. estrellarse; cf. NDA, s.v. estrellar-se) > Hi ha
un límit davant del qual la potència del mal
s’estavella?
30) [fer un lleig] «Però, com li ho dic, a la mare, avui que està tan
contenta? No li puc fer aquest lleig» (d’una novella, abans de ser
corregida; calc de la locució cast. hacer un feo; cf. NDA, s.v. fer un
lleig (a algú)) > Però, com li ho dic, a la mare, avui que està tan
contenta? No li puc fer aquesta mala passada (o tenir aquesta
descortesia) / «Finalment, ERC ha fet públic què pensa fer en el
referèndum. Diuen que aposten pel “vot nul polític” però que tampoc no fan un
lleig al no i al vot en blanc» (Avui, 29-4-2006, p. 26) >
Finalment ... però que tampoc no fan cap descortesia al no i al vot en
blanc.
31) «Membres del govern són també conscients que, en reprendre’s per fi
una vida parlamentària lliure després de tants anys, el Parlament ha de
finiquitar i saldar d’una vegada per totes el problema de les
responsabilitats polítiques en la lluita contra la dictadura» (d’un original,
abans de ser corregit; calc del v. castellà finiquitar; cf. NDA, s.v.
finiquitar) > Membres del govern ... el Parlament ha de
liquidar i saldar d’una vegada per totes ...
32) [fugidís -issa] «Del que és meu sóc senyor, de la bellesa /
fugidissa dels mots, del cant, del crit, / ric dels meus ulls tranquils
en l’orfenesa / del poema anhelat i mai no dit» (J. Enjuanes-Mas, Dèlia. Nel
mezzo, p. 79; calc de l’adjectiu cast. huidizo -za) > Del que
és meu sóc senyor, de la bellesa / fugissera dels mots ... //
«Arrabasso el que puc. Servo la vida / fugidissa estremida dins el puny /
i el dolor se’m fa viu en la sentida / de vell encuny de cants d’amor de lluny»
(ib., p. 85) > Arrabasso el que puc. Servo la vida /
fugissera estremida dins el puny ...
33) [homogenitzar] «Aquí es dóna una mescla bigarrada de races i llengües
que, de seguida, s’homogenitzen, admirablement s’entenen, s’agermanen»
(d’un original, abans de ser corregit; verb derivat mal format) > Aquí es
dóna una mescla bigarrada de races i llengües que, de seguida,
s’homogeneïtzen, admirablement s’entenen,
s’agermanen.
34) «El cap de serveis de la Model presenta una denúncia al jutjat de
guàrdia pel contingut d’un article en el qual l’acuso d’infringir lesions
a un pres» (d’un original, abans de ser corregit; confusió entre
infringir i infligir; cf. NDA, s.v. infligir/infringir)
> El cap de serveis ... en el qual l’acuso d’infligir lesions a un
pres.
35) «La situació de partença del poema sembla ser la del final de la
primera composició de les Estances, amb la ment reduïda a una “ruïna” i
en plena “desolació”, només que havent transcorregut ja un lapsus
temporal considerable: “Tant temps que’l solitari orgull / ja hi dorm de
l’antiga ruïna!”» (Llengua & Literatura, núm. 17, any 2006, pp.
85-86; confusió entre lapsus i lapse; cf. NDA, s.v.
lapsus/lapse) > La situació de partença del poema ... només que
havent transcorregut ja un lapse temporal considerable
...
36) «En aquest viatge Benet XVI hi tenia dues coses importants. Un
marron i una perla. El marron que s’havia d’empassar Benet XVI era
el d’afrontar, tant de paraula com amb algun gest, el penediment de l’Església
catòlica pels innombrables casos de pederàstia que han implicat tants capellans
en els darrers anys. La perla era poder parlar en l’Assemblea General de les
Nacions Unides ...» (Avui, 22-4-2008, p. 25; calc del cast. marrón
en un seu ús col·loquial; cf. NDA, s.v. marron) > En aquest viatge
Benet XVI hi tenia dues coses importants. Un moc (o
galàpet, o gripau) i una perla. El moc
(o galàpet, o gripau) que s’havia d’empassar
Benet XVI ...
37) [merèixer la pena] «Per això mereix la pena recordar persones
que han passat i han deixat realitats ...» (Avui, 7-7-2006, p. 25; calc
de la locució cast. merecer la pena; cf. NDA, s.v. merèixer la
pena) > Per això val la pena recordar persones que han passat i
han deixat realitats ...
38) «La mímesi del natural i la recerca de la veritat pictòrica
van orientar sòlidament Casas cap al realisme, que era, aleshores, la tendència
predominant entre els artistes més avançats del país» (d’un catàleg del Museu de
Valls, any 1996; calc del cast. mímesis, si bé en aquesta llengua és
preferible la forma mimesis, i és que en grec la e d’aquest mot és
una eta [μίμησις ‘imitació’], cosa que fa que la paraula hagi de ser plana i no
esdrúixola) > La mimesi del natural i la recerca de la veritat
pictòrica ...
39) [murriador] «Vam travessar la riera amb l’aigua fins a mitja pota i
llavors vam anar pujant un tros de baga fins a un rodal fressat, on, ara una
ovella, ara una altra, s’anaven ajaient i rumiaven amb tota la calma. El gos va
venir al meu costat, es va ajeure i, refiat, va cloure els ulls bella estona.
Aquell era un dels seus murriadors a l’obaga i vaig recordar el que
m’havia dit el pare –“les ovelles volen anar lliures, deixa-les fer, deixa-les
fer”– quan l’havia acompanyat en un parell d’ocasions» (d’una novella, abans de
ser corregida; dialectalisme mal grafiat) > Vam travessar la riera ...
Aquell era un dels amorriadors (o, dialectalment,
morriadors) a l’obaga ...
40) [ni cas] «Zapatero, ni cas» (Avui, 17-11-2007, p. 1,
titular; calc de la frase feta cast. ni caso; cf. NDA, s.v. ni)
> Zapatero, cap cas1 / «El govern central avisa que no
farà ni cas del Parlament» (ib., p. 6) > El govern central avisa
que no farà cap cas (o gens de cas) del
Parlament.
41) [ni dir aquesta boca és meva] «Al cap de poc d’haver arribat al seu
pis ha vingut un nebot seu, l’home de confiança que ja els porta el negoci i que
vetlla, gelós, qualsevol moviment que fan, i no he gosat ni dir aquesta boca
és meva» (d’una novella, abans de ser corregida; calc de la frase feta
cast. no decir esta boca es mía; cf. NDA, s.v. no) > Al cap
de poc d’haver arribat al seu pis ... i no he gosat ni badar
boca.
42) «Entre les peces d’art sacre intervingudes per la policia hi ha unes
partitures musicals dels segles XVI i XVIII, entre les quals destaca una peça
per a òrgan de Bach del segle XVI en edició francesa» (Regió 7,
24-5-2006, p. 4; cf. NDA, s.v. òrgan/orgue) > Entre les peces ...
entre les quals destaca una peça per a orgue de Bach del segle XVI en
edició francesa.
43) [passar pàgina] «El PP a la Catalunya central passa pàgina a
l’era Piqué amb retrets» (Regió 7, 22-7-2007, p. 1; calc de la locució
verbal cast. pasar página; cf. NDA, s.v. passar) > El PP a
la Catalunya central gira full a l’era Piqué amb
retrets.
44) [pujar] «És ben clar que les pensions mínimes són les que s’han de
pujar molt més» (Foc Nou, gener 2006, p. 9; calc del verb cast.
subir en un determinat ús; cf. NDA, s.v. pujar) > És ben
clar que les pensions mínimes són les que s’han d’apujar molt
més.
45) «Justament la vigília de Sant Joan, preparant la foguerada al meu
poble, em vaig donar una rebrincada al turmell i l’haig de portar
embenat» (d’una novella, abans de ser corregida; dialectalisme; cf. NDA, s.v.
rebrincar-se, rebrincada) > Justament la vigília de Sant Joan,
preparant la foguerada al meu poble, em vaig donar una revinclada al
turmell i l’haig de portar embenat.
46) [recent nascut] «Ja érem cap a mig febrer quan, un dia al matí, en
arribar al corral vaig trobar tres xaiets recent nascuts de les ovelles
més avançades» (d’una novella, abans de ser corregida; calc del cast. recién
nacido; cf. NDA, s.v. recent) > Ja érem cap a mig febrer quan,
un dia al matí, en arribar al corral vaig trobar tres xaiets acabats de
néixer de les ovelles més avançades.
47) [remolinar-se] «A vegades, segons com girava el vent, se sentia com
el gemec d’un corn quan l’aire s’acarrerava en la direcció de la vall i es
remolinava dins la buidor de les baumes, repletes de solitud» (d’una
novella, abans de ser corregida; el v. remolinar-se és un dialectalisme
corresponent a la forma general arremolinar-se; també és un dialectalisme
la forma bauma, però més o menys admesa) > A vegades ... quan
l’aire s’acarrerava en la direcció de la vall i s’arremolinava dins la
buidor de les baumes, repletes de solitud.
48) «Vam anar plegats cap a casa i, en ser sota el repanxó del
camí, vam fer un gruixut silenci mentre a l’horitzó el sol s’ocultava darrere
una calçada de boires» (d’una novella, abans de ser corregida; dialectalisme
provinent d’una confusió entre panxa i petja) > Vam anar
plegats cap a casa i, en ser sota el repetjó del camí, vam fer un gruixut
silenci mentre a l’horitzó el sol s’ocultava darrere una calçada de
boires.
49) [rojolet, didorta] «La vall, ampla i solcada per la riera Golarda,
s’orienta de llevant a ponent i, així, queda a migjorn la part obaga, frondosa,
farcida d’alts rojolets i grosses pinasses enfilats d’heures i
didortes, alguns aurons i força marfulls ...» (d’una novella, abans de
ser corregida; dialectalismes deguts a assimilacions fonètiques, etc.) >
La vall ... farcida d’alts rojalets i grosses pinasses enfilats
d’heures i redortes, alguns aurons i força marfulls
...
50) [sagramental, sagramentalitat] «La sagramentalitat de
l’Església és una idea teològica primordial que pot i deu ser expressada
secundàriament en clau jurídica. [...] Encara avui aquests conceptes xoquen
enfront d’una mentalitat purament jurídica o purament sociològica, que no té en
compte la profunditat sagramental i divina de l’Església» (Foc
Nou, nov. 2005, p. 20; derivats que, com a cultismes, s’han de formar sobre
el llatí sacramentum; cf. NDA, s.v. sagramental i
sagramentalitat) > La sacramentalitat de l’Església ... que
no té en compte la profunditat sacramental i divina de
l’Església.
51) «M’agrada la basílica de Sant Pau Extramurs i, en canvi, no em fa el
pes Sant Joan de Letrà» (AA. VV., Sense renúncies, p. 137; calc
del cast. San Juan de Letrán) > M’agrada la basílica de Sant Pau
Extramurs i, en canvi, no em fa el pes Sant Joan del
Laterà.
52) [seure] «Vaig tornar a casa fent marrada. Vaig seure davant
l’escriptori i vaig treure la meva ploma Meisterstück del seu estoig» (C. Ruiz
Zafón, L’ombra del vent, p. 348; calc del verb cast. seure en un
determinat ús) > Vaig tornar a casa fent marrada. Vaig asseure’m
davant l’escriptori i vaig treure la meva ploma Meisterstück del seu
estoig.
53) [tinalla] «L’endemà al matí una patrulla de quatre telegrafistes,
vuit soldats, dos caporals i un sergent van estendre un cable des d’aquella
fortalesa fins a dalt el turó de Punta Rama, mentre un soldat cuiner i jo
carregàvem les sàrries d’un ase escardalenc i vell amb tot el fato de cassoles,
olles, menjar i tinalles per a l’aigua» (d’una novella, abans de ser
corregida; el mot tinalla és un dialectalisme per tenalla,
gerra o alfàbia) > L’endemà al matí ... amb tot el fato de
cassoles, olles, menjar i tenalles per a
l’aigua.
54) «Era una radicalitat d’article de broma, petarda, de tirar-se un
pet i espolsar els llençols, de joc dels disbarats quan tens vuit anys i vas
d’acampada amb l’escola per primera vegada» (Avui, 25-1-2006, p. 65; calc
del cast. tirarse un pedo; cf. NDA, s.v. tirar, tirar-se) >
Era una radicalitat d’article de broma, petarda, de fer un pet i
espolsar els llençols ...
55) [tramuntada] «Cal, però, que, abans de començar a llegir fem un petit
esforç de composició i ens situem en un poble que –com diu Josep Pla– feia
literalment olor d’alzina surera, on a cada casa hi havia una botiga, és a dir,
un taller de tapers; on proliferaven els hortets minúsculs, acuradament
conreats; on el cant frenètic de les cigales i les crues tramuntades
constituïen la música de fons que acompanya la vida quotidiana de Sa Bardissa
[Calonge] en el decurs de l’any...» (d’un original, abans de ser corregit;
confusió entre el participi del v. tramuntar i el derivat en -ada
de tramuntana) > Cal, però, que ... i les crues
tramuntanades constituïen la música de fons ...
56) [trifulca] «Una noia explica les trifulques passades a
comissaria el dia anterior quan s’encadenaren uns quants davant la Model» (d’un
original, abans de ser corregit; calc del cast. trifulca) > Una
noia explica les trifulgues passades a comissaria
...
57) [turmentós -osa] «... l’increment més gran es va produir durant els
turmentosos anys seixanta» (M. Castells, L’era de la informació,
vol. I, p. 277; calc de l’adjectiu cast. tormentoso -osa; en català
existeix turmentós -osa però amb un altre sentit) > ... l’increment
més gran es va produir en els tempestuosos anys
seixanta.
58) «Suposo que no es deu a un casual que les seves obres més
conegudes i importants, les quals li han donat nom, siguin els cellers i molins
d’oli i estiguin relacionades amb el món agrari ...» (AA. VV., Sense
renúncies, p. 76; col·loquialisme castellà, no admès tampoc en la llengua
castellana normativa) > Suposo que no es deu a una casualitat que
les seves obres més conegudes i importants ...
59) [veure-se-les i desitjar-se-les] «Però la tercera part de la collita
anava a engreixar l’armilla del propietari, que, entre les cinc masoveries que
tenia, li feien la vida fàcil, mentre que els masovers se les veien i
desitjaven per poder anar malvivint» (d’una novella, abans de ser
corregida; calc de la locució cast. vérselas y deseárselas) > Però
la tercera part de la collita ... mentre que els masovers tenien treballs
per poder anar malvivint.
60) [vigia] «Em vaig acostar cap a l’altre extrem de l’esplanada de dalt
el turó i tota una extensió de mar, gairebé infinita, s’estenia als nostres
peus. En dies clars es veia tota la costa, des de l’extrem oriental per on
havíem vingut amb la corbeta fins molt més enllà de la badia de Baracoa. Ben
segur que, amb la grossa ullera, no s’escaparà cap barcassa durant el dia que no
sigui vista pels nostres vigies. El turó de Punta Rama era un lloc
estratègic per a controlar tot aquell rellamp de costa» (d’una novella, abans
de ser corregida; calc del cast. vigía) > Em vaig acostar ... que
no sigui vista pels nostres guaites.
1 Sobre la bondat d’aquesta construcció, vegeu el nostre article «És admissible “cap” en lloc de “gens de”?», dins Llengua Nacional, núm. 81 (IV trimestre 2012), pp. 35-37.