tindre
més anys que un corb
Ser molt
vell.
|
L'home eixe que tu dius té més anys que un corb. Els cent els ha
complit ja, segur. |
L'origen de la frase feta tindre
més anys que un corb, que he sentit moltes voltes a Alcoi i a diverses
poblacions de l'Alcoià i el Comtat, es troba en la creença popular que els corbs
són uns animals molt longeus. Hi ha la idea, totalment equivocada, que els corbs
viuen més de cent cinquanta anys. La veritat és que la vida mitjana d'un corb en
llibertat no arriba als catorze anys. Els corbs criats en captivitat i ben
cuidats com els que tenen a
L'expressió més usada per a expressar que un ésser humà té molts anys
d'edat és dir que és més vell que
Matusalem, ja que
Francesc Xavier Llorca Ibi,
en un missatge que va enviar a la llista Migjorn el 12 de setembre del 2007 ens
va informar que a Benidorm s'usen les expressions ser més vell que sant Jeroni i ser més vell que la roca de
l'Illa.
Cal aclarir que expressions com ara ser més vell que l'arna (o que el sabó blanet, o que l'anar a peu, o que la picor, o que pixar en
terra, o
que la tos) fan referència a
l'antiguetat d'alguna cosa i no a l'edat d'una persona i, per consegüent, no les
hem de confondre.
1)
Referit a una cosa,
a un assumpte, a un negoci, desentendre-se'n i deixar que es deteriore, que es
perda, que acabe malament.
|
Els pares
tota la vida desfetjant-se pel negociet i el carabassa del fill l'ha tirat
a pacte en quatre dies. |
2)
Referit a una
persona, desfer-se'n, despatxar-la amb paraules hostils,
violentes o de menyspreu.
Aquesta expressió, en aquesta accepció, l'usa Enric Valor en la seua
prosa literària. En la novel·la Sense la terra promesa
trobem:
|
–Senyoretes,
diguem-ho clar: el so Pep es veu que no aprofita per a
res. –La voluntat
del Senyor –continuava impertèrrita l'Anna. –Ni per a
tenir xiquets ni per a pegar quatre galtades al gat moix de don Joan i i
tirar-lo a pacte –resumí la
Rita. |
La
locució tirar a pacte prové del tir de colom. Antigament es parlava de
tirar a pacte quan, prèviament, s'havien pactat entre el colombaire i el
tirador les condicions en què aquell havia de llançar el colom i aquest havia de
disparar-li. Eixes condicions acostumaven a ser les següents: el colombaire
llançava amb les mans el colom amb força cap amunt, en vertical, després
d'haver-li arrancat algunes plomes de la cua –o totes– amb la finalitat que el
colom volara amb més ràbia. Qui havia de disparar no podia fer-ho fins que el
colom volara per damunt d'una corda que es col·locava tibant a una alçada
determinada en el lloc a on es feia el llançament. Si el matava, el colom era
seu i el colombaire no rebia res a canvi. Si no el matava, el tirador li pagava
la quantitat de diners pactada. El lloc des del qual el colombaire feia el
llançament del colom i des del qual el disparador li tirava era un rodal que
rebia la denominació de pacte de colom o, simplement, pacte.
S'anomenava així perquè era el lloc a on es duia a terme allò que s'havia pactat
entre el colombaire i el tirador: el primer llançava el colom cap amunt i el
segon li disparava. Així era com es feia la cosa en el segle xix. En l'actualitat continua fent-se
d'una manera molt semblant, però amb una diferència molt significativa. Ara ja
no es fa un pacte entre el tirador i el colombaire. Ara, el tir de colom,
l'organitza una societat a la qual el tirador que dispara des del pacte abona
una quantitat de diners a canvi de tindre dret a tirar a una quantitat
determinada de coloms que li llancen consecutivament. Si en mata un mínim
establit, rep un trofeu en forma de copa o quelcom semblant. Els coloms morts,
si cauen dins del terreny del pacte, també se'ls queda, però eixe ja no és el
premi important, com ho era abans, ara el que importa és el trofeu.
El
terreny al voltant del pacte de colom està parcel·lat en diversos espais
anomenats replaces que són llogats per altres tiradors. Si el tirador que
dispara des del pacte encerta el tir i el colom cau mort dins del seu terreny,
la peça es seua, però si no l'encerta i el colom se n'ix volant del terreny del
pacte, aleshores tots els tiradors de les replaces són lliures de disparar-li si
volen fer-ho. Si el maten, se'l queda el llogater de la replaça a on ha caigut,
independentment de quin o quins tiradors li hagen encertat. Si el colom el mata
el tirador que dispara des del pacte però l'animal mort cau en una replaça, se'l
queda el llogater de la replaça, no l'autor del tret.
En
l'entrada pacte del Diccionario general
valenciano-castellano de Joaquim Martí i Gadea trobem: «Tirar els coloms
á pacte. En el tiro de palomos, arrojarlos el palomero con ciertas
condiciones».
El
Diccionari català-valencià-balear copia el que diu Martí i Gadea i afig:
«Tirar una cosa a pacte: desentendre-se'n, exposar-la a un risc (Val.).
Sortir a pacte: sortir una perdiu de la mata cap amunt, gairebé
verticalment (Gandesa).»
Emili
Casanova Herrero, professor de la universitat de València i acadèmic de
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, en el seu treball titulat Lèxic i
cultura popular: la creació lèxica dels colombaires valencians entre el segle
XVIII i el XX reproduix el fragment següent de Memorias de un
setentón, de Teodoro Llorente Falcó: «Había dos
clases de tiro, ambos a brazo: a pacte y a broma
En el primero el tirador se
convenía con el colombaire, que era el encargado de arrojar el palomo, siempre
un mocetón fuerte y de buen brazo. Si mataba el ave ganaba el “pacte” y se
llevaba gratuitamente la pieza y no pagaba nada por el tiro; si lo perdía
abonaba una peseta al colombaire. Este para que el palomo saliese bravo, al
arrojarlo al aire, lo cual hacía con toda picardía posible, le arrancaba de un
tirón la cola y exclamaba para que nadie tirase: “¡Hi ha pacte!”.
El tiro a
“broma” era libre entre todos los tiradores del cauce. El colombaire cogía el
pichón, y al lanzarlo al espacio gritaba: “¡A ell ara, a ell ara!” y a esto
seguía un estruendo horroroso. Había inocente avecilla que caía hecha trizas,
atravesada por las descargas de varias escopetas. En esta modalidad había de
abonar el tirador sus buenos doce cuartos y quedaba dueño del palomo el que lo
derribaba.»
I en
eixe mateix treball, una mica més avall, escriu Emili Casanova: «Tirar a
pacte ‘desentendre's, allançar-se a perdre'; anar a pacte
‘allançar-se a perdre, anar en orris'. En el tir de colom, ‘jugar-se tot en un
tir entre el tirador i el colombaire'.»
L'escriptor Toni Cucarella en el seu treball titulat Llengua
col·loquial, llengua literària diu: «[...] tirar a pacte una cosa és
llançar-la a perdre deliberadament, malbaratar-la. Així podem tirar a pacte una
relació, un patrimoni, el sentit d'una frase i un idioma... I per allò que deia
adés, dels continguts culturals que són inherents a un idioma viu, aclariré que
aquesta frase prové de la pràctica del tir de colom.»
Joan
Coromines en el seu DECat (VI, 347b40) diu: «És curiós el sentit que pren
aquesta paraula, en la zona valenciana Gandia-Ribera, en pacte de colom,
que com vaig poder observar en la Font d'En Carròs, a la comarca de Xàtiva
(Novetlè), 1962, i alguns pobles intermedis, no és res de tracte ni conveni,
sinó l'indret des d'on el colombaire engega els coloms i des del qual els tiren
(«a la mataéta»). La pronúncia és netament pákte. Sembla que aquí
es tracta d'una metamorfosi de l'antic pati, ‘terreny sense conreu'. ‘solar'
(estudiat a PATI i d'etimologia diferent), que es produí quan l'antic
pati ‘pacte' fou substituït pel cultisme notarial
pacte.»
Aquesta expressió la inclou Marina Zaragozà Pérez, professora de la
universitat de València, en el seu treball titulat Fossilitzacions lèxiques
en malnoms i topònims menors de Silla i en algunes frases fetes.
Escriu
la professora Zaragozà: «Coromines parla de “pacte de colom” i expressa la seua
sorpresa del sentit que pren la paraula en la zona valenciana Gandia-Ribera en
aquesta expressió pacte de colom que no és ni pacte ni conveni sinó
l'indret des d'on el colombaire engega els coloms i des del qual els tiren. Per
això aquest pacte no queda gens clar. He preguntat a un colombaire i em diu que
en les competicions ells solten o amollen els coloms obrint-los les portes de
dins del colomer perquè volen, i que “pacte de colom” (sorprén l'estructura, per
altra part idèntica a la que recull Coromines) és expressió pròpia del tir de
colom, com diu també Coromines, és a dir, en un descampat es tiren els coloms
fort amunt, a pacte, al sacrifici, a la desfeta, perquè els mate el tirador i
caiguen morts a terra. Aquest és el sentit de “a pacte” que ací estudiem: anar
tots a la desfeta extrema. Està relacionat amb el sentit figurat que ja recull
Alcover-Moll: “tirar una cosa a pacte: 'desentendre-se'n, exposar-la a un
risc'”.
El
poble usa l'expressió “anà (va, anirà) tot a pacte”
quan s'està construint qualsevol cosa, bé física o psicològicament, i se n'ha
anat, o es veu que se n'anirà, tot avall, a terra. És a dir, pacte com a
sinònim també de 'desfeta', 'desastre'.
En
aquest sentit de pacte ('terra'), estaria l'apreciació de Coromines que pensa
que en “pacte de colom”, la paraula 'pacte' es tracta d'una metamorfosi de
l'antic 'pati', 'terreny sense conreu, solar', que es produí quan l'antic pati
fou substituït pel cultisme notarial pacte. I així connectaria amb l'accepció
que estudiem.
Per a
'pati', el Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, dóna el sentit de
'espai clos i descobert a l'interior o a un costat d'un edifici'. Ferrer Pastor,
al seu Diccionari General, diu 'lloc lliure i desocupat'. Alcover-Moll,
en l'entrada Pati, com l'etimologia que proposa [“patŭlu”] no la veu
clara, remet a Coromines, on trobem tot un entramat d'etimologies i significació
entre pacte i pati.
A l'Alcover-Moll es recull una frase amb la paraula “pati” que seria sinònim del “pacte” que nosaltres estudiem, diu: “Loc. “Enviar algú al pati de l'ós (Empordà, Vallés, Barc., Penedés), o als patis de Frígola o del Bordall (Val.): enviar algú a mal viatge, desentendre-se'n amb menyspreu”».
Fins
ací el que he transcrit del treball de Marina Zaragozà.
Considere que l'etimologia proposada per Joan Coromines és una
elucubració fantasiosa del savi lingüista que no té res a veure amb la realitat.
La paraula pacte que apareix en les expressions tirar a pacte,
anar a pacte i pacte de colom fa referència al pacte, és a dir al
conveni, a l'acord, entre dues persones sobre una qüestió determinada. El fet
que el lloc des d'on es llança el colom i des d'on se li dispara s'anomene
precisament així, pacte, és perquè és el lloc a on, antigament,
s'executava el pacte establit. Encara que en l'actualitat ja no hi haja un pacte
entre dues persones sinó una persona que paga a una societat uns diners a canvi
d'un servici, el nom de pacte es conserva per tradició. Si Coromines no
ho va entendre és perquè quan ell va visitar
En valencià també es diu:
1) enviar a rodar
2) enviar a escurar la bacinilla (o a l'ample, o la porra, o a passeig, o a
pastar fang, o a rentar-se els ulls amb vinagre, o allà a on brama la cavalla, o
allà a on brama la tonyina)
La llengua estàndard sol
emprar:
1) engegar (o enviar) a
rodar
2) engegar a dida (o a escampar la boira, o a fer piles, o a fer trons, o a
fregar, o a fregir raves, o a la fresca, o a la pífia, o a la porra, o a mal
viatge, o a passeig, o a pastar fang, o a porgar fum, o al botavant, o al
diable)
En castellà es diu:
1) echar a rodar
2) mandar (o enviar) a escardar cebollinos (o a freír buñuelos, o a freír
espárragos, o a freír monas, o a hacer gárgaras, o a la porra, o a los quintos
infiernos, o a paseo, o a tomar viento, o al Congo, o al cuerno, o al guano, o
al infierno, o enhoramala)
NOTA 1:
- El fragment literari que he posat d'exemple podem
trobar-lo en Sense la terra promesa d'Enric Valor i Vives (Editorial
Prometeo, València, 1980, vol.II, pàg. 595).
- El treball d'Emili Casanova Herrero titulat
Lèxic i cultura popular: la creació lèxica dels colombaires valencians entre
el segle XVIII i el XX podem trobarlo en Internet fent clic en l'enllaç
http://www.romanistik.uni-freiburg.de/pusch/zfk/18/07_Casanova.pdf
- El fragment que reproduix Emili Casanova de
T. Llorente Falcó podem trobar-lo en la pàgina 261 del primer volum de
Memorias de un setentón de Teodoro Llorente Falcó (recull d'articles
publicats en el diari Las Provincias amb el títol “De mi Valencia de otros
tiempos”) (Federico Doménech, València, 1943-1944, 3 volums).
- El fragment que he transcrit de Toni Cucarella es troba
en el seu treball titulat Llengua col·loquial, llengua literària que
forma part del llibre Estudis del valencià d'ara (Actes del IV Congrés de
Filologia Valenciana) (Editorial Denes, València, 2002,
p126).
- El treball Fossilitzacions lèxiques en malnoms i
topònims menors de Silla i en algunes frases fetes de Marina Zaragozà Pérez
es troba en IV COL·LOQUI D'ONOMÀSTICA VALENCIANA. XXI COL·LOQUI DE LA SOCIETAT
D'ONOMÀSTICA (Volum LXX – LXXI, setembre-desembre 1997) (Editorial Denes,
Ontinyent, 1997, pàgines de la 1257 a la 1265).
NOTA 2: Done les gràcies a Àngel Alexandre Plancha per la seua ajuda
Tot allò que li hem fet
perdre i que cal restituir-li.
“Haber
empezado por aquí”. Calia començar per aquí. Haguéssiu començat per aquí.
Calia començar per aquí i ara sabries on
dar-la.
“Hace como una hora”. Fa cosa d'una hora. Fa cosa d'una hora
que ha partit.
“Hacia
abajo”. Avall. Cap avall. Per
avall. Tots aquests van avall, o cap avall, o per avall.
“Hacia
arriba”. *Cap a dalt”. Amunt. Cap dalt.
Per amunt. Els paquets més grossos van amunt. Els nens
van per amunt. Tu, cap dalt.
“Hay más”. *Hi ha més”. Encara n'hi ha més. Hi ha més cosa. No te n'escapis d'això, que encara n'hi ha
més.
“Hay
que”. *Hi ha que”. Cal. S'ha de fer.
S'ha de creure el que ell diu. Cal creure-ho. Cal no fiar-se de
les aparences.
L'ús del verb ‘TREURE' és una font de problemes en català per diverses raons però, sobretot, perquè el forcem a equivaler a sacar i quitar, i el nostre treure no dóna per tant. Molts dels mals usos -ho veurem- són calcs d'accepcions de quitar.
Calcant quitar el sueño, per exemple, sovint sento i trobo escrit “Això no em treu el son”, una frase que en català genuí ha de ser “Això no em fa perdre la son”. Sí, la son -les ganes de dormir- i no pas el son, de la mateixa manera que un disgust ens fa perdre la gana (i no ens la treu).
Una altra incorrecció és calcar l'accepció de quitar que equival a prendre. En català no ens poden mai treure la cartera (en tot cas, si badem, en la prenen); ni poden treure drets als treballadors, avui ja més que prendre'ls-hi els hi arrabassen; ni tampoc, en principi, no hi ha res que ens pugui treure la vida, més aviat en la pot fet perdre.
L'últim cas planteja, però, dubtes raonables, perquè, sí, jo puc prendre o fer perdre la vida a algú, però què passa si em suïcido i me la prenc a mi mateix? Sona molt estrany dir que algú s'ha pres la vida i potser en aquest cas no tenim més remei que dir simplement “S'ha suïcidat” o bé recórrer a “S'ha llevat la vida ”, per poc habitual que sigui.
Un altre cas molt dubtós és el que calca l'“Esto no quita que... ”, un gir habitual en textos argumentatius. És el quitar que vol dir impedir o obstar, i sembla que el gir català més correcte seria precisament “Això no impedeix que...” o bé “Això no obsta perquè...”
En canvi, quan el treure equival a sacar sol ser admissible. Per exemple, sacar de quicio (o de tino ) tant pot ser fer sortir de polleguera com treure de polleguera. I amb un sentit molt semblant ens poden fer sortir de fogó o treure de fogó.
I, encara que creï alguns dubtes, també és correcte l'ús pronominal que significa obtenir algun certificat o títol, com ara treure's el carnet de conduir o treure's una carrera.
Aquest article és continuació dels publicats en els números 84 (pp.
29-32) i 85 (pp. 21-24) de llengua
nacional. Aniria bé, doncs, de repassar els advertiments de l'inici del
primer article.
1)
«Amb aquestes paraules Miquel Siguan encapçala La guerra als vint anys,
un llibre que, publicat sis dècades després de ser escrit, pot semblar
extemporani i resulta, en canvi, d'una aclaparant actualitat»
(Avui, 22-3-2003, p. 37; existeix la forma aclaparant com a
gerundi però no com a adjectiu) > Amb aquestes paraules ... i resulta, en
canvi, d'una aclaparadora actualitat.
2)
[acoplar] «Ara una empresa pot fabricar peces en plantes situades en cinc estats
diferents i gestionar-les en temps real perquè s'acoplin en un determinat
port» (AA. VV., La terra i la llavor, p. 79; calc del verb cast.
acoplar) > Ara una empresa ... i gestionar-les en temps real perquè
s'acoblin en un determinat port.
3)
[acuciant] «Es diria que la comunitat de creients del bisbat de Barcelona no té
cap problema. I quan no hi ha problema, se'n busca. Doncs sí, es diria que els
greus i acuciants problemes que tenim dins el nostre bisbat s'arreglarien
fàcilment si les autoritats responsables fessin cas de les reclamacions d'un
grup de ciutadans que no renuncien a crear problema rere problema» (Avui,
29-11-2004, p. 4; calc de l'adjectiu cast. acuciante) > Es diria
que ... Doncs sí, es diria que els greus i apressants (o
urgents) problemes que tenim ...
4)
«Ahà! Tu ho has dit!» (M. Asensi, L'últim Cató, p. 148; calc de la
interjecció cast. ¡ajá!) > Justa la fusta! (o bé
Això mateix!, o bé Àngela!). Tu ho has
dit!
5)
[alentador -a] «A tots ens és adreçada aquesta paraula que és alhora seriosa i
alentadora» (Missa Dominical, any 2004, 5, 14; calc de l'adjectiu
cast. alentador -a) > A tots ens és adreçada aquesta paraula que és
alhora seriosa i encoratjadora.
6)
[aunar] «La necessitat d'aunar postures en el si de la Comissió de Drets
Humans de les Nacions Unides entre estats sobirans amb interessos geoestratègics
diferents hauria tingut com a conseqüència la desnaturalització de drets
importants ...» (Rev. del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats...,
jul. 2005, p. 27; calc del verb cast. aunar) > La necessitat de
conjuminar (o de coordinar, o d'unir)
postures ...
7)
[bagul dels records] «I ara que, com deia més amunt, es dibuixen nous plans
d'ensenyament i es pretenen relegar diversos estudis de la nostra realitat
cultural al “bagul dels records”, convé de recordar que la ciència i la
cultura són universals, però que s'inspiren i s'expandeixen de manera particular
en cada poble» (d'un original, abans de ser corregit; calc
de l'expressió cast. baúl de los recuerdos) > I ara que ... i es
pretenen relegar diversos estudis de la nostra realitat cultural a la cambra
dels mals endreços, convé de recordar que ...
8)
«La bioesfera està “funcionant” cada vegada amb més intensitat»
(Escola Catalana, jul. 2003, p. 14; confusió entre mots «compostos per
prefixos o prefixoides», tipus autoescola, poliesportiu, infraestructura,
i mots «recompostos», tipus atmosfera; cf. el nostre manual Català
complet / 3, lliçons 13-14) > La biosfera està «funcionant»
cada vegada amb més intensitat.
9)
[borrador] «... com borradors d'un deure escolar fet a corre-cuita» (E.
Teixidor, Pa negre, p. 240; calc del cast. borrador) > ...
com esborranys d'un deure escolar fet a
corre-cuita.
10)
«A la cuina, a peu dret, la Roser va omplir una tassa d'aigua bullint, un
pèl enfosquida pel filtrat de marro de malta» (J. Varela, Aquell primer de
maig, p. 14; confusió entre el gerundi bullint i l'adj.
bullent) > A la cuina, a peu dret, la Roser va omplir una tassa
d'aigua bullent, un pèl enfosquida pel filtrat de marro de
malta.
11)
«Jo havia fet filigranes, amb la impremta. [...] Quan necessitava unes lletres
grosses, me les feia. Amb el linòleum, els buidatges eren fets amb un
buril, que és com un enformador; són estrets, fan rodó, fan angle recte,
fan agut... i amb tot això pots anar fent aquests rebaixos» (d'un original,
abans de ser corregit; calc del cast. buril) > Jo havia fet
filigranes ... els buidatges eren fets amb un burí, que és com un
enformador ...
12)
«Els equips d'emergència evacuen amb camilla un dels dos homes que van
resultar ferits en el sinistre» (Avui, 24-12-2003, p. 21, peu de
fotografia) > Els equips d'emergència evacuen amb llitera un dels
dos homes que van resultar ferits en el sinistre.
13)
«Em vaig negar a participar-hi perquè em feia vergonya entrar a la presó a
fer-me una foto amb els qui no podien sortir i, en canvi, sortir jo, a
continuació, tan campant» (d'un original, abans de ser corregit; calc de
l'adjectiu cast. campante) > Em vaig negar ... i, en canvi, sortir
jo, a continuació, tan tranquil (o
xiroi).
14)
[consagratori -òria] «La segona pregària és una pregària considerablement llarga
i és típicament consagratòria. La tercera és una pregària breu, que, si
més no, té els elements necessaris per a ser perfectament una pregària
consagratòria, si bé d'una extrema sobrietat» (d'un original, abans de
ser corregit; l'adjectiu corresponent al v. consagrar el prenem
directament del llatí: consecratori -òria) > La segona pregària és
una pregària considerablement llarga i és típicament consecratòria. La
tercera és una pregària breu, que, si més no, té els elements necessaris per a
ser perfectament una pregària consecratòria, si bé d'una extrema
sobrietat.
15)
[culleró] «Les dues germanes, la Ció i l'Enriqueta, movien plats i olles i feien
fressa amb els cullerons i els pots de llet per tapar la conversa» (E.
Teixidor, Pa negre, p. 61; calc del cast. cucharón) > Les
dues germanes ... feien fressa amb els cullerots i els pots de llet per
tapar la conversa.
16)
«El pergamí en qüestió havia estat confeccionat per Josep Oller Gibert, mestre
curtidor, que en retirar-se s'havia dedicat a fer d'artesà tractant el
material que més coneixia: la pell» (V/balls de Lletres, núm. 2, any
2004, p. 20; calc del cast. curtidor) > El pergamí en qüestió havia
estat confeccionat per Josep Oller Gibert, mestre blanquer (o
assaonador, o adober, o adobador),
que en retirar-se ...
17)
«La vella sostenia un antic daguerrotip del seu marit, Israel Menéjem,
amb qui la dona semblava que parlés» (J. Agut, Rosa de foc, p. 176; calc
del cast. daguerrotipo; cf. francès daguerréotype) > La
vella sostenia un antic daguerreotip del seu marit
...
18)
«Un Estat de violència sempre premia la violència, encara que sigui la de
l'enemic! L'entén i la reconeix millor que la no-violència. No cal dir que
l'admira i respecta més –amb raó– que la passivitat covarda a la qual se sol
reduir la no-violència de boqueta» (d'un original, abans de ser corregit;
calc de la locució cast. de boquilla) > Un Estat de violència ...
la passivitat covarda a la qual se sol reduir la no-violència de boca i
prou (o només de boca).
19)
[deixació] «Practica el poble, un cop més, aquell acte suïcida tan repetit de
deixació inconsiderada de les seves responsabilitats» (d'un original,
abans de ser corregit; calc del cast. dejación) > Practica el
poble, un cop més, aquell acte suïcida tan repetit de desistiment
inconsiderat de les seves responsabilitats.
20)
«La Roviretes se'l va mirar, desafiant. Per la irritació de les paraules
que es dirigien, vaig sospitar que entre ells hi havia alguna cosa» (E.
Teixidor, Pa negre, pp. 270-271; existeix la forma desafiant com a
gerundi però no com a adjectiu) > La Roviretes se'l va mirar,
desafiadora. Per la irritació ...
21)
[desangelat -ada] «Fred i desangelat. L'homenatge institucional [al
president Companys] va demostrar que, com els europeus, ja no sabem improvisar»
(Avui, 16-10-2004, p. 18, titulars; calc de l'adjectiu cast.
desangelado -ada) > Fred i apagat (o
trist). L'homenatge institucional ...
22)
[descabellat -ada] «Un d'aquells dies, just en entrar a la pensió, vaig trobar
la mestressa, la senyora Aurora, tota disgustada: el comte d'Espanya, en una més
de les seves decisions descabellades, havia fet clausurar tots els
teatres de la ciutat» (M. Fité, El carrer dels Petons, p. 73; calc de
l'adjectiu cast. descabellado -ada) > Un d'aquells dies ... en una
més de les seves decisions desgavellades (o
desballestades, o sense cap ni peus), havia fet
clausurar tots els teatres de la ciutat / «Segurament fou providencial que
un altre descobriment l'apartés d'aquella idea descabellada» (J. Bellès,
Fabulacions sirianes, p. 202) > Segurament fou providencial que un
altre descobriment l'apartés d'aquella idea desgavellada (o
desballestada, o sense cap ni
peus).
23)
[desnortat - ada] «Alguna cosa dintre meu cridava contra la intrusió a la meva
nova vida d'aquella dona esprimatxada, fràgil, envellida, desemparada,
desnortada i sola» (E. Teixidor, Pa negre, pp. 393-394; calc de
l'adjectiu cast. desnortado -da) > Alguna cosa dintre meu cridava
contra la intrusió a la meva nova vida d'aquella dona esprimatxada, fràgil,
envellida, desemparada, desorientada i sola.
24)
«Vaig pensar que jo m'havia de protegir com ells, de la mateixa manera, amb
astúcia, sense desvetllar mai els meus propòsits, que eren simplement
sobreviure lluny d'aquella força irracional que ens governava» (E. Teixidor,
Pa negre, p. 238 i pàssim; confusió entre desvetllar i
desvelar o descobrir o revelar) > Vaig pensar que jo
m'havia de protegir com ells, de la mateixa manera, amb astúcia, sense
desvelar (o descobrir o revelar) mai
els meus propòsits ...
25)
«Freud convertí el divà psicoanalític en un banc de proves de la seva
doctrina» (d'un original, abans de ser corregit; variant ultracorrecta de
divan) > Freud convertí el divan psicoanalític en un banc de
proves de la seva doctrina.
26)
[donar a l'abast] «He llegit que el ministre Bono vol fer revisar el procés de
Lluís Companys, el president màrtir. És un bon gest simbòlic, però començar
aquesta via és perillós, perquè vindran altres reclamacions i els jutges no
donaran a l'abast» (Avui, 15-6-2004, p. 4; confusió entre la loc.
adv. a l'abast i la loc. verbal donar l'abast) > He llegit
... i els jutges no donaran l'abast.
27)
[donar (un pas)] «Fins i tot Kilian Kupka, que sempre estava a l'oposició i
criticava durament el que aprovava la majoria, va ser el primer que va dir que
ja havia arribat el moment d'abandonar antics prejudicis i que el que de debò
calia era treballar pel bé comú, i que per demostrar-ho ell donava el primer
pas i cedia la seva casa de dos pisos de la solana perquè els vells del
poble poguessin trobar acolliment i assistència mèdica» (E. Larreula, Un
paquet de galls, p. 23; calc del cast. dar [un paso]) > Fins i
tot Kilian Kupka ... i que per demostrar-ho ell feia el primer pas i
cedia la seva casa ...
28)
[embaucar] «Enguany tampoc no hi ha Nadal, només / ressons ja coneguts de música
celeste / que embauquen rabadans de bona fe, / i encara amb instruments
desafinats / i un guirigall de veus esgarrifós» (d'un original, abans de ser
corregit; calc del verb cast. embaucar; noteu que el verb amb què
substituirem el castellanisme ha de tenir tres síl·labes, per raons mètriques)
> Enguany tampoc no hi ha Nadal, només / ressons ja coneguts de música
celeste / que enganyen rabadans de bona fe, / i encara amb instruments
desafinats / i un guirigall de veus esgarrifós.
29)
«Les forces de l'ordre impediren amb tot el seu empeny que vianants i
automòbils, carrer Entença amunt, arribessin fins a la Model» (d'un original,
abans de ser corregit; calc del cast. empeño) > Les forces de
l'ordre impediren amb tot el seu entestament que vianants i automòbils
...
30)
[ensombrir] «La magnificència de la vall fou ensombrida per un dia
plujós» (d'un original, abans de ser corregit; calc del verb cast.
ensombrecer) > La magnificència de la vall fou aombrada
(o entristida) per un dia plujós.
31)
«Entre pitos i flautes vaig estar gairebé tres anys fora de casa» (d'un
original, abans de ser corregit; calc de la locució cast. entre pitos y
flautas; cf. el nostre Nou diccionari auxiliar [NDA], s.v.
pito) > Entre naps i cols (o Entre una cosa
i l'altra, etc.) vaig estar gairebé tres anys fora de
casa.
32)
«De sobte, la dona de Job, Sítidos, que s'havia escapat de l'amo a qui servia
com una esclava, compareix en escena, vestida amb parracs, provocant un
esquinçant plor dels amics» (d'un original, abans de ser corregit; la
forma esquinçant existeix com a gerundi però no com a adjectiu) >
De sobte ... provocant un esquinçador plor dels
amics.
33)
[estar en el cert] «Els pares porten els fills a la consulta mèdica per estar
tranquils. Ja sabien que venien per una cosa banal, però el que de debò volien
era estar segurs; és a dir, que algun tècnic els digués: “Està vostè en el
cert: era un refredat» (d'un original, abans de ser corregit; calc del cast.
estar en lo cierto; noteu, en la frase corregida, el canvi d'ordre entre
el verb i el pronom personal) > Els pares ... que algun tècnic els digués:
«Vostè té raó: era un refredat.
34)
[farola] «Recordem que les quatre columnes, juntament amb unes majestuoses
faroles suggerides per Gaudí, eren commemoratives del centenari de Balmes i
estaven situades a la plaça Major de Vic» (d'un original, abans de ser corregit;
calc del cast. farola en una de les seves accepcions) > Recordem
que les quatre columnes, juntament amb uns majestuosos fanals suggerits
per Gaudí ...
35)
[fer una llambregada] «Abans que el Ford trenqués per la primera cantonada
vaig fer una última llambregada a l'indret on era el meu amic» (J. Agut,
Rosa de foc, p. 206; ultracorrecció; cf. NDA, s.v. fer una ullada, fer
un cop d'ull) > Abans que el Ford trenqués per la primera cantonada
vaig donar una última llambregada a l'indret on era el meu
amic.
36)
[fill de veí, fill de veïna] «G.H.B. ha sofert, com els altres fills de
veïna, la tortura del buidatge de cervell» (d'un original, abans de ser
corregit; calc de l'expressió cast. hijo de vecino) > G.H.B. ha
sofert, com tothom, la tortura del buidatge de
cervell.
37)
[glaciar] «A mig camí entre el continent europeu i Amèrica, ben lluny d'altres
terres habitades per l'ésser humà, Islàndia, que té el glaciar més gran
d'Europa, és una illa tres vegades més gran que Catalunya ...» (Regió 7,
13-3-2004, p. 29; calc del cast. glaciar) > A mig camí ...
Islàndia, que té la glacera més gran d'Europa
...
38)
«Qui tampoc no parlava gens era el pianista, però no pas perquè s'aboqués al
plat, sinó perquè es quedava amb la mirada suspesa al lluny, picotejant com un
ocellet, empassant-se amb dificultat el que es duia a la boca, amb la seva nou
del coll sortida i gran com un ou, que pujava i baixava com un cavallet
de fira» (J. Agut, Rosa de foc, p. 185; calc de l'adjectiu cast.
grande en un dels seus usos) > Qui tampoc no parlava gens ... amb
la seva nou del coll sortida i grossa com un ou
...
39)
«Maragall promet que el país canviarà tant que d'aquí a un temps serà
irreconeixible» (Avui, 31-7-2005, p. 21; adjectiu mal format; cal
prendre per model cognoscible, enregistrat pel DIEC2) > Maragall
promet que el país canviarà tant que d'aquí a un temps serà
irrecognoscible.
40)
«Tanmateix, el problema principal no és la voracitat insadollable de la hisenda
pública aplicada a la iugular de la petita i mitjana economia productiva
de Catalunya, sinó la falta de retorn en forma d'inversions públiques i,
sobretot, de creació o millora d'infraestructures» (Avui, 27-12-2003, p.
2; calc del cast. yugular) > Tanmateix ... aplicada a la
jugular de la petita i mitjana economia ...
41)
[mamon] «Empasseu-vos aquesta, mamons» (Avui, 3-12-2003, p. 67;
aplicació del sufix castellà -ón a una arrel verbal catalana; cf. NDA,
s.v. mamon) > Empasseu-vos aquesta, mamaires (o
mamerris).
42)
[mandamàs] «Jo no diria que els bisbes enyoren directament el franquisme, com
fan els mandamassos del PP. Però enyoren aquella època en què les
autoritats de torn feien genuflexions davant del bisbe i li besaven l'anell»
(Foc Nou, gen. 2005, p. 4; calc del cast. mandamás) > Jo no
diria que els bisbes enyoren directament el franquisme, com fan els capitans
manaies del PP. Però enyoren ...
43)
[mandon -a] «Tot eren empentes per ser a primera fila i per recuperar posicions,
i de seguida destacà la noia que era la més “mandona”, que aconseguia fer
enrere els xicots ...» (J. Bellès, Fabulacions sirianes, p. 167; calc del
cast. mandón -ona, que, encara que vagi entre cometes, és totalment
innecessari) > Tot eren empentes ... i de seguida destacà la noia que era
la més manaire, que aconseguia fer enrere els xicots
...
44)
«Hi ha quart creixent i quart menguant. Hi ha també la lluna plena»
(Avui, 22-6-2004, p. 5; calc del cast. menguante) > Hi ha
quart creixent i quart minvant. Hi ha també la lluna
plena.
45)
[menjar] «En escasses i atropellades hores els serveis de protocol del nou
govern es van mobilitzar el cap de setmana passat per impedir que el gremi de
periodistes es quedés sense el menjar tradicional de Nadal» (Avui,
24-12-2003, p. 67; cf. NDA, s.v. menjar) > En escasses ... es
quedés sense el dinar (o l'àpat) tradicional de
Nadal.
46)
[moldejar] «El món no es pot pas reduir a aquest cada dia el mateix; a aquesta
pasta enganxifosa que enfarino, que tallo, que moldejo, que ratllo, que
arrenglero a la post i que poso a la pala» (M. Fité, El carrer dels
Petons, p. 43; calc del verb cast. moldear) > El món ... que
tallo, que modelo (o afaiçono), que ratllo
...
47)
«Ara mateix José Montilla ha dit que el no d'ERC i d'ICV al Tractat europeu és
fruit d'una utopia egoista. Això d'utopia m'ha agradat; jo em pensava, tot
llegint Moro i Hobbes, que utopia vol dir un món perfecte, no una Europa
on hagin exclòs les nacions sense Estat» (Avui, 19-2-2005, p. 3; calc del
cast. [Tomás] Moro, que adapta el nom del personatge històric
anglès Thomas More; cf. Gran enciclopèdia catalana, s.v. utopia)
> Ara mateix ... jo em pensava, tot llegint More i Hobbes
...
48)
«La figura del Summe Pontífex se'ns apareix cada cop més deteriorada. A poc a
poc ha anat perdent aquells atributs humans que concedeixen l'autonomia
personal, fins a quedar-se sense la veu potent i càlida que s'expandia per
l'orb com a guia espiritual de milions de cristians i d'altres seguidors
de bona fe» (Avui, 26-3-2005; variant ultracorrecta de orbe) >
La figura ... que s'expandia per l'orbe com a guia espiritual
...
49)
[paralatge] «També he dedicat un annex a un mètode molt important en la
determinació de grans distàncies, que tant serveix per als topògrafs com per als
astrònoms. Es tracta del mètode de paralatges, el qual es fonamenta en
una ciència molt important en aquest treball: la trigonometria» (AA. VV.,
Treballs de recerca d'alumnes de batxillerat del Bages. Curs 2001-2002,
pp. 18-19; calc del cast. paralaje) > També ... Es tracta del
mètode de paral·laxis, el qual es fonamenta ...
50)
«Gregori, enamorat del poble pla, en totes les teves pàgines crides a la
gent: “Aixeca't i camina!”» (d'un original, abans de ser corregit; calc del
cast. pueblo llano) > Gregori, enamorat del poble senzill,
en totes les teves pàgines ...
51)
[presbíter] «Quan hi vam arribar, l'alcalde major d'Organyà ja feia una mica que
hi era amb dos presbíters de la seva vila, mossèn Antoni Savi i mossèn
Ermengol Ritort, i el tinent del destacament, Esteve Ribas» (M. Fité, El
carrer dels Petons, p. 225; calc del cast. presbítero) > Quan
hi vam arribar, l'alcalde major d'Organyà ja feia una mica que hi era amb dos
preveres de la seva vila ...
52)
[pujar] «M'he llevat d'hora, he pujat la persiana, he parat atenció a
cada cosa que feia i he gaudit dels minuts i de les hores que m'acostaven a la
felicitat» (Avui, 30-4-2004, p. 71; calc del verb cast. subir en
una de les seves accepcions; cf. NDA, s.v. pujar) > M'he llevat
d'hora, he apujat la persiana ...
53)
«Era un programa que, sense complexos, parlava de la societat, dels seus tics,
dels tòpics, dels defectes i els encerts de la gent del segle XX i d'aquesta
gent en aquest país. Quasi res. Com l'enyorem ara que la màxima ambició
que hom albira per tenir audiència és clonar programes d'humor» (Rev. del
Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats..., jul. 2005, p. 90; calc de
l'expressió cast. casi nada) > Era un programa que ... i d'aquesta
gent en aquest país. Déu n'hi dó!1 (o Déu n'hi
doret!, o Com qui no diu res!). Com l'enyorem
...
54)
[remontar] «[parlant de les eleccions europees del 13-6-2004] CiU davalla, el
PSC toca el cel, el PP remonta i ERC s'atura» (Dossier Econòmic,
19-6-2004, p. 4; calc del verb cast. remontar) > CiU davalla, el
PSC toca el cel, el PP remunta i ERC s'atura.
55)
[salmonet] «Amanida russa, bistec, salmonets, flams» (d'un original,
abans de ser corregit; calc del cast. salmonete) > Amanida russa,
bistec, rogers (o molls),
flams.
56)
[tirar-se un pet] «Aquest nostre país de les meravelles s'escandalitza quan
algú, en comptes de fer un badall, es tira un pet» (Regió 7,
5-2-2005, p. 26; calc del cast. tirarse un pedo) > Aquest nostre
país de les meravelles s'escandalitza quan algú, en comptes de fer un badall,
fa un pet.
57)
«... Josep Comas i Solà ... fou qui mostrà que Titan –la lluna més gran
de Saturn– tenia atmosfera (per cert, més densa que la de Mercuri, la Terra i
Plutó)» (Avui, 25-9-2004, p. 19; calc del cast. Titán) >
Josep Comas i Solà ... fou qui mostrà que Tità –la lluna més gran de
Saturn– tenia atmosfera ...
58)
[tornar-se contra (algú)] «A Castella, en general, és molt fàcil fer propaganda
amb caricatures. El PP quan fa això sap que fa mal, però li dóna rèdits
electorals. Ara bé, a la llarga, aquest model basat en la confrontació es
torna contra ells» (Avui, 2-11-2005, p. 6; calc del cast. volverse
contra [alguien]) > A Castella ... Ara bé, a la llarga, aquest model
basat en la confrontació es gira contra ells.
59)
[tupit -ida] «Deia que, encara que no ho sembli, hi ha dies en què els polítics
fan vacances. I dic que no ho sembla perquè la política, que és sàvia en
presència mediàtica, ha creat una tupida xarxa de mecanismes automàtics
que permet ...» (Avui, 9-12-2004, p. 20; calc de l'adjectiu cast.
tupido -da) > Deia que ... ha creat una espessa xarxa de
mecanismes automàtics que permet ...
60)
[xabacaneria, xavacaneria] «IB3, la irreversible. El castellà gaudeix d'una
presència dominant en la programació de la nova televisió balear i la
xavacaneria és marca de la casa» (Avui, 10-10-2005, p. 49; calc
del cast. chabacanería) > IB3, la irreversible. El castellà gaudeix
d'una presència dominant en la programació de la nova televisió balear i la
grolleria (o barroeria, o matusseria)
és marca de la casa.
1 Escrivim el darrer mot d'aquesta expressió amb accent gràfic per les raons donades en el Català complet / 1, p. 93.