Sobre
la metrologia
1.
Introducció
El
Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
(DNV) definix la
metrologia com la 'part de la ciència i de la
tècnica dedicada a la definició dels patrons de mesura i a la determinació dels
fenòmens físics que els fonamenten'. La definició que trobem en el Diccionari de
l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) és 'ciència que estudia els sistemes
de pesos, mides i mesures'. El Diccionario
de la Lengua Española de la Real Academia de la Lengua Española
(DRAE) ens diu que la metrología és la 'ciencia que
tiene por objeto el estudio de los sistemas de pesas y
medidas'.
Des del punt de vista lexicogràfic, les definicions que els diccionaris
ens donen relacionades amb la metrologia són molt importants, sobretot pel que
fa a:
a) Els prefixos que s’usen per a formar les denominacions dels múltiples
i submúltiples de les unitats de mesura.
b) Les denominacions de les unitats de mesura.
2.
Prefixos
● Els prefixos que usa el Sistema Internacional de Mesures per a donar nom als
múltiples de les diferents unitats són: deca- (10), hecto- (102), miria- (104), kilo- (103), mega- (106), giga- (109), tera- (1012), peta- (1015), exa- (1018), zetta- (1021)
i yotta- (1024).
Els prefixos que usa el Sistema Internacional de Mesures per a donar nom als
submúltiples de les diferents unitats són: deci- (10-1), centi- (10-2), mil·li- (10-3), micro- (10-6), nano- (10-9), pico- (10-12), femto- (10-15), atto- (10-18), zepto- (10-21) i yocto- (10-24).
Dels vint-i-un prefixos relacionats, el DNV n’arreplega dèsset. Els que no arreplega són: zetta-, yotta-, zepto- i yocto-. Cal que els incorpore.
● No apareixen en el
DNV cap dels prefixos usats en el sistema binari que es fa servir en
informàtica. Són els següents: kibi- (210), mebi- (220),
gibi- (230), tebi- (240), pebi- (250), exbi-
(260), zebi- (270) i yobi- (280). Un diccionari
del segle xxi ha d’incorporar
imprescindiblement aquests prefixos.
3.
Unitats de mesura
El DNV ha d’arreplegar, necessàriament:
a) Totes les unitats del Sistema Internacional de Mesures.
b) Les
unitats més significatives d’altres sistemes de mesura com ara el c.g.s. o
cesegimal, el m.k.s. o tècnic, l’anglosaxó, etc.
c) Les unitats antigues més significatives, fonamentalment les valencianes,
però també catalanes, castellanes, mallorquines, navarreses, aragoneses, egipcies,
gregues, romanes, etc.
d) Els
múltiples i submúltiples que tinguen entitat pròpia.
● No
cal incloure en el DNV tots els múltiples i submúltiples de totes les
unitats perquè això implicaria incloure una quantitat notable d’unitats lèxiques
que engrossirien innecessàriament el diccionari. Si volem saber, per exemple, el
significat de la paraula decipascal, només ens caldrà cercar el
significat de pascal i del prefix deci- i ho tindrem clar. Però hi
ha algunes paraules, com ara hectopascal, que tenen entitat pròpia.
Evidentment, com en el cas anterior, només ens caldria cercar pascal i el
prefix hecto- per a saber que un hectopascal equival a cent
pascals, però el cas és que la paraula hectopascal la diuen cada dia els
meteoròlegs que expliquen les previsions de l’oratge en les diferents cadenes de
televisió. La paraula és igual en totes les llengües. Moltes persones poden
tindre curiositat de saber què significa eixa paraula i la buscaran en el
diccionari. I com que no sabran que la paraula està formada per un prefix i per
un nom, no la trobaran i el diccionari no els aprofitarà per a resoldre el seu
problema.
Múltiples amb entitat pròpia –i que, per tant, els han d’arreplegar els
diccionaris– són, per exemple, kilogram, kilopond, kilolitre, kilòmetre,
kilowatt, kilocaloria, hectàrea, decibel, megabit, megabyte, gigabit o gigabyte
–que sí que els recull el DNV– però també ho són hectopascal, mil·libar,
kilobit, kilobyte, decapoise i kilowatt hora –que no els arreplega el
DNV–. Tampoc arreplega bar (= 106 baria). Els ha d’incloure
necessàriament.
● L’entrada kilogram del DNV ens remet a quilogram i en l’entrada quilogram trobem la definició següent:
m.
metrol.
Unitat internacional de
massa equivalent al pes d'un decímetre cúbic d'aigua pura a la temperatura de
És
incorrecte. Ha de dir:
m.
metrol.
Unitat internacional de
massa equivalent a la massa d'un decímetre cúbic d'aigua pura a la temperatura
de
I cal
afegir una alta accepció que és:
kilogram força
m.
metrol.
Unitat de força del
sistema m.k.s. o tècnic, també anomenada kilopond, equivalent a la força
amb que la Terra atrau la massa d'un decímetre cúbic d'aigua pura a la
temperatura de
● En l’entrada iarda
del DNV trobem la definició següent:
m.
metrol.
Unitat anglesa de
longitud que equival a
És
imprecís. Ha de dir que equival a
En
lloc de dir 'unitat
anglesa de longitud' hauria de dir 'unitat de longitud del sistema anglosaxó'.
● En l’entrada peu
del DNV trobem la definició següent:
m.
metrol.
Unitat de longitud
utilitzada en els països anglosaxons, igual a un terç de la iarda o a dotze
polzades.
Caldria afegir que equival a
En
lloc de dir 'unitat
de longitud utilitzada en els països anglosaxons' hauria de dir 'unitat de longitud del sistema anglosaxó'.
● En l’entrada acre
del DNV trobem la definició següent:
m.
metrol/agr.
Unitat angloamericana de
mesura agrària, equivalent a
L’equivalència és correcta.
En
lloc de dir 'unitat
angloamericana de mesura agrària' hauria de dir 'unitat de superfície del sistema
anglosaxó'.
● En l’entrada milla
del DNV, en l’accepció milla
terrestre, trobem la definició següent:
f.
metrol.
Mesura itinerària
anglosaxona que equival a
L’equivalència és correcta.
En
lloc de dir 'mesura
itinerària anglosaxona' hauria de dir 'unitat de longitud del sistema
anglosaxó'.
● En l’entrada lliura del DNV trobem la definició
següent:
f.
metrol.
Unitat de pes que en els
països anglosaxons es dividix en 16 onces i equival a
L’equivalència és imprecisa. La correcta és:
En
lloc de dir 'unitat de pes que en els països anglosaxons' hauria de dir 'unitat de pes del sistema anglosaxó
que'.
● Com veiem, en una entrada trobem unitat anglesa, en una altra
entrada unitat utilitzada en els països anglosaxons, en una altra
unitat angloamericana, en una altra
mesura itinerària anglosaxona i en una altra unitat que en els països
anglosaxons. Hauria de dir sempre unitat del sistema anglosaxó, ja que hui
aquest sistema de mesures és només oficial als Estats Units d’Amèrica del Nord,
Libèria i Birmània. Actualment, el sistema de mesures oficial en la Gran
Bretanya és el sistema internacional, no l’anglosaxó.
● En l’entrada quirat del DNV cal afegir la definició de quirat mètric que equival a: 2. 10-4 kg, és a dir, a
● L’entrada grau del DNV no inclu els graus hidrotrimètrics
(francés, alemany i anglés) que s’usen per a mesurar la duresa de
l’aigua.
- Un grau hidrotrimètric francés equival a un centigram de carbonat de
calci per litre d’aigua.
- Un grau hidrotrimètric alemany equival a un centigram d’òxid de calci
per litre d’aigua .
- Un grau hidrotrimètric anglés equival a un centigram de carbonat de
calci per 701,5 mil·lilitres d’aigua.
● Falten algunes unitats de mesura com, per exemple, ampere hora (i també ampere minut i ampere segon), unitat de massa atòmica, ampere volta, erlang, gamma, phot, horse power i unes quantes
més.
● Cal
revisar totes les unitats de tots els sistemes de mesura (S.I., c.g.s., m.k.s.,
anglosaxó) així com les unitats de mesura antigues i incloure en el DNV totes les que falten –que en són
unes quantes– així com els múltiples i submúltiples d’eixes unitats que es
consideren adequats.
4.
Algunes unitats de mesura valencianes antigues
● Almud
En l’entrada almud del DNV trobem la definició:
'mesura
de grans de valor variable usada en diversos països'. Cal que s’explicite que, en
l’antic Regne de València, l’almud era la quarta part d’una
barcella.
● Alna
En l’entrada alna del DNV trobem la definició:
'antiga
mesura de longitud, equivalent aproximadament a mig metre'. Aquesta definició és vàlida per a alguns llocs de la Catalunya Vella
durant els segles x-xi, però no per a l’antic Regne de
València a on l’alna era equivalent a la vara.
L’alna s’usava fonamentalment per a amidar teles.
El
bastó de fusta que usaven en les botigues per a amidar les teles i que tenia la
llargària d’una alna, s’anomenava també alna. La paraula alna deriva del
vocable germànic alina que
significa 'bastó per a
amidar'.
Cal
especificar que l’equivalència en unitats del S.I. de la vara valenciana –i, per
tant, de l’alna– és:
Cal
revisar aquesta entrada.
● Barcella
En l’entrada barcella del DNV trobem la definició:
'mesura
de gra equivalent aproximadament a la sexta part d'una
quartera'. En l’entrada quartera trobem la definició: 'mesura
de grans equivalent aproximadament a
Segons el que ens diu el DNV, una barcella equival,
aproximadament, a
A
més, cal explicitar que una barcella té quatre almuds; un almud, quatre
quarteronets i un quarteronet, huit mesuretes.
Cal
revisar aquesta entrada.
● Cafís
En l’entrada cafís del DNV trobem la definició:
'mesura
de capacitat per a àrids, de valor variable segons el lloc'. Cal explicitar que, en
l’antic Regne de València, un cafís tenia dotze barcelles.
● Cànter
En l’entrada cànter del DNV trobem la definició:
'mesura de capacitat per a vi i oli, de valor variable'.
Cal
especificar que, en l’antic Regne de València,
l’equivalència en litres d’un cànter és:
● Fanecada
En l’entrada fanecada del DNV trobem la definició:
'mesura
superficial agrària corresponent a la superfície que es pot sembrar amb una
faneca de gra, i que equival a la dotzena part d'una hectàrea'.
És incorrecte. Una fanacada no equival a la dotzena part d'una hectàrea. Equival a
Cal
revisar aquesta entrada.
● Jovada
En l’entrada jovada del DNV trobem la definició:
'mesura
superficial agrària equivalent a l'extensió de terra que una parella de bous pot
llaurar en un dia'.
Cal especificar que una jovada de València són 36 fanecades i equival a
En
l’entrada onça del DNV caldria afegir que una onça valenciana
equival a
Considere positiu que la forma principal siga onça i que la
variant formal unça remeta a aquella.
● Pam
En l’entrada pam del DNV trobem la definició:
'mesura
lineal aproximativa, consistent en la distància que hi ha entre l'extrem del dit
polze i el del dit xicotet, tenint la mà oberta i els dits
estesos'.
És imprescindible aclarir que el pam valencià és la quarta part de la
vara.
En
tot l’Antic Regne de València la vara es dividia en quatre pams i el pam en
quatre quarts. L’equivalència de la vara en unitats del S.I. (sistema
internacional de mesures) és:
Després d’implantar-se en Espanya el sistema mètric decimal es va crear
el pam de
● Pipa
En l’entrada pipa del DNV trobem la definició:
'mesura de capacitat per a líquids, equivalent a quaranta
cànters'.
Cal
especificar que, en l’antic Regne de València,
l’equivalència en litres d’una pipa és
● Quartera
En l’entrada quartera trobem la definició: 'mesura
de grans equivalent aproximadament a
Cal especificar en quins llocs s’usava la quartera com a unitat de
mesura.
● Quarteronet
L’entrada quarteronet no apareix en el DNV. Un quarteronet
és la quarta part d’un almud.
● Tafulla
En l’entrada tafulla del DNV trobem la definició:
'mesura agrària que equival a 1/6 de
la fanecada'.
La definició del DNV implica que una tafulla equival a 138,
En l’entrada tafulla del DIEC trobem la definició:
'mesura
agrària emprada a la part meridional del País Valencià, equivalent a 10,64
àrees.'
La definició del DIEC implica que una tafulla equival a
L’entrada tahúlla del DRAE ens diu que la paraula és
pròpia d’Almeria, Granada i Múrcia i ens remet a atahúlla i en aquesta
entrada trobem la definició: 'medida agraria usada principalmente
para las tierras de regadío, equivalente a
¿És cap d’aquestes definicions adequada per a la tafulla que s’usa en
les comarques valencianes més meridionals?
El llibre Medidas y pesos agrarios de Luis Besnier ens diu que
una tafulla, a Alacant, equival a
En la
pàgina 160 del llibre Lliures, sous i diners: del
Cèsar August a la Gloriosa, dos mil anys d'història a través de les monedes que
circularen per Elx i el País Valencià de
Josep-Raimon Sastre i Parres podem llegir:
. Tafulla d'Elx,
quadrat de 16 braces de 8,5 pams d'Elx (953,08 centiàrees). És idèntica a la
hanegada aragonesa de 4 quartals (cuartales) de Daroca, Casp,
Mequinensa i Fraga. Segons Pere Ibarra, un cop ocupat Elx (1265), Jaume I hi
deixà els rics-hòmens aragonesos Gonçalo Ibáñez, Martín Martínez i Domingo Pérez
com a caps de la vila i repartidors de les seues terres i
propietats.
. Tafulla de l'horta
d'Alacant : quadrat de 17 braces de 9 pams de València (1.201 centiàrees,
com la hanegada d'Ateca, Saragossa).
. Tafulla de l'horta
d'Oriola, quadrat de 19 braces de 8 pams de València (1.185 centiàrees).
Pensem que és submúltiple de la aranzada de Sevilla (altre nom de la
jovada o del jornal, yugada en castellà), per tal com n'és
pràcticament la quarta part.
Però dins de l'horta
d'Oriola, la tafulla de Dolors (Dolores / La Majà) equival a la de
Murcia. Nuestra Señora de los Dolores fon una de les "Fundaciones
Pías" (amb San Felipe Neri, San Fulgencio) del cardenal
Belluga.
En
internet, en l’enllaç http://sizes.com/units/tahulla.htm,
podem trobar les equivalències en metres quadrats de totes les tafulles que
s’usen en les comarques meridionals valencianes.
Cal
revisar a fons aquesta entrada.
● Vara
En l’entrada vara del DNV trobem la definició:
'antiga mesura de longitud amb un valor variable
segons els països on es va usar'.
Cal
especificar que en tot l’Antic Regne de València la vara es dividia en quatre
pams i el pam en quatre quarts i que l’equivalència de la vara en unitats del
S.I. és:
5.
Conclusions
Les definicions d’unitats de mesura i de prefixos emprats en metrologia
que he llegit en el DNV són correctes, excepte les errades i mancances que he detallat en els
apartats 2, 3 i 4 d’aquest treball. Evidentment, no he comprovat, ni de bon
tros, totes les unitats que cal que apareguen al diccionari. És imprescindible
que un grup d’experts revise totes les entrades relacionades amb la metrologia i
els responsables del DNV facen les correccions que calguen.
Les definicions de les unitats de mesura han de ser precises i rigorores
i, si no pertanyen al sistema internacional de mesures, és imprecindible posar
l’equivalència en unitats del S.I. En el DNV, en moltes unitats de mesura antigues, trobem definicions del tipus
'unitat de valor variable usada en diversos llocs'. Això no es pot dir
que siga una definició. Més aïna és una indefinició.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha pres una decisió molt encertada
al decidir publicar el Diccionari normatiu valencià en format informàtic i permetre que tothom hi tinga accés lliure i
gratuït. També considere molt encertat que haja posat en la web un enllaç
titulat propostes lingüístiques a fi que els usuaris de la llengua puguem, lliurement, proposar que
s’incorporen noves entrades i que s’esmenen, s’amplien o es reduisquen les
existents. I que, fins i tot, tinguem l’oportunitat de proposar eliminar-ne
algunes. Amb les aportacions dels usuaris de la llengua pot, sense cap mena de
dubte, millorar-se el DNV de manera notable.
Considere que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua hauria d’esperar un
temps prudencial abans de publicar l’edició definitiva en paper del DNV –com a mínim, un parell d’anys– a fi de donar prou temps al públic
perquè faça les propostes lingüístiques que considere oportunes i que aquestes
s’estudien i es discutisquen abans que els acadèmics decidisquen si les aproven
o no. Recordem que la sabiduria popular ens diu que les corruixes arrapen les cuixes, és a dir, que les presses i les precipitacions fan malbé les coses.
Qui camina a poc a poc, ho fa d’una manera segura i arriba lluny. Qui camina
d’una manera atrotinada, qui va amb presses i corruixes, cau de bocadents i no
arriba enlloc. Si fer el DNV ha costat dotze anys, ¿quina importància té esperar-ne dos o tres més a
fi de perfeccionar, depurar i consolidar una obra tan important per a tots els
valencians, una obra cabal de la lingüístaca romànica?
Considere que seria molt convenient que els usuaris de la llengua férem
les nostres propostes lingüístiques a l’Académia Valenciana de la Llengua, bé
fent ús de l’enllaç que l’AVL ha posat a la nostra disposició, bé per qualvevol
altre conducte que cadascú considere adient, com ara estudis, articles, escrits
a l'AVL, etc. I considere que l’AVL hauria d’incorporar al DNV les modificacions que els acadèmics decidisquen que cal fer i, a més,
hauria de publicar periòdicament un butlletí en el qual s’explicara de manera
clara i explícita quins canvis –addicions, supresions, ampliacions, correccions,
substitucions, etc.– s’han dut a terme.
Tots els diccionaris els han elaborat sempre els lingüistes –amb la
col·laboració dels experts en diverses matèries– arreplegant la llengua que
parla el poble amb l’ajut de la documentació disponible i fent enquestes tan
exhaustives com ha sigut possible. Però ara tenim una oportunitat que no s’ha
tingut mai: que el poble –i tots els experts, especialistes, amants de la
llengua, etc.– parle directament. Ara tenim a l’abast uns ferraments informàtics
que no hem tingut mai i que ens permeten que tots els usuaris de la llengua que
ho desitgen puguen posar-se en contacte directament amb els acadèmics i fer-los
les aportacions que consideren adients. Ara tenim una ocasió única en la
història: elaborar un diccionari amb la participació directa dels parlants. No
la desaprofitem.
6.
Agraïments
Done les gràcies a Joan-Carles Martí i Casanova, Justo Peris Martínez i
Josep-Raimon Sastre i Parres per la seua ajuda.
7.
Bibliografia
AADD;
Gran
Diccionari de
AEG-Telefunken;
Magnitudes, unidades y símbolos eléctricos empleados en la literatura
técnica. (Paraninfo, Madrid, 1975)
Aguilar Peris, José & Senent Pérez,
Fernando; Cuestiones de física. (Editorial Reverté, Barcelona,
1980)
Alcover, Antoni
Maria
& Moll, Francesc de Borja (amb la
col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Anna Moll Marquès). Diccionari Català-Valencià-Balear, (10
volums). (Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1988) [= DCVB]
Allard, Raymond; Le système international de mesures
(Grandeurs physiques, unités, dimentions). (Gauthier - Villars et Cie., París,
1963)
Alsina i Català, Claudi, Feliu i Montfort, Gaspar & Marquet i Ferigle, Lluís; Diccionari de mesures catalanes.
(Curial, Barcelona, 1996)
Babor, Joseph A. &
Ibarz Aznárez, José; Química general
moderna: una introducción a la química física y a la química descriptiva
superior: inorgánica, orgánica y bioquímica. (Marín, Barcelona,
1965)
Besnier Romero, Luis; Medidas
y pesos agrarios. (Ministerio de Agricultura,
Madrid,
1964)
Cabanes Martínez, Raúl; El sistema
internacional de unidades. (Compañía Telefónica Nacional de España, Madrid,
1983)
Catalá de Alemany, Joaquín; Física
general. (Sucesor de Vives Mora, Valencia, 1958)
Dalmau Carles, José; Aritmética razonada y
nociones de álgebra. (Edició de l’autor, Girona,
1938)
Guinot, Enric & Torró, Josep, eds. Repartiments a la
Corona d’Aragó (segles xii – xiii), (Publicacions de la
Universitat de València, 2007)
Institut D’Estudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (2a edició, Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, Barcelona, 2007) [= DIEC].
Institut Interuniversitari De Filologia Valenciana / Generalitat Valenciana; Diccionari valencià (2a edició,
Edicions Bromera,
Alzira, 1996) [= DVal].
Lleó, Atanasio &
Lleó, Lourdes; Gran
manual de magnitudes físicas y sus unidades: un estudio sistemático de 565
magnitudes físicas. (Díaz de Santos, Madrid, 2008)
Presidencia del Gobierno de
España; Sistema
Internacional de Unidades SI. (Comisión Nacional de Metrología y Metrotecnia, Madrid,
1975)
Real Academia Española; Diccionario de la lengua española. (22a edició,
2 volums, Espasa-Calpe, Madrid, 2001)
[= DRAE]
Reig, Eugeni S.; Valencià en perill
d’extinció (2a edició, editat per l’autor, València, 2005) [= VPE2]
Reig, Eugeni S.; Les nostres
paraules. (Acadèmia Valenciana de la Llengua, València,
2008)
Sastre i Parres, Josep-Raimon; Lliures,
sous i diners: del Cèsar August a la Gloriosa, dos mil anys d'història a través
de les monedes que circularen per Elx i el País Valencià. (Institut
de Cultura de l'Ajuntament d'Elx, Elx, 2002)
8.
Cibergrafia
Diccionari normatiu
valencià de l’Acadèmia valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es:8080/dnv/>
Equivalències en
metres quadrats de les tafulles que s’usen en les comarques meridionals
valencianes
<http://sizes.com/units/tahulla.htm>
Eugeni. S. Reig
València, 20 de març del 2014
--------------------------------------------------------------------------------------------------