Un conveni amb la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals permetrà descarregar-se programes per a després
emetre'ls a través de Vox UJI Ràdio
La voluntat de l'institució és ampliar el
conveni i insta a la resta d'universitats públiques a posar la iniciativa en
marxa
El rector de la Universitat Jaume I de Castelló, Vicent
Climent, ha presentat aquest dimarts en roda de premsa el conveni signat amb la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals mitjançant el qual s'emetran
programes de Catalunya Ràdio a través de l'emissió Vox UJI Ràdio, al 107.8 de la
FM. Climent ha explicat que la mesura s'ha pres després que des de la
universitat s'observe “amb preocupació l'emmudiment de la llengua” als mitjans
de comunicació amb el tancament de RTVV i l'apagada de TV3 i Catalunya Ràdio al
País Valencià.
Vicent Climent ha explicat que des del tancament de RTVV, la universitat
forma part d'una comissió interuniversitària que analitza l'impacte educatiu de
l'absència de la llengua als mitjans de comunicació així com l'impacte en la
indústria audiovisual del País Valencià. Entre altres accions, la UJI va posar
en marxa un “banner” amb accés directe a través del web de la universitat a
l'emissió de Catalunya Ràdio i TV3. “La comunitat universitària ens demanava més
i en aquest sentit hem vist la possibilitat d'emetre Catalunya Ràdio a través de
la nostra freqüència”, ha explicat.
Així, el conveni de col·laboració signat amb la CCMA permet
descarregar-se programes per emetre'ls posteriorment. Els programes que
s'emetran són “La Ruta Informativa”, “Lletres d'Or”, “Converses”, “Els viatgers
de la gran anaconda”, “Meteomauri” i “L'informatiu Catalunya Migdia”. Seran en
total 5 hores i 20 minuts setmanals.
Climent ha assenyalat que s'ha respectat l'emissió actual de la graella
de Vox UJI Ràdio i també el fet que siguen programes que no tinguen falques
publicitàries atès que l'emissora universitària no pot tenir interessos
comercials. El rector ha manifestat que es tracta d'un primer conveni amb la
CCMA i que té la voluntat que es puga ampliar en un futur. Sobre la possibilitat
que altres universitats del País Valencià adopten la mateixa mesura, Vicent
Climent ha confiat que així siga i que s'està treballant a través de la comissió
interuniversitària.
Freqüència
El rector ha assenyalat que és” importantíssim” el poder tenir mitjans en
llengua pròpia perquè estigui en igualtat de condicions amb el castellà i que la
UJI continuarà reclamant a les institucions que es restablisca l'anterior
situació. Vox UJI Ràdio emet per una freqüència FM que té el mateix abast que el
repetidor pel qual emetia Catalunya Ràdio al cim del Bartolo, propietat d'Acció
Cultural del País Valencià i que l'entitat va haver de tancar davall les fortes
amenaces de multa. Segons ha explicat el rector, les ones de la ràdio
universitària arriben aproximadament des de Castelló de la Plana fins a
Torreblanca (Plana Alta) al nord fins Almenara (Plana Baixa) al sud i fins a
Onda i Borriol cap a l'interior.
4)
Publicat en LA VANGUARDIA diumenge 8 de
juny del 2014
L'ecologia de
l'idioma
Carme
Riera
A primers de juny els qui ens dediquem a
l'ensenyament solem coincidir en una mateixa lamentació: els alumnes que ens han
tocat aquest curs estan més mal preparats que els de l'any passat. Tot i això,
el desconeixement de la matèria de les diverses assignatures, literatura,
matemàtiques, física o història, en les quals, malgrat l'esforç de la majoria
dels professors, no sembla que hagin progressat gaire, no és tan greu com la
impossibilitat que molts estudiants tenen, tant en el batxillerat com a la
universitat, de comprendre el que els docents intentem transmetre'ls, sigui la
definició d'un concepte gramatical, l'enunciat d'un problema d'aritmètica o una
llei física.
El que és veritablement aterridor, al meu parer, és observar
que d'un temps ençà -un temps que comprèn des de finals dels vuitanta fins ara
mateix, per tant, més de tres dècades- la capacitat lingüística dels joves s'ha
reduït considerablement. Hi ha moltes paraules comunes i corrents de les quals
desconeixen el significat i el seu vocabulari amb prou feines sobrepassa alguns
centenars de mots. Amb això poden anar perfectament per la vida diària i fins i
tot navegar per internet si els dóna la gana, ja que, mentre disminueix la
competència lingüística de les noves generacions, n'augmenta proporcionalment la
bona disposició per fer anar els sistemes operatius
informàtics.
Contràriament al que ens passa a les persones grans -poc
acostumades a conviure amb les màquines i necessitades, en canvi, de les
paraules per relacionar-nos amb els altres, per mirar d'entendre el món i fins i
tot d'entendre'ns a nosaltres mateixos-, els joves sembla que les han deixat de
banda. La realitat que perceben, el món que interessa a la immensa majoria dels
adolescents es pot expressar mitjançant una dotzena de mots comodí, dels quals
almenys la meitat són paraulotes que han perdut fins i tot la càrrega semàntica
transgressora per convertir-se en una falca repetitiva més.
Si com
plantejava Wittgenstein és cert que els límits del nostre llenguatge són els
límits del nostre món, no hi ha dubte que el de molts dels nostres joves és tan
limitat i petit que pot cabre entre els quatre cartrons -o potser seria millor
escriure reixes- d'una trista capsa de sabates, una capsa de sabates o cel·la
carcerària en la qual, sense saber-ho, estan tancats, ja que la llengua actua
també com a presó atès que únicament podem pensar el que la llengua mateixa ens
permet pensar.
Aquesta mancança que potser constatem, d'una manera més
peremptòria que mai, els professors, i que coincideix amb el menyspreu amb què
es tracta l'aprenentatge lingüístic i la comprensió lectora en els plans
d'ensenyament de què gaudim, no em sembla intranscendent sinó, al contrari,
preocupant al màxim ja que implica molt curt termini un canvi
fonamental.
Fins fa no res tots estàvem d'acord que un dels aspectes pels
quals les persones ens diferenciem dels animals té a veure amb el
desenvolupament d'una capacitat lingüística que aquests no tenen. El do de la
paraula ens ha consolidat com a espècie, ens ha atorgat identitat i ha permès
que poguéssim establir un diàleg mut amb els qui ens han precedit, ja que,
gràcies a la paraula escrita, "hemos podido escucharles con nuestros ojos y
andar en conversación con los difuntos", com va escriure Quevedo, aprofitant-nos
de l'experiència acumulada pels qui van viure abans. És possible que en el futur
aquesta experiència només tingui interès per a uns quants residuals, entre els
quals m'hi compto, ja que el segle XXI sembla definitivament abocat no només a
la substitució de la paraula per la imatge -el final de la galàxia Gutenberg és
un tòpic tan suat com obvi- sinó a la substitució del real pel virtual i, en
conseqüència, a la interpretació del passat a través d'un simulacre perenne a
l'estil Disney World. En aquestes circumstàncies, que la gent tingui una
competència lingüística baixa i empri un vocabulari reduït i anorèctic importarà
ben poc.
Si al llarg del segle XX hem constatat que Nietzsche tenia raó
perquè, en efecte, Déu ha mort, és possible que al segle XXI, assistim a la mort
de l'ànima. Si és així, aquella asseveració del filòleg Fernando Lázaro
Carreter, que va ser director de la Reial Acadèmia Espanyola, en el sentit que
el llenguatge és la pell de l'ànima cobrarà encara més sentit, ja que bona prova
que el seu final és a prop és, precisament, la vulnerabilitat de l'embolcall
anímic en el qual amb prou feines distingim un tros de teixit sa. Gairebé tot
són talls, cops, esgarrapades, rascades i blaus. Amb aquest deteriorament, la
pell que embolcalla l'ànima deixarà de preservar-la.
Què cal fer davant
un panorama tan aparentment desolador? Una opció és claudicar, acceptar
passivament la situació. Però una altra pot ser resistir, atrinxerar-nos rere
les barricades i fer el possible i l'impossible per preservar les paraules i a
través dels mots transmetre als més joves tot el que ens ha estat llegat, un
patrimoni que també és seu. Perdonin-me per insistir: si estem en contra de la
tala indiscriminada, de la desforestació i dels abocaments nuclears, amb més raó
hem de defensar l'ecologia de l'idioma.