Els
subscriptors d'
478. El futur de la
llengua catalana no està escrit enlloc: l'escrivim cada dia entre
tots.
Joan Tudela
Periodista i
sociolingüista
a Francesc
Vallverdú
És costum
a la premsa escrita, a la ràdio i a la televisió, amb motiu de la mort d'un
personatge públic, de recuperar de l'arxiu històric del mitjà alguna entrevista
significativa feta al qui acaba de morir i tornar-la a publicar o emetre. És amb
aquest esperit que
Aquella
entrevista que ara recuperem formava part de la sèrie que vam titular El futur del català, 27 anys després.
L'any 1985, el periodista Joan Tudela va publicar al setmanari “El Món” una
sèrie de vint entrevistes sobre el futur del català. Entre les persones
entrevistades, hi havia Francesc Vallverdú.
Joan
Tudela va obtenir amb aquestes entrevistes els dos premis periodístics més
importants d'aleshores, és a dir, el premi Ciutat de Barcelona, atorgat per
l'Ajuntament de Barcelona, i el premi Gaziel, concedit pel Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les entrevistes van aplegar-se en un
llibre de títol El futur del català,
editat l'any 1986, amb pròleg de Josep Benet. Llegida gairebé trenta anys
després de fer-se, l'entrevista que reproduïm continua tenint un gran interès.
El llibre en català viu un bon moment
era el títol de l'entrevista.
Vet aquí,
doncs, l'entrevista feta a Barcelona el 6 de setembre del
1985.
Números
canten. L'any 75, l'últim que va viure Franco en aquest món, van veure la llum
590 llibres en català. L'any 84, quan Franco ja duia quasi deu anys a l'infern,
es van editar 2.500 títols en català. El nombre d'exemplars ha fet una estirada
encara més gran. Si tots els àmbits de la llengua catalana visquessin una
expansió així, el català no trigaria gaires dècades a gaudir d'una salut
pletòrica...
És
interessant de seguir l'evolució de la nostra producció editorial en català dels
anys trenta ençà i val la pena de fer-ho de la mà de Francesc Vallverdú,
sociolingüista, poeta i traductor, cap de Redacció d'Edicions
62.
El català
era ja als anys trenta una llengua de cultura molt desenvolupada, com ho prova
el fet que l'any 35 es van publicar 865 llibres en català. Els anys quaranta i
cinquanta els lectors en català es redueixen a un cercle d'addictes i es
publiquen pocs títols, amb tiratges petits. És a començament dels seixanta quan
es remunta la producció editorial en català, que comença la dècada amb una corba
ascendent amb 122 títols i arriba cap al final als 488. Més de la meitat dels
llibres publicats eren traduccions, sobretot de novel·la i assaig, destacant el
llibre religiós. El gran percentatge de traduccions s'explica perquè érem un
país sense autogovern, sense català a l'escola ni a la vida pública; tot i que
les llengües d'àrea restringida sempre necessiten airejar-se amb traduccions. En
hebreu, per exemple, les traduccions representen el 40 per cent dels llibres
publicats.
UN
GEGANTET AMB PEUS DE FANG
Però el
nostre esclat editorial dels feliços seixanta era un gegantet amb peus de fang.
El factor econòmic va dictar el seu veredicte inapel·lable. I la producció de
llibres en català va anar cap avall, de manera que a la vigília de la mort del
franquisme amb prou feines se'n publicaven
Una de
les causes del bon moment que viu el llibre en català avui, ha estat el
desenvolupament extraordinari dels manuals escolars i els llibres de lectura per
a estudiants. En aquest camp, hi ha llibres que arriben fàcilment als cinquanta
mil exemplars. Encara que casos com el de la novel·la de Manuel de Pedrolo
Mecanoscrit del segon origen, que ha superat els dos-cents mil exemplars, són
encara poc freqüents, cal reconèixer que, en general, els llibres de lectura per
a estudiants i joves es reediten a bon ritme. Un altre motiu per a l'optimisme
és que el llibre de butxaca s'ha consolidat. Arreu d'Europa, el llibre de
butxaca ocupa un lloc de primer rengle en la difusió editorial: són llibres
barats, d'interès cultural general i ben presentats. En català, els llibres de
butxaca assoleixen clarament els deu mil exemplars. Hi ha també el cas de
col·leccions especials amb una difusió important, com és el cas de Les millors
obres de la literatura catalana i Les millors obres de la literatura universal,
les quals han superat els quinze mil exemplars. També cal destacar la important
diversificació de l'oferta. La literatura, tant d'aquí com traduccions, continua
ocupant el lloc principal, però també les ciències, la filosofia, l'economia, la
sociologia o la política es troben al mercat en català en una proporció més alta
que en cap època històrica anterior.
PETITA
GRAN PROESA
Una
petita gran proesa del llibre català va ser la de fa dos anys, quan l'obra
principal del premi Nobel de literatura, El senyor de les mosques de William
Golding, era als aparadors de les llibreries traduïda al català amb un preu de
venda al públic més barat que la corresponent traducció
castellana.
La
protecció institucional al llibre en català ha contribuït molt a la seva
expansió. Les llengües de demografia escassa com la nostra necessiten com l'aire
que respiren l'ajut de les institucions. A Suècia, els infants, que de seguida
aprenen l'anglès, començarien a llegir en anglès tota la producció mundial, si
no fos perquè l'Estat subvenciona la traducció de llibres al suec. Aquí l'ajut
genèric, és a dir, els 300 exemplars que compra la Generalitat de Catalunya de
tots els llibres editats en català per a les biblioteques públiques i escolars,
ha estat decisiu, sobretot en el cas de les edicions petites, al voltant dels
dos mil exemplars, que són un percentatge molt alt dels llibres que es
publiquen.
EL LLIBRE
I EL TEATRE
El llibre
en català i el teatre en català han estat ajudats pel diner públic. I se'n noten
les conseqüències. Fa anys que les representacions en català que es fan a la
ciutat de Barcelona superen el conjunt de les que es fan en altres
llengües.
Jo crec
que el llibre i el teatre en català fan un paper normalitzador en tot un sector
culte castellanoparlant, comparable al paper normalitzador que fa el Dallas
entre els castellanoparlants que pertanyen a l'altre extrem
sociocultural.
Que per
al català vagin bé les coses en el món del llibre i del teatre i no gaire bé en
altres àmbits, pot dur a una situació en la qual el català tingui molt de
prestigi però molt poc ús. Com el llatí medieval.
No cal anar a parar al llatí. Tenim més a prop el cas del gaèlic a Irlanda. És, tradicionalment, la llengua nacional d'allà, s'ensenya, els rètols són bilingües, i de fet l'entén el 25 per cent de la població. Però només el parlen un 2 per cent. Ara bé, el present del gaèlic no té res a veure amb el futur del català. Podria comparar-se, potser, amb el basc, i encara, perquè els bascos han optat per una via irlandesa, però a temps. A partir d'acceptar una situació de bilingüisme, que d'altra banda és secular al País Basc, van assolint una presència cada cop més important del basc, no limitant-lo a una cosa simbòlica. Però les perspectives del català són incomparablement millors. A la nostra àrea idiomàtica anem avançant cap a la plenitud sociolingüística de la nostra llengua. A més, a Catalunya hem tingut la sort que, des del primer moment, els ajuntaments i la Generalitat han ocupat el seu lloc com a punta de llança de la catalanització, amb insuficiències, defectes i lentituds, però ha estat així.
L'etiquetatge en català necessita millorar. Ho ha fet una mica, però encara té un llarg camí per recórrer. El 90% dels productes distribuïts a Catalunya no estan etiquetats en català, segons va denunciar ahir la Plataforma per la Llengua en un acte de sensibilització celebrat a la plaça Catalunya de Barcelona. Amb el lema #repteCocacola van construir un mosaic amb 40.000 llaunes d'aquest refresc per dibuixar una petició: “Etiqueteu en català!” “Coca-Cola respecta totes les llengües europees de les dimensions de la catalana, excepte la nostra”, va denunciar el coordinador de l'informe 20 anys per l'etiquetatge en català, Bernat Gasull.
Lluitar perquè el català sigui una llengua més en les etiquetes dels productes de consum més habituals ha estat un dels eixos d'actuació dels 20 anys de la Plataforma per la Llengua. Tot i que és un dret reconegut per llei –el Codi de Consum del 2010–, la presència del català és encara molt minsa a les prestatgeries dels supermercats, de les farmàcies i a les etiquetes de les peces de roba. L'últim informe de l'entitat conclou que només s'utilitza en el 10% per cent dels productes generalistes –no de marca blanca–, gairebé el doble que fa dos anys. El càlcul s'ha fet a partir de l'anàlisi d'una mostra de més de 2.000 productes.
El cas de la Coca-Cola s'ha convertit en el producte estel·lar de la campanya per reclamar l'etiquetatge en la llengua del país. Tot i que el consum d'aquest popular refresc a Catalunya és el doble que el dels Països Baixos, Noruega o Suècia, Coca-Cola no etiqueta en català i sí que ho fa en noruec, suec o neerlandès. És el cas paradigmàtic amb el qual l'entitat de defensa de la llengua reivindica que es compleixi la llei d'etiquetatge.
La Plataforma va denunciar ahir que el 90% dels productes continuen incomplint el Codi de Consum de Catalunya. Aquesta normativa, que es va aprovar el 20 de juliol del 2010, reconeix el dret del consumidor de rebre l'etiquetatge de català i el deure de les empreses de fer-lo acomplir. Tot i així, “els requisits lingüístics establerts en el Codi de Consum amb relació a la llengua catalana són àmpliament incomplerts per moltes empreses”, denuncia l'estudi 20 anys per l'etiquetatge en català, que també es lamenta que “tampoc no s'ha tramitat cap sanció per part de l'administració pública”.
“Des del juliol del 2011, un cop va passar el període d'adaptació previst pel mateix Codi de Consum, la Generalitat pot multar les empreses que no etiqueten en català”, va recordar Gasull. En quedarien exclosos els productes alimentaris i les sancions podrien arribar als 100.000 euros. “A la pràctica –insisteix– no s'ha tramitat cap de les denúncies presentades.” I ho interpreta de forma contundent: “La sensació és que no hi ha cap voluntat d'aplicar la llei ni per part de l'administració catalana ni de l'espanyola. Hi ha deixadesa. No assumeixen la seva responsabilitat ni les administracions ni les empreses, i els catalans som tractats com a consumidors de segona.”
Casos d'èxit
L'informe resulta especialment demolidor quan repassa l'ús d'altres llengües en les etiquetes. Al Tirol sota administració italiana és obligatori l'alemany i a Dinamarca, el danès. En tots dos casos no es permet cap producte que no compleixi aquesta condició. A Bèlgica és obligatori etiquetar en neerlandès, francès o alemany, segons el territori; al Canadà, en francès i anglès, i a Suïssa, en les respectives llengües.
En els seus vint anys, però, la Plataforma per la Llengua ha viscut experiències d'èxit: Cacaolat, moltes marques de vins i caves –Codorniu, Freixenet o Castell de Peralada–, i marques d'aigua –Ribes ja ho feia i va arrossegar Veri i Vichy Catalan, entre d'altres– han incorporat el català als seus envasos. Els responsables de l'ONG per la llengua es mostren satisfets dels avenços aconseguits i no es cansen de repetir que “el català ven”. Tenen deures per fer els cereals Kellogg's, l'aspirina Bayer, Danone, Durex i Puré Maggi, que etiqueten en alemany a Bèlgica, suec a Finlàndia i francès a Suïssa, però no pas en català.
No s'ha posat cap sanció tot i que ho preveu el Codi de Consum del 2010.
Una llauna de Coca-cola que ja s'havia fet servir per al mosaic reivindicatiu del 1993 va ser la que, ahir, va tancar la construcció d'un nou mural al centre de la plaça Catalunya de Barcelona. La intenció, la mateixa: denunciar la falta del català a les etiquetes. Objectiu complert. Més de 40.000 llaunes per dibuixar el lema: “Etiqueteu en català!” Aquell 1993, en l'acte fundacional de la Plataforma per la Llengua, van ser-ne 15.000. Ahir, més del doble i més de quatre hores de feina amb un final dedicat a qui va ser director de la Plataforma, Martí Gasull, que va morir fa dos anys en un accident fent alpinisme. La seva mare, Pilar Roig, es va encarregar de col·locar l'última llauna. Una llauna de les vermelles, amb història i amb molt de valor emocional.
L'objectiu inicial era aplegar 20.000 envasos de Coca-cola i van ser-ne el doble. El president de la Plataforma, Òscar Escuder, no amagava la satisfacció. Es van mobilitzar uns 200 voluntaris per tot el país per assolir el repte que commemora els 20 anys de l'associació. “Aquesta trajectòria de 20 anys és una mostra de la consolidació de la Plataforma per la Llengua, l'ONG del català, com una entitat de referència en la defensa del català”, resumia Escuder. Tot i que la campanya #repteCocacola ha pres aquesta marca com a símbol, vol reclamar a totes les grans empreses que incorporin el català. El cas Coca-cola, però, és flagrant, perquè actua en més de 200 països d'arreu del món i etiqueta en llengües clarament menys parlades que el català. El vídeo de l'acte i l'informe 20 anys d'etiquetatge en català s'enviaran a les seus de Coca-cola a Madrid i Atlanta com a mostra de la mobilització ciutadana.
L'autor de l'informe, Bernat Gasull, destaca que l'objectiu no és només forçar la marca de refrescos a incorporar el català, sinó “fer evident la poca voluntat tant de les empreses com de les administracions de complir la normativa lingüística”.
La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals; la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa; el periodista Miquel Calçada; els membres d'ERC Oriol Amorós i Joan Tardà; l'actor Joel Joan i la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, van ser algunes de les persones que ahir es van acostar a col·laborar aportant una llauna al mosaic.
Entrevista a Fèlix Martí, president de Linguapax
Internacional
“La
Lomqe és una declaració de guerra i l'hem
d'aturar”
“Espanya fa com els imperis a les colònies: imposar la llengua dels
vencedors”
“Els
tribunals fan el joc a l'extrema dreta. En són
còmplices”
Com
hem de valorar la Lomqe des de Catalunya?
Aquesta llei s'emmarca dintre d'una ofensiva espanyola contra la
personalitat i la identitat de Catalunya. És una declaració de guerra portada al
camp de la cultura. L'Espanya imperialista fa com han fet sempre els imperis que
han volgut colonitzar un territori: imposar la llengua dels vencedors. Els drets
dels conqueridors per sobre dels drets dels pobles
conquerits.
Es
torna a èpoques passades.
El
govern espanyol va contra la normalització lingüística, un model consensuat
després de la dictadura, modèlic i que s'ha revelat integrador. Sembla mentida
que puguin fer una llei com aquesta, políticament antidemocràtica i
científicament inacceptable. Volen trencar l'harmonia i un model de societat on
tots els nens saben català i castellà perfectament.
I què
s'hi pot fer?
Tot
el que es faci és poc davant el poder que té l'Estat, però no ens podem sotmetre
a criteris equivocats.
Els
tribunals han donat la raó a una quota del 25% de
castellà.
El
que ha fet el TSJC és un disbarat com una casa. Els criteris lingüístics els han
d'establir els educadors i, en darrera instància, l'administració catalana, tal
com s'havia pactat durant la Transició. És increïble que es vulgui imposar una
llei amb l'oposició d'educadors i de tota una societat. Els tribunals estan fent
el joc a l'extrema dreta. En són còmplices i acabaran “trencant la
pau”.
Es
pot aturar?
S'ha
d'aturar perquè és antidemocràtica. No l'hem d'aplicar perquè la consciència
està per sobre de les lleis.
L'Institut d'Estudis Borgians ha dipositat els papers secrets Vaticans a l'Arxiu Nacional de Catalunya per la desídia de les institucions valencianes
Eliseu Climent ha detallat en roda de premsa aquest matí els passos que ha fet l'Institut Borja per aconseguir l'ajut del govern valència en va. El secretari de l'Institut d'Estudis Borgians també ha explicat les negociacions amb l'Arxiu Nacional, que ja té el dipòsit dels arxius des de fa una setmana. Climent ha afirmat que hi ha dos investigadors finançats per la Generalitat catalana que es posaran a treballar amb els milions de textos, cartes i documents de la família Borja que estaven dipositats a València, ja que els dos papes eren nascuts a Xàtiva.
Prestigi acadèmic i recerca - Vitalitat de la catalanística a les universitats del món
Em plau fer-vos arribar la invitació corresponent a la propera sessió
dels Diàlegs al Llull “Prestigi acadèmic i recerca - Vitalitat de la
catalanística a les universitats del món” que tindrà lloc a la
seu de l'Institut