InfoMigjorn Cap de
Setmana
Butlletí número 196 (divendres 13/06/2014) -
Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
SUMARI
1) Eugeni S. Reig - soles de
sabata
2) Eugeni S. Reig - sord
com una rella
3) Antoni Llull Martí - Moros, magribins i
subsaharians
4) Pere Ortís - Empobriment de la
llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li.
Fraseologia lèxica. Lletra B.
5) Albert Pla Nualart - Qui són
els demés si no són els altres?
6) Salvador Pardo - Més llenguatge
administratiu
7) Josep Miquel Bausset - "M'he fet tot
a tots"
8) Neus Nogué Serrano - Més
ultracorreccions
1)
Entrada de Lèxic valencià d'ahir i
de hui d'Eugeni S. Reig
soles
de sabata
Falqueta
humorística que s'empra per a reforçar la idea que algú està tot
sol.
|
Se'n varen anar tots i em varen deixar soles, soles de
sabata. |
En el
parlar tradicional d'Alcoi s'ha usat molt aquesta expressió, sobretot en
diminutiu, però actualment ha caigut en desús.
No es
comprén aquesta falqueta humorística si no es sap que en el parlar d'Alcoi es
diu sempre soles (o soletes) en lloc de a soles, sol
o tot sol i així es diu estic soles, ¡què soletes m'he
quedat!, m'han deixat soles, jo visc soles des de fa cinc
anys, heu d'ajudar-me perquè jo soles no puc fer-ho tot, és faener
i espavilat com ell soles, quedar-vos els dos soles ni
pensar-ho, un
micarró que és i ja va soletes a escola,
en un
moment que l'he deixada soletes m'ha desbaratat el despertador, passeja tu soles que jo
ja estic molt cansat, etc.
En valencià també es
diu:
La llengua estàndard sol
emprar:
En
castellà es diu:
Entrada de Lèxic valencià d'ahir i
de hui d'Eugeni S. Reig
sord
com una rella
Ser algú molt sord,
tindre una hipoacúsia molt forta.
|
La pobra senyora Maria s'ha quedat sorda com una rella. No et sent
ni parlant-li a
crits. |
Aquesta locució és d'ús habitual en el parlar d'Alcoi.
També s'usa moltíssim l'expressió equivalent sord com una
maça.
En valencià
també es diu: sord
com una maça (o com una pedra)
La llengua
estàndard sol emprar: sord
com una campana
En castellà es diu:
más sordo que
una tapia
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES
PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma,
2009, pàg. 95)
Moros, magribins i
subsaharians
Antoni Llull Martí
Avui
en dia dir d'un immigrant procedent del Nord d'Àfrica que és moro
no es
considera políticament correcte, com tampoc dir d'un altre de més avall
que és negre. A mi em sembla que, tant en un cas com en l'altre,
se n'ha fet d'això un gra massa. Moro en principi no té res d'insultant, és,
simplement, una referència ètnica, o més tost, un gentilici. Ja en llatí es deia
maurus a un natural
de
la
Mauritània, la part nord occidental d'Àfrica, quan encara no
existia la nació
d'aquest nom ni les de Líbia, Alger, Tunísia i el Marroc. I a les rondaies
mallorquines, moro no té cap sentit denigrant, sinó descriptiu de
l'ètnia a la qual pertany el personatge. I es parlava amb tot respecte del Rei-Moro per
designar el
monarca del país dels moros.
Però
vet ací que a alguns moros, i a altres que no ho són, els pot semblar
ofensiu aquest mot, i prefereixen magribí. No crec que hi hagi
res de mal, en aquest nom. De fet, amb ell tenim més possibilitats d'encertar quan no
sabem exactament de quina nació o estat del nord d'Àfrica prové aquell de qui
parlam. Perquè magribí vol dir ‘natural del Magrib', nom que els
geògrafs àrabs tradicionalment han
donat a la part del nord-oest d'Àfrica, des d'on acaba Egipte fins
a l'Atlàntic. El Magrib vol dir «el ponent', i per un egipci tan
magribí és un libi,
com un tunisenc, com un algerí com un oriünd del Marroc. A tots els naturals
d'aquests països els dèiem antigament moros, però teníem i potser
encara tenim
la tendència a utilitzar abusivament el nom de moro, aplicant-lo a tot
musulmà, tant si és d'Aràbia com del Nord
d'Àfrica.
Tampoc no veig que hi hagi res de mal, en principi, en anomenar negre
als africans que tenen la pell obscura, però ara es considera més correcte
dir-los subsaharians.
Aquesta denominació pot esser adient pels naturals dels països que
realment es troben, geogràficament, al sud del Sàhara, com Nígèria, Mali,
el Txad i qualcun altre, però no pels que han nascut a Kenya, Somàlia o
Tanzània. I
d'altra banda hem de considerar que els mots poden resultar ofensius o
no gens segons com i en quines circumstàncies es diuen. Pensem en un cas
extrem en la nostra pròpia llengua, l'ús que es fa del mot puta,
entre gent no gaire
refinada, que es pot usar com a un greu insult o com un qualificatiu laudatori,
si s'expressa en to d'admiració envers qualcú a qui hom considera molt
llest o hàbil en alguna cosa.
4)
Empobriment de la llengua catalana.
Tot allò que li hem fet
perdre i que cal restituir-li.
Pere
Ortís
Fraseologia
lèxica.
Lletra B.
“Beber agua”. Beure *aigua”. Beure, (en català no hi posem aigua). Tinc set i me'n
vaig a beure. Hai de beure, sinó no puc tirar endavant. Mama, jo tinc set i vull
beure.
“Boca abajo”. *Boca avall”. Cap per avall. Cap per
amunt. Tombà el got cap per avall. Posa el gerro cap per amunt, home.
5)
Publicat en el diari ARA dissabte 17 de
maig del 2014
Acabaré aviat si dic que avui en català els demés no són ningú: és una
forma inexistent. I que l'únic demés correcte és un adverbi insòlit en
estàndard que, per dir-ho molt breument, tindria el mateix sentit que té a
més o el castellà además : “Ven el peix poc fresc i, demés, car”.
Per tant, demés mai és correcte precedit d'article: no és
correcte ni (tots) els demés, ni (tot) el demés. I tampoc no ho és
aquell i demés que estalvia enumeracions exhaustives. Per als dos primers
casos tenim (tots) els altres i (tota) la resta -i millor si el
primer és per a persones i el segon per a coses- i, en l'altre, podem sortir del
pas amb etcètera.
En lloc del pel demés que calca por lo demás podem
dir fora d'això, a part d'això i també (deixant) això de
banda. També es diu i s'escriu molt (això) a banda, un híbrid de
creació popular moderna potser ja massa estès perquè tingui sentit
condemnar-lo.
I, si hem de redactar una esquela, la fórmula més consagrada per no
haver d'anomenar tota la parentelaés i família tota i no pas
l'interferit i demés família.
Però tornant a la pregunta amb què titulo el tast, qui
vulgui anar per nota ha de saber que en català antic, de Ramon Llull a Jaume
Roig, existien los demés, però cometríem un greu error si els
confonguéssim amb los altres.
Ho constatem, per exemple, en un passatge del cronista Desclot, que
ens explica que al final d'una batalla “occiren-ne los demés e prengueren los
altres”. No és cap contradicció, perquè aleshores los demés volia dir
la major part i no pas els restants.
Fabra arriba a afirmar que un dels motius per rebutjar els
demés en el sentit d'els altres (un castellanisme històric ja
habitual al segle XVII) era “evitar un divorci enutjós entrela llengua antiga i
l'actual”, ja que dificultava als lectors moderns la comprensió dels textos
medievals. La fe noucentista en la cultura no em deixarà mai de
sorprendre.
6)
Més llenguatge
administratiu
Salvador Pardo
Heus
ací algunes expressions que en el llenguatge jurídic, i per tant administratiu,
s'usen tradicionalment en llatí i que, en bona mesura, ja han passat a formar part del llenguatge
general
Ab
origine, ab ovo, ab initio ; des
de l'origen
A
contrario sensu; en
sentit contrari
Ad
absurdum (reductio); raonament que pretén demostrar una cosa a partir de l'absurditat de la
seua negació
Ad
infinitum;
fins a l'infinit
Ad
pedem litterae; al
peu de la lletra
A
priori; amb
anterioritat a l'experiència. Condemnar a priori, per
deducció
A
posteriori;
basant-se en les dades de l'experiència. Raonar a posteriori, per
inducció
A
fortiori; amb
més motiu
Animus; intenció. Animus iniuriandi
Apud
acta; en
el mateix expedienteAd libitum; a
voluntat
Addenda;
cosa que cal afegir
Ab
intestato;
sense haver fet testament
Ceteris paribus; en
igualtat de circumstàncies
Circa
(ca./c.);
entorn de
Conditio sine qua non;
condició sense la qual no es pot donar el condicionat
Ergo; per
tant
Grosso modo; a
grans trets (no: “a” grosso modo)
7)
Publicat en el diari EL PAÍS dimarts 13 de maig del
2014
“M'he fet tot a
tots”
Per què els valencians continuem tenint prohibida la
nostra llengua a
l'Església?
Josep Miquel Bausset
Monjo de Montserrat
És així com s'expressava Sant Pau en la primera carta als Corintis, per
significar l'arrelament de l'Apòstol, en la gent i en el poble que anava a
evangelitzar. El text complet és: “M'he fet com un jueu amb els jueus....m'he
fet feble amb els febles....m'he fet tot a tots” (1C
9:22)
I és que el més normal del món hauria de ser que els bisbes i
els preveres que van a servir una comunitat, es feren tot a tots! Començant per
assumir la llengua i la cultura del poble, que ells (no ho oblidem) van a
servir. És així com el capellà de l'Alcúdia, Alexandre Alapont, es va fer “tot a
tots”, quan va anar com a missioner a Zimbabwe, l'antiga Rhodesia. Tot i que
mossèn Alapont ja havia estudiat anglès, que era la llengua oficial d'aquell
país, el primer que va fer, va ser aprendre la llengua del poble que l'acollia.
Alexandre Alapont no va imposar la seua, sinó que va aprendre la de la gent. I
com a fruit de la seua inculturació en aquell poble, va traduir al nàmbya, la
Bíblia i el Missal Romà.
Dic tot això, degut als rumors que situen el cardenal
Cañizares com a nou arquebisbe de Barcelona. Com ens ha recordar el papa
Francesc, un pastor ha de fer “olor d'ovella”. I quina millor olor d'ovella que
parlar la llengua del poble que acull el bisbe? Algú s'imagina que el bisbe de
París no parlara francès? O que el bisbe de Lisboa fóra incapaç de parlar
portuguès? O el de Madrid, que no s'expressara en castellà?
Quan el 1966, el bisbe González Martí fou nomenat bisbe
coadjutor de Barcelona, amb dret a successió de l'arquebisbe Modrego, es trobà
amb una realitat cultural que no coneixia. I tot i que prometé aprendre català,
no ho va fer mai.
Va ser el l'Abat Gabriel Brasó, qui degut a l'amistat que
tenia amb el papa Montini, li va suggerir la necessitat que els bisbes de
Catalunya entengueren la llengua dels bisbats on eren enviats. En una audiència
del papa a l'Abat Gabriel, i fruit de l'amistat que tenien, Pau VI se'n va
queixar per les protestes que hi havien hagut a Barcelona, pel nomenament de D.
Marcelo González. El papa li digué a l'Abat Brasó que estimava molt Barcelona i
li havien assegurat que D. Marcelo era el millor de tots els candidats
possibles. L'Abat Brasó li va explicar al papa Pau VI la situació cultural de
Catalunya, comparant-li Milà amb Nàpols: “Santedat, li digé l'Abat Gabriel
Brasó, és comprensible que un bisbe napolità siga nomenat bisbe de Milà? El papa
respongué amb èmfasi, que de ninguna manera!! I el P. Gabriel li digué: “Això és
el que passa a Catalunya amb els nomenaments de bisbes estranys a la nostra
cultura i a la nostra llengua”. A partir d'aquell moment, no s'ha tornat a
nomenar cap bisbe a les diòcesis catalanes, que no parle la nostra
llengua.
Quan l'any 1966 es va fer la campanya Volem bisbes
catalans, no es demanava tant que els bisbes foren originaris de Catalunya,
com que assumiren la realitat cultural i la llengua del poble. Perquè no és el
poble el qui s'ha d'adaptar a la llengua del bisbe, sinó que és el bisbe qui ha
de fer-se “tot a tots”, incardinant-se en la cultura del país, per així
ser valencià amb els valencians.
Per què els valencians continuem tenint prohibida la nostra
llengua a l'Església? Per què l'arquebisbe no promou i recolza el valencià a la
litúrgia, als pobles valencianoparlants? Per què a les esglésies del País, el
valencià continua arraconat? Quin cas fan els bisbes valencians de la Llei d'Ús
i d'Ensenyament del valencià?
I és que el Pentecostès encara no ha arribat a l'Església del
País Valencià. Millor dit: no el deixen arribar.
8)
Publicat en el blog en altres paraules dimecres 16
d'abril del 2014
- - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
-
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net