Els
subscriptors d'
474. La meva pàtria no és
la meva infantesa sinó la meva llengua.
Xulio Ricardo Trigo
Escriptor
Somescola, Escola Valenciana i l'Assemblea de Docents fan pinya per la mobilització del 14 de juny a Barcelona
Els catalans i l'Europa
políglota
Muriel Casals
Les
maneres d'organitzar la vida en societat estan condicionades per la història i
la geografia de cada país. Per això, observem diferències notables pel que fa a
l'exigència política, econòmica, social i lingüística als diferents països del
nostre entorn. És interessant conèixer i recordar les respectives evolucions
històriques, perquè hi ha circumstàncies del passat de cada nació que expliquen
el comportament present i també les ambicions de futur.
És bo
pensar, però, que males experiències en el passat no tenen per què implicar
especials dificultats futures. Fins i tot, de les malifetes del passat se'n
poden derivar lliçons sobre el que no es vol repetir. I al contrari, un passat
sense traumes no assegura forçosament un present pacífic i feliç. Allò important
en la vida col·lectiva, com en la individual, és saber d'on venim. Per a molts
ciutadans del Principat, de les Illes o del País Valencià, per exemple, el
bilingüisme és un punt de partida cap al desitjat
poliglotisme.
Els
Països Catalans som un poble de mercaders, que ha vist arribar tota mena
d'estrangers a les seves costes i que, d'altra banda, també ha viatjat fora per
tota mena de motius. Hem patit per força conqueridors o acollit de grat
comerciants que, finalment, ens han deixat la llengua derivada del llatí que
parlem avui. Amb un passat de demografia modesta, sempre hem necessitat
l'aportació dels nouvinguts. I al seu torn, ens ha calgut viatjar per buscar
mercats per exportar productes que el mercat domèstic no
absorbeix.
Aquest anar i venir, aquests contactes, han conformat una mentalitat
oberta. Fins i tot de l'invasor hem après llengua i destreses, sense tenir mai
un sentiment de superioritat; amb una actitud d'incorporar tot el possible al
saber comú. Hem adquirit amb naturalitat una disposició a acceptar les propostes
que signifiquen sumar; tot el que sigui afegir riquesa material, cultural i
moral a la nostra conducta.
Avui,
28 de maig, Somescola, l'Assemblea de Docents de les Illes Balears i Escola
Valenciana ens unim per primer cop per defensar l'escola en català. Perquè no
podem acceptar que ens imposin limitacions ni condicionants que restin, que
vulguin fer més estret el cabal de coneixements que el nostre sistema educatiu
ha facilitat amb èxit a tots els nens i nenes. Les tres principals coordinadores
cíviques i educatives dels Països Catalans reivindicarem conjuntament a
Barcelona el dret dels infants del Principat i la Catalunya Nord, del País
Valencià i de les Illes Balears a rebre l'educació en la llengua pròpia. Serà el
preludi de la mobilització del 14 de juny a la capital catalana, per defensar el
model vigent a Catalunya i el nostre dret a decidir-lo democràticament i sense
imposicions.
Els
arguments pedagògics i una història d'èxit col·lectiu ens avalen. Els joves
acaben l'educació secundària competents en català i castellà. Quan coneixes dues
llengües llatines, la comprensió i l'ús d'una tercera o més llengües és més
fàcil. I és evident que els escolars catalans també han de ser competents en
anglès, la lingua franca del segle XXI. Per això, volem seguir educant ciutadans
que es puguin entendre amb molts dels seus conciutadans del sud i la resta del
nostre continent.
Vet aquí el que oferim a Europa: uns ciutadans dels Països Catalans poliglots. Com ho són els nostres compatriotes europeus del nord. Escandinaus i catalans, pobles de mar i de comerç, gent que practica el respecte i l'admiració envers els altres. Amb una combinació d'humilitat i d'orgull, volem explicar aquesta aportació als ciutadans de països més grans en geografia i demografia, però que tenen una tendència obsoleta al monolingüisme.
Iniciativa Catalana de Sociolingüística, Simposi
5
divendres, 13 de juny 2014, 9.45-14.10
Lloc:
Universitat Autònoma de Barcelona
Facultat de Ciències de l’Educació
Sala de Juntes (Edifici G5)
09:45-10.00 Benvinguda
David
Block, ICREA-Universitat de Lleida
10.00-10.35 Ponència
1
Per a
què serveix l'oficialitat de les llengües?
Carme
Junyent, Departament de
Lingüística General; Grup d'Estudi de les Llengües Amenaçades
(GELA),
Universitat de Barcelona
Un
dels punts clau de la política lingüística és l'estatus que es confereix a les
llengües, i l'oficialitat es proposa sovint com un requisit indispensable per a
la seva supervivència. La història, però, mostra que, a l'hora de revitalitzar
una llengua, l'oficialitat serveix de ben poc. Malgrat la fantasia que allò que
és bo per a les llengües dominants ho ha de ser per a totes, els fets mostren
que, mentre que unes no necessiten l'oficialitat, a les altres no els serveix de
res. En la ponència es proposarà una reflexió sobre aquest fet i alguna hipòtesi
sobre les seves causes.
10.35-11.10 Ponència
2
Conflicte lingüístic i canvi social: notes des de
Llatinoamèrica.
Virgínia Unamuno, CONICET, Argentina; col·laboradora del GELA i del
GREIP
En aquesta comunicació, m’agradaria fer una aproximació a la noció de
conflicte lingüístic tal i com s’entén i s’empra a Llatinoamèrica, i en
relació a la situació de les llengües indígenes i del castellà, en
general, i a la situació dels pobles indígenes del Chaco argentí, en particular.
Per això, vull recuperar el matís crític amb el qual la sociolingüística
catalana va posar en circulació aquest concepte, i posar-lo en relació amb els
canvis socials que viu llatino-amèrica actualment. Partiré de dades concretes,
estretes de la meva recerca a les comunitats wichis del Chaco, per, a partir
d’aquí, fer una lectura de la noció de conflicte lingüístic que podria ser
operativa per descriure i explicar les transformacions en el terreny dels usos i
de les ideologies lingüístiques que observem es venen desenvolupant en aquesta
part del món.
11.10-11.45 Ponència
3
Emilee Moore, Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat
Internacional de Catalunya,
membre del GREIP
Maria Rosa Garrido Sardà, Universitat Autònoma de Barcelona i
Universitat Internacional de Catalunya, membre del grup
CIEN
11.45-12.15 Descans
(temps flexible)
12.15-12.50 Ponència
4
Presentació de pla de recerca. Anàlisi de les pràctiques plurilletrades
d'alumnes del Cicle Mitjà de Primària dins i fora
l'escola
Mireia Sala, Grup de Recerca en Ensenyament i Interaccions PLurilingües
(GREIP) , Universitat Autònoma de Barcelona
La ponència resumeix un pla de recerca de Doctorat que està en curs i
que tracta la pluriliteracitat i els seus processos en diferents contextos
socials. La recerca integra diversos procediments metodològics que proposen
l’etnografia, l’etnometodologia i l’anàlisi conversacional. L’objectiu és
investigar les pràctiques lletrades plurilingües en les quals participen quatre
alumnes del Cicle Mitjà d’Educació Primària, tant en contextos escolars formals
com en l’entorn quotidià i l’àmbit familiar de l’alumnat fora de l’escola, per
tal de descriure les continuïtats i discontinuïtats en els seus usos i la seva
relació amb els processos d’aprenentatge. A partir de l’anàlisi de les
pràctiques plurilletrades en els diferents contextos, es pretén fer una proposta
de millora de les pràctiques escolars relacionades amb el plurilingüisme i la
literacitat.
12.50-13.25 Ponència
5
Competències de mediació i reflexió metalingüística entre joves
plurilingües
Julia Llompart, Universitat Autònoma de Barcelona
La
realitat sociolingüística a Barcelona entra dins el paradigma de la
superdiversitat (Vertovec, 2007; Blommaert & Rampton, 2011) i, als centres
educatius de la ciutat, alguns dels quals receptors d'un 90% d’alumnat d’origen
immigrant, hi trobem joves d’orígens molt diversos i repertoris lingüístics molt
variats que comparteixen diferents espais d’aprenentatge i construeixen una
realitat comuna. Aquesta situació sociolingüística ha suposat canvis en les
pràctiques lingüístiques i en les dinàmiques de transmissió de llengües dels
joves escolars, fenòmens interessants pel que fa a l'ensenyament i
l'aprenentatge de llengües. En aquesta presentació es mostraran alguns resultats
preliminars d’un estudi de tipus etnogràfic i qualitatiu en procés sobre la
transmissió de llengües i l’aparició de noves competències de joves d’origen
immigrant d’un centre de secundària. D’acord amb la primera anàlisi, destacarem
dos aspectes importants: (1) l’aparició de la reflexió metalingüística que es
dóna de forma espontània en el context plurilingüe escolar; i (2) l’existència
de noves dinàmiques de transmissió de llengües i la relació que tenen amb
l’aprenentatge de llengües per part d’aquests joves
plurilingües.
13.25-14.00 Ponència
6
Expectativas escolares y mundos figurados: la construcción discursiva de
estudiantes de secundaria en dos contextos urbanos.
Víctor Corona y Guadalupe López-Bonilla, Instituto de Investigación y
Desarrollo Educativo, UABC
En esta comunicación presentaremos algunos resultados preliminares de una investigación en curso sobre las expectativas escolares de jóvenes que estudian el último año de secundaria en diferentes contextos sociales de una ciudad fronteriza en el norte de México. Se trata de un trabajo basado en el análisis del discurso de datos que provienen de grupos de discusión con los participantes, y enmarcamos el análisis en la descripción etnográfica de los diversos contextos en los que se han recogido los datos. Un primer análisis de los datos revela que estos contextos sociales se encuentran imbricados, a través de diversos repertorios discursivos, en las expectativas académicas de estos participantes. En la presente comunicación presentaremos las principales preguntas que guían nuestro trabajo, información general sobre el contexto de investigación, así como algunos resultados.
14.00-14.10
Tancament
14.10-...
Dinar (opcional) al bar de la Facultat de Ciències de l’Educació de la
UAB per continuar el diàleg en un ambient més distès.
Memòries de traducció
Les memòries de traducció són bases de dades que contenen el text original d'un programa i la seva traducció al català.
Presentem un nou servei (http://www.softcatala.org/recursos/memories.html) que mensualment actualitza i indexa de forma automàtica la traducció de més de 60 projectes lliures, traduïts per diferents comunitats, que contenen un total de més de 4 milions de paraules. Els traductors poden cercar com s'ha traduït un terme o una frase determinats en un projecte o en tots els projectes disponibles.
També es generen de forma automàtica les memòries de traducció d'aquests projectes, que es poden descarregar en format PO o TMX. Això permet utilitzar aquestes memòries quan estem actualitzant una traducció o fent-ne una nova.
Les memòries de traducció permeten estalviar entre un 10% i un 30% de les traduccions i augmenten la productivitat dels traductors i la coherència de les traduccions. S'inclouen també instruccions detallades de com usar aquestes memòries en alguns dels principals programes de traducció lliures.
Glossaris
Presentem també un nou servei (http://www.softcatala.org/recursos/terminologia.html) que, mitjançant una extracció terminològica automàtica, genera glossaris (reculls de termes) de forma automatitzada més de 60 projectes lliures i dels projectes de Softcatalà
Des de 1998 fins a 2014 Softcatalà va crear i mantenir el Recull de termes de forma manual. Va ser un període on la terminologia amb noves tecnologies s'estava establint i hi havia poc corpus disponible. A partir d'ara, els glossaris es generaran de forma automàtica. Aquests reculls es publiquen en diversos formats perquè puguin utilitzar-se amb eines de traducció. Això permet tenir un reflex més fidel de la terminologia que usem.
Com a part d'aquest servei s'ha integrat la terminologia oberta del TERMCAT, fet que ens permet indicar quines formes es documenten en els recursos en línia del TERMCAT (ressaltades de color verd) com a possibles alternatives de les formes angleses seleccionades.
Adaptador a variant valenciana
Aquest nou servei (http://www.softvalencia.org/adaptador/) permet adaptar textos de la variant general del català a la variant valenciana. Per fer l'adaptació, s'utilitzen uns criteris basats en aquesta proposta (http://www.softvalencia.org/proposta/), que compta amb el suport dels serveis lingüístics de les universitats valencianes i de l'AVL. Cal tenir en compte que inicialment està dissenyat per a frases curtes amb terminologia informàtica i que està en procés de millora contínua.
Projecte lliure
Totes les eines que formen part d'aquests serveis, com ara l'automatització de la creació de memòries de traducció i l'extracció terminològica, es troben disponibles de forma lliure ahttps://github.com/Softcatala/translation-memory-tools. Si teniu interès a ajudar en el desenvolupament d'aquestes eines podeu participar a través la llista de correu recursos (http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/recursos).
Quant a Softcatalà
Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació, podeu consultar-ne el lloc web ahttp://www.softcatala.org