Els
subscriptors d'
Comentaris al Diccionari normatiu valencià (XI)
468. Aprendre una llengua
és com fer un pacte subliminal amb els parlants, una mena d'encaixada de mans
invisible. Si vius en un lloc concret i necessites comunicar-te amb els teus
veïns d'una manera més profunda, fins al punt de poder compartir els conceptes
que només ells saben expressar, val més que aprenguis el seu
idioma.
Matthew Tree
Escriptor
Terrosset de gel
Per a
denominar un tros xicotet de gel que normalment emprem per a posar en una beguda
i refrescar-la, els valencians hem usat sempre l'expressió terrosset de
gel. Podem dir, per exemple, «a mi m'agrada molt el vermut amb uns
terrossets de gel i que vagen desfent-se a poquet a
poquet.»
En la narració curta d'Enric Valor titulada Danys mínims sobre coberta podem llegir:
«Tots quatre l'emprengueren, com si els cremàs una set inextingible, amb refrescs abundosos carregats de gotes de diversos licors, amb els còctels, amb els terrossets de gel tritllejant en els gots irisats.»
(Valor i Vives, Enric; Danys mínims
sobre coberta, dins Obra Literària Completa, volum III, Fernando
Torres Editor, S.A., València, 1982, pàgs.380-381)
El
català normatiu ens diu que, per a aquest concepte, hem d'emprar el gal·licisme
glaçó. Si cerquem glaçó en el Gran Diccionari de la Llengua
Catalana trobem que diu: «[del fr. glaçon, dimin. de glace
'glaç'].» Glaçó podria passar per un diminutiu de glaç, com
guitarró és un diminutiu de guitarra, finestró ho és de
finestra o botifarró de botifarra. Però no és així,
glaçó no és una paraula creada per l'enginy del nostre poble, és una
paraula francesa introduïda de manera forçada en la nostra llengua. Forçada i
innecessària, perquè ja teníem una denominació pròpia, una denominació nostra:
terrosset de gel. A més, encara que la paraula glaçó fóra un
diminutiu de glaç –que no ho és pas– per als valencians seria una paraula
estranya perquè els valencians, actualment, no usem la paraula glaç –els
nostres clàssics sí que l'empraven molt–, només usem la paraula gel. No
és fàcil, per tant, que la paraula glaçó, encara que semble un diminutiu
de glaç, arrele entre els valencianoparlants com tampoc és fàcil que
arrelen alguns derivats autèntics de glaç com ara glaçada (=
gelada), glaçar (= gelar) o glaçat (= gelat). Radicalment diferent
és el cas de cultismes com ara glacial, glaciació o
glacialment. Si tenim l'expressió terrosset de gel que ha creat
l'enginy del nostre poble i que és fàcilment comprensible per tothom, ¿per quin
motiu hem de substituir-la per un gal·licisme que ens és totalment alié i que
pot resultar estrany i totalment incomprensible a algunes persones? El valencià
culte ha de ser assequible si volem que el poble l'assumisca, que el faça
seu.
En el
Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana de Joan
Coromines trobem la paraula glaçó de la qual diu: «francesisme desusat i
a evitar (DFa., AlcM, però no hi ha altra notícia, mentre que el
fr. glaçon és de vida constant i general des del S. xii).» (DECat, IV, 521a12). En
efecte, si cerquem la paraula glaçó en el Diccionari General de la
Llengua Catalana de Pompeu Fabra trobem aquesta definició: «Tros de glaç.»
Exactament la mateixa definició trobem en el Diccionari
Català-Valencià-Balear d'Alcover-Moll i en el Diccionari General de
Francesc Ferrer Pastor. En el Gran Diccionari de la Llengua Catalana
d'Enciclopèdia Catalana i en el Diccionari Valencià, editat conjuntament
per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Generalitat
Valenciana i Edicions Bromera trobem la definició següent: «Tros, especialment
dau, de glaç.» En el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (2a
edició) trobem: «Tros petit de glaç, generalment en forma de
dau, obtingut en un congelador. Posar dos glaçons a
la beguda per refredar-la.» El Diccionari castellà-català /
català-castellà de Santiago Albertí (1a edi., 1961) no recull la paraula
glaçó. El Diccionari català-castellà / castellà-català de
Francesc de Borja Moll (1994) tampoc l'arreplega. El vocable glaçó no el
trobem en cap diccionari català ni valencià anterior a Fabra. Aquest gal·licisme
el va incloure Pompeu Fabra en el seu diccionari l'any 1910 i d'aleshores ençà
ha tingut una fortuna diversa. En els llocs de la nostra àrea idiomàtica a on
s'ha conservat la paraula glaç i derivats, ha arrelat, en els llocs a on
no s'ha conservat glaç i només s'usa gel, no ha arrelat gens, excepte en algunes
persones molt conscienciades i fortament interessades en la llengua. La immensa
majoria de valencianoparlants no té ni idea què és això de glaçó, diuen,
per desgràcia, 'cubito', en castellà. Si volem un valencià més digne i més
autèntic, hem d'explicar als valencians que això que en castellà es diu
cubito de hielo en valencià es diu terrosset de gel. Aquesta
expressió, que encara és viva, és fàcilment comprensible i assimilable per tots
els valencians. Tothom l'entén perfectament i, per tant, pot fer-la seua i
usar-la a tota hora sense cap problema.
Cal
aclarir que la locució terrosset de gel no és exclusivament valenciana,
era d'ús general en tota la nostra àrea lingüística abans que Fabra introduira
el francesisme glaçó en el seu diccionari. Podem trobar-la en autors
catalans del segle xix com ara
Santiago Rusiñol, encara que en els catalans és més fàcil trobar terròs de
gel, sense diminutiu. Ja sabem que els valencians tenim molta afició a
emprar diminutius.
Tant
l'expressió terrosset de gel com la paraula glaçó tenen sentit en
qualsevol moment de la història de la humanitat que les apliquem, en canvi,
l'expressió castellana cubito de hielo, hui en dia àmpliament usada, té
sentit únicament a partir del moment que s'inventen els congeladors elèctrics
domèstics, abans no. Els congeladors elèctrics fan terrossets de gel que
antigament eren de forma cúbica i ara són de forma troncocònica o
troncopiramidal perquè és més fàcil traure'ls del motle (les definicions de
glaçò del GDLC, del DVal i del DIEC ja són
obsoletes). En castellà, abans d'inventar-se l'expressió cubito de hielo
–que quasi sempre és diu, simplement, cubito, tinga la forma que tinga–,
no s'usava cap denominació específica, es deia només hielo. El primer
diccionari de la Real Academia Española de la Lengua que arreplega el vocable
cubito és el de l'any 1992 (la xxi edició). En l'arxiu electrònic de la
RAE consta que el mot cubito, en l'accepció definida, s'usa per primera
volta l'any 1969 en la novel·la Conversación en la catedral de Mario
Vargas Llosa. En el mateix arxiu podem comprovar que, en els escrits castellans
de finals del xix i de bona part
del xx, és corrent la fórmula
con hielo.
El Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua inclou el gal·licisme glaçó, paraula que els valencians hem incorporat procedent de la llengua culta però que no pertany a cap parlar tradicional valencià i, en canvi, no arreplega terrosset de gel, l'expressió valenciana genuïna per a aquest concepte. Considere que ha de fer-ho imprescindiblement.
La definició de glaçó que trobem en el DNV és:
«Tros menut de gel, generalment el forma de dau. Posa'm glaçons en la beguda.»
L'eliminació d'un múltiplex obliga a renunciar a l'alta definició, condemna el 33 i el Super3 a compartir graella per sempre i impossibilita l'intercanvi futur amb Balears i País Valencià
La conselleria d'Educació ha eliminat la línia en valencià del centre Santa Maria Magdalena i deixa sense ensenyament en valencià aquest poble de la Marina Alta
De moment, amb l'arranjament escolar aprovat per la conselleria d'Educació per al curs 2014-2015 això seria impossible ja que el document preveu l'eliminació de la línia d'Infantil de tres anys en valencià, deixant el col·legi públic Santa Maria Magdalena i tota la població sense oferta d'ensenyament en valencià.
Aquest centre comptava fins ara amb una línia en valencià i altra en castellà, però la conselleria ha decidit eliminar-ne una d'acord amb la baixada de la natalitat i l'augment de la ràtio de les aules. Segons dades d'Escola Valenciana, durant el procés d'admissió de matrícula s'han registrat tres sol·licituds de famílies que volien escolaritzar els seus fills en valencià per a 0 places i 15 sol·licituds de famílies que preferien ensenyament en castellà per a un total de 30 places.
Un dels pares de les tres famílies afectades de Poble Nou de Benitatxell ha demanat a la consellera d'Educació Maria José Català que tingui en compte "que totes les persones som iguals davant de la llei i que els nostres xiquets i xiquetes, els que trien valencià, no són ciutadans de segona", de manera que –segueix– "si hi ha diners per mantenir obertes unitats en castellà a altres llocs, també han d'haver-ne per a una unitat en valencià a Poble Nou". "Alberto Fabra va tancar RTVV i ara està tancant unitats en valencià i escoles públiques", denuncia aquest pare.
De les tres famílies que van sol·licitat ensenyament en valencià, dues han pres la determinació de no escolaritzar per al curs 2014-2015 els seus fills i filles de 3 anys, si la consellera Català "comet la irresponsabilitat" de vulnerar el seu dret a escollir ensenyament en valencià en l'única escola pública de la localitat. A més, les famílies afectades no accepten que els seus fills i filles de tres anys siguin escolaritzats amb l'alumnat d'Infantil de 4 anys del centre per al curs 2014-2015, que encara conserva l'ensenyament en valencià.
"La solució és ben senzilla, la conselleria d'Educació ha de mantenir l'oferta de doble línia educativa en el CEIP Santa Maria Magdalena de Poble Nou i aquest és l'exemple de què, en l'arranjament escolar, Maria José Català, ha de tenir molt en compte el criteri lingüístic per evitar dilapidar, de forma generalitzada, unitats educatives en valencià, més enllà de les excuses de la davallada de la natalitat", explica la comissió d'Educació d'Escola Valenciana.
L'Oficina de drets lingüístics d'Escola Valenciana ha obert dues vies d'actuació per tal de combatre aquest "nou cas de discriminació lingüística" i mantenir la línia en valencià a l'única escola pública del Poble Nou de Benitatxell. D'una banda, les famílies presentaran aquesta setmana una instància a la conselleria d'Educació, Cultura i Esports per obrir un procediment administratiu i, d'altra, un document a la secció cinquena del Tribunal Superior de Justícia valencià que complimenta el procediment contenciós administratiu presentat fa uns mesos per Escola Valenciana i pel qual l'entitat sol·licita la suspensió cautelar de l'arranjament escolar per al curs pròxim.
Tant en el procediment administratiu com en el judicial l'entitat argumentarà "la vulneració de diversos articles i disposicions de l'Estatut d'Autonomia, la Constitució i inclús de la LOMCE, on la Disposició Addicional trenta-vuitena determina que "en les comunitats autònomes que posseïsquen, junt amb el castellà, una altra llengua oficial, les Administracions Educatives hauran de garantir el dret de l'alumnat a rebre les ensenyances en ambdues llengües oficials".
"De la mà de l'Oficina de Drets Lingüístics d'Escola Valenciana prendrem totes les mesures jurídiques necessàries perquè els nostres fills i filles tinguen l'educació que es mereixen i la que hem volgut triar. Estem disposats a anar a tots els tribunals que calguen, autonòmics, estatals i europeus", ha declarat un dels pares afectats.
Dossier de la trobada amb poetes occitans
Trobada amb poetes occitans dies 30 i 31 de maig de 2014 a BarcelonaOrganitzen: Pèl Capell, PEN Català i CAOC
Dins el marc de la celebració de l'Any Mistral, el col·lectiu de poesia Pèl Capell proposa una trobada amb poetes occitans durant els dies 30 i 31 de maig, amb tot un seguit d'activitats al voltant de la poesia occitana actual: dos recitals de poesia, una trobada entre el PEN català i el PEN occità i un cafè-debat on parlarem sobre l'estat de la poesia i de la literatura occitana actual.
Després de la publicació a l'abril de 2013 d'un número especial sobre Poesia Jove occitana a la revista Pèl Capell, tres dels poetes aleshores editats ens visiten: Aurélia Lassaque, poetesa llenguadociana amb un gran nombre d'obres publicades i membre fundadora del PEN Oc; Jean-Cristophe Dourdet, poeta llemosí i professor de lingüística a la universitat de Poitiers; i Xavier Gutiérrez Riu, home de llibres i poeta occità de la Vall d'Aran.
Per a la presentació de la trobada i dels poetes i col·lectius organitzadors, es convoca a una roda de premsa divendres 30 de maig a les 12 del migdia a la seu del CAOC (Hotel Entitats. c/Providència 42. 08024 Gràcia., Barcelona).
Per més detalls sobre els actes, vegeu el programa o contacteu amb pelcapell@gmail.com o amb Pau Vadell (639544898).
Divendres
30 maig
20h
recital
MISTRALADA a l'Espai Mallorca
(Plaça Vicenç Martorell, 1-2 Barcelona).
Els
joves poetes recitaran poemes de Frederic Mistral i d'altres de propis
relacionats amb la figura o l'obra del llegendari poeta aprofitant la
commemoració del centenari de la seva mort.
Dissabte
31 maig
18h
"CAFÈ
DEBAT" sobre la literatura occitana actual
al bar La Violeta (C. Maspons,6 – Gràcia).
Intervindran:
Aurélia Lassaque, poetesa llenguadociana amb un gran nombre d'obres
publicades i membre fundadora del PEN Oc; Jean-Cristophe Dourdet, poeta
llemosí i professor de lingüística a la universitat de Poitiers; i Xavier
Gutiérrez Riu, home de llibres i poeta occità de la Vall
d'Aran.
-21h recital FESTA FINAL al JanPetit (Guilleries, 17. Gràcia). LLIMANT FRONTERES. JOVE POESIA OCCITANA.