Els
subscriptors d'
Comentaris al Diccionari normatiu valencià (IX)
460. El català és
extraordinàriament important! A través de la llengua es vehiculen moltes coses.
Discrepo dels que diuen que la llengua és només un mitjà de comunicació. En
absolut! La llengua és mitjà de comunicació i medi: el medi ambient d'una gent,
d'un país, d'una literatura, d'una història
El que ve de fora i aprèn el català
no només aprèn una llengua, aprèn moltes coses associades al nostre tarannà. Ara
bé, també penso que el dia que s'aconsegueixi la independència, ho farem amb
gent que parlarà el castellà, que se sentirà vinculada al país per altres
aspectes
Josep Maria Terricabras
Catedràtic de Filosofia de
¿Aixovar funerari?
En l'entrada aixovar del DNV trobem aixovar funerari
que definix de la manera següent:
«Béns, utensilis i vaixella que es col·locaven dins de la tomba en el
moment de sepultar-hi un difunt.»
El significat que per als valencians té la paraula l'aixovar és
el següent: «Conjunt de roba d'ús personal (mudades, camises de dormir,
mocadors, etc.) o per a ús de la casa (tovalles, tovalloles, jocs de llit, etc.)
que la dona aporta al matrimoni i que ha adquirit amb els seus diners o li ha
estat regalada pels seus pares o altres persones de la seua família i que,
sovint, ella mateixa ha cosit i ha brodat».
Per extensió, també s'anomena aixovar al conjunt de roba d'ús
personal que porta la novícia quan ingressa en el convent i al conjunt de roba
que la futura mare amanix per a ús del xiquet que ha de nàixer. Per a aquest
darrer concepte s'usa normalment el diminutiu aixovaret, encara que també
s'usa la paraula aixovar. L'aixovaret comprén únicament la robeta
del futur nadó. No s'inclouen objectes que no siguen de roba, com ara el
bressol, el cotxet, sonalls, joguets, aigua de colònia, sabó,
etc.
Per als valencians, aquests són els únics significats que té la paraula
aixovar. No en té cap altre.
En l'entrada ajuar del DRAE trobem que la primera accepció
és:
«Conjunto de muebles, enseres y ropas de uso común en la
casa.»
I la segona:
«Conjunto de muebles, alhajas y ropas que aporta la mujer al
matrimonio.»
La primera accepció correspon al nostre de parament de casa. La
segona correspon al nostre d'aixovar de núvia, però és més ample ja que
inclou mobles i joies (i supose que altres objectes i valors, també). Segons
Coromines, la segona accepció –més acostada al català i al portugués– seria el
significat primitiu en castellà i, a partir del segle xvi, va nàixer el segon significat.
Alguns diccionaris, com el de María Moliner i el de Manuel Seco, donen com a
primera accepció la segona del DRAE i com a segona accepció la primera
del DRAE.
Per tant, la paraula valenciana aixovar i la paraula castellana
ajuar, encara que tenen moltes coses en comú i tenen el mateix origen
etimològic, no són equivalents.
La definició d'aixovar funerari que dóna el DNV no és gens
adequada a la idea d'aixovar que tenim els valencians. Eixa expressió
–aixovar funerari– és, sense cap mena de dubte, un calc de l'expressió
castellana ajuar funerario. Com hem vist, la paraula castellana
ajuar, al contrari de l'aixovar valencià, s'usa per a denominar un
conjunt de béns que inclouen objectes diversos entre els qual pot haver-hi, fins
i tot, mobles. En castellà, ajuar funerario té sentit, però, per a
nosaltres, l'expressió aixovar funerari no té gens de sentit. Per a
expressar eixe concepte, l'italià s'usa corredo funerario, el portugués
equipamento funerário,
el francés dépot funéraire, trousseau funéraire i mobilier
funéraire, l'occità mobiliari funerari,
el romanés mobilier
funerar, l'anglés grave goods o tomb equipment,
l'holandés funerair meubilair i l'alemany Grabbeigaben. Les denominacions
usades en occità, romanés i holandés són calcs de la francesa mobilier
funéraire.
Considere que, en valencià, les denominacions adequades per a aquest
concepte són equipament funerari o depòsit
funerari.
L'arqueòleg barceloní Miquel Tarradell i Mateu –que va ser catedràtic de
la Universitat de València– en la revista Fonaments. Prehistòria i món antic
als Països Catalans –revista que ell dirigia– en l'escrit Sobre alguns
termes d'arqueologia en català parla sobre Aixovar funerari? Dipòsit
funerari? Escriu
Tarradell:
«En castellà s'ha generalitzat el terme ajuar per indicar les
troballes d'objectes dins de tombes.
»Observem que en català, simplement per un mecanisme de calc, prou
conegut, es tendeix a utilitzar, com a equivalent,
“aixovar”.
»Cal advertir que l'ajuar castellà ja pot ser discutible si ens
atenim a la definició corresponent del Diccionario de la Real Academia. I
que, per altra banda, no deixa de ser un concepte poc precís arqueològicament,
ja que entre els objectes que han estat trobats dins d'una tomba, si es tracta
d'una excavació correcta, cal distingir entre els que duia la persona enterrada
o incinerada, peces d'indumentària o joies (fíbules, botons, plaques de cinturó,
anells, collarets, etc.) i les que foren dipositades a la sepultura en una acció
ritual, com acostuma a passar amb les peces ceràmiques, amb les armes etc. Però
deixem aquest matís, prou important, i que no caldria oblidar sempre que sigui
possible, per centrar-nos en el terme “aixovar”.
»La definició del mot que trobem als diccionaris és molt lluny del sentit
que li atribueixen els arqueòlegs: “Aportació de béns feta per un home, en
contemplació de matrimoni, a la seva futura muller”, copiem del Diccionari de
la llengua catalana de la Fundació Enciclopèdia Catalana, i el mateix
concepte ens dóna el diccionari de P. Fabra.
»El terme, doncs, ni correspon a la funció que li és atribuïda, ni és un
terme fàcil, del català parlat o escrit, normal i corrent. És evident que del
sentit jurídic originari s'ha estès, com en castellà, al conjunt d'objectes de
la casa. Però no té res a veure amb el món
funerari.
»Proposaríem de substituir-lo pel terme que utilitzen els francesos:
dépot funéraire. Si en lloc d'aixovar diem o escrivim “dipòsit funerari”,
utilitzem un terme més propi i tothom l'entén (inclosos els lectors
estrangers).»
Fins ací el que va escriure Miquel Tarradell.
El DIEC, en l'entrada dipòsit, arreplega la denominació
que proposava Miquel Tarradell. En la primera edició la definix com a «objectes trobats dins les tombes, entre els quals cal distingir els
que duia la persona enterrada o incinerada, les peces d'indumentària o joies
(fíbules, botons, anells, etc.), i els que foren dipositats a la sepultura en
una acció ritual (peces ceràmiques, armes, etc.)» –definició calcada
pràcticament de la que proposava Tarradell– i en la segona com a «conjunt d'objectes dipositats dins les tombes, entre els quals cal
distingir els que pertanyien al difunt i els que tenien una finalitat ritual».
El DNV, en l'entrada dipòsit, no
diu res en absolut d'aquesta qüestió.
Considere imprescindible que s'elimine del DNV el castellanisme
aixovar funerari i es substituïsca per equipament funerari o
depòsit funerari
El text recorda que 50 milions de persones
de l'Unió Europea, és a dir el 8% de la població, fan part de minories
nacionals. També diu que un de cada deu europeus parla una llengua minorizada, i
té en compte que hi ha 30 milions ciutadans de la Unió que tenen com a llengua
materna una llengua procedent de l'immigració.
Els signants del manifest demanen que es
dissenyi una estratègia europea de protecció de les minories, que es creï un
òrgan d'experts sobre minories nacionals i lingüístiques qu'assessori a les
institucions europees, i lleis vinculants que protegeixin els drets d'aquests
col·lectius. A més, recomana als estats que volgan formar part de la Unió
Europea, que respectin les seves minories.
El document anomenat “Manifest
d'Estrasburg”, l'han fet arribar a la Comissió Europea, al Consell Europeu, al
Consell d'Europa, als estats membres i als estats candidats de formar part de la
Unió. Entre els signants cal destacar el diputat ecosocialista cors François
Alfonsi, el socialista hongarès Csaba Sándor
Tabajdi, el català Ramon Tremosa (CiU) i els diputats bascos Inaki
Irazabalbeitia (Aralar) i Izaskun
Bilbao (EAJ-PNV).
Aquesta darrera s'ha referit al procés català. “Si la Unió Europea fa el paper de mediator en conflictes territorials fora de la Unió Europea, és completament absurd que no es comprometi a resoldre tensions com les que es viuen a Catalunya, quan no és possible resoldre-les a l'estat afectat”, ha declarat.