InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 997 (dilluns 12/05/2014) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes
ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
Els
subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que
ve, 17 de maig, el treball d'Eugeni S.
Reig
Comentaris al Diccionari normatiu
valencià
(IX)
SUMARI
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
2) 300 dites que faran
història
8) 300 fets de llengua", una
iniciativa lúdica per divulgar i conèixer la història del
català
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
135).
459. Fa anys que dura. Hi
ha qui defensa que el català i el valencià són dues llengües diferents. La cosa
és absolutament ridícula, sense cap ni peus. De llengua catalana només n'hi ha
una. I aquesta llengua, com qualsevol altra, també pot presumir de variants en
els diversos territoris en què es parla. A Gandia, a Llucmajor o Girona no es
parla de la mateixa manera, però es parla la mateixa llengua. Això ho saben els
romanistes de tot el món i també els parlants d'aquests llocs, que es comuniquen
amb naturalitat, parlen i s'entenen entre
ells.
Josep Maria Terricabras
Catedràtic de Filosofia de
la
Universitat de
Girona
2)
3)
Publicat a VilaWeb dijous 1 de maig del
2014
Agafant la sentència del TSJC que obliga a que una
quarta part de les classes a Catalunya siguin en
espanyol
Escola
Valenciana estudia com es podria adaptar al context del País Valencià la
decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de ratificar el
mínim del 25% de castellà en aquelles aules on un sol alumne ho sol·liciti.
L'entitat ha capgirat aquesta decisió judicial i estudia com podria fer que
s'apliqués un mínim del 25% en valencià en les comarques qualificades com
castellanoparlants per la conselleria d'Educació i on els pares no poden
escollir programes d'ensenyament plurilingüe, amb dues assignatures en llengua
pròpia. Escola Valenciana assenyala que manté contactes a través de l'oficina de
drets lingüístics amb famílies que voldrien matricular els seus fills en aquests
programes.
Així mateix, i segons que afegeix Escola Valenciana, els
serveis jurídics de l'entitat s'han posat en contacte amb entitats de Galícia,
el País Basc, Navarra i les Illes Balears per estudiar accions jurídiques
conjuntes que garanteixin el principi d'igualtat lingüística de tots els
ciutadans de l'estat i que vetllin per les llengües pròpies de cada
territori.
Tot i així, Escola valenciana ha recordat que l'aplicació d'un
25% d'hores lectives en qualsevol llengua 'no até a cap criteri pedagògic i que
aquesta mesura judicial empobreix els programes educatius de qualitat, és a dir,
els programes d'immersió lingüística, que són els que donen resultats òptims
arreu del món, allà on hi ha diverses llengües cooficials'.
4)
Publicat a VilaWeb dijous 1 de maig del
2014
Pau Vidal
És una d'aquelles certeses de sobretaula que tanmateix no depassen
gairebé mai l'àmbit privat: els mossos ens parlen en castellà. Quan hi ha alguna
feta com la protesta d'abans d'ahir al cant del famós cuplet o com la de fa dos
anys d'atendre el ciutadà en castellà, els diaris digitals s'omplen de
comentaris a favor i en contra (inclosos els de mossos com cal demanant que no
criminalitzem tot el col·lectiu) però no n'acabem traient mai l'aigua
clara.
I poc que la traurem, em penso. Això de la llengua dels
Mossos és com allò altre de les enquestes sociolingüístiques. Si se t'acut
denunciar la situació de substitució lingüística creixent, surt el director
general del ram i et fa un 'miquelpueyo': et carda pel cap l'última enquesta, on
ves per on resulta que encara anem millor que a la penúltima, quan ja anàvem de
collons perquè era millor que l'antepenúltima, que de fet ja era la pera. Jo
vinga barallar-me amb comercials, que sempre m'asseguren que se m'adrecen en
castellà perquè al barri molta gent no els ha entès en català (les ensenyen en
algun curset, aquestes excuses?), i resulta que no, que el noranta-sis coma
divuit per cent dels comercials asseguren expressar-se habitualment en català.
Ja és mala llet, per això, que a mi sempre em toqui l'altre tres coma
vuitanta-dos. Doncs amb el mossam, deia, igual: si li demanem al conseller, ens
dirà, i tindrà raó, que la llengua vehicular dels Mossos d'Esquadra és el
català, i que tant la retolació com els manuals i la paperassa de comissaries i
altres instal·lacions són exclusivament en català. Però es veu que al conseller
ningú el posa al dia de l'ús oral de la cosa. Doncs ja l'hi dic jo: senyor
Espadaler, a Solsona no, però a l'àrea metropolitana els agents del cos policial
que vós dirigiu se'ns adrecen per sistema en castellà. No tots, però la majoria
sí. Si em passa a mi, i a uns quants amics que tinc, i a tot de coneguts i
saludats que en parlem de vegades a les sobretaules, cregui'm, vol dir que
passa. I no cal que es molesti a fer cap enquesta interna, ja li avanço jo
mateix el resultat: el noranta-sis coma divuit per cent dels agents que tenen
tracte directe amb el ciutadà, ja sigui per atendre'l a les comissaries,
interpel·lar-lo a la via pública o desallotjar-lo de la plaça Catalunya,
declararà expressar-se habitualment en català.
Aquesta situació, afegida a la sorprenent propensió d'uns
quants a entonar hits del folklore hispànic i la facilitat que determinats
sindicats del cos tenen per convertir la llengua en arma llancívola, fa pensar
que, en efecte, els Mossos són plens de submarins. Segons Miquel Sellarès,
l'únic a qui recordo haver-ne sentit parlar públicament, al moment de la creació
es van fitxar molts comandaments procedents de la Policia Nacional i la Guàrdia
Civil. Més endavant, amb la crisi i el replegament dels cossos estatals, les
aules de l'Escola de Policia de Catalunya es van omplir de jovent l'únic
contacte del qual amb la llengua del país ha estat un examen de nivell B els
continguts del qual devien oblidar l'endemà mateix de ser admesos. Sabem que la
situació del país és la que és, sabem que els temps són els que són, però
estaria bé que la policia catalana deixés de ser l'única del món que s'adreça
als seus conciutadans en la llengua d'un altre. Que per recordar-nos temps
passats ja tenim la Guàrdia Urbana de Barcelona.
5)
Publicat en La Veu del País Valencià
dijous 1 de maig del 2014
Josep Miquel Bausset
L'any passat, Joan-Carles Martí i Casanova, nascut a Marsella el 1958, va
traure una excel·lent novel·la, “Els països del tallamar”, on els
personatges d'aquest text ens permeten viatjar per l'espai i pel temps, a la
recerca de la perfecció.
Joan-Carles Martí, fill d'un elxà i d'una
oriolana ha viscut a Marsella i a Sydney, fins que va arribar a Elx el 20 de
desembre de 1972. Llicenciat en traducció i interpretació, té estudis d'occità,
italià, portuguès, alemany i és també diplomat universitari en turisme.
Professor nocturn de català per a adults, Joan-Carles Martí és un activista per
la llengua. ha estat president fundacional de l'associació `per la Llengua i
director d'El Tempir. És a més, membre del Consell assessor de la
revista Llengua Nacional, de Barcelona.
La novel·la
Els països del tallamar, la primera de Joan-Carles Martí,
evoca la tradició aborigen australiana, que va crear el món en els temps del
somni. Ací trobem un emigrant valencià que es mou per l'espai i el
temps.
“Amb un lirisme primigeni”, com ha estat qualificat el
text, el lector aprèn els detalls íntims d'una família valenciana dispersa,
enduta per la necessitat i destrossada per la tragèdia.
A més d'Els
països del tallamar, Joan-Carles Martí i Casanova ha publicat també La
transmissió de la Llengua Catalana al País Valencià (2003), L'ús
interpersonal del català entre el professorat d'Elx-Vinalopó i de l'Alacantí el
curs 2008-2009 (2010) i Des del rovellet de l'ou d'Elx
(2011).
La novel·la, Els països del tallamar, que recomane, ha
estat presentada ja, entre d'altres llocs, a València, Santa Pola, Alacant,
Monòver, Barcelona, Girona, Perpinyà i Crevillent.
Com ha dit Rafael
Castellanos, Joan-Carles Martí és un valencià que es caracteritza pel “seu
activisme a favor de la llengua” i pel seu “compromís cívic, que s'ha
convertit en un compromís polític, amb opcions valencianistes i
catalanistes”. I és que Martí, “un erudit amb una capacitat de treball
immensa”, ha estat i és, un home caracteritzat per “la fidelitat i la
generositat”.
Joan-Carles Martí i Casanova, finalista al Premi Martí
Gasull de Defensa de la Llengua Catalana, és un “homenot” compromès amb
la nostra llengua i la nostra cultura, i per això un dia abans de la concessió
d'aquest Premi, Joan-Carles Martí afirmava: “Faré apostolat pel català tota
la vida”. Com un bon patriota!!!
De ben segur que el llibre,
Els països del tallamar, ens ajudarà a entrar en la intimitat de
Joan-Carles Martí i en la seua extraordinària capacitat de
comunicació!
6)
Publicat en
El Singular digital dijous 1 de maig del 2014
"Ens
inquieten les agressions constants al català per part d'organismes estatals i
per part del mateix Ministeri de Madrid"
L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va sortir
ahir en defensa de la immersió lingüística i va sostenir la necessitat de
mantenir el model a les escoles catalanes, en nom dels "bons
fruits" cultivats per aquest sistema, sense detriment del coneixement
d'altres llengües.
Després de lliurar els premis Crítica Serra d'Or 2014,
que atorga l'Abadia de Montserrat, Soler va destacar la importància de
treballar per l'"ús de la llengua ben parlada" en la societat
catalana i ampliar-ne la difusió a la vida quotidiana.
Segons l'abat, els
guardons comporten "un alè d'aire fresc que permet constatar
palpablement que tant la literatura com l'àmbit de la cultura catalanes
gaudeixen de bona salut", malgrat la crisi del sector editorial, que no
aconsegueix tapar el talent, creativitat i voluntat de tirar endavant.
Va
remarcar que "la cultura catalana és cada vegada més coneguda i valorada
a l'estranger", i va recordar Max Cahner, Josep Maria Castellet i
Albert Manent, morts fa poc, als quals ha professat admiració i desig de
continuar amb la seva tasca.
El director de Publicacions de l'Abadia de
Montserrat, Josep Massot i Muntaner, va manifestar: "Ens inquieten les
agressions constants al català per part d'organismes estatals i
per part del mateix Ministeri de Madrid que hauria de vetllar per totes les
llengües i no només per les que per un dret de conquesta iniciat el segle XVIII
i reafirmat durant el segle XX, es considera llengua comuna".
7)
300 fets de llengua", una iniciativa
lúdica per divulgar i conèixer la història del català
La Direcció General de Política Lingüística ha
posat en marxa la campanya "300 fets de llengua", una iniciativa lúdica per
divulgar la història del català i que es presentarà en cinc formats diferents:
un concurs participatiu, un joc de taula, un relat per a les xarxes socials i
mitjans de comunicació, l'edició d'un vídeo i d'un llibre.
El concurs ja s'ha iniciat en els centres de
normalització lingüística del territori amb els alumnes dels cursos de català,
per tal que coneguin els principals fets de la història de la llengua. El 13 de
juny hi haurà una gran final en la qual competiran les parelles guanyadores de
cada centre.
La Universitat de Barcelona ha posat en
funcionament la pàgina Aprendre llengües a la UB,
amb l'objectiu de recollir l'oferta d'aprenentatge de llengües que es fa des de
diverses unitats de la Universitat, com ara l'Escola d'Idiomes Moderns, Estudis
Hispànics i els Serveis Lingüístics, entre d'altres.
La pàgina,
elaborada per iniciativa del Vicerectorat d'Estudiants i Política Lingüística i
el Comissionat per a Multilingüisme, aplega en aquest moment més de cent
activitats formatives de diversa mena: cursos presencials i a distància, amb i
sense professor, activitats reglades i informals, presencials i en línia, etc.,
que abasten fins a trenta-tres llengües i que es poden consultar combinant
diversos criteris de cerca.
La pàgina també recull les diverses proves
acreditatives de nivell de nou llengües i un resum de les descripcions dels
nivells que fa el Marc europeu comú de referència per a les llengües. El disseny
de la pàgina permet que es pugui visualitzar de manera òptima en dispositius
mòbils (tauletes i telèfons mòbils).
L'elaboració de la pàgina ha estat
possible gràcies al recull fet pels tècnics dels Serveis Lingüístics i el
treball dels tècnics d'Entorns Web.
Més informació
(divendres 9 de maig del 2014)
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací