InfoMigjorn, revista
digital sobre llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 996 (dijous 08/05/2014) - Continguts triats i enviats per
Eugeni S. Reig
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes
ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
Els
subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que
ve, 10 de maig, el treball d'Eugeni S.
Reig
Comentaris al Diccionari normatiu
valencià
(VIII)
SUMARI
1) 500 raons per parlar català,
de David Pagès i Cassú
2) 300 dites que faran
història
3) J. Leonardo Giménez - Aüssar i
aücar
4) Màrius Serra - Samfaçon?
6) David Paloma - Lingüistes amb
pseudònim
8) Premi Ramon Aramon i
Serra
9) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
134).
458. Sí, sé segur que la
pàtria no es defensa només amb la llengua. Però també sé ben de cert una altra
cosa: que la pàtria no es pot defensar igual sense la
llengua.
Josep Maria Terricabras
Catedràtic de Filosofia de
la
Universitat de Girona
2)
Article publicat en el Levante-EMV
divendres 25 d'abril del
2014
Aüssar i
aücar
J. Leonardo Giménez
Un lector d'este diari i d'esta pàgina, que de quan en quan m'apunta
paraules i expressions per tal que les comente en esta columneta, em suggerix
que escriga sobre “aüssar” i “aücar”. Li faig cas i li agraïsc el suggeriment.
Són dos verbs, com tantíssims altres, demostratius de la riquesa, varietat i
precisió dels recursos de la nostra llengua. El primer significa ‘ajudar a anar
amunt una cosa, apujar una cosa caiguda avall pel seu propi pes', i també
‘ajudar algú a elevar-se, per arribar a un punt més alt del que ocupava'. És
parcialment sinònim de “apujar”, però quan este significa ‘elevació amb
trasllat, allargament en altura/alçada o més volum o intensitat' i altres casos,
no seria “aüssar” sinó “apujar”/“pujar”. “Apugem mobles a la cambra”, “Abans
apujaven els salaris cada any”, “En l'hivern apugem la calefacció”. En estos
casos no seria “aüssar”, sinó el referit verb, emprat en els exemples. Sí que
són usuals frases com “Aüssa't els camals si no vols banyar-te” (quan es passa
un toll d'aigua), “Aüsse's els calcetins que els du al garró” o “Dóna un mocador
al xiquet, que no para d'aüssar-se els mocs”. Un conegut meu, després de rebre
un cert avís, demanà a un amic que l'aüssara per alcançar a mirar per la
finestreta del vestidor d'un poliesportiu; i el que va vore el conduí
directament al jutjat a demanar el divorç. Qui li manava escodrinyar on es podia
disgustar! És un verb genuí, de la parla valenciana, i així ho veren Ferrer
Pastor, el DV (Lacreu, Bromera, GV, IIFV) i ho veu Eugeni S. Reig en VPE i, com
s'esperava, el DNV de l'AVL. El de l'Institut d'Estudis Catalans no incorpora
este verb tan usual en una part molt important d'esta llengua. Què hi farem! A
vore a la pròxima revisió!
L'altre verb comentat al principi és “aücar”, molt propi de la parla
col·loquial, però que mereix passar als registres més formals, com per exemple
al dels mitjans de comunicació. Sí que l'inclouen pràcticament tots els
diccionaris, també els catalans, però és de poc ús en la dita llengua culta.
“Aücar” és ‘esbroncar, fer crits o xiular (a algú) com a burla, escarni per fer-lo
fugir o per criticar-lo o acusar-lo d'alguna malifeta'. Ara, que dissortadament,
cal aücar algun desvergonyit i/o corrupte, és d'aplicació eixe verb, ben precís
i genuí. Cal aücar, per exemple, a Blesa, a Urdangarin i a
altres.
4)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL
PUNT AVUI divendres 2 de maig del
2014
Motacions
per Màrius
Serra
Una família de Tarragona em diu que l'avi tenia un mot
per anomenar els ganduls que no han trobat mai a cap diccionari: “aquest té una
samfasson”, diuen que deia. Quan ho vaig sentir a Cassà de la Selva em va
semblar que podria ser una aglutinació de “fer son”, en relació a la passivitat
dels dropos. El pedagog Joan Soler Amigó i el químic Claudi Mans, cadascú per la
seva banda, em treuen de l'error i em fan notar que en realitat l'expressió és
un gal·licisme clar que prové del “sans façon” francès (sense compliments) que
pot denotar familiaritat o franquesa però també es pot convertir en groller
desvergonyiment. Com el que exhibeixen els que tenen molta barra o un os a
l'esquena. Curiosament, tots dos relacionen l'expressió a un acudit. En la
versió de Mans una persona va a una casa i quan li ofereixen el dinar agafa els
millors talls (de carn, de peix, de pastís) després de dir cada vegada sans façon, fins que l'amo, esparverat
per tanta golafreria, li diu: “encara que s'encomani a aquests tres sants cada
vegada no per això deixa de ser un penques”. Soler l'articula en un àpat entre
dos francesos i un català que van a dinar a un restaurant i demanen un arròs
caldós. Un dels francesos diu “sans façon” i s'omple el plat a vessar; l'altre,
mig sorprès, fa el mateix, tot dient “sans compliments”; i el català, que no vol
ser pas menys, s'acaba tota la cassola al crit de “Sant Feliu de Guíxols”. Dues
mostres d'humor afrancesat que, com a mínim, m'han fet treure la son de les
orelles.
5)
Publicat en El Punt Avui dissabte 26 d'abril
del 2014
Publicat en el suplement de cultura del diari EL
PUNT AVUI divendres 25 d'abril del
2014
Lingüistes amb pseudònim
David Paloma
Sabem que tenen pseudònim alguns il·lustres
pintors, dibuixants, escultors, músics, actors, cantants, cineastes, escriptors,
periodistes
actuals o no. La consulta del Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i
a l'emigració, d'Albert Manent i Josep Poca (Pagès Editors, 2013), ens
permet descobrir que també en tenen (o en tenien) alguns il·lustres
lingüistes.
Potser fregant el que no és un pseudònim
estricte, és a dir, no és un nom fals, hi ha les inicials del nom i del(s)
cognom(s) autèntic(s): Ramon Aramon i Serra és R.A.S., Adolf Blanch és A.B. i Manuel Milà i Fontanals, M.M. i M.M.F. També Milà signa Dn. M., amb un revelador tractament de
cortesia. Marian Aguiló i Fuster segueix la línia clàssica quan signa M.A.F., però inaugura els falsos noms
amb un nostrat Jordi.
El nivell més original el representen
l'onomatòleg Ramon Amigó i Anglès (Ogima
Selga i Pere Joanpere), el
fonetista Pere Barnils (Wieder), el
gramàtic més influent del segle XIX, Antoni de Bofarull i Brocà (que signa El licenciado Vidriera i també Fray Anastasio Timora), el gramàtic
Albert Jané (que en té uns quants: Bernat
Marçà, Jan Leberat, Magí Terrades, Narcís Terrades
), el codirector de les
obres completes de Pompeu Fabra, Jordi Mir i Parache (Arnau Pallarès) i el filòleg Antoni de
Capmany de Montpalau i de Surís (que és Antonio Filopolita, Pedro Fernández, Ramón Miguel Palacio, Un Amigo de la Verdad, Un buen patriota que reside disimulado en
Sevilla
).
No s'estan de pseudònims altres noms
il·lustres: Antoni M. Alcover és el famós Jordi des Recó i el menys famós Diketimo (així va signar el prevere
manacorí una polèmica amb Segimon Pey i Ordeix); Francesc de Borja Moll és L'endevinaire; Joan Baptista Xuriguera,
el rei de la conjugació verbal, és Jaume
Gardeny, Joan Ventura i Marcel Serra, segons el dia. Fins i tot Pompeu Fabra té
pseudònim: Esteve Arnau. En el volum
9 de les Obres completes es poden
llegir mitja dotzena de documents que va signar el tal Arnau, incloent-hi un
“inequívoc” E.A. Curiosament el
mateix pseudònim pertany a èpoques ben diferents: 1893, 1900 i 1913.
Destacat
Un dels gramàtics catalans amb més
pseudònims és possiblement Emili Vallès i Vidal, coautor d'un curs pràctic de
gramàtica catalana. L'autor del curs es deia Jeroni Marvà. Vallès era Ilime Sellav i Ladiv, Joan Cots i Puigbò, Nou Gaballi, Oberón, Plàcid Vidal, R. Muntaner, R. Simon i Brunet i uns quants més.
També ell era El Mig Marvà: l'altre
mig era Artur Martorell.
7)
Publicat en La Veu del País Valencià
dimarts, 29 d'abril
del 2014
Així com les novel·les de ciència ficció estan ambientades en l'únic
període històric que els humans podem modificar, és a dir, el futur, desitge que
aquest article de lingüística ficció servisca modestament, però alhora amb
gallardia i fermesa, per evitar la caiguda en picat al pou negre on sembla que,
com a poble, estem inevitablement condemnats a ofegar-nos.
Sense cap
altre preàmbul: ¿què parlarem, com parlarem els valencians l'any 2100? Parlarem?
Existirem? Atesos alguns indicadors actuals, la situació no invita a
l'optimisme, precisament.
Fixem-nos en els adolescents. Si a nivell oral
les seues converses amicals no solen passar de l'emissió de certs sons guturals
–milers de pares i de mestres avalarien aquesta afirmació-, els seus missatges
escrits, amb l'ajut inestimable dels teclats dels mòbils, ratllen el cripticisme
més anàrquic.
En l'apartat lèxic, la substitució de mots valencians per
castellans és aclaparadora. Vegem els camps semàntics de la casa i del
mobiliari, per exemple: tabic, comedor, recibidor, salón, cuarto de
bany, escalera, colchó, silló, mesita de noche, mesa camilla... El
camp de l'alimentació és també patètic, però per no resultar prolix em limitaré
a assenyalar un fenomen com a mínim curiós: quan els productes estan al natural
se'ls anomena en valencià, però tan bon punt ens els presenten en conserva
passem a denominar-los en espanyol espardenyat. Pense com és ara en les
bresquilles, que es converteixen en melocotons i les clòtxines en
mejillons. Un suc de taronja és un sumo de naranja! Cal estar
tarat!
Per si aquest daltabaix no fóra prou greu, la colonització d'usos
i de costums a l'hora de demanar certs productes no coneix tampoc aturador. Les
vegades que m'he vist involucrat en situacions tan esperpèntiques com la
següent:
-Un cafè, per favor.
-Solo?
-Sí, home, sí, un només. Si per mi
fóra, me'n faria tres o quatre, però de nit no podria dormir
Com estan també
les fórmules de comiat –Hasta luego- o algunes expressions que fan
fortuna temporalment en la llengua de l'imperi; pense ara en les vulgars
para nada, y punto, pues va a ser que no,
etc.
Que la labiodental i la bilabial ja no les distingeix
pràcticament ningú en parlar, és obvi. Com també és palmari que cada vegada
s'apitxa més el so de la “j” fins a convertir-lo en “tx”: metxe, viatxe,
ànxel. En aquesta pronúncia viciada i espúria destaquen un bon grapat de
presentadors de la nostra televisió, els quals tampoc no s'hi miren gens a
l'hora de pronunciar com cal la “essa” sonora, així com a fer l'obertura
escaient de la “e” i de la “o” en les paraules en què són obertes: terra,
cosa...
Quant a la flexió verbal, em limitaré a assenyalar el cas
dramàtic de “caure”, que la gran majoria de joves conjuguen com si fóra
reflexiu: “caure's”.
En fi, aborrona pensar com es parlarà el valencia
d'ací cents anys, tenint en compte la voràgine suïcida actual. Com a consol –de
rucs!- podem imaginar-nos que fins i tot una llengua parlada per 300 milions de
persones, i protegida per aparells estatals potentíssims, té el perill d'anar al
clot, més que més quan la seua estructura més profunda està larvada per
contrasentits tan flagrants com els que ens assenyala el professor Frank Dubé i
que enumeraré a continuació.
Vegem: d'un capell, que pot ser molt gran si
l'usuari és cabut, en diuen bombín. En canvi, d'un dolcet de xocolate,
menut com un caramel, en diuen bombón. Un magatzem per guardar les
armes i la munició d'un campament militar és un polvorín. Mentre que
una mantegada que et cap a la mà la denominen polvorón. Una botina és
per a ells un botín, i pots gastar un 44 o 45 de peu! Tanmateix, d'un
botonet, que pot ser ben minúscul, en diuen botón. En el paroxisme del
destrellat, un coixí de llit, que si és d'italiana mida fa dos metres de llarg,
per a ells és només un cojín No res, és clar, una menuderia comparat
amb un cojón! Els deuen tenir d'elefant!
En fi, l'idioma que
se'ns està berenant és tan oposat al nostre tarannà que, mentre ells van a la
tasca a beure, a xarrar i a caure en la ludopatia, per a nosaltres fer
la tasca és fer els deures, la feina.
La feinada que hem de fer tots
plegats si no volem que la nostra llengua mora per inanició, reduïda a un patuès
sense solta ni volta!
Lingüística ficció? Vostés mateixos.
Divendres 9 de maig de 2014
a 2/4 de 8 del vespre
Llengua
Nacional lliurarà
el
Premi Ramon Aramon i
Serra
a la Lleialtat Lingüística 2014 a Eliseu Climent (categoria individual) i a l'Abadia de Montserrat (categoria institució) a la sala d'actes del Centre Moral i Cultural del Poblenou (C.
Pujades, 176 - Barcelona)
Tots hi sou convidats!
9)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig -
safer
2) Eugeni S. Reig - sangoleig
3) Antoni Llull Martí - L'Esperanto i
l'Ido
4) Pere Ortís - Empobriment de la
llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els
mots. Lletra V.
5) Jaume Fàbrega - Llengües en contacte
6) Salvador Pardo - Més llenguatge
administratiu
7) Pere Ortís - La
quotidianitat lingüística
8) Neus Nogué Serrano - Els nivells
d'anàlisi
lingüística
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
Els nous
subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins
d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de
Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - -
-
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE
DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de
dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de
contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al
nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació
de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre
arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça
infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací