Els tres verbs del titular són parcialment pareguts quant a grafies i pronúncia, però el seu significat és bastant diferent, encara que en alguns casos poden provocar confusió. Els que parlem apitxat hem de suportar, alguna vegada, les brometes dels que no apitxen. Ja fa molts anys, en el meu poble, quan en una boda o comunió l'àpat principal es feia i es menjava en la casa dels pares dels nóvios o dels combregants, un pare convidador va dir: “Els que siguen de casa (cassa/caça) que passen a dinar”. Al cap d'una estona, el mateix amfitrió s'adonà que el cunyat, de Sumacàrcer, no entrava al dinar, a pesar de ser de “casa”. En eixe poble, veí del meu, sonoritzen i ensordixen les esses i les ges/jotes quan toca, amb exquisida precisió. L'amo de la casa, alarmat per si el parent no entrava per haver-se tufat per alguna raó, va eixir al carrer i li demanà que entrara al dinar: “Ximo, què fas ahí que no entres?”. Davant d'eixe requeriment el parent contestà: “Has dit que entren els de caça, però jo com que sóc gos de pastor no em tinc per convidat”. A mi també em gastà una brometa, que ja contí en esta columneta, un amic del mateix poble que l'autodenominat Gos de Pastor. Anava jo tot mudat camí de l'Ajuntament del meu poble a oficiar una boda, quan l'amic en qüestió em preguntà a on anava. Li vaig dir que a casar una parella, pronunciant la esse sorda (cassar/caçar). I ja s'ho poden imaginar. Amb la sornegueria que caracteritza els sumacarcerins, m'amollà: “No sabia que tenies eixes aficions, però ¿quina classe de parella vols caçar, de llebres o de perdius? Encara que el context tot ho aclarix, la diferenciació o no de sons pot donar lloc a la distinció de significats o a brometes com les comentades. Com tots sabem, “caçar”, amb esse sorda i “c/ç” és ‘perseguir (animals en llibertat) per atrapar-los o matar-los', una de les ocupacions més antigues de l'ésser humà. “Casar” és ‘unir en matrimoni', però també ‘unir, fer coincidir, adaptar, avindre's'. “Acaçar”, per la seua banda, és ‘perseguir amb insistència, sense donar treva'. L'equivalent castellà seria “acosar”. El model culte preferix “empaitar” o “encalçar”, però també podem usar eixa forma tan nostrada, que deu derivar de “caçar” i que la saviesa popular li degué posar la “a” davant per donar-li el significat esmentat.