La magistrada Elisa Martí Vilache considera que l'ús del català en l'administració de justícia és una nosa que cal evitar i que la llei només empara l'ús del castellà. Això és el que es desprèn d'una resolució dictada per aquesta jutgessa, responsable del jutjat de primera instància número 2 de Granollers, amb la qual tanca la porta a l'ús de la llengua pròpia del país en un procediment judicial.
La jutgessa Martí sosté que la utilització del català obligaria a traduir totes les actuacions que hi ha en la causa i això comportaria “un retard en la seva tramitació, la qual cosa és contrària al principi d'eficiència que és exigible en tota administració pública”.
La magistrada assegura que ni en la llei del poder judicial ni en la llei d'enjudiciament criminal “no s'estableix el caràcter imperatiu de l'ús del català, a diferència de l'obligació que s'estableix en la utilització de la llengua castellana”. La controvertida resolució porta data del 25 de març passat i va ser dictada en el marc d'un procediment de divorci contenciós.
Elisa Martí Vilache va accedir a la carrera judicial el 2010 a través del que es coneix com a quart torn, via que es reserva a juristes i professionals de reconegut prestigi. Abans d'ocupar la seva plaça als jutjats de la capital del Vallès Oriental, havia desenvolupat la tasca de secretària judicial als jutjats de la capital de l'Estat.
Es dóna el fet que set mesos després del seu nomenament com a jutgessa, el desembre del 2010, el BOE va publicar una resolució del Consell General del Poder Judicial en què es reconeix com a mèrit a Martí Vilache el coneixement del català i valencià (l'administració judicial sempre dóna tractament de llengües diferents a aquesta manera dual de denominar el mateix idioma).