Comentaris al Diccionari normatiu valencià (V)

Lèxic valencià genuí (I)

Eugeni S. Reig

1. Comentaris diversos

● En el DNV, en l’entrada sort, trobem tindre més sort que un gos que s'ofega, que ens diu que significa 'tindre molt mala sort'. És incorrecte. És exactament el revés. Eixe modisme comparatiu de superioritat significa 'tindre molta sort'. Un gos que s’ofega no en té gens, de sort. Tindre més sort que qui no en té gens, és tindre’n molta. En la mateixa entrada trobem també tindre més sort que els que pengen, que ens diu que significa 'ser afortunat, tindre molta sort'. Aquest modisme comparatiu sí que és correcte. I l’explicació és exactament la mateixa. Els que pengen no tenen gens de sort i tindre més sort que els que pengen, ja és tindre’n molta, de sort.

També tenim les locucions equivalents tindre més sort que les bruixes, tindre més sort que els que assoten i tindre més sort que els penjats, que trobem en el DCVB però que no les recull el DNV. A les bruixes les cremaven, així que no es pot dir que en tingueren molta, de sort. I els que eren assotats no tenien tampoc gens de sort. També en aquests casos tindre més sort que  –no menys que o més poca que– és tindre’n molta, de sort.

Les nostres expressions tindre més sort que un gos que s'ofega, tindre més sort que els que pengen, tindre més sort que les bruixes, tindre més sort que els que assoten i tindre més sort que els penjats –així com la castellana tener más suerte que un tonto– no semblen molt afortunades, la veritat, però hem d’acceptar-les tal com són perquè així les han creades els parlants. I totes elles tenen exactament el mateix significat: tindre molta sort.

El DCVB, en l’entrada sort, trobem el modisme tindre més sort que un gos que s'ofega i ens diu que significa “tenir molt mala sort”. És incorrecte. Els redactors del DCVB es varen equivocar. Conec molt bé eixa expressió de la llengua viva d’Alcoi de tota la vida i sé molt bé què vol dir. Aquest modisme comparatiu és d’ús habitual a Alcoi, Cocentaina i altres poblacions del migjorn valencià. L’alcoià Francisco Castañer ja el va arreplegar en el seu treball Bon pilot, bon farinot (pàg. 291) que és un recull de sis-centes unitats lèxiques (expressions, dites, refranys) pròpies d’Alcoi que va obtindre un accèssit en els Jocs Florals que es varen celebrar en eixa ciutat l’any 1916 i que l’any 2001 va ser editat pel Cercle Industrial d’eixa ciutat amb el mateix títol. També el va arreplegar Alexandre Agulló en el seu llibre Brots i esclafits verbals d’Alcoi (pàg. 62), publicat l’any 1989.

És imprescindible que els redactors del DNV rectifiquen aquesta errada.

● En el DNV no trobem la dita arreplegador de segó i escampador de farina, molt coneguda i usada en valencià. En canvi, sí que trobem arreplegador de cendra i escampador de farina, variant que no he tingut la sort de sentir mai de la vida. Sí que he sentit i llegit, en canvi, l’expressió equivalent castellana allegador de la ceniza y derramador de la harina.

● En l’entrada pera ('fruit de la perera') del DNV trobem la locució tirar-se a la pera (alguna cosa) que significa 'apropiar-se-la, quedar-se-la'. La paraula pera que apareix en aquesta locució és exactament la paraula llatina pera que significa sarró, és a dir ‘bossa que es du penjada al coll per a guardar-hi coses diverses’. No es pot posar la locució tirar-se a la pera en l’entrada pera ('fruit de la perera'). Això no té sentit. Cal posar una altra entrada per a la paraula pera.

● En les entrades romana i infern del DNV trobem la dita entrar pertot, com la romana de l'infern que ens diu que significa 'agafar-ho tot sense escrúpols', però no ens diu quin és el significat de romana de l’infern. El lector es queda decebut.

● El DNV no inclou la locució conjuntiva concessiva mas que. Tampoc inclou la variant formal més que.

● En el DNV trobem la paraula cotompèl (que considere que caldria grafiar cotompel, sense l’accent innecessari) però no trobem el derivat acotompelat que s’empra per a expressar que no es té el cap clar, que no es pot pensar amb claretat, que no es té agilitat mental, que es té el cap embotat, com si el cervell fóra de cotompel. (Exemple: “No em digues res que este matí estic acotompelat”).

● El DNV no arreplega la paraula mandilona, nom d’un ball popular de les comarques valencianes meridionals. Recordem la cançó:

Val més una torrudana

que cinquanta de Xixona,

perquè sap entrecavar

i ballar la mandilona.

● El DNV arreplega el verb eixarretar amb el significat de 'inutilitzar, fer malbé'. Falta el significat 'debilitar, fer perdre les forces (a un animal)', que considere que hauria de ser la primera accepció.

● El DNV arreplega la paraula armadia amb el significat de 'conjunt de trams o lligats de troncs o bigues, subjectats paral·lelament els uns amb els altres amb redortes, que, conduït amb rems per dos o més raiers, es deixa anar seguint el corrent d'un riu per al transport de la mateixa fusta', però no arreplaga la variant formal almadia que és l’única que s’ha dit sempre (i encara es diu) en terres valencianes per al concepte definit. L’entrada principal hauria de ser almadia.

● En el DNV trobem rai i raier. També trobem rager que remet a raier, però en l’entrada raig no trobem cap accepció que remeta a rai.

● En el DNV no trobem la paraula tornallom ni l’expressió anar a tornallom.

    ● El DNV no arreplega la paraula apuntalat amb el significat de 'que té la salut molt fràgil, que viu de miracle'.

● En el DNV, la tercera accepció de la paraula bufa és: 'cavitat que es forma davall de la capa que revestix alguna cosa allà on es desadherix i s'unfla sense arribar a trencar-se'. Això en valencià, a més de bufa, es diu bufanera. El substantiu bufanera no apareix en el DNV.

● En el DNV trobem buscar tres peus al gat, que ens diu que significa 'fer per complicar una qüestió, filar prim injustificadament' però, en canvi, no trobem buscar cinc peus al gat. Si es tracta de filar prim de manera injustificada, complicant les coses innecessàriament, la frase idònia és buscar cinc peus al gat que no hi ha manera de trobar-li’ls per moltes voltes que li peguem, perquè només en té quatre. Buscar-li’n tres és una cosa facilíssima i sense complicacions: qualsevol li’ls troba de seguida. El DNV ha de substituir buscar tres peus al gat per buscar cinc peus al gat o, com a mínim, per buscar tres (o cinc) peus al gat.

● En el DNV trobem la paraula permòdol que ens diu que significa 'pedra, fusta o ferro que, aplicat perpendicularment a la paret, sosté una biga, un prestatge, una llosa gran o un altre element similar”. Això, en valencià, es diu també canet. L’entrada canet no inclou aquesta accepció.

● En el DNV no apareix la paraula canimet. Heus ací un fragment de la Cançó de batre d’Al Tall:

Muller meua, afanya't prompte,

prepara'm el canimet

que ja m'esperen els altres

pel camí dels tarongers.

Canimet significa 'bossa petita feta de palma, espart o cànem, amb tapadora, que s’usa per a dur el recapte al camp'.

● El DNV no arreplega cap de lloc ('punt a on comença un poble').

● El DNV, en l’entrada caure, no trobem l’accepció 'veure amb claretat alguna cosa de manera sobtada'. Exemple: “ah!, ara caic” que significa: 'ah!, ara me n’adone', 'ah!, ara ho veig clar'.

● El DNV, en l’entrada clavell, falta l’accepció 'medusa' que s’usa al Baix Vinalopó.

● En les entrades colp i repent del DNV trobem la locució de colp i repent. No arreplega, en canvi, de colp a repent que és com ho diem els valencianoparlants.

● En l’entrada coronar del DNV falta l’accepció 'ser infidel al cònjuge, cometre adulteri'.

● En l’entrada bocons del DNV trobem a bocons però falta de bocons.

● En l’entrada dia del DNV no trobem la locució dia diat (o dia adiat), ben viva encara en la zona rural del Cap d’Elx (oficialment, Baix Vinalopó). Dia diat significa 'dia assenyalat'.

● En l’entrada enredrar del DNV falta l’accepció 'fer que diferents parts d'una cosa s'entrellacen intricadament'.

● En el DNV no trobem com es diu en valencià la planta que s’enganxa i s’enredra per un lloc determinat (el tronc d’un arbre, una paret, etc.), és a dir, la paraula valenciana equivalent al substantiu castellà enredadera.

● En l’entrada roser del DNV falta l’accepció 'que aprofita per a fer roses (de dacsa)'. Exemple: espiga rosera.

● En el DNV falta l’entrada espolsat ('persona que té el caràcter sec i fort, que quan algú li diu qualsevol cosa sempre respon de manera brusca').

● El DNV no arreplga la locució estar a hora de, equivalent a estar a temps de. (Exemple: encara estàs a hora de matricular-te, si vols).

● El DNV no arreplga la locució estar a veure-les vindre.

● El DNV no arreplga el vocable falqueta ('paraula, expressió o frase que es repetix sovint per hàbit').

● El DNV ens diu que fer l’amor significa únicament 'realitzar l'acte sexual'. Falta l’accepció tradicional valenciana: 'galantejar'. ¿Quin significat té segons el DNV l’expressió fer l’amor en el fragment següent de la novel·la L’ambició d’Aleix d’Enric Valor:

Aleix es meravellava de la blanor i la bona disposició del temible don Macià, de l’home de presa a les ires del qual tan decididament s’exposava fent l’amor a la seua muller.

● En l’entrada volença del DNV falta l’accepció 'mostra d’amor'. I falta la locució fer una volença.

● En l’entrada figa del DNV no apareix figa albardada. La tercera accepció de l’entrada albardar diu: “Arrebossar (un menjar) per a fregir-lo en forma de bunyol. Figues albardades.” Trobem, doncs, l’expressió figues albardades com a exemple. Considere que es mereix tindre un apartat en l’entrada figa.

● En l’entrada mentira del DNV no apareix la beguda composta per 1/3 de café gelat i 2/3 de granissat de llima. En canvi, plis-plai es mereix entrada pròpia i tot, cosa que em sembla molt bé. També falta una altra accepció de mentira: el trosset que es deixa sense pintar un pintor de parets.

● En l’entrada guaraner del DNV no apareix l’accepció 'aquell que es fica allà a on no li importa, que procura indagar i saber les coses del proïsme, que es fica en els afers dels altres'. Equival a: baciner, dotor, furó, furoner, tafaner, xafarder. S’hauria d’ncloure.

● En l’entrada guaret del DNV no trobem la dita bon guaret fa bon esplet. Tampoc trobem els modismes comparatius beure més que el guaret i més dur que pedra en guaret.

● En l’entrada jama del DNV falta l’accepció 'colla de malfactors o de gent menyspreable'.

● En l’entrada mallol del DNV no trobem la dita a Juliol, la cistella en el mallol ni tampoc als trenta, vinya, i als quaranta, mallol.

● En el DNV trobem l’entrada mandúrria que remet a bandúrria, cosa que trobe encertada. En canvi, trobem cagabandúrries però no cagamandúrries que és la variant formal més popular.

● El DNV arreplega la paraula maravella que remet a meravella però, en canvi, no arreplega maravellar ni maravellós. Tampoc arreplega maravellador, que trobem en Bernat Metge.

● En l’entrada moleta del DNV falta l’accepció 'clau de pas que talla el subministre d’aigua a un edifici i que es troba en el carrer'.

● El DNV no arreplega la paraula carxer amb el significat de 'natural o habitant del Carxe'. Els habitants de la població anomenada oficialment el Raspai –però popularment el Carxe– s’autonomenen “carxeros”. Considere que seria adequat aplicar el gentilici carxer a tots els habitants de la zona de parla valenciana ubicada dins la Regió de Múrcia, zona anomenada el Carxe.

● El DNV no arreplega la dita alcoiana mòriga Marta, mòriga farta. La dita podem trobar-la, en castellà, en el Quixot:

«–Desa manera –dijo Sancho, sin dejar de mascar apriesa–, no aprobará vuestra merced aquel refrán que dicen: “Muera Marta, y muera harta”. Yo a lo menos no pienso matarme a mí mismo, antes pienso hacer como el zapatero, que tira el cuero con los dientes hasta que le hace llegar donde él quiere.» (cap. LIX)

● En l’apartat següent relacione alguns mots que no trobem en el DNV. Considere que cal d’incloure’ls. Pense que tampoc estaria malament del tot si es considerara la possibliliat d’incloure alguns neologismes creats per l’enginy del poble valencià com ara intifalla, globotada, pollastreria o rebentaplenaris.

2. Alguns vocables que falten en el DNV

Tot seguit relacione –odenats alfabèticament– diversos vocables que no apareixen en el DNV.

acienciat

acompanatjar

acotompelat

allossar

almadia (apareix “armadia”)

apuntalat

bolàs

bufanera

bufarri

cabriol

cagamandúrries (apareix “cagabandúrries”)

canet (= permòdol)

canimet

carxer ('natural del Carxe')

cavutxar

cienciós

cornitxal

cosconelleig

cosconellejar

cosquerelleig

cosquerellejar

culló

cuscanelleig

cuscanellejar

desfilagatxar (apareix “desfilagarxar”)

emberjolat

escampolar

esgarradet (apareix “esgarrat”)

espolsat

estiragassar (apareix “estiregassar”)

estisorador

falqueta

fatxo

fendri

filagatxo

formentet

gorrit

guaraner ('aquell que es fica allà a on no li importa')

jama ('colla de malfactors o de gent menys preable')

llavasses

lleudo

malet

mandilona

manteta

maravellador

maravellar

maravellós

marjada

martada

matalafet

¡mel!

moleta ('clau de pas que talla el subministre d’aigua a un edifici i que es troba en el carrer')

montanyar (apareix “muntanyar”)

morranguera

patacat

sisàs

tapó

tornallom

xitxambró

3. Fraseologia lèxica que falta el el DNV

Tot seguit relacione –odenades alfabèticament– diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.

a Alcoi, el més bovo apanya rellotges

a hora i punt (trobem “a punt i hora”)

a Juliol, la cistella en el mallol

a mans

a migjorn, trau la cassola del forn

¿a on posem la ratlla?

a pilot (trobem “a pilots”)

acabar amb els torrons (trobem “acabar-se els torrons”)

ací em pica, ací em cou i ací et trenque l’ou

agarrat amb llaç

als trenta, vinya, i als quaranta, mallol

amb la panxa ben rentada

anar a la rata

anar a tornallom

anar de tro

ara a gojar i en acabant a patir

ara mare

armar una ensafranada

arreplegador de segó i escampador de farina (trobem “arreplegador de cendra i escampador de farina”)

¡au, que ens vejam!

¡au, que la casa cau!

barrejar figues amb llanternes

beure més que el guaret

bon guaret fa bon esplet

buscar cinc peus al gat (trobem “buscar tres peus al gat”)

buscar l’enfilador

cap de lloc

cap descarregat

carregar-se de paciència

collons al vol

color de palla de blat

colp i fava

com a casa

com la mort de cent anys

com si menjares peres i les cagares senceres

com si res

confit de llop

córrer el bandol

d’ací a no res

d’ací cap allà

d’ací en vull, d’allà no en vull

darrere d’un geperut apareix un conegut

¿darrere de qui sóc?

de bocons

de colp a repent (trobem “de colp i repent”)

de colp i tamborinada

de dia juga Toni i de nit crema oli

de la garra prima

de les dents en afora

de postetes

de primera hora

deixar en blanc (a algú)

dia adiat (o dia diat)

dia diat (o dia adiat)

dir figues i entendre llanternes

durar un rot de cirera (alguna cosa)

el fred no se’l mengen els gossos

el que vetla no matina i el que mulla no trau tros

en dos estenallades

en el cel que descanse

enterro planet

entre molt i massa només hi ha una passa

enviar a per la mort (a algú)

espiga rosera ('espiga de dacsa per a fer roses')

estar a hora de

estar a veure-les vindre

estar mec

estar per a que li coste

fent i desfent aprèn l'aprenent

fent i desfent s’ensenya la gent

fer batre

fer batre la palla

fer bu

fer bua

fer el cor agre

fer l’amor (= galantejar)

fer nou

fer pu

fer rates

fer un barret (apareix “fer barret”)

fer un barret amb borla i tot (apareix “fer barret”)

fer un drap (a algú)

fer una barcella (apareix “fer barcella”)

fer una volença

fer-ne de dolces i d’amargues

fer-se pedreta

figa albardada

figues a deu

fogó d’olla

gloc gloc gloc

herba de bou

hola capità

i tota la pesca

jugaria Martí si tinguera amb qui

jugar-se els cabells del diable

l’alacrà mort ja no pica

la paraula és l’home

les corruixes arrapen les cuixes

mal de molts, conhort de bèsties

mas que

menjar-se la post del pesebre

més dur que pedra en guaret

mirar la pesseta

mòriga Marta, mòriga farta

ni buscat amb cresol

no entendre ni un borrall (d’alguna cosa)

no entres a l'hort quan estiga amerat

no fiques el cap on siga atzucac

no moure agulla sense didal

no ni poc

no poder eixir de pa i peixet

no quedar ni el pollegó

no saber-se’n ni gall ni gallina (d’algú)

no tindre ni pare ni mare ni àngel que t’empare

no tindre qui et pegue un punt

no tindre retruc (alguna cosa)

obri les cames que passa la bola

obri les cames que roda la bola

qui tinga malíccia, que s’arrape la guixa

romana de l’infern

ser una gràcia

si cou, cura; si pica, madura

si vols que ploga, emblanquina

tot s’ho creu, pareix Andreu; tot s’ho cala, pareix Cucala

traure suc d’una calavera

ungüent diví

4. Comentaris finals

La relació de mancances que he posat no és exhaustiva ni de bon tros, és només una mostra dels mots que falten en el DNV. En els meus llibres Valencià en perill d’extinció i Les nostres paraules hi ha una quantitat important de paraules i locucions que no les arreplega el DNV i que no estan incloses en la relació anterior.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha pres una decisió molt encertada al decidir publicar el Diccionari normatiu valencià en format informàtic i permetre que tothom hi tinga accés lliure i gratuït. També considere molt encertat que haja posat en la web un enllaç titulat propostes lingüístiques a fi que els usuaris de la llengua puguem, lliurement, proposar que s’incorporen noves entrades i que s’esmenen, s’amplien o es reduisquen les existents. I que, fins i tot, tinguem l’oportunitat de proposar eliminar-ne algunes. Amb les aportacions dels usuaris de la llengua pot, sense cap mena de dubte, millorar-se el DNV de manera notable.

Considere que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua hauria d’esperar un temps prudencial abans de publicar l’edició definitiva en paper del DNV –com a mínim, un parell d’anys– a fi de donar prou temps al públic perquè faça les propostes lingüístiques que considere oportunes i que aquestes s’estudien i es discutisquen abans que els acadèmics decidisquen si les aproven o no. Recordem que la sabiduria popular ens diu que les corruixes arrapen les cuixes, és a dir, que les presses i les precipitacions fan malbé les coses. Qui camina a poc a poc, ho fa d’una manera segura i arriba lluny. Qui camina d’una manera atrotinada, qui va amb presses i corruixes, cau de bocadents i no arriba enlloc. Si fer el DNV ha costat dotze anys, ¿quina importància té esperar-ne dos o tres més a fi de perfeccionar, depurar i consolidar una obra tan important per a tots els valencians, una obra cabal de la lingüístaca romànica?

Considere que seria molt convenient que els usuaris de la llengua férem les nostres propostes lingüístiques a l’Académia Valenciana de la Llengua, bé fent ús de l’enllaç que l’AVL ha posat a la nostra disposició, bé per qualvevol altre conducte que cadascú considere adient, com ara estudis, articles, escrits a l'AVL, etc. I considere que l’AVL hauria d’incorporar al DNV les modificacions que els acadèmics decidisquen que cal fer i, a més, hauria de publicar periòdicament un butlletí en el qual s’explicara de manera clara i explícita quins canvis –addicions, supresions, ampliacions, correccions, substitucions, etc.– s’han dut a terme.

Tots els diccionaris els han elaborat sempre els lingüistes –amb la col·laboració dels experts en diverses matèries– arreplegant la llengua que parla el poble amb l’ajut de la documentació disponible i fent enquestes tan exhaustives com ha sigut possible. Però ara tenim una oportunitat que no s’ha tingut mai: que el poble –i tots els experts, especialistes, amants de la llengua, etc.– parle directament. Ara tenim a l’abast uns ferraments informàtics que no hem tingut mai i que ens permeten que tots els usuaris de la llengua que ho desitgen puguen posar-se en contacte directament amb els acadèmics i fer-los les aportacions que consideren adients. Ara tenim una ocasió única en la història: elaborar un diccionari amb la participació directa dels parlants. No la desaprofitem.

5. Bibliografia

Agulló i Guerra, Alexandre;  Brots i esclafits verbals d’Alcoi. (editat per l’autor, Alcoi, 1989)

Alcover, Antoni Maria & Moll, Francesc de Borja (amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Anna Moll Marquès). Diccionari Català-Valencià-Balear, (10 volums). (Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1988) [= DCVB]

Castañer Boronat, Francisco; Bon pilot, bon farinot (Círculo Industrial de Alcoy, Alcoi, 2001)

6. Cibergrafia

Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es/dnv>

Eugeni. S. Reig

València, 17 d’abril del 2014

----------------------------------------------------------------------------------------------