InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 977 (dilluns 07/04/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 

Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que ve, 12 d'abril, el treball d'Eugeni S. Reig

Comentaris al Diccionari normatiu valencià (IV)

 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Francesc Esteve - Quan multiplicar és dividir
 
3) IV SIMPOSI INTERNACIONAL NOVES TENDÈNCIES EN I+D+I
 
 
 
6) El Departament de Cultura i la Confederació de Comerç de Catalunya treballen conjuntament en el foment de l'ús del català en l'àmbit empresarial
 
 
 
 
 
11) Rescatem paraules de l'oblit
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 129).
 
 

438. Montserrat ha de ser un encoratjament per intentar canviar el desencís pel que fa al futur de la llengua i el futur del país.

 

Josep Maria Soler

Abat de Montserrat

 
 
2)

 

Article publicat en el núm. 1552 (11 de març de 2014) de la revista El Temps

 

Quan multiplicar és dividir

 

Francesc Esteve

 

Vista la trajectòria de dependència de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) respecte del poder polític, la mostra puntual de dignitat i coherència que significa el manteniment de les definicions de 'valencià' i de 'català' en el ' Diccionari normatiu valencià' pot conduir, de retruc, a la seua “santificació”. Que els acadèmics hagen resistit les ingerències i que mantinguen les definicions de valencià i català no vol dir que la resta del diccionari presente en tots els casos la qualitat que cal exigir a una obra d'una institució que s'anomena acadèmica. Perquè cal advertir que, ara que hi ha un diccionari “normatiu” valencià, aquest, convenientment utilitzat des del Govern, pot convertir-se en un instrument de separació efectiva del valencià respecte de la resta del català, només extraient-ne les expressions més particularistes, moltes de les quals beneïdes per l'AVL, i convertint-les en opcions preferents o úniques. I això és precisament el que s'ha fet en els pocs texts que publica en valencià la Generalitat Valenciana des de l'arribada del PP. Més encara: com que el DNV és “normatiu” i avalat legalment, ara al País Valencià cap professor ni cap corrector no podrà objectar res davant un examen o un text que incloga formes com 'deportiste', 'riquea', 'renaiximent' o 'peluqueria'.

 

Ho diré ben clar ja d'entrada: a mi, com segurament a la majoria dels usuaris mínimament conscients i compromesos, ens importa molt menys la “bondat” filològica o la “genuïnitat” catalana, valenciana, saforenca o gandiana de tal o de tal altra paraula, morfema o locució que el fet de disposar d'una forma constant, segura i útil de referència lingüística, i no d'un ball de formes. La primera via és la que prenen les llengües normals: les variants que es deuen a dialectes diferents o a formes gràfiques diverses es redueixen al mínim, bé per decantació històrica o per acció conscient (vegeu, per exemple, les darreres reformes del portuguès i de l'espanyol). La segona via, incrementar al màxim les variants, com fa l'AVL amb el seu DNV, és la pròpia de les llengües “en estat natural”: tot s'hi val.

 

Però hi ha més que multiplicació de variants i admissió de castellanismes. Al costat de la saludable incorporació de paraules no recollides en altres diccionaris i d'una importantíssima aportació en fraseologia, aspectes ben positius que saludem, el 'Diccionari normatiu valencià' fa una autèntica destrossa en molts punts ja consolidats i presenta tots aquests defectes (i molts més que no exposaré per falta d'espai):

 

 

EL MIRACLE DE LA MULTIPLICACIÓ DE LES VARIANTS

Creixen i es multipliquen fins a arribar a centenars, potser milers, les formes dobles considerades igualment correctes: 'aconseguir'/'conseguir', 'comparar'/'acomparar', 'esmorzar'/'almorzar', 'esbarzer'/'albarzer', 'cranc'/'carranc', 'divorci'/'divorç', 'arrupir'/'arropir', 'bullir'/'bollir', 'meitat'/'mitat', 'argelaga'/'argilaga, 'jolivert'/'julivert', 'falguera'/'falaguera', 'lledoner'/'llidoner', 'bardissa'/'albardissa', 'bacallà'/'bacallar'. Hi ha sèries senceres basades en les terminacions que dupliquen les formes: '-eximent'/'-iximent' ('coneixement'/'coneiximent', 'naixement'/'naiximent'), '-ista'/'-iste' ('artista'/'artiste'; 'comunista'/'comuniste'), '-erar'/''-eral' ('tarongerar'/'tarongeral'), i amb alguna limitació, '-esa'/'-ea' ('baixesa'/'baixea', 'riquesa'/'riquea').

 

Abunden les paraules que es poden escriure de tres i fins i tot de quatre maneres. Sense eixir del camp vegetal, trobem un bosc frondosíssim i intricat de formes alternatives. Amb tres possibilitats hi ha, per exemple, 'albarzeral', 'albarzerar', 'esbarzerar'; 'xiprerar', 'ciprerar', 'cipreral'; 'falguerar', 'falaguerar', 'falagueral'; 'lletsó', 'llicsó' i 'lletissó'. Però la màxima fertilitat la trobem en alguns arbres, que admeten fins a quatre variants: 'ametlerar', 'ametleral', 'ametlleral', 'ametllerar'; 'noguerar', 'nogueral', 'anouerar', 'anoueral'; 'llimerar', 'llimeral', 'llimonerar', 'llimoneral'; 'nesplerar', 'nespleral', 'nispreral', 'nisprerar'. No falten, però, exemples en altres àmbits: 'xoriguer', 'soliguer', 'soriguer'; 'somiar', 'somniar', 'ensomiar', 'ensomniar'; 'deportista', 'deportiste', 'esportista', 'esportiste'.

 

TERMINOLOGIA TERMINANTMENT EXTERMINADA

En la terminologia científica i tècnica és una tendència general, quasi una norma, establir denominacions úniques que no són substituïbles per sinònims. Així, en la llengua general podem alternar 'calor' amb 'calentor', 'escalfor' o 'calda', 'i 'específic' amb 'particular', 'privatiu' o 'exclusiu' com a vocables més o menys intercanviables, però en física només parlarem de 'calor específica', no de 'calentor privativa' ni de qualsevol altra combinació dels sinònims corresponents.

 

Ara bé, sovint això té poc de valor per als redactors del DNV. Per a ells prevalen les seues apreciacions dialectalistes i de “genuïnitat”. I així, com que 'mamprendre' els deu sonar molt més valencià que 'emprendre', segons el DNV hem de parlar preferentment de 'mamprenedor' i no d''emprenedor'. Una 'empresa' en sentit general no es defineix com a “allò que s'emprèn” sinó com a “allò que es mamprèn”. I no sabem si hem de dir 'emprendedoria' o 'mamprenedoria', perquè el DNV —més inclinat a una visió etnogràfica— no recull cap d'aquestes paraules. Més: l'estil de natació conegut com a 'papallona' es rebateja com a 'palometa' (tot i que la majoria dels nostres escolars ja deuen conèixer més 'papallona' que no 'palometa') i cal evitar 'desenvolupament' i parlar de 'desenrotllament' econòmic (però, en canvi, el dèficit de 'desenrotllament' econòmic és 'subdesenvolupament', segons el DNV!).

 

De fet, no respecta l'especialització de formes, que és un dels principis bàsics de la terminologia, ni tan sols quan estan plenament consolidades. Actualment ningú no confondria un òrgan (el fetge o una entitat administrativa) amb un orgue (instrument musical), però el DNV permet utilitzar 'orgue' com a 'òrgan' i, per tant, ja podem parlar d''orgues' (o 'òrguens') 'col·legiats' o d''orgues' (o 'òrguens') 'genitals'.

 

Estava ja comunament acceptat que es diu xarxa a la malla o conjunt de fils encreuats i, per analogia, a les connexions de línies que recorden aquesta malla ('xarxa fluvial', 'de carreteres', 'd'espionatge' o la 'Xarxa' per excel·lència, Internet). Doncs l'AVL fa tota aquesta malla inextricable d'especialitzacions i desespecialitzacions —amb premi per a qui puga memoritzar-la: 'xàrcia' es pronuncia [xársia] (la 'x-' té el mateix so que en la paraula 'Xàtiva') i es refereix a la que serveix per a pescar, a la que es posa al mig del camp de joc de certs esports, al cordam i altres ormejos d'una embarcació i a les connexions reticulars del tipus 'xarxa de carreteres', 'xarxa elèctrica' o Internet. Per la seua banda, 'xarxa' es pronuncia [txártxa] i no [xárxa], malgrat que 'xàrcia' és pronuncia [xársia], i recull tots els significats en què la malla és figurada ('xarxa viària', 'xarxa electrònica', 'xarxa d'espionatge'), però també val per a totes les accepcions de 'xarxa', és a dir, també inclou la malla de la pesca, els esports i l'ormeig de l'embarcació. Finalment, ret també es pot utilitzar en la pesca i els esports, però no en l'ormeig de l'embarcació per a maniobrar, que, per la seua banda, admet el sinònim secundari 'eixàrcia'.

 

 

INCOHERÈNCIA REITERADA DE CRITERIS

Sovint s'admet un mot aïllat, però no la corresponent família sencera: es dóna entrada a 'alçançar' i 'estropejar', però no a 'alcanç', 'alcançable'; 'estropeig', 'estropejador', 'estropejable'. S'acull 'mangrana' com a forma col·loquial de 'magrana', però no s'inclouen 'mangraner' o 'mangranerar'. Sol tractar-se dels casos en què no copien d'altres diccionaris sinó que "innoven".

 

I és que el DNV no segueix ni els criteris que es desprenen de les seues pròpies normes, definicions ni especialitzacions. Així, el mateix fenomen de palatalització amb canvi de e en i per contacte amb consonants palatals, es tracta, en paraules ja fixades, de quatre maneres diferents: 1. La forma palatalitzada és la preferent: 'llicsó' és preferible a 'lletsó' i 'lletissó'. 2. La forma palatalitzada es recull com a correcta, però secundària: 'lligó', 'lligona' remeten a 'llegó' i 'llegona'. 3. La forma palatalitzada és només col·loquial: 'giner' respecte a 'gener'. 4. La forma palatalitzada no es recull ni com a col·loquial: 'ginoll', 'gineta'. De manera similar, 'cluixit' i 'cluixir' són col·loquials respecte a 'cruixit' i 'cruixir' però 'clossa' no es considera col·loquial respecte a 'crossa'.

 

Més asimetries inexplicables: per què s'admet 'escomençar', 'però no 'alcomençar'? Per què 'albardissa' (per 'bardissa'), però no 'embardissa'? Per què 'andragó' (forma col·loquial de 'dragó'), però no 'embresquilla' o 'embercoc' per a 'bresquilla' i 'albercoc'? Per què 'llògic' i 'llegítim', 'col·loquials, però no 'llògica', 'illògic'; 'llegitimitat' i 'illegítim'? I per què no, en lògica conseqüència, 'llegió', 'relligió', 'llunar' i 'llingüístic'?

 

 

FER COM FAN NO ÉS PECAT

Els responsables del DNV critiquen que els diccionaris generals elaborats a Barcelona no recullen les formes pròpies dels altres territoris més enllà del Principat. Tanmateix, el DNV, que copia a raig fet el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i del 'Gran diccionari' d'Enciclopèdia Catalana –i fa molt bé de copiar-los, però no de desvirtuar-los–, elimina respecte a aquests un bon grapat de lèxic particular d'altres territoris. Sense eixir del baleàric, desapareixen 'berena' i 'berenar' com a "esmorzar", 'vermell d'ou' com a "rovell d'ou", 'trull' com a "tràfec"', 'blat de les Índies' com a "panís" o "blat de moro", etc.

 

Mentre que 'jueu', 'hereu', 'romeu' o 'sueu' permeten un doble femení en '-ua' o en '-va' ('hereua' o 'hereva', 'jueua' o 'jueva'), en 'meu', 'teu' i 'seu' no trobem cap indicació en aquest sentit. Cal anar a trobar meva, 'teva i seva com a entrades específiques, una excepció que no té cap explicació lexicogràfica i que potser respon més a motius psicològics dels autors del DNV. Però el desgavell no acaba ací: mentre que 'teva' i 'seva' es defineixen com la "Forma que adopta el possessiu femení 'teua' ('seua') a Catalunya i les Illes Balears", 'meva' es restringeix més i només adopta aquesta forma "en algunes comarques de Catalunya i de les Illes Balears". Podrien explicar el perquè d'aquesta precisió tan particular?

 

En la veu 'escaure' no trobarem cap ni una referència al que és segurament el seu ús estadísticament més rellevant: la fórmula 'si escau' ("si és procedent"), pròpia del llenguatge administratiu (i que, juntament amb la locució contrària 'no escau' ("no és procedent"), sí que recullen els diccionaris de l'IEC i d'Enciclopèdia Catalana, d'on tant copia el DNV.

 

I, finalment, una mostra de com codifica l'AVL quan vol innovar. 'Destralejar', a banda del significat bàsic de "tallar o colpejar amb la destral", presenta també l'obtingut per sentit figurat ‘parlar molt i exaltadament, sobretot contra algú o alguna cosa'. Aquesta darrera accepció, segons el DCVB, és compartida almenys pel menorquí i el mallorquí, és a dir, no és exclusiva del valencià. Doncs bé, malgrat l'evident etimologia basada en 'destral', malgrat que el mateix DNV considera 'estral' com a col·loquial respecte a 'destral', malgrat que recull les expressions 'llengua de destral' i 'tindre (una o la) llengua de destral' (“Ser, una persona, maldient”) i malgrat que l'ús de 'destralejar' depassa l'àmbit valencià, l'AVL prefereix el dialectalitzant i separador 'estralejar' per al significat de la parla exaltada o la maledicència. Però n'hi ha més: un colp de 'destral' és només una 'destralada' i per al col·loquial 'estral' no hi ha el corresponent 'estralada'. Inversament, només es recull 'estraleig' (col·loquial) per a l'acció d''estralejar' en tots els sentits, però no 'destraleig'.

 

És una mostra eloqüent, entre altres milers d'exemples, de la manera destralera i maldestra com s'ha fet el DNV: sense criteris de coherència, sense una visió íntegra i unitària de la llengua i sense respecte per l'obra feta.

 

 

Francesc Esteve

Tècnic lingüístic de la Universitat de València

 

 
3)
 

IV SIMPOSI INTERNACIONAL NOVES TENDÈNCIES EN I+D+I EN LITERATURA, LLENGUA, ENSENYAMENT I TIC SOBRE LA CORONA D'ARAGÓ (EDAT MITJANA I EDAT MODERNA). DE LA INNOVACIÓ AL CÀNON

Data: 9, 10 i 11 d'abril de 2014
Lloc: Seu Universitària de la Nucia
Coordinació:
Prof. Dr. Josep Martines (UA, IEC, ISIC-IVITRA) & Prof. Dr. Dr. Vicent Martines (UA, RABLB, ISIC:IVITRA)

Informació i Programa:
 
 
 
5)
 
Publicat en VilaWeb dijous 27 de març del 2014

Premi Borni: Doris Lessing sent parlar català i es pensa que és llatí

La premi Nobel explica en una novel·la autobiogràfica que va tenir un accident a prop de València, als anys cinquanta, i va quedar meravellada de sentir com parlaven els metges valencians · 'Es comunicaven en llatí, demostrant que el llatí no és, ni de bon tros, una llengua morta', va escriure · El Born Centre Cultural va lliurar ahir el premi al lector que hagués trobat el millor anacronisme

L'escriptora anglesa Doris Lessing, guanyadora del premi Nobel de literatura de l'any 2007, i morta el novembre passat, explica en la novel·la autobiogràfica 'Passejant per l'ombra' un viatge que va fer de Gibraltar a Barcelona als anys cinquanta. En aquest viatge, en alguna platja propera a València, té un petit accident i el seu company l'ha de portar a un hospital. I allà queda meravellada de sentir la llengua que parlen els metges: 'Dos metges es comunicaven en llatí, demostrant que el llatí no és, ni de bon tros, una llengua morta.'

Esther Lucea, barcelonina de quaranta-dos anys, va detectat aquesta confusió de l'autora, que demostra el desconeixement que es tenia del nostre país. Per aquesta troballa, Lucea ha guanyat el premi Borni, organitzat pel Born Centre Cultural (Born CC), el primer que guardona els lectors atents. El premi no és pas poca cosa: una lupa --de gran utilitat per a detectar errors històrics en les futures novel·les--, la col·lecció completa dels llibres editats pel Born CC i un passi gratuït per a totes les activitats organitzades per aquest centre durant el 2014. El jurat el formaven Enric Calpena, Jordi Galceran, Albert Sánchez Piñol, Màrius Serra i Quim Torra.

Heus ací el fragment de la novel·la que conté l'anacronisme (a la pàgina 77):

«Des de Gibraltar vam resseguir la costa cap amunt, no hi havia hotels, ni ningú, només uns quants pescadors a Nerja que ens van cuinar peix a la platja. Dormíem a la sorra, mirant els estels i escoltant les ones. No hi havia res construït entre Gibraltar i Barcelona, en aquell temps; a part de les ciutats, només hi havia platges fantàstiques, llargues i buides, que més o menys al cap d'un any es convertirien en platges atapeïdes d'hotels. Prop de València vam veure un rètol que deia: 'Prohibit banyar-se. És perillós', però jo em vaig llançar a aquelles gegantines onades temptadores i una em va enlairar fins a dalt de la cresta i després em va esclafar contra la sorra del fons del mar, i vaig sortir a quatre grapes, amb els ulls plens de sorra. En Jack em va dur a l'hospital local, on dos metges es comunicaven en llatí, demostrant que el llatí no és, ni de bon tros, una llengua morta.»

 
6)
 
El Departament de Cultura i la Confederació de Comerç de Catalunya treballen conjuntament en el foment de l'ús del català en l'àmbit empresarial
 
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el president de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), Pere Llorens, han signat avui, 21 de març, un conveni per refermar la col·laboració que mantenen des de l'any 1989 per al foment de l'ús del català en el sector del comerç, dels serveis i del turisme a Catalunya. A l'acte de signatura, també han estat presents la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, i el secretari general de la CCC, Miquel Àngel Fraile.

Nota de premsa

Font: Direcció General de Política Lingüística

 
7)
 
Publicat en DIARI DE BALEARS dijous 27 de març del 2014
 
 

Balears va ser l'única comunitat autònoma que en 2013 va editar més llibres i fulletons en la llengua pròpia, el català, que no en castellà, segons l'Estadística de Producció Editorial corresponent a l'any passat i que ha publicat avui l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

En el conjunt de l'estat, els títols editats en castellà van representar el 80,1 % del total, mentre que els editats en altres llengües cooficials van ser el 15,3 %.

En aquest context, Balears despunta com l'única comunitat en la qual hi ha més llibres i fulletons editats en la seva llengua pròpia que no en castellà. En concret, els primers representen el 51,3 % del total, enfront del 39,75 % en castellà i el 6,97 % en idiomes estrangers.

Al darrere trobam Galícia (amb el 42,3 per cent), País Basc (el 37,4), Catalunya (29,2) i País Valencià (22,11).

Balears és a més la segona comunitat amb més llibres editats en idiomes estrangers, just per darrere de Canàries on el percentatge va arribar al 8,3 %.

El cert és que el passat any fou un mal període per a aquesta indústria, ja que la producció editorial arribà als 56.435 títols a tota Espanya, una xifra que marca un descens del 18,99 % respecte a l'any anterior. A les Illes, en canvi, es capgirà la tendència, i la producció va ser de 717 títols, un 26,9 % més que en 2012.

 
8)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dilluns 24 de març del 2014
 

La primera Associació Internacional de Comissaris de Llengua (IALC) es va constituir oficialment el passat divendres, 21 de març, en el marc del Simposi Internacional sobre Drets Lingüístics i Cohesió Social en Societats Plurilingües. La nova associació serà presidida pel canadenc Graham Fraser i té per objectiu la defensa dels drets lingüístics a tot el món. L'Associació la integren representants d'Irlanda, Bèlgica, Kosovo, Finlàndia, Sud-àfrica, Sri Lanka, Gal·les i Catalunya.

El Simposi Internacional sobre Drets Lingüístics, organitzat pel Síndic de Greuges de Catalunya i l'Associació Internacional de Comissaris de Llengua, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, es va celebrar a Barcelona del 19 al 21 de març i va reunir diversos ombudsmen, comissaris de llengua i altres experts en drets lingüístics nacionals i internacionals. Hi van participar més d'un centenar de persones.

Al llarg dels dos primers dies es va analitzar la situació dels drets lingüístics dels ciutadans que viuen en estats plurilingües des del punt de vista de la protecció jurídica i l'actuació de les institucions per al seu reconeixement i protecció. Amb relació a Catalunya, el síndic de Greuges, Rafael Ribó, va exposar l'informe elaborat per la sindicatura amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. Tant el síndic com els diferents ponents, entre els quals cal destacar el vicepresident del Comitè d'Experts de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELROM), Sigve Gramstad, van evidenciar els incompliments de l'Estat espanyol en el seguiment de la Carta. Així, en els darrers informes publicats pel Comitè d'Experts sobre l'aplicació CELROM a l'Estat espanyol, dels anys 2005, 2008 i 2011 es repeteixen les mateixes recomanacions en relació amb el fet que l'Estat no inclou les llengües cooficials en els serveis públics estatals i que la seva presència està en retrocés.

Al Simposi hi han intervingut, a banda dels ponents ja esmentats, els defensors autonòmics del País Basc, Iñigo Lamarca; de Navarra, Javier Enériz, i de Galícia, José Julio Fernández. La resta de ponents han estat el comissari lingüístic federal del Canadà i president de l'IAC, Graham Fraser, l'exministre d'Educació i Afers Exteriors de Finlàndia, Pär Stenbäck; l'ombudsman de Flandes, Bart Weekers; el catedràtic de dret administratiu Antoni Milian, el professor de dret administratiu Iñigo Urrutia i el president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Isidor Marí.

9)
 
 
 
10)
 
Publicat en tribuna.cat dijous 27 de març del 2014
 
 
Els atemptats contra la llengua catalana en els darrers anys, en tot el seu territori i en tots els seus àmbits de desenvolupament i acció, han centrat l'atenció del politòleg Roger Buch, que acaba de publicar Asfixiant la llengua.
 
La creixent tensió política i institucional ha portat l'Estat espanyol a fer una de les regressions més importants en la qüestió de la presència de la llengua catalana als seus territoris. Acompanyada d'un centralisme cada cop més imperant i de l'apoderament parcial de part de les competències que pertanyen a Catalunya --amb la retallada a l'Estatut com a punt de no retorn--, l'Estat ha portat fins l'escorxador el català a territoris com el País Valencia i les Illes Balears, i vol que el Principat segueixi la mateixa via.

Ha estat amb aquest panorama que Roger Buch (1970), doctor en Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), s'ha endinsat en la publicació del seu nou llibre, Asfixiant la llengua. El monogràfic repassa els pitjors episodis d'aquest cop d'Estat a la llengua pròpia, des del tancament de Canal 9, les desconnexions de TV3 al País Valencià, les traves a l'ensenyament en valencià al territori, les mesures de trilingüisme a les aules de les Illes Balears fins al despropòsit del LAPAO a la franja, la llei Wert i l'escalada de sentències d'alts tribunals contra la immersió, entre d'altres.

Asfixiant la llengua és la crònica d'aquests atacs sistemàtics al moll de l'òs dels Països Catalans, la llengua, però també de la resistència de pares, mestres i ciutadans que han fet emergir un moviment social dinàmic, agosarat i creatiu, plenament convençuts que cal preservar el català com a eina de cohesió social.
 
 
11)
Rescatem paraules de l'oblit
 
 
Sabeu què passa unes quantes persones es posen a dir paraules que s'estimen? Bé, paraules, expressions, cançons, contalles, endevinalles...
El que passa és que s'ho passen bé, recorden fets de quan eren menuts, comparteixen, aprenen paraules que no coneixien... i, a més, fan que totes les paraules dites siguen ben vives altra volta!
 
Això és en essència el grup Rescatem paraules de l'oblit, grup que funciona en les xarxes socials.
Ara la idea és que tot el munt de paraules i expressions que s'han anat dient formen un llibre i no es perden mai més. Un llibre amb vora 300 pàgines, amb més de 4000 paraules rescatades, milanta cançons...
Per a poder fer-lo realitat, hui comença el projecte de micromecenatge al Verkami.
 
Si trobeu que és una bona idea i voleu donar suport al projecte, de categoria! Al remat, serà un llibre de paraules del poble per al poble.
 
El pròleg el farà Eugeni Alemany.
Ací teniu l'enllaç del projecte:
 
 
12)
 
 
(dijous 3 d'abril del 2014)
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací