Els
subscriptors d'
Comentaris al Diccionari normatiu valencià (III)
436. La llengua és
l’essència mateixa d’un poble, l’essència perceptible de la seva ànima, la sang
del seu esperit. El poble que l’ha conservada, o que l’ha restaurada, encara que
hagi perdut altres prerrogatives i atributs, per importants que siguin, té la
possibilitat de recobrar-se
íntegrament.
Ferran Soldevila
Historiador
“Necessitem una llei de normalització
lingüística”
Vicent Moreno (Massanassa, Horta Sud, 1957) és, des de novembre de 2010,
el president d’Escola Valenciana, una federació que aglutina 29 associacions
comarcals i de país que vetlen per la plena normalització del valencià. Moreno
és un històric en la defensa del valencià en tots els àmbits. Mestre i
llicenciat en Geografia i Història, presideix des del 1999 Guaix, la
Coordinadora pel Valencià de l’Horta Sud que organitza la Trobada d’Escoles en
Valencià d’aquesta comarca. A més, és coautor del projecte d’Acord, un material
d’ensenyament del valencià per als nouvinguts, i va ser assessor del Servei
d’ensenyaments en valencià de la Conselleria d’Educació de la Generalitat
Valenciana entre els anys 1993 i 1996.
Juli Capilla
Quins
són els àmbits d’actuació d’Escola Valenciana?
Treballem en l’àmbit de l’educació però també en la resta d’àmbits de la
llengua. Hem mantingut el voluntariat pel valencià, col·laborem en el premi
Sambori de literatura, el cinema en valencià, la gira de música en valencià,
l’oficina de drets lingüístics, la campanya de matriculació en valencià i,
sobretot, les Trobades d’Escoles en Valencià, que és el nostre buc insígnia, i
que reuneix més de 200.000 persones cada any arreu del
territori.
Després de trenta anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, creu
que s’ha avançat prou?
La
Llei d’Ús ha estat fonamental i necessària però també n’hem fet una valoració
crítica i constructiva, en el sentit que no ha estat prou desenvolupada. També
hem de dir que si no hi haguera existit, no haguérem avançat el que hem avançat.
Ara bé, si es produeix un canvi polític al País Valencià, li direm al nou govern
que necessitem una llei de normalització lingüística, i dins hi haurà la Llei
d’Ús. Perquè una llei de normalització lingüística és molt més àmplia i ocupa
tots els àmbits de la vida diària. Sense això, el valencià no el tenim prou
protegit perquè l’altra llengua, el castellà, és molt més potent. Oficialment,
les dues són iguals. Però la realitat és una altra.
Com
veu la situació del valencià ara com ara?
El
que no pot ser és que després de trenta anys de la Llei d’Ús la Conselleria
aprove ara el requisit lingüístic en Secundària, i encara amb una pròrroga de
quatre anys. D’altra banda, costa molt viure en valencià en tots els àmbits i en
tot el territori. En les comarques més rurals i al nord del país, el valencià
està molt present, però si baixes cap al sud la cosa canvia. Des d’Escola
Valenciana el que hem aconseguit amb els nostres projectes és que el valencià
estiga present en la vida diària. Tot això no està fent-ho el govern, que té el
valencià com una cosa folklòrica i secundària.
Vostés s’han mostrat molt crítics amb l’arranjament escolar d’enguany...
La
Conselleria va presentar l’esborrany escolar a finals de desembre. Això era
jugar a que els centres no presentaren al·legacions, perquè no donava temps a
presentar-ne. Vam demanar una entrevista amb la consellera però no ens la van
concedir. No obstant això, no consentirem que no hi haja oferta d’ensenyament en
valencià en totes les parts del territori, comarques i localitats.
Quin
és el model lingüístic d’Escola Valenciana?
No
caldria oferta d’ensenyament en castellà. Per què? Perquè començant pel programa
de lectoescriptura en valencià garantim que els alumnes aprendran les altres
llengües igualment. I això està comprovat científicament. Bilingüisme significa
que una persona puga canviar de llengua amb naturalitat i solvència si li
interessa. Els alumnes que s’ensenyen en valencià són realment bilingües: tenen
el valencià com a base i a partir d’ací adquireixen el castellà i l’anglés. Hi
ha moltes famílies que no reben per part de la Conselleria l’ensenyament en
valencià que voldrien, no reclamen i són absorbides per les línies en
castellà.
Ara,
però, heu gestionat el cas d’una família de Xirivella que sí que ha
reclamat.
Nosaltres els hem assessorat i presentaran una reclamació al Ministeri
per tal que atenguen la lliure elecció de la llengua, tal i com el ministre Wert
preveu en la LOMQE, que garanteix l’ensenyament en castellà a les famílies que
així ho sol·liciten. A aquesta família de Xirivella li està costant 17.000 euros
portar la filla a una altra escola perquè la Conselleria no ofereix prou oferta
en valencià De fet, hi va haver una sentència del Tribunal Superior de Justícia
de la Comunitat Valenciana que obligava a crear una línia en valencià a l’escola
Ramón y Cajal de Xirivella, a què havia d’anar la filla d’aquesta família. La
Conselleria, però, va incomplir la sentència i no la va implantar. De moment,
hem presentat una reclamació per la via administrativa. Si no prospera, anirem a
la via judicial.
Com
valora la gestió de la consellera, Maria José Català?
Com
que és una consellera del PP, té l’ideari i la línia que li marca el seu partit.
Hem tingut diverses entrevistes amb ella, sempre acompanyats del president de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que ha sigut el nostre valedor per poder
accedir-hi. Al principi vam avançar, en el sentit que va ser anar-se’n Font de
Mora i es va deixar de costat el trilingüisme aquell del 33%. L’any passat vam
fer molta feina a l’hora de repassar el document del projecte lingüístic de
centre, per exemple... Algunes de les qüestions que vam suggerir les han
recollides, com ara la metodologia d’immersió dins del programa d’ensenyament en
valencià. Ara, però, les relacions estan en un punt mort perquè no ens estan
atenent. Com ara en el cas de l’arranjament escolar, que no ens han concedit
entrevista.
Amb
Camps i Fabra, ens hem quedat sense mitjans en valencià...
La
transcendència d’això és totalment negativa, nefasta i trista. Però respon a un
ideari concret. La Llei d’Ús i l’Estatut diuen que els valencians tenim dret a
rebre informació a través de mitjans de comunicació en valencià. La clausura de
RTVV ha sigut un colp molt dur perquè, justament quan es complien els trenta
anys de la Llei d’Ús van tancar-ne les emissions. Això ha estat una bufetada i
una burla.
Com
repercuteix aquest fet en la societat valenciana?
Aquesta qüestió és molt perniciosa per a la normalització de la llengua
perquè sense cap referent, cap mitjà de comunicació en valencià, fa que siga
impossible. Així podríem arribar a una situació clara de substitució
lingüística. I ells van en aquesta línia perquè volen que el valencià torne a la
situació de la dictadura. El que passa és que els valencians som molt cabuts, i
n’hi ha que ho són encara més que altres i des del 1707 estem aguantant el tiró.
Ho tindrem dur, nosaltres, però ells també, perquè nosaltres aguantarem,
resistirem tant com podrem. Volem que el valencià siga una llengua viva, que no
només estiga present a casa o al carrer.
La
llei Wert preveu que el castellà siga la llengua vehicular i deixa el valencià
en una situació d’indefensió...
El
currículum de la LOMQE preveu que unes àrees siguen establides pel Ministeri i
unes altres per la comunitat autònoma, que és on encabeixen les llengües dels
territoris. Però nosaltres no volem això perquè pensem que totes les llengües
són igual d’importants. No pots deixar les llengües pròpies a banda, perquè les
situa en inferioritat de condicions respecte de les altres i suposa un
desprestigi per a la llengua, ja que la deixa en una situació d’indefensió, com
una cosa secundària, al mateix nivell de la religió o l’alternativa.
En el
model que defensa Escola Valenciana, quin encaix té l’anglés?
Ací cal parlar del TILC (Tractament Integral de Llengües i Continguts): es comença primer amb la lectoescriptura en valencià, després s’hi introdueix l’anglés, i el castellà es retarda fins que es consolide el valencià. Per què? Això és un principi bàsic de la sociolingüística. Quin temps d’exposició necessita un alumne per aprendre una llengua? Depén de la potència que tinga eixa llengua en el mapa de la societat en què es viu. Si el castellà el tinc molt present, no el necessite dins de l’escola. Tots els alumnes saben fer-ne un ús formal i col·loquial, del castellà. No passa el mateix amb el valencià, ni tampoc amb l’anglés, òbviament. Aleshores, primer cal introduir el valencià, i anar incorporant després l’anglés i el castellà. Aquest és el nostre model.
Resulta que totes les persones que han anat desfilant per la sala, des dels acusats fins als testimonis, han prestat declaració en castellà. El judici es fa a Catalunya. El tribunal, en aquest cas, entén perfectament el català, i, si no, seria el seu problema trobar un traductor. El fiscal, en aquest cas, no només entén el català sinó que és dels pocs que redacten els seus escrits en la llengua pròpia del país on treballa. Els advocats del senyor Millet són de Madrid. Ja està tot dit. Han declarat tècnics, han declarat polítics, polítics no pas de pa sucat amb oli sinó tot un alcalde de Barcelona, tot un exalcalde de Barcelona i tot un exconseller d'Economia. Tots han acotat el cap, amb més o menys reticències, davant la petició de canviar de llengua i han renunciat a la possibilitat legal de no fer-ho.
Hi tenen tot el dret. També tenen tot el dret d'omplir-se la boca en defensa de la immersió lingüística i l'escola en català. I reivindicar el català com a llengua pròpia del país i signar manifestos i fer discursos. Però la seva actitud pràctica és una mala lliçó per a una mainada que veient aquests exemples constata que aquest idioma que aprenen a l'escola no val la pena utilitzar-lo ni defensar-lo si els polítics importants hi renuncien a la mínima insinuació i es rendeixen davant els tribunals col·locant-se submisos el dogal psicològic de l'esclau que tants anys i tants esforços ha costat i encara costa d'arrencar.
Josep M.
Pasqual