InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 185 (divendres 28/03/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) Eugeni S. Reig - qui no està bé, ja té prou mal
 
2) Eugeni S. Reig - randa
 
3) Antoni Llull Martí - De sigles i acrònims
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els mots. Lletra O.
 
5) Albert Pla Nualart - Sensepapers sense sostre ni forabord
 
6) Albert Pla Nualart - No taponem l’entrada de significants
 
7) Sal·lus Herrero - Un fracàs no s’improvisa
 
8) Josep Daniel Climent - El Vocabulari de la música de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
 
 
 
1)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

 

(Llibre inèdit)

qui no està bé, ja té prou mal

Frase que s’empra per a expressar la idea que qui no està bo del cap, ja té prou desgràcia.

–¿Has vist la barbaritat que ha fet eixe? Ara em sentirà.

–No li digues res, pobret, que està tocat del perol i qui no està bé, ja té prou mal.

Aquesta expressió, segons ens va comunicar Àngel Alexandre en un missatge que va enviar a Migjorn el 27 de febrer del 2006, és d’us habitual a Simat de Valldigna (la Safor). En una conversa telefònica que vàrem mantindre posteriorment em va aclarir que la frase s’usa únicament i exclusivament per a referir-se a persones que no estan bones del cap, que tenen les facultats mentals pertorbades. Quan es diu qui no està bé sempre es vol dir qui no està bé (o bo) del cap.

 

En valencià també es diu:
La llengua estàndard sol emprar:
En castellà es diu:
 
NOTA: Done les gràcies a Àngel Alexandre Plancha per la seua ajuda.
 
2)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

(Llibre inèdit)

randa

Tel greixós entreteixit de venes, nervis i glàndules, format per un conjunt de replecs peritoneals, al qual estan adherits els budells a les parets abdominals posteriors i a la columna lumbar.

Els figatells s’emboliquen en randa, no en budell ni en bufeta.

La paraula randa, amb el significat especificat, s’usa a la Vall d’Albaida.

El DCVB diu que a València i a Sueca s’usa entrevill. Francesc Xavier Llorca Ibi, en un missatge enviat a la llista Migjorn el 19 de juny del 2007 ens informa que a Benidorm es diu entresill.

 

En valencià també es diu: entresill, entreví, entrevill, mesenteri
La llengua estàndard sol emprar: entreví, mesenteri
En castellà es diu: entresijo, mesenterio
 
NOTA: Done les gràcies a Miquel Adrover i Mascaró i a Francesc Xavier Llorca Ibi per la seua ajuda.
 
3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 80)
 
De sigles i acrònims
 
Antoni Llull Martí
 
Des de temps molt antic s’han abreviat paraules i frases molt recurrents i prou conegudes, i també noms propis de persona o d’entitats, per facilitar la feina al qui escriu i estalviar espai en la pedra, en el pergamí o en el paper. Però avui em referiré només a dos tipus d’abreviatura: les sigles i els acrònims; Explicat d’una manera molt concisa, les sigles són abreviatures d’un nom o
frase del que s’agafa la primera lletra de cada paraula i aquestes lletres es posen una darrera l’altra, cadascuna seguida d’un punt, com de Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana > BSAL. Un acrònim, paraula bastant nova, posada en circulació fa unes poques dècades, és una abreviació formada amb lletres o fragments inicials o finals dels mots que componen el nom o frase que representen, i s’utilitzen en majúscules únicament o amb majúscules i minúscules, i es llegeix com si fos una paraula, com ONU (Organització de Nacions Unides), o Insalud
(Instituto Nacional de la Salud).
 
I ara que sabem de què va la cosa, us mostraré uns quants acrònims curiosos; Quan són molt curts, solen correspondre a molt diferents noms, en una mateixa llengua o en idiomes distints, com ocorre amb aquests, que semblen mots catalans, però són recollits d’altres llengües: ASE, CAP, CEP, CIM, COS, CUB, DIA, DIC, FAT, GAT, JOC, MAC, MUT, NAS, NAP, NAU, NUS, OMS, PAL, PET, RAP, REM, SAC, SED, SOS i TAP. Els que tenen més lletres és més difícil que corresponguin a més d’una cosa, però moltes vegades, per la forma de la composició, sobre tot si coincideixen amb un mot conegut, no endevinaríem mai de què es tracta allò que representa, com és el cas del designat MANIAC, que es tracta d’un equip informàtic americà, el nom complet del qual és Mathematical Analyzer Numerical Integrator and Computer. O del que sembla un nom de dona, JANET, que correspon a Joint Academic Network, o d’un objecte, com REGAL (Rígid Epoxy Glass Acrylic Laminate) o d’una qualitat: OPAC (Online Public Access Catalog). Si Déu ho vol seguirem la setmana que ve amb aquest tema.
 
4)

Empobriment de la llengua catalana.
Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li.

Pere Ortís

Els mots.

Lletra O.
 

Oient. Oïdor. A vosaltres m’adreço, amables oïdors. El Fabra diu categòricament que oient és castellà. Jeroni Marvà l’empra normalment en la seva gramàtica. Qui té raó? Jo diria que oïdor vol dir més assidu, més constant i habituat a escoltar i oir. I la remarca que faig és que, quan tenim un conflicte entre dos mots, guanya sempre aquell que té més caient de castellà i el que de totes totes és més genuïnament català l’enviem al diccionari, perquè s’hi fossilitzi. Així s’esdevé amb *novio”, per xicot,  tornado, per remolí,  golejada, per pana, vessament cerebral, per feridura, sense més conseqüències, per sense res de més avant. I encara n’hi ha més, no hi són pas totes.

Fixem-nos com tots els verbs de la tercera, terminats en –ir, fan el substantiu en –or: sortir, sortidor; patir, patidor; morir, moridor; enaltir, enaltidor, venir, venidor, etc., excepció feta d’algun al·lòtrop com és ara sofrent, morent. 

De tota manera és una pena, un notable empobriment, que oïdor l’hagin bandejat totalment, inapel·lablement, del llenguatge dels nostres mitjans de comunicació i de l’ús quotidià. N’hem hagut de fer tantes de correccions, que ja no ens hauria de venir d’una altra! Bé que oient té el privilegi d’assemblar-se força més al castellà “oyente”, que oïdor, i això és el que fa el pes definitiu; semper sibi constantes els nostres mitjans, i tots, a fer agenollar la nostra llengua als peus de la castellana, que tant de mal ens ha fet, manllevant-li, com tristos captaires indigents, allò que tenim i de sobres i no ens fa cap falta. Insisteixo que oïdor té més força d’addicció, de fidelitat: TV3 és la qui té més oïdors de Catalunya.

 

     “Ojo!”. *Ojo!”. Ep! Compte! Alerta! Ull viu! Parar compte. Anar amb compte. Ves ( amb e oberta). Ves, que no caiguis aquí! Cal parar compte amb aquesta gent, que són molt lladres! Para compte, nena, que hi ha un toll d’aigua bruta a terra.

 

5)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 1 de març del 2014
Sensepapers sense sostre ni forabord
 
Albert Pla Nualart

Els desgraciats fets de Ceuta tornen els sensepapers a la candent actualitat i evidencien, al marge del dramàtic desconcert amb què Europa s’hi enfronta, la divergència dels mitjans a l’hora d’escriure aquesta paraula.

A El Periódico són “els sense papers”; a Vilaweb i TV3, “els sense papers ”; a l’ARA i La Vanguardia, “els sensepapers”. I en castellà tenim “los sin papeles” a El País ; “los sin papeles ” a El Mundo, i “los simpapeles” a El Periódico i La Vanguardia.

És una vacil·lació típica dels neologismes. El nou terme prové de lexicalitzar un sintagma preposicional. Passem d’uns immigrants sense papers a, simplement, uns sense papers. I la substantivació sovint acaba en aglutinació: uns sensepapers.

El forabord amb què alguns arriben n’és un bon exemple. Era un motor fora bord, que va passar a forabord: primer per referir-se només al motor i després a la nau que propulsa.

I d’exemples n’hi ha molts, des de l’espai entre celles que, històricament, va esdevenir l’entrecella fins a la moderna contrarellotge o cursa contra el rellotge. I encara que sensepapers no sigui avui al DIEC no seria estrany que hi acabés entrant.

Aglutinar lexicalitzacions és una potencialitat del català que és bo explotar quan, fent-ho, facilitem la lectura. I em sembla una opció més normalitzadora que la cursiva per a termes que no siguin passavolants.

Les llengües veïnes van per aquest camí. La RAE ja beneeix simpapeles, tot i que encara no és al diccionari i que és una forma que grinyola més que la nostra, perquè adapta la grafia a la fonètica. I el francès té des de fa temps sans-papiers.

Per desgràcia, molts sensepapers acaben sent sensesostre (en francès sans-abri i en castellà sintecho ). I fixeu-vos que no he escrit sensesostres, perquè aquest mot, igual que sensepapers, l’hauríem de fer invariable respecte al nombre.

 
6)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 8 de març del 2014

Constato sovint aquí que la nostra autoritat lingüística arriba a menystenir fins a extrems ridículs la importància, en termes d’eficàcia comunicativa, de tenir significants específics per a nous significats. Dit d’una altra manera, de no acumular massa significats en un significant.

El cas més delirant, que l’IEC manté tossut contra tota lògica, és el que no deixa dir que disseccionem un llibre o una ideologia quan els analitzem a fons. Segons els nostres diccionaris -per increïble que soni- no els disseccionem, els dissequem.

Per sort, el flamant Diccionari normatiu valencià de l’AVL, a més de definir amb seny el terme valencià, ja entra disseccionar. Tal vegada, en aquella acadèmia, el sentit comú no topa amb tants essencialismes taxidermistes.

Però de casos n’hi ha més. Per exemple, ¿no veu el Termcat que el terme posat de moda per Ada Colau no hauria de ser apoderament sinó empoderament, perquè apoderament i apoderar ja tenen molts altres sentits i empoderar no en té cap més?

Sovint el que ofusca és la mateixa erudició. Segur que, filològicament, hi ha raons per preferir apoderament, però la finalitat primordial d’una paraula és comunicar, i de ben poc serveixen les seves bondats erudites si no ho fa bé.

Per això és tan bo que el lexicògraf es fiqui en la pell dels usuaris més ordinaris. Si actualment en bàsquet es pot taponar és perquè Fabra, quan va fer el seu diccionari, va tenir clar que tapar (el derivat impecable lingüísticament) volia dir massa coses.

Alguns lectors troben arrogants aquestes modestes dissidències. No s’adonen que el despotisme il·lustrat consisteix precisament a imposar la norma cegament, deixant de banda com s’hi senti l’usuari. Difícilment ho pot ignorar qui fa de mitjancer entre norma i ús, i això explica que un llibre d’estil tan central com el de TV3 entri disseccionar i empoderar.

 
7)
 
Publicat a NÚVOL divendres 14 de febrer del 2014
http://www.nuvol.com/noticies/un-fracas-no-simprovisa/

Un fracàs no s’improvisa

Sal·lus Herrero
 

 

8)

 

 
Publicat en el blog Interés per la llengua dels valencians divendres 28 de febrer del 2014
http://interesperlallenguadelsvalencians.blogspot.com.es/2014/02/el-vocabulari-de-la-musica-de-lacademia.html#!/2014/02/el-vocabulari-de-la-musica-de-lacademia.html
 
El Vocabulari de la música de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
 
 
Josep Daniel Climent
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
 
Si voleu donar-vos de baixa d'aquest butlletí, comuniqueu-ho enviat un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net