Els
subscriptors d'
Comentaris al Diccionari normatiu valencià (II)
431. S’ha de preservar i
potenciar el català com un idioma útil. La situació no equitativa de les
llengües anima a demanar un canvi constitucional. Si l´única manera que el
català tingui un tracte de primera és que Catalunya sigui independent, doncs
som-hi. Si no ens deixen altra sortida que la independència l’haurem de demanar.
Hem de fer que el català sigui un idioma complet i que segueixi l’evolució de la
ciència i la tecnologia.
Carles Solà
Doctor en química i
polític
La grafia tratge la va usar Francesc Ferrer Pastor en el seu Diccionari General a on podem llegir: «tratge. m. Vestit complet d’una persona, especialment d’home, tern [traje]». Eixa mateixa grafia ha estat emprada per diversos escriptors valencians. Més avall reproduïsc alguns exemples literaris d’Enric Soler i Godes, Jordi Valor i Serra, Josep Lozano i Ferran Torrent.
Els dos únics mots que trobem en els diccionaris de la nostra llengua acabats en –age són enàl·lage i hipàl·lage, però ha de quedar molt clar que en eixos dos mots la a de la terminació –age és àtona, no tònica, i no tenen absolutament res a veure amb el conjunt de vocables acabats en –atge que estudiem.
Si els redactors del Diccionari normatiu valencià consideren que la grafia normativa ha de ser trage en lloc de tratge és imprescindible que ens expliquen quines són les raons filològiques que ens obliguen a acceptar aquesta complicació ortogràfica. Han d’haver-hi raons filològiques de molt de pes per a decidir fer aquesta única excepció a la regla general i els usuaris de la llengua tenim dret de saber per quins motius hem de patir eixa complicació.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha publicat el 5 de febrer del 2014 una versió informatitzada del Diccionari normatiu valencià que es pot consultar en l’enllaç
http://www.avl.gva.es:8080/dnv/ i a on es pot veure que la grafia triada per al mot que estudiem és trage. L’AVL ha posat a disposició dels usuaris de la llengua l’enllaç http://www.avl.gva.es/propostesDNV.html en el qual es poden fer les propostes lingüístiques que es consideren oportunes. Us convide, amics lectors, a fer ús d’aquest enllaç per a expressar el vostre acord o desacord amb la grafia que empra el Diccionari normatiu valencià per a aquest vocable i per a fer els comentaris que considereu adients.Exemples literaris
●
En Els valencians pintats per ells mateix d’Enric Soler i Godes podem llegir:Tratge de burell, calces blanques i sabates de frare.
●
En la novel·la Lina Morell, un cas apassionant de Jordi Valor i Serra trobem:I en la mateixa novel·la, un poc més avant:
En efecte, oberta que fou l’antiquíssima caixa, d’allí anaren eixint vestits antics: vestidets d’ella de son temps de col·legiala, tratges de caçador del seu pare i, per fi, tot impregnat del ferum del patxolí, un magnífic vestit de vellut negre amb adreços i voreres de fil d’or de la seua àvia materna, que ambdues jóvens recordaven molt bé quan se’l posava encara na Beatriu, la mamà, que estava formosíssima quan apareixia els dies de festa abillada amb tal vestimenta.
●
En la novel·la Ribera de Josep Lozano podem llegir:Però Miquel se'n va anar a l'altre món sense corbata, sense tratge, vestit de romà: enrotllat en un llençol de fil del dot d'Irene.
Jo quasi ho vaig preferir aixina, que no duguera tratge. Una, per la corbata, rogenca, horrible, que no sé d'on la degué haver treta; i una altra, perquè ell era d'esquerres o el que collons siga, o ho havia sigut, i crec que haguera volgut que el soterraren amb el coll de la camisa despassat... com van els treballadors.
● En la novel·la Gràcies per la propina de Ferran Torrent trobem:
Vestia el tratge de sempre, l’únic que tenia i que es posava en comptadíssimes ocasions.
Bibliografia
“El català, llengua digital a
l’empresa”
L’acte “El català, llengua digital a l’empresa”, organitzat per la
Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, amb el
suport del Mobile World Capital Barcelona i de MoviStar, va ser una bona ocasió
per conèixer millor la presència del
català en l’àmbit digital i el seu
valor com a oportunitat de negoci.
Si no vau tenir ocasió d’assistir-hi o us interessa tornar a sentir les
intervencions,
podeu visitar la pàgina web
de l’acte i accedir al vídeo amb el desenvolupament complet de
la sessió, els vídeos amb les intervencions
desglossades i altres continguts com un recull
de fotografies, el seguiment de l’acte a través de les xarxes socials, etc.
També aprofitem per adreçar-vos la
pàgina Català, llengua
digital, un espai del portal Llengua
catalana amb informació sobre l’oferta i consum de productes digitals en
català.
Font: Direcció General de Política Lingüística
La secretària d'Estat d'Educació fa aquesta advertència després de la reunió a la que no ha assistit Rigau
Gomendio ha fet aquestes declaracions al terme de la conferència sectorial d'educació, a la qual no ha assistit la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, com a mostra de rebuig al reial decret que obliga a la Generalitat a pagar l'escola privada als alumnes que demanin l'escolarització en castellà.
També ha reiterat que el ministeri està "obert" a debatre aquesta qüestió en un grup de treball més reduït, però que s'ha de constituir amb "celeritat".
La reunió ha estat marcada per l'absència de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que ahir ja va anunciar que no hi assistiria després que el ministeri no acceptés ajornar el debat sobre la regulació del castellà com a llengua vehicular.
Normalment, el ministeri reserva a Irene Rigau un lloc just davant del ministre José Ignacio Wert a la taula que comparteixen tots els responsables d'Educació de les comunitats autònomes. Aquest dimecres però, el seient de la consellera l'ha ocupat la representant del País Basc, Cristina Uriarte.
Aquesta és la segona plantada de Rigau a Wert, la primera va ser el 2012 quan el ministre va posar per primer cop sobre la taula el decret del castellà durant una reunió amb les comunitats en què es començava a desenvolupar la LOMCE. En aquella ocasió, la consellera va assistir a la reunió però es va aixecar de la taula i va marxar abans d'acabar-la.
El projecte de decret que previsiblement rebrà la llum verda de la Conferència Sectorial d'Educació preveu que les famílies de les comunitats amb llengua cooficial que vulguin escolaritzar els fills en castellà puguin fer-ho en un centre privat, quan l'oferta pública no els satisfaci i, posteriorment, reclamar una compensació al Ministeri d'Educació. Aquesta compensació l'acabaran assumint les comunitats perquè el Ministeri la restarà del finançament autonòmic. El text també regula el procediment per a l'abonament del cost del centre privat i la documentació requerida.