Rellegint la novel·la inèdita de l'amic que l'altre dia contava que va confondre un eixam amb un eixem, repare en una altra confusió que l'autor té, i que ha traslladat al text escrit, respecte del nom de certa part del cos. Diu en un dels primers passatges de la narració: “Els quatre amics portaven el taüt a les espatles i se'ls notava fatigats, perquè l'Indaleci era un home molt corpulent”. Això de carregar-se la caixa mortuòria, amb mort dins, a les espatles ho veig quasi impossible, com un exercici d'autotortura. Més prompte, el fèretre, amb cadàver incorporat, els portadors el duen al muscle. Això haguera dit ma mare, que va anar dos dies a escola, allà per l'any díhuit, i no coneixia “l'aiaú”, ni en castellà, ni, per descomptat, en esta llengua, però com totes i tots els valencianoparlants coneixedors del valencià natural, i incontaminats (o poc contaminats) d'influències foranes, distingia entre “espatles”, ‘part posterior del muscles', i “muscle”, ‘la part superior i lateral del cos a cada costat del coll en la unió del braç amb el tronc'. Alguns diccionaris no aclarixen massa eixa distinció, però sí que ho fa Ferrer Pastor, en el Diccionari general i en el Diccionari de la rima, com també ho destria el de la RACV. I com molt bé aclarix i precisa Enric Valor en una de les lliçons de Millorem el llenguatge.

I és que n'hi ha , com el “lletraferit selecte” del principi, i aspirant a escriptor, que és capaç d'escriure que “Els estels semblaven col·lidir” o “El públic romania dempeus gaudint de la victòria, tot esperant la cloenda de la contesa” i, alhora, no distingir entre eixem i eixam o entre muscle i espatles. Valor, en l'esmentat llibre, ho exemplaritza en frases com: “Em vaig carregar la barra de ferro al muscle”, “Ser ample d'espatles”, i altres. Per tant els morts, si ja van en la caixa, no els portarem a les espatles sinó al muscle. Si no van en el fèretre sí que seria possible transportar-ne alguna part tocant les espatles, però ara i ací, això seria estrany i cridaner. D'altra banda, cal no confondre ni barrejar espatla/espatles (quasi sempre en plural), i només parcialment coincident, amb esquena, que és ‘part posterior del cos dels mamífers, des dels muscles fins a la cintura pelviana'.