Els
subscriptors d'
426. Sento la necessitat
d'expressar-me en català; si no fos així, em sentiria
buit.
Joan Manuel Serrat
Cantautor
La Universitat Rovira i Virgili organitza la jornada divulgativa
Un Tast de Lletres
adreçada als estudiants de Batxillerat (gratuïta).
Conté tres
ponències breus, que es faran en un to amè, a càrrec de professors de Filologia
Catalana de la URV:
- «In rusticam romanam linguam» (o com el llatí va
fer-se català) [Pere Navarro].
- De boca a orella: aproximació a la
literatura oral [Mònica Sales].
- La toponímia catalana, un viatge fascinant
al territori [Xavier Rull].
Es fa un dia a Tortosa i un altre dia a
Tarragona.
Els instituts interessats a assistir-hi només cal que escrigui
a l'adreça xavier.rull@urv.cat notificant quants
estudiants hi assistiran.
Tortosa
Lloc: Aula 109 del Campus Terres de
l'Ebre (avinguda Remolins, 13-15).
Dia: dijous, 20 de març del 2014.
Hora:
de 10 a 1 del matí.
Tarragona
Lloc: Aula Magna del Campus Catalunya
(avinguda Catalunya, 35).
Dia: divendres, 21 de març del 2014.
Hora: de 10
a 1 del matí.
(Si hi hagués molta demanda, hi ha la possibilitat
d'activar un altre dia, l'11 d'abril.)
Els altres pares
La personació de les AMPA en la causa pot ser un punt d'inflexió
La decisió de les associacions de mares i pares d'alumnes (AMPA) de personar-se a la causa obre un nou escenari, ja que per primer cop el tribunal haurà d'escoltar els pares dels companys de classe de les famílies demandants. “Ja no estem davant d'un conflicte entre l'administració i un particular, sinó que s'està tocant el voraviu de la resta de pares”, explica l'advocat del bufet Roca Junyent que representa dues de les AMPA, Miquel Portals. Una, la de l'Escola Pia de Sarrià-Calassanç, ja ha estat acceptada pel TSJC com a part. En el seu recurs, l'AMPA, “que representa el sentiment majoritari” de les famílies de l'escola, segons Portals, deixarà clar que “els pares volen seguir amb el model lingüístic actual” i al·legarà que “el dret individual d'un alumne no pot alterar un projecte lingüístic subscrit i acceptat conscientment per a la resta de pares”. “Esgotarem totes les vies legals”, va advertir l'advocat.
Front comú
Ensenyament no està sol en la defensa jurídica del català
Aquesta participació de les AMPA en el procés, així com la dels mateixos centres, repara “una irregularitat jurídica, com és el fet que s'hagin pres decisions judicials sense escoltar totes les parts interessades” en el cas, explica l'advocat i membre de la junta de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia Miquel Penedès. Com a advocat també dels serveis jurídics de CCOO, Penedès explica que fins i tot la federació d'ensenyament del sindicat “està valorant la possibilitat de comparèixer en el procés”.
Segons Penedès, esgrimint aquesta “irregularitat jurídica”, el que pertoca és “demanar la nul·litat d'actuacions”, és a dir, que el TSJC aparqui la imposició del 25% fins que no hagi escoltat totes les parts. Però el tribunal ha desestimat de moment la petició de nul·litat presentada per l'Escola Pia de Sarrià-Calassanç, malgrat haver-la acceptat com a part. “Les AMPA no han demanat la nul·litat perquè no els pertoca. No anem a buscar estratègies processals sinó a fer escoltar la veu dels pares”, remarca el seu advocat. Tot i així, Portals admet que actuen de manera “coordinada amb els centres i el departament d'Ensenyament” per tenir més força.
Excés en les funcions
El TSJC fixa un percentatge que el TC diu que competeix al Govern
Les famílies també recorreran el percentatge fixat pel TSJC perquè “no hi estan d'acord”. Segons l'advocat de Roca Junyent, aquest 25% és molt “discutible”, ja que “és una decisió no fixada en cap text legal”. Un argument que també constata el jurista i redactor de l'Estatut d'Autonomia Joan Ridao, que +recorda que ni la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut ni la mateixa llei orgànica d'educació aprovada pel ministre José Ignacio Wert no s'atreveixen a fixar percentatges i admeten que això ho ha de decidir la Generalitat. Per establir aquest 25%, el TSJC s'acull a una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans del 1968 sobre Bèlgica, que, segons Ridao, resulta “obsoleta i no és equiparable” al cas català.
Responsabilitat penal
Els directors defensaran que no són responsables del compliment
Una altra de les novetats introduïdes per les últimes interlocutòries del TSJC és que assenyalen directament els directors dels centres escolars com els responsables de fer complir les ordres judicials. Pesa sobre ells ara l'amenaça d'inhabilitació que fins ara planava sobre Rigau. Aquest, i el del 25%, ha estat el detonant que ha portat les AMPA i els titulars de les concertades -les congregacions religioses a qui pertanyen- a decidir personar-se.
“Els directors no fixen les polítiques educatives i la sentència que s'està executant del Tribunal Suprem no parla dels directors sinó de la Generalitat; el TSJC s'està extralimitant”, assenyala Oriol Sagarra, membre de la secció de Dret Lingüístic del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Ridao també creu que “no té cap mena de fonament” responsabilitzar els directors, però veu improbable que el tribunal els persegueixi amb sancions i inhabilitacions. Per fer-ho, caldria elevar el procés a la via penal per un delicte de desacatament. “Fins ara hi ha hagut tantes ocasions de fer-ho i no s'ha fet que no crec que passi”, apunta Ridao.
El final de trajecte
El Tribunal Europeu de Drets Humans es perfila com a solució
Però l'amenaça hi és. ¿Podran aquests arguments i l'estratègia jurídica comuna de Govern, escoles i pares fer canviar la jurisprudència dels últims tres anys, contrària a la immersió? Sagarra ho veu difícil. “El punt clau és que tot ve d'una sentència ferma del Suprem que és molt clara i diu que el castellà ha de ser vehicular a les escoles”, apunta. I afegeix que contra això hi ha poc a fer. El que sí que es pot aconseguir, diu, és fer canviar “l'execució concreta que el TSJC fa d'aquesta sentència”, és a dir, la xifra mínima del 25%. Però l'espasa de Dàmocles de la sentència del TS segueix damunt de la immersió. Sagarra opina que “tard o d'hora tot això acabarà al Tribunal Europeu de Drets Humans”, ja que el dret d'uns pares a escollir el castellà “està vulnerant el dret de la resta de pares”, a qui s'imposa un model que no volen.
Al límit de la política
La contaminació política del procés complica l'escenari
Hi ha un punt en què coincideixen tots els juristes consultats i és la contaminació política de tot aquest procés. “L'origen del conflicte és la sentència del TC sobre l'Estatut”, arran de la qual s'ha difuminat “la frontera entre la política i la justícia”, diu Sagarra. En opinió de Miquel Penedès, “la sala del TSJC peca de falta de coherència perquè està entre l'espasa i la paret; d'una banda, la pressió de les famílies demandants, el TC, el TS i el ministeri, i de l'altra, la situació real a Catalunya”. “No el disculpo, però aquestes pressions fa que les decisions del TSJC tinguin molt poca substància jurídica, perquè fan equilibris”, afegeix.
De fet, de l'èxit de l'estratègia jurídica del front català en aquest cas en pot dependre una hipotètica defensa en el futur del model educatiu català davant d'altres preceptes de l'Estat. Segons Ridao, però, “la mare de totes les batalles serà el que resolgui finalment el TC sobre la llei d'educació de Catalunya”.
Softcatalà presenta el nou corrector gramatical i el nou diccionari de sinònims
Softcatalà ha presentat el nou corrector gramatical basat en LanguageTool i el diccionari de sinònims OpenThesuarus. Ambdós projectes estan basats en programari lliure i són d'ús gratuït.
Corrector gramatical
Després de 2 anys de feina, s'ha presentat el corrector gramatical català LanguageTool, que conté més de 1.700 regles per a detectar errors ortogràfics, gramaticals, tipogràfics, i fer recomanacions d'estil. Es pot utilitzar via web o integrant-lo amb eines com el navegador Firefox o el paquet ofimàtic LibreOffice.
Aquest corrector s'ha provat sobre un extens corpus de text i, gràcies a això, té un grau notable d'exhaustivitat i de precisió. És l'eina de revisió automàtica més completa que s'ha fet fins ara per a la nostra llengua. Això no obstant, els resultats s'han d'entendre com a recomanacions i requereixen sempre una supervisió experta. El corrector està en desenvolupament continu i anirà millorant amb el temps i amb la col·laboració dels usuaris. Durant el passat mes de febrer, en període de proves de l'eina, es va fer una mitjana de 45.000 correccions diàries.
Aquest és el corrector que Softcatalà ha utilitzat per automatitzar la correcció, mitjançant un robot, de més de 200.000 errades gramaticals i ortogràfiques a la Viquipèdia en català.
Diccionari de sinònims
S'ha presentat també el diccionari de sinònims lliure OpenThesaurus, del qual Softcatalà ha estat treballant durant 4 anys en l'adaptació al català. Es tracta d'un diccionari de sinònims que es pot consultar via web o bé integrat dins del paquet ofimàtic lliure LibreOffice.
Actualment el diccionari de sinònims disposa de 14.126 termes, dels quals 8.121 són únics. També han col·laborat en l'elaboració del corpus els alumnes de la Universitat Pompeu Fabra. Si voleu col·laborar, o simplement donar un cop de mà, teniu tota la informació a: http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Openthesaurus-ca
Quant a Softcatalà
Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació, podeu consultar-ne el lloc web a http://www.softcatala.org
NOTA DE PREMSA
Divendres 7 de març del 2014
L'AVL inicia una nova etapa amb la
reordenació dels òrgans de treball després d'aprovar el DNV
El Ple de
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua inicia des de hui (7 de març del 2014) una
nova etapa, amb la reestructuració dels seus òrgans de treball (seccions i
comissions), després de la recent aprovació del Diccionari normatiu
valencià, amb el propòsit d'impulsar la seua tasca normativa i de foment
de la llengua, optimitzar els recursos i augmentar-ne la presència
social.
Els òrgans
de treball dels acadèmics quedaran constituïts en cinc seccions (ara quatre) i
dos comissions (cinc en l'actualitat), a més de dos plenaris mensuals: un,
preferentment de caràcter administratiu, i l'altre, de caràcter tècnic i
filològic. El nou organigrama constarà de les seccions d'Onomàstica; Foment de
l'Ús del Valencià; Documentació i CIVAL; Lexicografia i Gramàtica, i
Terminologia i Llenguatges Específics.
La Secció
Tècnica de Lexicografia i Gramàtica serà la nova denominació de la fins ara
Comissió del Diccionari normatiu valencià, òrgan que ha tingut una gran
rellevància en l'elaboració del diccionari i que continuarà amb el seu treball
des d'esta Secció. L'altra novetat és la Secció de Terminologia i Llenguatges
Específics, que fins ara funcionava com a comissió i que, principalment, s'ha
encarregat d'impulsar els lèxics i els vocabularis creats per la
institució.
Pel que fa als altres òrgans, l'AVL mantindrà la Comissió Tècnica de Publicacions i la Comissió de Texts Religiosos, esta última fins que s'acabe l'última revisió dels textos litúrgics prevista per a desembre del 2015. En canvi, la Comissió de l'Escriptor de l'Any desapareix de l'organigrama, i les funcions que tenia quedaran assumides per la Secció de Documentació Lingüística i Literària, que en el futur també inclourà el Corpus Informatitzat del Valencià (CIVAL).