InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 183 (divendres 14/03/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) Eugeni S. Reig - que si col, que si bleda
 
2) Eugeni S. Reig - ¡que toquen les campanes!
 
3) Antoni Llull Martí - El pin yin i les noves grafies dels noms propis xinesos (2)
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els mots. Lletra M.
 
5) Albert Pla Nualart - L'altra cara de 'tots' i 'tothom'
 
6) Albert Pla Nualart - Del fúting al ‘running’ tot fent jòguing
 
7) Salvador Pardo - Un tast de llenguatge administratiu
 
8) Diana Coromines - Pau Vidal: “Les novel·les de Camilleri han de «camillerejar»”
 
 
 
1)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

 

(Llibre inèdit)

que si col, que si bleda

Frase feta que s’empra per a posar de manifest que dues persones discutixen durant molta estona sense posar-se d’acord.

Tot el sant matí que si col, que si bleda, i no han tret res en net. ¡És increïble!

Aquesta frase feta l’he sentida a la ciutat de València.
 
En valencià també es diu:
La llengua estàndard sol emprar: que si són verdes, que si són madures; que tomba, que gira
En castellà es diu: que si pitos, que si flautas; que si son galgos, que si son podencos
 
2)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

(Llibre inèdit)

¡que toquen les campanes!
Exclamació irònica amb la qual expressem que allò que en aquell moment esdevé ja hauria d'haver passat fa temps.

–Ja li han donat al xicon la beca per a anar a Londres.
–¡Que toquen les campanes!

Aquesta frase feta és d’ús habitual a Alcoi.
 
En valencià també es diu: ¡ja era hora!, ¡per fi!
La llengua estàndard sol emprar: ¡ja era hora!, ¡ja tocava!, ¡per fi!
En castellà es diu: ¡ya era hora!, ¡por fin!
 
3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 78)
 
El pin yin i les noves grafies dels noms propis xinesos (2)
 
Antoni Llull Martí
 
Seguirem parlant de les noves formes dels noms propis imposades pel sistema de romanització de l’escriptura de la llengua xinesa anomenat pin yin. Vaig referir-me la setmana a Beijing, nom de la capital de la Xina en l’escriptura fonètica, o quasi fonètica, anomenada pin yin. Però alerta! Fonètica d’acord amb les normes de lectura d’aqueix nou sistema d’escriure el xinès, no segons les nostres.
 
El govern xinès s’ha esforçat molt, i en gran part ho ha aconseguit, per a imposar les noves grafies a tots els països que utilitzen l’alfabet llatí en les seves respectives llengües, però això té un inconvenient greu. Tornant al nom de la capital, fins ara en cada llengua teníem una forma que no s’allunyava massa, en la forma oral, de com era el nom en xinès: Pequín, Pekin, Peking, Pei-Pin, etc., però ara, la nova forma té l’avantatge d’escriure’s pertot igual, però, fora de la Xina, a la majoria de països del món el diran de forma molt més allunyada de la correcta en la llengua xinesa que si llegissin les antigues grafies. Aquells qui copiïn la fonètica anglesa, com, no sempre amb èxit, solem fer nosaltres, diran, poc més o menys, beidgíng. En alemany, ei es pronuncia ai, i j com a i. Per tant, si ho llegeixen a la seva manera diran baiyín o bàiyin; els holandesos i els francesos solen pronunciar ei com a e, i ing amb un so nasal de la i que emmudeix
la n impossible de reproduir aquí de forma intel·ligible per a aquells que no sàpiguen francès, i podríem seguir amb moltes altres lectures.
 
El nom del revolucionari i dictador xinès que abans, copiat de la transcripció anglesa, l’escrivíem Mao Tse-tung, en anglès sona de forma semblant a mautsetang o mautsetong, que és aproximadament com es llegeix Mao Zedong en pin yin, perquè, com ja vaig dir, la d sona com a t, i la z com a ts. El nom del riu Yang-tse, és ara Yangzi, i es pronuncia aproximadament yangtsè (la vocal i es pronuncia de forma semblant a la nostra e neutra) i el del famós filòsof Lao-tse, Laozi. Si els castellanoparlants s’acostumen a llegir aqueixos noms amb el so de z i de la i com sonen en castellà, els deformaran totalment, com ho farem nosaltres si hi pronunciam les mateixes lletres amb el so que tenen en la nostra llengua o en la castellana. Segur que si a un xinès li deis aqueixos noms llegits segons les nostres normes de lectura, si no està dotat d’una intuïció extraordinària, mai no podrà endevinar de què o de qui i li parlau.
 
4)

Empobriment de la llengua catalana.
Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li.

Pere Ortís

Els mots.

Lletra M.
 

     “Majo”, *maco”, *macu”. Bonic. Bell. Un edifici bonic. Un bell paisatge. A les persones: Eixerit.  Bonic. Bufó. Xamós. Joliu. Formós. Elegant. Ben plantat. Galant. Una grossa pèrdua, tan grossa com trista! Quin nen més eixerit. El meu xicot és el més formós de tots. Quina nena més bufona! Una noia bonica, xamosa perquè sí!

     “Mamarracho”. El Fabra diu clarament que és un barbarisme. Pastitxo. Bunyol.  Pasterada. Nyap. Han volgut pintar qui sap què i han fet un pastitxo que Déu n’hi do. Referit a un home: Baliga-balaga. Bèstia. Tarit-tarot. Tocacampanes. Tararot. Capdetrons Tabalot. Poca substància Animalot. Poca-solta. Cridallampecs.  Pelacanyes. És un capdetrons que li falta un bull. És un tarit-tarot que sempre et sortirà amb la més bèstia.

     “Manantial”. Aiguaneix. Deu. Font. Brollador. Fontana. L’aiguaneix de Rocafort. Una deu d’aigua. La fontana dels Boixets.

     “Menos”.  Molts han reeixit a corregir *menos” per menys .Bé. Però no n’hi ha prou. Que aquest menys, imposat a tort i a dret, ha causat una devastació en la llengua catalana, per bandejar-ne un munt d’expressions alternatives que cal recuperar. En català menys és més de resta o de disminució que de res més, i usar-lo en sentit d’execpció, per exemple, és d’inspiració del castellà. “Vinieron todos menos Pedro”, vingueren tots menys el Pere, per vingueren tots, llevat del Pere; vingueren tots tret del Pere; vingueren tots,  excepte el Pere; o vingueren tots, el Pere exceptuat; o ...excepció feta del Pere. 

“Al menos”.  Almenys. Pel cap baix.  Si més no.  Almenys paga'm allò que em deus. Pel cap baix n’han vingut tres. Si més no, dóna-n'hi tres.

   “Eso es lo de menos” .*Això és lo de menos”, o: ...*el de menys”, per Això rai.Han xocat i han espatllat l'auto. ─Oh, això rai. La qüestió és que no hagin pres mal!               

“Menos mal que”. *Menys mal que”, per  Sort que. Encara rai que. Ha caigut; sort que anava ben protegit. Me n’ha descartat l’Antoni; però encara rai que hi ve l’Eladi.

“Nada menos que”. Cal cercar-li els matisos en català. No altrament que. Tot un... No altre que. Hi assistirà el President!  No cal que ens condicioni la manera de dir en castellà; mencionant simplement el President, ja té prou força la cosa, amb bona entonació: Hi haurà el President i tot. Mirem quina altra expressió podrem utilitzar, segons el cas. Me n'ha donat *nada menos” quatre. Me n'ha  donat quatre, per falta d’una. S’adonaren que eren germans *nada menos” que de pare i mare!, per  S'adonaren  que eren germans de pare i mare, com si fos poc!  Ho diu *nada menos” que Prat de la Riba, per Ho diu tot un Prat de la Riba.

“Por lo menos”. *Per lo menos”, o *Per lo menys”. Si més no. Pel cap baix. Si més no, que pagui el que ha robat. Pel cap baix n'ha matat tres.

Ara considerem expressions on col·loquen menys, però bandejant formes alternes i molt més usuals en el català tradicional,  moltes d'aquestes ben vives entre nosaltres. Heus-ne ací alguns casos: "Ahora llueve menos que antes", Ara plou menys que abans; que també està ben dita.  Però molt més viu i generalitzat fins fa ben poc: Ara no plou tant com abans.  Insistim que aquesta forma no tant com és molt més catalana i ha estat, i continua essent, molt més viva entre nosaltres. Vegem-ne un altre exemple: "Me ha dado menos que la otra vez", Me n’ha donat menys que l’altra vegada, per: No me n'ha donat tant com l'altra vegada.

   Quan fa menys d'una setmana que ha vingut, per Quan encara no fa la setmana que ha vingut. O també: Quan portem menys d'un quart  d’hora de joc, per Quan amb prou feines portem un quart de joc. O: Quan encara no portem un quart de joc.

     És la que menys m'agrada, per És la que m'agrada més poc. Ell t'ho farà per menys. Amb bella alternativa: Ell t'ho farà per més poc.

     Amb tumpare, com menys raons millor, per Amb tumpare, com més poques raons millor.

    Qui més qui menys està decebut.  Saber-ho alternar amb: Poc o molt tothom està decebut. Ho remarco perquè aquestes altres opcions acostumen a ser marginades... i oblidades. Donem amplada i riquesa al català; les que té.

     Me n'ha donat més o menys com abans. Alternant amb:  Me n'ha donat si fa no fa com abans.

     El dia serà més o menys ennuvolat; El dia serà poc o molt ennuvolat. També: embromat.

     Aquest no és el meu, ni molt menys; per:  Aquest no és el meu, ni de bon tros. O també: Ni de molt.

     Enguany ha plogut menys que el nivell de l'any passat, per: Enguany ha plogut ensota del nivell de l'any passat. Aquest és l'any que ha plogut més poc d’aquests darrers.

    Quan falten menys de deu hores perquè acabi la campanya política, per Quan encara no falten deu hores perquè s’acabi la campanya política.

     ...per destrossar una mica menys el català (que diuen al Gran Dictat) ...per no destrossar tant el català. Per destrossar més poc el català.

     Mosso. Aquesta paraula fa tota la impressió de ser la catalanització  de "mozo", ni que vingui de molt antic.  Minyó.  Als sants i als minyons no els promets que no els  dons. A l'Àfrica, minyons, a matar moros! (Quan el general Prim anava a l’Àfrica, amb voluntaris catalans, i en l’època de la Setmana Tràgica). Per tant, jo diria amb tota facilitat: Minyons de l’ordre. Minyons per la pau. Cas que no hi hagi res més genuïnament català. O aniria per altres tresqueres, puix que l’origen del nom Mossos d’Esquadra data del 1719, just després del Decret de Nova Planta, que foren fundats pel govern de Felip V, aprofitant partides de filipistes que s’havien distingit durant la guerra contra Catalunya i eren destinats a custodiar la Ciutadella i a reprimir els catalans i les seves llibertats.

5)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 8 de febrer del 2014

La cara coneguda sobre l'ús dels pronoms tots i tothom és la que deriva directament de la definició que en fa el DIEC i altres diccionaris: diu que tothom vol dir "tota la gent" i que, en canvi, tots significa "totes les persones de què es tracta".

Basant-se en això, diferents manuals i llibres d'estil -per exemple, l'ÉsAdir- han qüestionat la seva sinonímia i han deixat entendre que era incorrecte l'ús de tothom per referir-se a un grup específic i el de tots com a referent universal.

Però Albert Jané, un dels divulgadors d'aquesta distinció, mai l'ha considerat taxativa. I, de fet, en un article del 2005 recull diversos exemples trets d'un dietari de J.V. Foix en què tothom es refereix a un grup concret: "Tothom, al veïnat, té por".

En el mateix article, Jané també esmenta l'exemple més paradoxal i normatiu de tots en sentit universal. Paradoxal perquè apareix al DIEC després de l'esmentada definició: "Tots hem de morir un dia o altre". I acaba concloent que tots i tothom són sovint intercanviables.

Malgrat les seves sàvies reflexions, el que sura en l'inconscient de l'usuari conscienciat és que tots per tothom sovint és un castellanisme i, com sol passar quan un apunt d'estil cristal·litza en forma de recepta identitària, aquest saber mal paït provoca ultracorreccions.

I és que, de fet, la diferència crucial entre tots i tothom és que tothom és presoner de la 3a persona i, per tant, d'un cert distanciament emocional. I és justament aquest tret distintiu -indiscutible i gramatical- el que un ús abusiu de tothom s'està carregant.

Avui és habitual llegir "Actors que ens agraden a tothom" o "Temes que ens interessen a tothom", obviant que l' ens de primera persona bloqueja l'aparició de tothom i obliga a recórrer a tots. I, alerta, que ja em començo a trobar "Tothom pensem igual".

 
6)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 15 de febrer del 2014
 
Parvava dijous l'Empar d’un degoteig de separats de més de 40 anys que es converteixen a la fe del running. I és cert: creixen els fidels d’aquesta religió, que floreix en les revistes i els dominicals amb fotos glamuroses i titulars engrescadors.

No fa tant simplement corríem, però cap als anys 80 aquest córrer tan innocent va esdevenir fúting i poc després, sense que féssim res per merèixer-ho, es va convertir en jòguing, un terme que ha imperat fins al triomf del running.

He de fer, però, dos matisos per no simplificar massa.Un fa referència a l’origen de ting i jòguing, ja que si bé són sinònims només el segonés un anglicisme genuí (ve de jogging ), mentre que el primer se l’inventa el francès partint d’una paraula anglesa (footing ) que té tot un altre sentit.

I l’altre m’obliga a dir que, filant prim, el jòguing (o fúting ) és un trot suau que permet gairebé fer petar la xerrada en un pacífic matí dominical, mentre que al running el mou l’ambició, vol ser més ràpid i competitiu, i això explica que sigui també més addictiu i provoqui més lesions.

Però, més enllà d’aquests matisos, la raó de fons perquè no ens deixin dir-ne córrer (de pressa o xino-xano) és que costa molt vendre a la gent sabatilles que impulsen, teixits que no pesen o sofisticats pulsímetres quan es limita a fer una cosa tan vulgar i primitiva.

Ara, que run sigui un equivalenttan clar de córrer i runner de corredor farà difícil que algun dia trobem als nostres diccionaris rúning i rúner. De fet, el DIEC2, que no es caracteritza per precipitar-se, ni tan sols ha fet el pas de fúting a jòguing.

Sabem massa bé, però, que en la llengua pesa més el mercat que no pas la filologia i per això, agradi o no, la febre del running persistirà. I és que tots portem a dintre un burgès gentilhome que s’entusiasma quan algú li fa creure que xerrant parla en prosa i corrent practica el running.

 
7)

Un tast de llenguatge administratiu

 

Salvador Pardo

 

El castellanisme “abarcar” té moltes solucions que poden ser sinònimes, però tot depén del sentit de la frase. I així , una oració, com és ara,: la comarca “abarca” 39 municipis, es pot resoldre  dient que la comarca comprén 39 municipis.

Abdicar només poden fer-ho els reis, els papes, els emperadors (hi ha qui no ho fa mai). No vol dir dimitir, i també té un ús intransitiu: abdicar a la pròpia personalitat o abdicar dels seus drets.

El castellà “abogar” és advocar, defendre en judici, d’acord amb el significat etimològic de parlar a favor  d’algú, però no s’ha de confondre amb  abrogar, que vol dir revocar, anul·lar, derogar o deixar sense efecte.

Absoldre és eximir d’una pena, d’un deure, remetre (a algú) dels seus pecats, i té dos complements: directe i preposicional. El jutge absol el reu dels seus càrrecs.

Val a dir que cabal no és adjectiu. Podem dir que hom té molts cabals, riqueses, però no podem dir que és un home cabal,  sinó just o com cal.

Accèssit vol dir que s’ha acostat. En un certamen es referix a la recompensa immediatament inferior al premi. Per cert, en castellà no té plural.

Finalment, per hui, no hi ha “acertar”, sinó encertar (sempre amb CD, mai amb a), i es pot resoldre de maneres diverses: no arribe a comprendre. No aconseguix trobar la solución.

 
8)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL diumenge 2 de febrer del 2014
 
Pau Vidal: “Les novel·les de Camilleri han de «camillerejar»”
 
Diana Coromines
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
 
Si voleu donar-vos de baixa d'aquest butlletí, comuniqueu-ho enviat un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net