Els
subscriptors d'
Més bé i locucions equivalents
414. La personalitat d’un
poble i d’un país, la defineix la conjunció de factors geogràfics, històrics,
econòmics i culturals. L’expressió més sensible del particularisme d’una
col·lectivitat, de la seva personalitat diferenciada, és la llengua
pròpia.
Manuel Sanchis Guarner
Filòleg i
historiador
Observacions de
l’etiquetatge en català i castellà en
supermercats
Des de fa temps cerquem una dada
que ens pot anar molt bé per a la feina que fem diàriament. Es tracta del
percentatge de productes que podem trobar als supermercats i que estan
etiquetats en català.
Per poder trobar aquesta dada, hem
pensat un mètode prou senzill, i que no porta gaire feina. Per això ens
agradaria que ens poguéssiu ajudar, ja que com més visualitzacions fem, més ens
aproximarem a les dades reals.
El mètode és el
següent:
Visitarem un supermercat del qual
se’n farà una observació d’entre 40 i 60 productes diferents i triats de forma
aleatòria, dels quals se n’apuntarà una sola dada: si els ingredients (o si és
el cas altres dades obligatòries) estan en català, castellà o català i castellà.
Els supermercats millor que siguin generalistes (aliments, neteja, neteja
personal...) estil Bonpreu, Esclat, Sorlidiscau, Condis, Eroski-Caprabo, El
Corteinglés, Hipercor, Plus fresc, Keysi, Alcampo, Carrefour, Dia, Lidl, Aldi,
Suma, supermercat de barri... La visualització ha de seguir els següents
paràmetres. És molt senzill.
a) Triar un supermercat/hipermercat
que et vagi bé
b) Es triarà, com cadascú pugui i
vulgui, i depenent del supermercat, una fórmula aleatòria per escollir els productes.
Per exemple, es pot triar el primer, tercer i cinquè producte de cada
prestatgeria que estigui a l’alçada de la cintura, o si hi ha cinc passadissos
agafar-ne 5 productes de cadascun, etc. És important que mirem només productes
per atzar. Quan en portem uns 40-60 (o si voleu més o menys) o estem massa
cansats, pleguem. Hem fet els que hem fet.
c) Si el producte que s'agafa veiem
que és de marca blanca o amb etiquetatge del supermercat, mirarem també amb
quines llengües estan les informacions i ho anotarem sempre fent la distinció
que el producte és de marca blanca.
d) Un cop agafat el producte, mirarem
la llengua dels ingredients (o si no en té, la data de caducitat, o altra
informació obligatòria) i apuntarem en
un full si aquestes informacions són en català, en castellà o bé en català i
castellà. No cal apuntar el nom del producte, ni tipus de producte, ni tampoc la resta de llengües que hi
ha. Tampoc vol dir res si el nom del producte és en català o castellà, allò important són les dades
obligatòries (si no n’hi ha- cosa molts estranya- llavors les més
evidents).
e) Ha de ser completament aleatori.
No ens hem de deixar endut per inèrcies i prejudicis, tot pensant que si agafem
producte de certes seccions sortiran més en català o no. Això ens oferirà una
dada errònia. Ha de ser per atzar
Aquesta observació pot durar entre
10 i 20 minuts.
Nom del supermercat
visitat: ...................
Ubicació (ciutat i
carrer, si hi ha el nombre millor):
...............
Data de
l’observació.............
Nombre de productes
observats que no són de marca blanca:
Nombre de productes
observats de marca blanca
El Grup de
Complexitat, Comunicació i Socio/lingüística, el Projecte Scripta i el Centre
Universitari de Sociolingüística i Comunicació, us conviden al seminari
«Complèxica: seminaris per a la transdisciplinarietat»:
Presentació
del número 11 de la revista LSC – Llengua, Societat i
Comunicació
“Llengua i Complexitat” (http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/issue/current)
Conferència
«Complexitat: xarxes, xarxes de xarxes i més enllà»
a càrrec d’Albert
Díaz-Guilera (http://www.diaz-guilera.net/Albert_Diaz-Guilera/Home.html)
Dia: dimecres, 26 de febrer de 2014
Hora:
18.00h
Lloc: Sala de Professors de l’Edifici Josep Carner de la Facultat de
Filologia de la UB
Per a més informació: www.cuscub.wordpress.com / «Complèxica: seminaris per a la transdisciplinarietat»
Nou
llibre:
Manual de traducció de textos científics de l’anglès al
català
Autor:
Carles Riera Fonts
Aditorial: Claret
ISBN:
978-84-9846-835-9
Pàgines:
272
Els organitzadors van llegir un manifest que rebutja la judicialització dels usos lingüístics a partir de l'acció individual d'unes famílies. Somescola es va crear amb l’objectiu de coordinar totes aquelles persones, entitats i institucions que es comprometen a actuar de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.
La publicació, impulsada per la Direcció General de Política Lingüística, presenta de manera molt gràfica els motius que fan del català una bona opció per a les empreses, no tan sols del sector més especialitzat de l’àmbit digital, sinó també de la resta de sectors de producció de béns i serveis.
Con el catalán en Valencia y Aragón la secuencia es clavada, pero inversa: al despojarle de su nombre, se le desnaturaliza y relega a residuo particular, opcional y nada-comprensivo. En las Islas Baleares, la marea verde del pasado otoño denunció espectacularmente otro modo de jibarización del catalán, la rebaja de su uso escolar, concomitante con la de la ley Wert. Bajo estos tristes eventos palpitan, implícitas, "tres ideas clave del nacionalismo lingüístico" repertoriadas por el profesor madrileño: el pretendido "carácter intrínsecamente superior de la lengua nacional", su función de instrumento "unificador" y la suposición de que "una vez desaparecido el Imperio, se puede mantener la lengua como inductora de un imperio espiritual".
En todos esos casos se ningunea la pretensión plurilingüista, aunque sea limitada a compartimentos territoriales estancos, de la Constitución. Y se atenta frontalmente contra el Tratado de la Unión Europea, por el que toda ella (también sus Estados miembros) "respetará la riqueza de su diversidad cultural y lingüística y velará por la conservación y el desarrollo del patrimonio cultural europeo" (art. 3.3). Subrayen: "respetará". Nada de "enmascarará".
Simultáneamente a esta recua de desprecios, tanto la Generalitat valenciana, primero, como el Gobierno, pugnan por la vía administrativa (y ya van ganando), para silenciar las emisiones en Valencia de Catalunya Ràdio y TV-3. Son unos medios poco ejemplares en cuanto a pluralismo político, pero muy preciosos para el pluralismo lingüístico. Más ahora que Canal 9, tan genuflexa ante el sesgo mafioso del poder local —pero en valenciano: contrapunto de diversidad cultural— ha cerrado tras orgías de despilfarro.
Por el raíl del rábula burocrático, los salteadores contra la lengua catalana quizá no se percatan de que están atentando también contra la unidad del mercado lingüistico español, incluida la industria editorial. La lengua es un bien espiritual, pero también una mercancía, y ha de poder circular libremente: en eso consiste un mercado interno. No en la uniformidad del monolingüismo.
Habrá que volver a reivindicar el mercado interno español —esta vez aplicado a la cultura y su diversidad—, como hicieron los catalanes del XVIII y del XIX, y no como intentan parcelar algunos bonachones soñadores de la endogamia.
Fueron los catalanes los inventores del mercado nacional (español), y por eso la patronal catalana se llamaba, cuestión nominalista, Fomento del Trabajo Nacional; y el primer sindicato catalán, era la anarquista Confederación Nacional del Trabajo: predicamentos nacionales de la nación de naciones (española).
Quizá algunos chavales duden de esto. Sepan que fue un catalán, Laureà Figuerola, quien en 1868 arrumbó las 80 monedas distintas existentes en la península y creó un mercado monetario único, basado en la peseta. Ello ocurría tras la supresión de los aranceles interiores (unión aduanera), en fecha muy tardía, 1841.
Lean a Josep Fontana (Cambio económico y actitudes políticas..., Ariel, 1973) y a Miquel Izard (en El comerç en el marc econòmic de Catalunya, La Magrana, 1983) y verán que en el XIX era más fácil y barato traer trigo a Barcelona en barco desde Charleston (EEUU), que desde Zaragoza en tren, y cómo fueron sobre todo los burgueses catalanes quienes empujaron para crear el mercado único de productos y servicios.
Pues bien, sólo una irrupción semejante, decidida, continua, inasequible al desaliento e intransigente con la propia fatiga y con las tentaciones al escapismo centrífugo puede lograr hoy algo semejante en el ámbito de las lenguas: un mercado cultural interno basado en la riqueza de idiomas diversos, y ampliamente cooficiales, no solo en sus rincones. De forma similar a lo que ocurre en Suiza. En esto sí es admirable.