Els
subscriptors d'
Pel matí, per la vesprada i per la nit
411. S’ha de tenir present
que la màxima preocupació d’un immigrant és trobar una feina digna per poder
viure i, per tant, en un primer moment la llengua no està entre les seves
prioritats. Això per desconeixement, és clar, perquè conèixer el català dóna més
possibilitats de trobar feina i de tenir una millor qualitat de
vida.
Adriana Salazar
Immigrant colombiana. Voluntaris
per
La nefasta influència del castellà en el català culte
(I)
El rebuig de com a amb valor comparatiu
Eugeni S.
Reig
Segons el seu director, Gerard Thorent, els objectius a més llarg termini són construir una segona escola d'ensenyament secundari i ser presents al Vallespir
Després de tres anys 'difícils', la Bressola encara el 2014 amb optimisme i amb uns quants projectes ja tancats per continuar creixent. El director, Gerard Thorent, afirma que totes les escoles 'són gairebé plenes' i les llistes d'espera 'no paren de créixer'. Això els ha obligats a cercar fórmules per a ampliar la capacitat de quatre dels set centres actuals.
Així, les escoles de Nyils i Prada començaran el curs vinent amb noves aules per a acollir uns cent seixanta alumnes, i es treballa per fer el mateix als centres de Sant Esteve i el Soler. Entre les prioritats, Thorent assenyala la necessitat de renovar l'escola del Vernet de Perpinyà, sense 'descuidar' l'obertura d'una tercera escola a la capital nord-catalana.
La festa anual de la Bressola, que enguany s'ha fet a l'escola d'ensenyament secundari Pompeu Fabra del Soler, ha estat marcada per les bones notícies amb què ha arribat el 2014. I és que per primera vegada els darrers tres anys, tant el balanç del curs passat, que es va tancar amb uns 840 alumnes, com les perspectives de futur, conviden a l'optimisme. Tant és així que Thorent ha afirmat que la Bressola 'és més viva que mai' i amb prou energies per a treballar en l'objectiu que en un futur no gaire llunyà 'totes les famílies de Catalunya Nord que ho vulguin puguin triar una escola en català'.
Segons Thorent, la Bressola podrà ampliar aquest
2014 quatre dels set centres que té actualment. Dos d'ells, els de Prada de
Conflent i Nyils, començaran el curs vinent amb noves aules per ampliar la seva
capacitat fins a cent seixanta alumnes, la que es considera 'òptima' atesa la
demanda actual, i dues més, les de Sant Esteve i el Soler, també seran ampliades
tot i que no és segur que les obres s'enllesteixin abans del mes de setembre.
Una vegada fetes les ampliacions, la Bressola superarà la xifra dels mil
alumnes, una fita que fa alguns anys 'semblava irrealitzable'.
Thorent
explica que tots els centres 'són gairebé plens', cosa que demostra que la
demanda d'escoles en català i de qualitat existeix a Catalunya Nord. Entre les
'urgències', el president de la Bressola creu que cal afrontar l'ampliació de
l'escola del Vernet de Perpinyà que 'és plena fins el sostre'. En aquest cas
concret, a diferència del que passa a les escoles de Prada, Nyils, Sant Esteve i
el Soler, l'actual centre té espai per a fer l'ampliació i el que cal és el
finançament de les obres.
Respecte a projectes a més llarg termini, els
dos que centren tots els esforços són la construcció d'una tercera escola de
primària a Perpinyà i un centre d'ensenyament secundari també a la capital
nord-catalana. Actualment, la Bressola només té un centre de secundària al Soler
amb cent seixanta alumnes i que es nodreix dels nens i nenes que han cursat la
primària a l'escola que hi ha al mateix municipi i la de Prada de Conflent.
L'objectiu és construir-ne un a Perpinyà per permetre que els alumnes de les
dues escoles actuals puguin continuar els estudis en català a la mateixa
ciutat.
Entre 'les assignatures pendents' hi ha obrir una escola al
Vallespir, el territori de Catalunya Nord on més es parla el català i que per
'unes quantes raons' no té cap centre. En aquest sentit, Thorent explica que fa
alguns anys es va frustrar per raons econòmiques la construcció d'una escola a
Morellàs, però que continuen treballant per aconseguir que la Bressola 'sigui
present a tot el territori'.
Els Amics de la Bressola
'resisteixen' la crisi
Com ha assenyalat Thorent, 'res del que
s'ha aconseguit' hauria estat possible sense les aportacions 'econòmiques i de
suport moral' dels Amics de la Bressola. El seu president, Aleix
Andreu, ha assegurat que tot i la crisi 'fan el possible' per aconseguir que
estudiar en català a Catalunya Nord 'sigui absolutament normal'. Ha afegit que
malgrat la crisi i la lògica pèrdua d'aportacions d'ajuntaments, empreses i més
institucions, el nombre de socis ha crescut, cosa que ha permès de 'salvar el
projecte'.
De fet, Andreu ha apuntat que actualment només reben
donacions d'un 30% dels cent vuitanta municipis que anys enrere col·laboraven
amb ells, i que l'aportació de la Generalitat també ha baixat molt. Amb tot,
Andreu està convençut que una vegada l'economia es torni a reactivar aquestes
institucions tornaran a aportar recursos a la Bressola perquè 'creuen en el
projecte'.
Emetrà aquest mateix trimestre per les freqüències que fins ara usava Canal Català
Canal Català i El Punt Avui han arribat aquesta setmana a un acord que permetrà que a aquest grup de comunicació (del qual en formen part El Punt Avui, l’esportiu El 9, Presència, L’Econòmic, Catalonia Today i Barçakids, a més de les seves respectives edicions digitals) s’hi incorpori a partir d’ara una divisió televisiva que permetrà no només emetre una programació pròpia a finals d’aquest mateix trimestre sinó millorar substancialment el web d’El Punt Avui i d’El 9.
L’acord el van signar aquest dijous el president de l’empresa editora d’El Punt Avui, Joaquim Vidal i Perpinyà, i el propietari de Canal Català, Nicola Pedrazzoli. A partir del dia 1 de març vinent aquest diari serà l’arrendatari de les llicències de televisió de què disposa Canal Català i accelerarà tots els preparatius perquè, a finals d’aquest mateix trimestre, El Punt Avui Televisió pugui emetre la seva pròpia programació. Un cop tancades les negociacions entre els dos grups, ara l’acord i la nova graella de programació estan pendents de disposar del vistiplau del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Canal Català té actualment una cobertura sobre el 50% del territori del Principat de manera que cobreix el 80% de la seva població. Els nous arrendataris de les llicències, però, s’han fixat com a objectiu millorar a curt i mitjà termini les zones fosques de cobertura del nou canal.
El Punt Avui considera aquest acord un pas més en la seva aposta estratègica de futur que li permetrà fer front amb més garanties als reptes del sector de la comunicació i un gran pas més en la seva consolidació com a primer gran grup editorial català.
La incorporació dels continguts televisius, que provocarà alguns canvis en l’organigrama del grup, suposarà alhora una millora indiscutible per a les pàgines web dels productes del grup, en especial per a les edicions digitals d’El Punt Avui i de l’esportiu El 9, ja que la majoria de continguts que s’emetin per aquest nou canal televisiu estaran a disposició, en alguns casos en directe, per als lectors i subscriptors que segueixen per internet les informacions que produeix aquest grup de comunicació.
El consell d’administració d’Hermes Comunicacions va mostrar dijous la seva satisfacció per l’acord i va designar el conseller delegat, Joan Vall, i la vicepresidenta, Lídia Vidal, com a responsables del nou canal.
El Punt Avui TV serà un canal basat exclusivament en la informació, de manera que els seus continguts els dirigiran els directors periodístics dels dos diaris del grup: Xevi Xirgo (director d’El Punt Avui) pel que fa a les informacions d’àmbit general, i Emili Gispert (director d’El 9), pel que fa als continguts en matèria esportiva.
La programació
El nou canal El Punt Avui TV neix amb la voluntat d’emetre una programació bàsicament informativa, basada en els continguts que es generen i es comparteixen entre els diferents productes del grup durant el dia i que ara podran ser analitzats des d’una perspectiva televisiva. L’espectador hi podrà trobar a través dels diferents gèneres informatius (les entrevistes, els comentaris, les tertúlies, els debats...) les claus necessàries per interpretar la informació del dia i del moment clau que viu el país, i que al diari hi són presents d’una manera tan rellevant que han dut a la creació de dues seccions fixes: Catalunya vol viure en llibertat, pel que fa al procés nacional, i Catalunya vol viure amb dignitat, pel que fa a la situació social. Tot i que inicialment el gruix d’actualitat es concentrarà en la franja de vespre-nit (amb diferents espais que s’aniran anunciant en les properes setmanes), els continguts informatius hi seran presents durant tot el dia no només a través d’espais temàtics (culturals, esportius, econòmics,...) sinó també a través dels titulars d’actualitat que s’hi podran veure permanentment –i que es compartiran en els webs d’El Punt Avui i El9– i pels butlletins informatius que hi haurà cada hora.
Un rèquiem pel catanyol
L’any que acabem de cloure, Jordi Sedó va publicar el seu llibre Un rèquiem pel catanyol, un recull d’articles sobre expressions que s’acostumen a fer servir malament en català per a tots aquells que vulguin millorar el seu nivell.
A
continuació, publiquem, el text de la introducció del llibre per tal que els qui
hi puguin estar interessats tinguin una mica més d’informació.
“L’any 2001, el primer del
mil·lenni, la Carme Alcoverro, aleshores directora d’Escola Catalana, em va
suggerir la possibilitat de col·laborar a partir del mes de gener següent amb la
revista que fins ara ha vingut publicant regularment Òmnium Cultural, tot i que
sota la
Vaig acceptar l’encàrrec,
doncs, i vaig decidir que escriuria una sèrie d’articles que poguessin
contribuir a millorar la qualitat de la llengua que fem servir els usuaris en la
nostra comunicació quotidiana. Es tractava d’adreçar-me als meus lectors per
parlar-los de les paraules que fem servir a diari, un tema delicat perquè la
llengua no ha de ser mai una finalitat per a l’usuari, sinó sempre un mitjà i,
en canvi, en la sèrie d’articles que m’havia proposat de fer, la llengua era,
efectivament, una finalitat, un objectiu, una meta.
Com conjuminar, doncs,
aquests dos extrems, en principi contraposats? Malgrat que el català que es fa
servir normalment és ple d’impureses i contaminacions, crec que la llengua
encara es troba en aquell punt en què gairebé sempre és possible trobar una
manera de dir les coses que sigui alhora correcta i àgil. Perquè si la llengua
ha de ser correcta a base d’esdevenir encarcarada, li fem un mal servei. I, si
perquè sigui àgil hem de recórrer a la manca de genuïnitat, cometem una
infidelitat imperdonable i tampoc no li fem cap bé. Això, a més, és
extraordinàriament difícil d’evitar en alguns casos quan ens movem en el
registre més vulgar, però, en definitiva, es tractava d’arribar en aquest punt
dolç en què, sense incórrer en el barbarisme, la comunicació flueix nítida
mentre que la llengua, simplement, passa desapercebuda. Criden tant l’atenció un
llur o un àdhuc quan no són pertinents com un *anar-te a la teva casa o un
*caure’s al terra[1] enmig de qualsevol discurs,
encara que sigui de caire informal. Arribar a trobar en la llengua l’encaix
entre la capacitat de ser un objecte utilitari i genuí, tot alhora, va ser,
doncs, un dels objectius fonamentals que em vaig fixar en començar la sèrie que
aquí presento.
D’altra banda, tampoc no es
tractava de fer una llista de barbarismes i col·locar-hi al costat els
corresponents mots correctes. Em va semblar que més aviat calia explicar les
coses amb una mica més de profunditat, anant a raure a l’etimologia quan fes al
cas o a l’explicació profunda de determinades casuístiques i, sobretot,
procurant que, a partir de la comprensió de cada problemàtica, el parlant
decidís que pagava la pena d’intentar esmenar allò que potser havia dit sempre
malament sabent que no era del tot correcte. Perquè, a vegades, no som prou
conscients de fins a quin punt la llengua s’enverina si hi ha gaires parlants
que tenen una actitud descurada i poc responsable amb un idioma, el nostre, que
ja prou que ens l’han malmès com perquè ara no ens hi mirem una mica a l’hora de
servir-nos-en.
I, finalment, tampoc no
volia que els meus articles s’ocupessin de temes d’aquells que ja tothom
coneixia perquè ja se n’havia parlat a bastament. No m’interessava, per exemple,
ser redundant amb els *barco, *bueno o *vale, sinó que volia gratar una mica més
endins i capbussar-me en les desviacions que cometem a diari, però que no són
tan superficials, sinó conseqüència de canvis que es van produint no tan sols en
la llengua, sinó ja fins en la manera de pensar col·lectiva de tota la comunitat
de parlants. Tinguem present que, per la influència que produeix el contacte amb
una cultura superposada, els autòctons poden anar modulant la pròpia manera
d’interpretar el món i, a poc a poc, anar acostant-la cada cop més a la
percepció de la realitat que tingui la comunitat dominant. I aquesta deriva pot
emmenar fins en un punt en què, finalment, els parlants, sense adonar-se’n,
adoptin l’aliena com a pròpia, cosa que es tradueix en tota una sèrie de subtils
canvis en el pensament i el comportament col·lectius, dels quals la llengua n’és
un més. M’interessava, doncs, posar l’accent també en aquest aspecte de les
deficiències que es registren en el català que es parla avui i denunciar que els
canvis no es produeixen únicament en la llengua, sinó que, en molts casos, és
tota la cultura la que es va amarant de cultura castellana. Per què diem, per
exemple, Rodalies i no Rodalia quan fem referència als pobles propers a un
centre, per què diem tocar fusta, quan en català, sempre hem dit tocar ferro o
per què fem servir cada cop menys els mots capsa, gros o posar, en benefici de
caixa, gran i ficar són exemples del que voldria donar a entendre en aquesta
introducció.
Naturalment, en trobareu la
resposta a l’interior del llibre, però sobretot, hi trobareu el meu desig més
fervent d’haver fet un servei a la llengua i a la comunitat de parlants que la
utilitza, d’haver contribuït ni que sigui una mica a treure’ns del damunt aquest
híbrid tan nefast que alguns han convingut a anomenar catanyol. Per això, ara
que Òmnium Cultural, ha hagut d’interrompre, esperem que temporalment, la
publicació d’Escola Catalana, em va semblar que podria ser útil —i així ho va
entendre també l’Editorial Malhivern— recollir en un únic volum tots aquests
articles i presentar-vos-els aquí ordenats cronològicament, tal com van anar
apareixent al llarg d’aquests deu anys.
Criteris comercials feien
aconsellable que el títol del llibre que teniu a les mans fos Un rèquiem pel
catanyol, però, de fet, s’hauria hagut de dir Tenim la paraula. Aquesta havia
estat la meva primera opció. I és que els éssers humans gaudim d’un bé d’allò
més valuós que no posseeix cap altra espècie: podem parlar, comunicar-nos. És a
dir, tenim la paraula. I, amb la paraula, podem expressar una gamma de matisos
del pensament i de la realitat que ens envolta que és extraordinàriament subtil
i pràcticament infinita. Però ens passa també que, en ocasions, aquesta paraula,
per circumstàncies, per vicis, per moda o per raons ben diverses, se’ns corca
una mica de tant fer-la servir, i aleshores ens costa de trobar la que escau per
a definir una determinada realitat. Doncs bé, aquest llibre voldria modestament
oferir la possibilitat de retornar aquesta paraula als parlants de la llengua
catalana, de dignificar-la, d’ajudar a trobar la paraula adequada, aquella que
és pròpia, la que s’ha dit sempre. També per això podem dir que, en aquest
llibre, efectivament, hi tenim la paraula. Perquè podem recórrer-hi per a
buscar-hi la que cal, la més escaient, la que defineix correctament cada
situació. I farem bé d’usar-la amb rigor perquè, si no ho fem, se’ns tornarà
agra dins la boca. No siguem mandrosos a l’hora de cercar el mot més apropiat o
l’expressió veritablement genuïna. Només d’aquesta manera, la nostra llengua
serà nostra de veritat i plenament equiparable a qualsevol altra llengua del món
per molts parlants que tingui.
Si volem una llengua apta
per a la comunicació, doncs, depèn de nosaltres i de l’ús que en fem. Per tant,
ara més ben dit que mai, nosaltres, els parlants, novament, tenim la
paraula”.
[1] Al llarg de tot el llibre, les formes lingüístiques considerades
incorrectes es presenten precedides d’un
asterisc.