InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 950 (dimarts 18/02/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 

Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que ve, dia 22 de febrer, el treball d'Eugeni S. Reig

Pel matí, per la vesprada i per la nit

 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Eugeni S. Reig - La nefasta influència del castellà en el català culte (I): El rebuig de com a amb valor comparatiu
 
 
 
5) Un rèquiem pel catanyol
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 122).
 

411. S’ha de tenir present que la màxima preocupació d’un immigrant és trobar una feina digna per poder viure i, per tant, en un primer moment la llengua no està entre les seves prioritats. Això per desconeixement, és clar, perquè conèixer el català dóna més possibilitats de trobar feina i de tenir una millor qualitat de vida.

 

Adriana Salazar

Immigrant colombiana. Voluntaris per la Llengua

 
 
2)

La nefasta influència del castellà en el català culte (I)

 

El rebuig de com a amb valor comparatiu

 

Eugeni S. Reig

 

Sabem que “com” equival a “de la mateixa manera que” i que “com a” equival a “en qualitat de”, és a dir, “d'acord amb la condició (o categoria) de”. Si diem que una cosa és blanca com la neu, el que diem és que eixa cosa és blanca de la mateixa manera que ho és la neu. I si diem m'ho va dir com a metge, el que diem és que allò que em va dir la persona de qui parlem m'ho va dir en qualitat de metge, és a dir, m'ho va dir d'acord amb la condició (o categoria) —en aquest cas, titulació— de metge que té persona en qüestió.
 
Però en els modismes comparatius d'igualtat és habitual en la nostra llengua emprar “com a” en lloc de “com”. És a dir, que en eixos casos, “com a" assumix les funcions de “com” i passa a significar “de la mateixa manera que”.
 
La Gramàtica normativa valenciana de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua contempla l'ús de “com a” amb valor comparatiu i en la pàgina 210 diu:
 
Com s'ha indicat, la preposició “com a” també s'usa amb valor comparatiu equivalent a 'com si fóra', 'a la manera de':
 
Els supervivents es partien el menjar com a bons germans.
Obria uns ulls com a plats.
Els pobres vells ploraven com a xiquets.
Va caure un bac i es quedà com a mort.
Corrien com a desesperats.
Tenien tanta fam que menjaven com a llops.
N'eren tants en l'autobús que anaven com a sardines.
Llàgrimes als ulls, bocins com a punys.
 
L'ús de “com a” amb valor comparatiu, quan el nom d'allò que prenem com a model apareix en plural i no va precedit d'article és molt corrent. De fet, en el valencià popular parlat en els carrers i places dels nostres pobles i ciutats, en el cas que ens ocupa s'usa únicament “com a”, mai “com”. Una gran quantitat de modismes comparatius d'igualtat que diem en singular usant com+article acostumem a dir-los en plural emprant “com a” i sense article. Heus-ne ací alguns exemples:
 
adormir-se com un tronc / adormir-se com a troncs
apegar-se com una llapassa / apegar-se com a llapasses
cantar com un rossinyol / cantar com a rossinyols
córrer com una centella / córrer com a centelles
dormir com un tronc / dormir com a troncs
lleig com un fes / lletjos com a fessos
lluent com una navalla / lluents com a navalles
menjar com un llop / menjar com a llops
seguit com un fus / seguits com a fusos
suar com una botija / suar com a botiges
una veritat com un temple / veritats com a temples
 
En alguns modismes comparatius que, habitualment, es diuen només en plural, és normal emprar "com a" amb valor comparatiu. Heus-ne ací alguns exemples:
 
caure com a mosques
celles com a màrgens
créixer com a bolets
llàgrimes com a cigrons
morir com a mosques
multiplicar-se com a conills
veritats com a punys
 
En la llengua dels nostres clàssics era normal usar “com a” amb valor comparatiu quan el nom del model amb que es compara apareixia en plural i sense article. Heus-ne ací un fragment de l'Espill de Jaume Roig a on trobem la comparança matar com a conills, és a dir, matar de la mateixa manera com es maten els conills.
 
“Apres s'uniren
casi 'nfinides;
ensenyorides
han molt vixcut
he prou crexcut,
matant los fills
com a conills,
no les femelles.”
 
Hui en dia és cada volta més fàcil —sobretot en la llengua escrita— trobar formades amb com comparances que el valencià popular fa amb “com a”. Açò és degut al fet que la llengua culta no ha tingut en compte el valor comparatiu de “com a” en la llengua viva a conseqüència de la nefasta influència del castellà. Els correctors de les editorials canvien sistemàticament els “com a” amb valor comparatiu per “com”, acció que deforma la llengua dels autors. Vegem-ne un exemple.
 
En l'edició original de la novel·la Júlia d'Isabel-Clara Simó (Editorial La Magrana, Barcelona, 1984, pàg. 81) podem llegir:
 
“A les set de la matinada, suats, cansats, trasbalsats, el metge, l'amo i la dida rigueren com a bojos, plens de llàgrimes, en sentir que el nen esclatava en un plor incontenible...”
 
En l'edició corregida (Edicions Bromera, Alzira, 2003, pàg. 102) trobem:
 
“A les set de la matinada, suats, cansats, trasbalsats, el metge, l'amo i la dida van riure com bojos, plens de llàgrimes, en sentir que el xiquet esclatava en un plor incontenible.”
 
A banda d'alguna canvis irrellevants com ara emprar el perfet perifràstic en lloc del simple, canviar nen per xiquet o eliminar els punts suspensius del final, observem que s'ha canviat com a bojos per com bojos.
 
Com que el castellà diu i escriu “verdades como puños” a nosaltres ens diuen que cal dir i escriure veritats com punys malgrat que tots els valencians, espontàniament, diguem sempre “veritats com a punys”. Eliminar “com a” amb valor comparatiu i substituir-lo per “com” ens allunya del valencià genuí, tradicional i encara ben viu i ens acosta de manera innecessària al castellà.
 
3)
 
Publicat en el diari digital VilaWeb diumenge 2 de febrer del 2014

La Bressola ampliarà quatre de les seves escoles el 2014 i treballa per fer la tercera a Perpinyà

Segons el seu director, Gerard Thorent, els objectius a més llarg termini són construir una segona escola d'ensenyament secundari i ser presents al Vallespir

Després de tres anys 'difícils', la Bressola encara el 2014 amb optimisme i amb uns quants projectes ja tancats per continuar creixent. El director, Gerard Thorent, afirma que totes les escoles 'són gairebé plenes' i les llistes d'espera 'no paren de créixer'. Això els ha obligats a cercar fórmules per a ampliar la capacitat de quatre dels set centres actuals.

Així, les escoles de Nyils i Prada començaran el curs vinent amb noves aules per a acollir uns cent seixanta alumnes, i es treballa per fer el mateix als centres de Sant Esteve i el Soler. Entre les prioritats, Thorent assenyala la necessitat de renovar l'escola del Vernet de Perpinyà, sense 'descuidar' l'obertura d'una tercera escola a la capital nord-catalana.

La festa anual de la Bressola, que enguany s'ha fet a l'escola d'ensenyament secundari Pompeu Fabra del Soler, ha estat marcada per les bones notícies amb què ha arribat el 2014. I és que per primera vegada els darrers tres anys, tant el balanç del curs passat, que es va tancar amb uns 840 alumnes, com les perspectives de futur, conviden a l'optimisme. Tant és així que Thorent ha afirmat que la Bressola 'és més viva que mai' i amb prou energies per a treballar en l'objectiu que en un futur no gaire llunyà 'totes les famílies de Catalunya Nord que ho vulguin puguin triar una escola en català'.

Segons Thorent, la Bressola podrà ampliar aquest 2014 quatre dels set centres que té actualment. Dos d'ells, els de Prada de Conflent i Nyils, començaran el curs vinent amb noves aules per ampliar la seva capacitat fins a cent seixanta alumnes, la que es considera 'òptima' atesa la demanda actual, i dues més, les de Sant Esteve i el Soler, també seran ampliades tot i que no és segur que les obres s'enllesteixin abans del mes de setembre. Una vegada fetes les ampliacions, la Bressola superarà la xifra dels mil alumnes, una fita que fa alguns anys 'semblava irrealitzable'.

Thorent explica que tots els centres 'són gairebé plens', cosa que demostra que la demanda d'escoles en català i de qualitat existeix a Catalunya Nord. Entre les 'urgències', el president de la Bressola creu que cal afrontar l'ampliació de l'escola del Vernet de Perpinyà que 'és plena fins el sostre'. En aquest cas concret, a diferència del que passa a les escoles de Prada, Nyils, Sant Esteve i el Soler, l'actual centre té espai per a fer l'ampliació i el que cal és el finançament de les obres.

Respecte a projectes a més llarg termini, els dos que centren tots els esforços són la construcció d'una tercera escola de primària a Perpinyà i un centre d'ensenyament secundari també a la capital nord-catalana. Actualment, la Bressola només té un centre de secundària al Soler amb cent seixanta alumnes i que es nodreix dels nens i nenes que han cursat la primària a l'escola que hi ha al mateix municipi i la de Prada de Conflent. L'objectiu és construir-ne un a Perpinyà per permetre que els alumnes de les dues escoles actuals puguin continuar els estudis en català a la mateixa ciutat.

Entre 'les assignatures pendents' hi ha obrir una escola al Vallespir, el territori de Catalunya Nord on més es parla el català i que per 'unes quantes raons' no té cap centre. En aquest sentit, Thorent explica que fa alguns anys es va frustrar per raons econòmiques la construcció d'una escola a Morellàs, però que continuen treballant per aconseguir que la Bressola 'sigui present a tot el territori'.

Els Amics de la Bressola 'resisteixen' la crisi

Com ha assenyalat Thorent, 'res del que s'ha aconseguit' hauria estat possible sense les aportacions 'econòmiques i de suport moral' dels
Amics de la Bressola. El seu president, Aleix Andreu, ha assegurat que tot i la crisi 'fan el possible' per aconseguir que estudiar en català a Catalunya Nord 'sigui absolutament normal'. Ha afegit que malgrat la crisi i la lògica pèrdua d'aportacions d'ajuntaments, empreses i més institucions, el nombre de socis ha crescut, cosa que ha permès de 'salvar el projecte'.

De fet, Andreu ha apuntat que actualment només reben donacions d'un 30% dels cent vuitanta municipis que anys enrere col·laboraven amb ells, i que l'aportació de la Generalitat també ha baixat molt. Amb tot, Andreu està convençut que una vegada l'economia es torni a reactivar aquestes institucions tornaran a aportar recursos a la Bressola perquè 'creuen en el projecte'.

 
4)
 
Publicat en VilaWeb divendres 7 de febrer del 2014

El Punt Avui posa en marxa un canal informatiu per televisió

Emetrà aquest mateix trimestre per les freqüències que fins ara usava Canal Català

Canal Català i El Punt Avui han arribat aquesta setmana a un acord que permetrà que a aquest grup de comunicació (del qual en formen part El Punt Avui, l’esportiu El 9, Presència, L’Econòmic, Catalonia Today i Barçakids, a més de les seves respectives edicions digitals) s’hi incorpori a partir d’ara una divisió televisiva que permetrà no només emetre una programació pròpia a finals d’aquest mateix trimestre sinó millorar substancialment el web d’El Punt Avui i d’El 9.

L’acord el van signar aquest dijous el president de l’empresa editora d’El Punt Avui, Joaquim Vidal i Perpinyà, i el propietari de Canal Català, Nicola Pedrazzoli. A partir del dia 1 de març vinent aquest diari serà l’arrendatari de les llicències de televisió de què disposa Canal Català i accelerarà tots els preparatius perquè, a finals d’aquest mateix trimestre, El Punt Avui Televisió pugui emetre la seva pròpia programació. Un cop tancades les negociacions entre els dos grups, ara l’acord i la nova graella de programació estan pendents de disposar del vistiplau del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Canal Català té actualment una cobertura sobre el 50% del territori del Principat de manera que cobreix el 80% de la seva població. Els nous arrendataris de les llicències, però, s’han fixat com a objectiu millorar a curt i mitjà termini les zones fosques de cobertura del nou canal.

El Punt Avui considera aquest acord un pas més en la seva aposta estratègica de futur que li permetrà fer front amb més garanties als reptes del sector de la comunicació i un gran pas més en la seva consolidació com a primer gran grup editorial català.

La incorporació dels continguts televisius, que provocarà alguns canvis en l’organigrama del grup, suposarà alhora una millora indiscutible per a les pàgines web dels productes del grup, en especial per a les edicions digitals d’El Punt Avui i de l’esportiu El 9, ja que la majoria de continguts que s’emetin per aquest nou canal televisiu estaran a disposició, en alguns casos en directe, per als lectors i subscriptors que segueixen per internet les informacions que produeix aquest grup de comunicació.

El consell d’administració d’Hermes Comunicacions va mostrar dijous la seva satisfacció per l’acord i va designar el conseller delegat, Joan Vall, i la vicepresidenta, Lídia Vidal, com a responsables del nou canal.

El Punt Avui TV serà un canal basat exclusivament en la informació, de manera que els seus continguts els dirigiran els directors periodístics dels dos diaris del grup: Xevi Xirgo (director d’El Punt Avui) pel que fa a les informacions d’àmbit general, i Emili Gispert (director d’El 9), pel que fa als continguts en matèria esportiva.

La programació

El nou canal El Punt Avui TV neix amb la voluntat d’emetre una programació bàsicament informativa, basada en els continguts que es generen i es comparteixen entre els diferents productes del grup durant el dia i que ara podran ser analitzats des d’una perspectiva televisiva. L’espectador hi podrà trobar a través dels diferents gèneres informatius (les entrevistes, els comentaris, les tertúlies, els debats...) les claus necessàries per interpretar la informació del dia i del moment clau que viu el país, i que al diari hi són presents d’una manera tan rellevant que han dut a la creació de dues seccions fixes: Catalunya vol viure en llibertat, pel que fa al procés nacional, i Catalunya vol viure amb dignitat, pel que fa a la situació social. Tot i que inicialment el gruix d’actualitat es concentrarà en la franja de vespre-nit (amb diferents espais que s’aniran anunciant en les properes setmanes), els continguts informatius hi seran presents durant tot el dia no només a través d’espais temàtics (culturals, esportius, econòmics,...) sinó també a través dels titulars d’actualitat que s’hi podran veure permanentment –i que es compartiran en els webs d’El Punt Avui i El9– i pels butlletins informatius que hi haurà cada hora.

 
5)

Un rèquiem pel catanyol

 

L’any que acabem de cloure, Jordi Sedó va publicar el seu llibre Un rèquiem pel catanyol, un recull d’articles sobre expressions que s’acostumen a fer servir malament en català per a tots aquells que vulguin millorar el seu nivell.

 

A continuació, publiquem, el text de la introducció del llibre per tal que els qui hi puguin estar interessats tinguin una mica més d’informació.

 

“L’any 2001, el primer del mil·lenni, la Carme Alcoverro, aleshores directora d’Escola Catalana, em va suggerir la possibilitat de col·laborar a partir del mes de gener següent amb la revista que fins ara ha vingut publicant regularment Òmnium Cultural, tot i que sota la direcció de Joan Badia els darrers anys. La Carme havia apuntat la possibilitat que em fes càrrec d’una secció sobre lingüística sense acabar de definir-ne del tot la naturalesa, però la idea de formar part dels col·laboradors fixos d’una capçalera tan prestigiosa no em va deixar espai per al dubte.

Vaig acceptar l’encàrrec, doncs, i vaig decidir que escriuria una sèrie d’articles que poguessin contribuir a millorar la qualitat de la llengua que fem servir els usuaris en la nostra comunicació quotidiana. Es tractava d’adreçar-me als meus lectors per parlar-los de les paraules que fem servir a diari, un tema delicat perquè la llengua no ha de ser mai una finalitat per a l’usuari, sinó sempre un mitjà i, en canvi, en la sèrie d’articles que m’havia proposat de fer, la llengua era, efectivament, una finalitat, un objectiu, una meta.

Com conjuminar, doncs, aquests dos extrems, en principi contraposats? Malgrat que el català que es fa servir normalment és ple d’impureses i contaminacions, crec que la llengua encara es troba en aquell punt en què gairebé sempre és possible trobar una manera de dir les coses que sigui alhora correcta i àgil. Perquè si la llengua ha de ser correcta a base d’esdevenir encarcarada, li fem un mal servei. I, si perquè sigui àgil hem de recórrer a la manca de genuïnitat, cometem una infidelitat imperdonable i tampoc no li fem cap bé. Això, a més, és extraordinàriament difícil d’evitar en alguns casos quan ens movem en el registre més vulgar, però, en definitiva, es tractava d’arribar en aquest punt dolç en què, sense incórrer en el barbarisme, la comunicació flueix nítida mentre que la llengua, simplement, passa desapercebuda. Criden tant l’atenció un llur o un àdhuc quan no són pertinents com un *anar-te a la teva casa o un *caure’s al terra[1] enmig de qualsevol discurs, encara que sigui de caire informal. Arribar a trobar en la llengua l’encaix entre la capacitat de ser un objecte utilitari i genuí, tot alhora, va ser, doncs, un dels objectius fonamentals que em vaig fixar en començar la sèrie que aquí presento.

D’altra banda, tampoc no es tractava de fer una llista de barbarismes i col·locar-hi al costat els corresponents mots correctes. Em va semblar que més aviat calia explicar les coses amb una mica més de profunditat, anant a raure a l’etimologia quan fes al cas o a l’explicació profunda de determinades casuístiques i, sobretot, procurant que, a partir de la comprensió de cada problemàtica, el parlant decidís que pagava la pena d’intentar esmenar allò que potser havia dit sempre malament sabent que no era del tot correcte. Perquè, a vegades, no som prou conscients de fins a quin punt la llengua s’enverina si hi ha gaires parlants que tenen una actitud descurada i poc responsable amb un idioma, el nostre, que ja prou que ens l’han malmès com perquè ara no ens hi mirem una  mica a l’hora de servir-nos-en.

I, finalment, tampoc no volia que els meus articles s’ocupessin de temes d’aquells que ja tothom coneixia perquè ja se n’havia parlat a bastament. No m’interessava, per exemple, ser redundant amb els *barco, *bueno o *vale, sinó que volia gratar una mica més endins i capbussar-me en les desviacions que cometem a diari, però que no són tan superficials, sinó conseqüència de canvis que es van produint no tan sols en la llengua, sinó ja fins en la manera de pensar col·lectiva de tota la comunitat de parlants. Tinguem present que, per la influència que produeix el contacte amb una cultura superposada, els autòctons poden anar modulant la pròpia manera d’interpretar el món i, a poc a poc, anar acostant-la cada cop més a la percepció de la realitat que tingui la comunitat dominant. I aquesta deriva pot emmenar fins en un punt en què, finalment, els parlants, sense adonar-se’n, adoptin l’aliena com a pròpia, cosa que es tradueix en tota una sèrie de subtils canvis en el pensament i el comportament col·lectius, dels quals la llengua n’és un més. M’interessava, doncs, posar l’accent també en aquest aspecte de les deficiències que es registren en el català que es parla avui i denunciar que els canvis no es produeixen únicament en la llengua, sinó que, en molts casos, és tota la cultura la que es va amarant de cultura castellana. Per què diem, per exemple, Rodalies i no Rodalia quan fem referència als pobles propers a un centre, per què diem tocar fusta, quan en català, sempre hem dit tocar ferro o per què fem servir cada cop menys els mots capsa, gros o posar, en benefici de caixa, gran i ficar són exemples del que voldria donar a entendre en aquesta introducció.

Naturalment, en trobareu la resposta a l’interior del llibre, però sobretot, hi trobareu el meu desig més fervent d’haver fet un servei a la llengua i a la comunitat de parlants que la utilitza, d’haver contribuït ni que sigui una mica a treure’ns del damunt aquest híbrid tan nefast que alguns han convingut a anomenar catanyol. Per això, ara que Òmnium Cultural, ha hagut d’interrompre, esperem que temporalment, la publicació d’Escola Catalana, em va semblar que podria ser útil —i així ho va entendre també l’Editorial Malhivern— recollir en un únic volum tots aquests articles i presentar-vos-els aquí ordenats cronològicament, tal com van anar apareixent al llarg d’aquests deu anys.

Criteris comercials feien aconsellable que el títol del llibre que teniu a les mans fos Un rèquiem pel catanyol, però, de fet, s’hauria hagut de dir Tenim la paraula. Aquesta havia estat la meva primera opció. I és que els éssers humans gaudim d’un bé d’allò més valuós que no posseeix cap altra espècie: podem parlar, comunicar-nos. És a dir, tenim la paraula. I, amb la paraula, podem expressar una gamma de matisos del pensament i de la realitat que ens envolta que és extraordinàriament subtil i pràcticament infinita. Però ens passa també que, en ocasions, aquesta paraula, per circumstàncies, per vicis, per moda o per raons ben diverses, se’ns corca una mica de tant fer-la servir, i aleshores ens costa de trobar la que escau per a definir una determinada realitat. Doncs bé, aquest llibre voldria modestament oferir la possibilitat de retornar aquesta paraula als parlants de la llengua catalana, de dignificar-la, d’ajudar a trobar la paraula adequada, aquella que és pròpia, la que s’ha dit sempre. També per això podem dir que, en aquest llibre, efectivament, hi tenim la paraula. Perquè podem recórrer-hi per a buscar-hi la que cal, la més escaient, la que defineix correctament cada situació. I farem bé d’usar-la amb rigor perquè, si no ho fem, se’ns tornarà agra dins la boca. No siguem mandrosos a l’hora de cercar el mot més apropiat o l’expressió veritablement genuïna. Només d’aquesta manera, la nostra llengua serà nostra de veritat i plenament equiparable a qualsevol altra llengua del món per molts parlants que tingui.

Si volem una llengua apta per a la comunicació, doncs, depèn de nosaltres i de l’ús que en fem. Per tant, ara més ben dit que mai, nosaltres, els parlants, novament, tenim la paraula”.



[1] Al llarg de tot el llibre, les formes lingüístiques considerades incorrectes es presenten precedides d’un asterisc.

 
 
6)
 
 
(dijous 13 de febrer del 2014)
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací