InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 947 (dimecres 12/02/2014) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
SUMARI
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
4) Seminari: «Una
aproximació a l'escenari sociolingüístic i als discursos i representacions
identitàries dels col·lectius de joves d'Andorra»
5) IX Congrés de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana
«Després de les Noves Plantes: canvis i continuïtat a les terres de parla
catalana»
10) Presentació de
l'obra Poesia completa, de Rafael Caria
11) Resposta del Conseller Homs a Enllaçats per la
Llengua
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
122).
408. La llengua catalana
ha estat el factor bàsic d'integració dels nouvinguts des de temps immemorials.
La llengua no ha estat mai una barrera, sinó una porta oberta a
tothom.
Ferran Sáez
Escriptor i
filòsof
2)
Publicat en el diari ARA divendres 31 de
gener del
2014
L'Assemblea obre la porta a adoptar una
convenció europea
Han hagut de passar més de vint anys, que els socialistes tornessin a
l'Elisi i que la Bretanya visqués una petita revolta social. Aquesta ha estat la
conjuminació que ha obert la porta al reconeixement de les llengües que es
parlen a França, més enllà del francès. L'Assemblea Nacional acaba d'aprovar
-per una àmplia majoria- una reforma constitucional que aplanarà el camí per
adoptar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Es tracta
d'un text promogut pel Consell d'Europa l'any 1992 que reconeix la diversitat
lingüística al continent i insta a protegir-la.
El periple francès d'aquesta carta
europea fa temps que dura. Aprovada i signada pel govern el 1999 -sota la batuta
de l'aleshores primer ministre socialista Lionel Jospin-, va quedar aturada pel
Consell Constitucional. Segons aquest òrgan, la carta vulnera l'article 2 de la
Constitució, el que consagra el francès com "la llengua de la República". I
només una modificació de la carta magna podia desbloquejar-ne l'adopció.
Això és justament el que l'Assemblea
Nacional francesa acaba d'acordar, introduir un article a la Constitució que
eviti interpretacions que contradiguin l'article 2 i puguin amenaçar
l'oficialitat -única- del francès. Una autèntica "gimcana jurídica", tal com ho
va batejar el diari Le Monde, que el primer ministre francès, Jean-Marc
Ayrault, va anunciar després de les protestes contra el govern que es van viure
a la Bretanya l'octubre passat.
"És un pas històric en el context de la
mentalitat de l'administració francesa", assegura el diputat bretó Paul Molac.
"És una victòria de les nostres reivindicacions. La Carta obre la porta a una
infinitat de possibilitats", explica. Només l'adopció del text no farà canviar
d'un dia per l'altre l'estatus de llengües com el català, l'occità, el basc o el
bretó a França. Però sí que permetrà reivindicar-ne l'existència amb més
força.
"Ningú pretenia que la Carta atorgués
l'estatus de cooficial a llengües com el català al Llenguadoc-Rosselló, però sí
que donés una base jurídica per promoure l'idioma. Era una qüestió de vida o
mort. I hi ha vida", conclou Patrick Roca, traductor francès i
activista.
El risc de l'ambigüitat
Els defensors de les llengües regionals
franceses estan satisfets però també alerten que la lluita per protegir-les no
s'ha acabat, ni de bon tros. Per Miquel Mayol, fundador de La Bressola, la xarxa
d'escoles catalanes de la Catalunya Nord, el problema és que l'adopció de la
Carta es fa amb "ambigüitat". "S'obre la porta a la interpretació i, com que
nosaltres vivim en un règim de tolerància, un recurs als tribunals se'ns pot
girar en contra", diu.
La modificació constitucional va obtenir
un ampli suport -de tres cinquenes parts- a l'Assemblea Nacional i s'espera que
també el Senat l'aprovi aviat. I per evitar-se un referèndum -de resultat
incert-, es convocarà una sessió conjunta de les dues cambres que hi podria
donar el vistiplau definitiu. Una cita, però, encara llunyana.
Una volta al món lingüística
Es calcula que a França hi ha més d'una
setantena de llengües considerades regionals o minoritàries. Van de l'alsacià,
l'occità, el cors, el català i el basc fins a les diverses llengües que es
parlen al Carib i a la Polinèsia. Però també s'hi inclouen les llengües dels
immigrants que no estan reconegudes als seus països d'origen com el berber i el
caló. Els grups contraris a la protecció d'aquestes llengües alerten que tanta
diversitat atempta contra la República. "Tot es farà amb bona voluntat. Només
quan hi hagi una demanda dels parlants es reivindicarà l'ús d'una llengua", es
defensa el diputat Paul Molac.
3)
Publicat en la web de la Generalitat de
Catalunya divendres 24 de gener del 2014
La productora Disney ha fet una versió en 25 llengües diferents de la
cançó Let it go de la seva pel·lícula d'aquest nadal, Frozen, el
regne del gel. Les altres llengües que hi apareixen són l'anglès,
francès, alemany, holandès, xinès mandarí, suec, japonès, espanyol, danès,
búlgar, noruec, i tailandès, entre d'altres.
Frozen es va doblar en català amb el
suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de
Cultura. El film es va estrenar el passat 29 de novembre i actualment està en
pantalla.
Let it go en 25
llengües
4)
El Centre Universitari de
Sociolingüística i Comunicació (CUSC) us convida al seminari:
«Una aproximació a l'escenari
sociolingüístic i als discursos i representacions identitàries dels col·lectius
de joves d'Andorra»
a càrrec d'Estel Margarit
Dia: divendres, 14 de febrer de 2014
Hora:
12.00h
Lloc: aula 2.5 de l'Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia
de la Universitat de Barcelona.
http://cuscub.wordpress.com/ - Materials per als assistents
5)
IX Congrés de la Coordinadora de Centres
d'Estudis de Parla Catalana «Després de les Noves Plantes: canvis i continuïtat
a les terres de parla catalana»
Se celebrarà a Cervera els dies 21 i 22 de febrer del
2014.
La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans participa en
l'organització del congrés.
Com a representants de la Secció, en la taula rodona final («La
llengua als diversos territoris després de les Noves Plantes»), hi intervindran
Josep M. Nadal (moderador) i Joan Miralles, juntament amb Vicent Escartí i Joan
Lluís Marfany.
6)
Publicat en el diari ARA divendres 31 de
gener del
2014
El president de la Generalitat assegura que en el
període 2007-2012 hi ha 500.000 persones més que fan servir el català com a
llengua prioritària
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest dijous al
vespre que, en el període 2007-2012, hi ha hagut mig milió de persones que no
tenien el català com a llengua habitual i l'han acabat definint com a idioma
prioritari a l'hora de comunicar-se. "Això vol dir que el sistema educatiu
funciona amb normalitat", ha apuntat Mas, que ha indicat que aquest avenç s'ha
fet sense "problemes" ni "traumes".
"El català, a la feina, ha augmentat en més de
800.000 persones. I en aquest mateix període s'han guanyat 260.000 nous lectors
de llibres en català", ha afegit el líder de CiU, que ha situat aquesta llengua
com la vuitena que més es fa servir a internet en termes relatius.
Mas ha fet aquestes consideracions en el seu discurs
durant l'entrega de l'edició número 34 del Premi de les Lletres Catalanes Ramon
Llull. El president ha seguit l'acte amb l'editor José Manuel Lara, un dels
empresaris que s'han mostrat obertament contraris al procés sobiranista, assegut
al seu costat.
7)
Publicat en el diari ARA divendres 31 de
gener del
2014
La novel·la, 'Desig de xocolata', és la història de
tres dones que tenen com a vincle comú una xocolatera de porcellana blanca. Està
ambientada a l'actualitat, al segle XIX i al segle
XVIII
Dotat amb 60.000 euros, el premi Ramon Llull –que enguany arriba a la 34a
edició– ha anat a parar a les prolífiques mans de Care Santos, que en dues
dècades ha publicat més de 40 títols. 'Desig de xocolata' explica la història
d'una xocolatera de porcellana blanca des que es trenca en l'actualitat fins al
moment en què va ser feta, al segle XVIII.
“La novel·la es divideix en tres parts. La primera
està narrada en tercera persona, i la protagonista es diu Sara. És una dona que
ho vol tot i que, en certa manera, ja ho té tot: sentimentalment i
professionalment parlant –avança l'autora–. Té un problema no resolt amb el
passat, i haurà d'enfrontar-s'hi”. L'acció d'aquest primer tram de la novel·la
se situa a la Barcelona contemporània però viatja fins a la ciutat
preolímpica.
Barcelona, capital
xocolatera
Les xocolates complicades de l'actualitat –Santos
declara sentir devoció per les que “tenen bitxo”– donen pas a una segona part
ambientada al segle XIX. “Són els anys de la industrialització. En aquest cas,
em centro en l'Aurora, filla d'una minyona en una casa benestant. La seva vida
està lligada a la de la jove de la casa. Si a la primera part, la Sara compra la
xocolatera, a la segona l'Aurora l'acaba robant”, avança l'autora, que reconeix
que una de les inspiracions per a aquests capítols va ser la família Amatller,
nissaga vinculada amb el negoci xocolater. El tríptic de Santos es tanca amb una
part ambientada al segle XVIII. “Són els anys de la xocolata artesana. En aquest
cas, em vaig fixar en una informació que vaig trobar per casualitat, mentre em
documentava per a la novel·la anterior, 'L'aire que respires', sobre un tal
Fernández, que havia inventat una màquina per fer xocolata que de seguida va
cridar l'atenció del gremi de París, que va enviar una comissió per veure de
quina manera es podia exportar l'invent”, va resumir. La protagonista de la
tercera part és també femenina: “La Maria Anna és una xocolatera que s'enfronta
tota sola al gremi, que en aquella època era fonamentalment masculí”.
Santos recorda que Barcelona és una de “les
capitals mundials” de la xocolata: “La península Ibèrica és el lloc per on va
entrar. Un dels primers llocs on es va barrejar el cacau amb sucre va ser en un
monestir de la Corona d'Aragó –diu–. A més, hi ha un moment únic i brillant de
la xocolata a casa nostra, i és el de la creació de les mones, arquitectures
brillants i més complexes del que es pot imaginar a simple vista”.
Publicat en indirecte.cat dimarts 7 de
gener del 2014
Va ser l'any 2007 quan la Maria Hernández Reig, conscient
que no hi havia gairebé guies que oferissin un servei guiat en català fora de
Catalunya i que viatjar en català era molt difícil, va començar a fer una
recerca de guies catalans. Aquesta cerca va donar pocs fruits fins el dia en què
va entrar en contacte amb en Jordi Brizz, guia de Londres, qui li proposà fer
una web sumant pàgines de guies que utilitzessin el català en els seus guiatges.
Així va néixer Guies Catalans del Món.
Ets
la presidenta d'una associació de guies catalans que usen el català. Sorprèn, no
tant el vostre perfil, com que aquest concepte de turisme sigui tan
desconegut...
És
que hi ha pocs guies! I, els pocs que hi ha, són difícils de trobar perquè la
majoria es veuen obligats a treballar en una llengua que no els és pròpia, en
agències de viatges locals que no els demanaran mai una visita en català. A més,
en alguns països la llengua catalana no s'accepta com a llengua oficial del
turisme i Internet està monopolitzat pels grans tour operadors que usen la
llengua anglesa i castellana...Així, els pocs guies que s'ofereixen en català
son invisibles i si l'hi sumem que els mateixos catalans no busquen aquest
servei perquè en desconeixen l'existència...Per això, vaig pensar que calia unir
forces per tal de crear quelcom que servís per promoure aquest servei, donar- lo
a conèixer als catalans i tutelar els mateixos guies que, sense una estructura,
corren el perill de desaparèixer tan de cop i volta com han
aparegut.
Com
funcioneu?
Som
una associació de guies, però cada guia té la seva empresa, la seva web i
funciona autònomament. Cada empresa té la seva pròpia trajectòria, la seva
història i una manera de treballar diferent. Alguns guies ja fa anys que es
dediquen al guiatge en català, d'altres fa menys, alguns treballen exclusivament
en català, altres usen altres llengües a banda del català
El que tenim en comú
tots és la voluntat de promoure la nostra llengua i la manera de fer turisme.
Tenim una web comuna que ens aplega a tots, una mateixa filosofia de fer turisme
i anem tots a l'una quan es tracta de promoure'ns i buscar nous
guies.
Com
expliqueu la dificultat que hi ha a l'hora de trobar un tour operador en
català?
El
català encara no està del tot normalitzat, especialment en el sector turístic,
que no ho està gens. El turisme està en mans de colossos internacionals que es
mouen seguint criteris econòmics merament i sembla que l'anglès i el castellà
siguin les úniques llengües possibles per fer turisme. Els catalans viatgem molt
però som 7.000.000 i mig i, per desgràcia, el món del turisme no contempla les
minories i no té l'ètica que hauria de tenir. El sector turístic hauria de ser
ètic per definició, la descoberta del món hauria de ser ètica, però no ho
és.
Però
sí que existeix el “turisme ètic”...
Es
tracta d'un turisme que respecta l'hàbitat que es visita i mira de conservar-lo,
però encara no es parla d'una ètica envers les cultures que viatgen, que és
igual d'important. Es destrueix un hàbitat, o un patrimoni lingüístic, quan no
es contempla la llengua de les persones que viatgen. Tampoc existeixen
plataformes de recerca de paquets turístics o excursions en català. Tripadvisor,
per exemple, no accepta comentaris en català i aprofitem per dir que si algú
volgués fer arribar la normalització del català també en plataformes com
aquesta, com s'ha fet amb Facebook, Youtube o Google, contribuiria notablement a
millorar el turisme català.
Si
no fem nosaltres la feina, ningú no ens la farà.
Els
catalans no estan encara acostumats a ser atesos en català a l'estranger i pocs
busquen aquest servei conscientment, simplement perquè no se'ls acut que aquest
pugui existir. És difícil, per tant, trobar-lo perquè hi ha grans tour operadors
que ofereixen visites guiades en castellà i en anglès i que ocupen els primers
llocs a la web fent que els serveis en català siguin invisibles o difícils de
trobar. Han de canviar també els hàbits dels catalans.
Quin
tipus de marca és el català?
La
marca del català seria profitosa si fos fàcil de trobar. És una marca que crea
confiança, que és garantia de proximitat en el tracte i en el contingut i, de
retruc, de qualitat. No és el mateix una visita guiada en castellà o en anglès a
on l'explicació s'ha de fer per a persones de països i cultures ben diferents
que l'únic que tenen en comú és l'idioma i a vegades ni tan sols aquest. S'ha
d'explicar el Coliseu de la mateixa manera a un japonès que a un anglès? al
japonès li has d'explicar en primer lloc qui és Crist i no entén ni tan sols què
vol dir “a.C.” Una visita guiada en català és garantia de què l'explicació serà
compresa per tothom, que no es dirà massa ni massa poc.
Tan bonic i tan desconegut, el guiatge en
català...
Utilitzar el català és una lluita constant. Qualsevol cosa que es vulgui fer en català ho és. Ho és dins de
Catalunya, per tant, imagineu-vos fora de casa! En alguns països, com a Itàlia,
el català no està ni tan sols reconegut com a llengua de turisme i les
províncies italianes es neguen a donar habilitacions en català. La raó l'hem de
buscar en el desconeixement que es té del català i en el fet que Espanya no
l'hagi declarat com a llengua oficial a la Unió Europea.
Rebeu
subvenció de la Generalitat o d'alguna institució pública o
privada?
De moment ens ho anem fent tots
sols, mitjançant petites quotes voluntàries quan cal publicar un anunci o fer
front a algunes despeses. Per
nosaltres és essencial que es faci difusió de les nostres activitats, la nostra
supervivència depèn en gran mesura d'això. En aquest sentit, ens sentim
desemparats també a Catalunya. No hi ha hagut cap diari que se n'hagi fer ressò,
encara. Se n'ha parlat d'esquitllada, s'ha donat la notícia de manera molt
edulcorada i en alguns casos la noticia sembla que no hagi ni tan sols
interessat.
Quin
és el perfil de client que teniu?
És
sobretot algú que busca qualitat i també algú que estima la llengua, per tant
algú preocupat per la cultura. Les nostres webs no acostumen a estar als primers
llocs de Google i qui ens troba és algú que no es conforme amb el primer que
troba, és algú que dedica una mica de temps buscant, que té el Google en català,
que realitza la cerca en català i que no vol quelcom merament turístic. Són
també famílies que busquen algú que faci una explicació entenedora i propera
pels seus fills o, al contrari, fills que regalen als seus pares grans un viatge
i volen estar tranquils que els pares, potser no massa acostumats a viatjar,
estaran en bones mans i se sentiran com a casa també a l'estranger. També són
clients nostres algunes agències de viatge catalanes que busquen qualitat,
tranquil·litat i proximitat en el tracte.
Quina
ha estat l'evolució de la demanda, en relació amb el procés que es viu a
Catalunya?
Com a associació no podem valorar la demanda en relació amb el
procés perquè justament vam néixer en una data clau pel nacionalisme:
l' 11 de setembre del 2012. Però, a nivell d' empreses individuals, hem notat un increment de la demanda aquests darrers anys com a conseqüència de la puja del nacionalisme. Fins i tot ha augmentat l' oferta dels guiatges en català. Ara potser fa menys por que abans,
sembla menys estrany oferir la pròpia llengua per fer de guia i també és menys estrany buscar-la en les
cerques del Google o pensar que això sigui impossible de trobar. A grans trets,
la demanda ha anat creixent i estem molt esperançats, esperem que continuï fent-ho.
Dieu
que voleu “millorar la manera de fer turisme”. Com enteneu que ho podeu
fer?
Millorem
la manera de fer turisme ja amb el simple fet de donar la possibilitat de
poder-ho fer en català. Avui dia hi ha un anomenat "turisme ètic" que respecta
l'hàbitat que es visita i mira de conservar-lo, però encara no es parla d'una
ètica envers les cultures que viatgen, que és igual d'important. Per tant,
considerem que millorem la manera de fer turisme dels catalans, posant també un
granet de sorra en la millora del turisme en general, ja que això hauria de
valdre per totes les llengües. Els monopolis lingüístics empobreixen el sector
turístic, el converteixen en una fàbrica de fer diners quan, en realitat, el
turisme hauria de ser generador de cultura, coneixement, sensibilitat i,
sobretot, hauria de ser respectuós amb totes les cultures, totes les llengües i
totes les minories.
Alguna
anècdota que puguis explicar?
En podem explicar moltes! A mi
m'agrada aquesta: a Roma s'organitzen visites guiades col·lectives en català a les quals tothom es pot
apuntar lliurement. Aquestes visites són importants perquè son les que ajuden
més a normalitzar el català en el sector turístic i el posen a l'abast de
tothom. Evidentment, cal que molta gent et conegui per tal de poder organitzar
una visita de grup i això no és fàcil. Però, a Roma, els grups son cada cop més
nombrosos: aquest agost, els grups eren de 30, 40 i, fins i tot, 50 persones! Un dia es va acostar
una senyora anglesa al grup de catalans, buscant el punt de trobada per una
visita guiada col·lectiva en anglès. “Is that the guided tour in English?” va dir “No, that's the guided tour in Catalan, Madame” va dir la guia. Va ser un
moment joiós per a tothom, per primer cop en una
visita guiada en català hi havia tanta gent que podia ser confosa amb una visita
guiada en anglès. Les coses
van bé!, vaig
pensar.
L'Institut d'Estudis Catalans, Adesiara Editorial i Fasolcat es complauen
a convidar-vos a l'acte de
presentació de l'obra
Poesia completa
de Rafael
Caria (llibre i CD).
Parlaments de Joandomènec Ros, president de
l'IEC; d'Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l'IEC; d'August
Bover, curador de l'obra, i d'Àlex Susanna, director de l'Institut Ramon
Llull.
Recital de poemes i cançons a cura de Franca
Masu, de la soprano Eulàlia Ara i de la pianista* Tània
Parra.
L'acte se celebrarà el divendres 14 de febrer,
a les 19 hores, a la Sala Prat de la Riba de l'IEC (carrer del Carme, 47,
de Barcelona).
Barcelona, gener de
2014
* Fortepiano Erard del
Museu de la Música
Resposta del Conseller Homs a Enllaçats
per la Llengua
Just el dia abans del tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià,
Enllaçats per la Llengua havia presentat una petició al govern de la Generalitat
de Catalunya en nom de diverses entitats pertanyents a tots els territoris dels
Països Catalans. En aquesta es demanava que el govern restablís el senyal de
tots els canals de la CCMA (TV3, 33, Canal Súper3, 3xl,324 i
TV3cat) als repetidors del País Valencià, en nom d'una vintena d'entitats dels
Països Catalans i en suport a la lluita d'Acció Cultural i d'una gran part del
País Valencià.
Precisament l'endemà de lliurar la petició, les
autoritats espanyoles tancaren la darrera de les veus de mitjans en català que
encara sobrevivia en aquell territori, i pocs dies després coneixíem l'abast de
la multa, 1.000.000 d'euros, imposada a l'entitat valenciana.
El conseller Homs, en la ràpida resposta a
Enllaçats per la llengua, manifesta que des del govern “compartim la
reivindicació que (Enllaçats) plantegen en el sentit que es pugui veure TV3 al
País Valencià, amb plena normalitat, tenint en compte que els dos territoris
formen part d'un domini lingüístic comú.” Més endavant exposa els acords de
reciprocitat que es negociaren amb el Govern Valencià fins al moment del
tancament de Canal 9 TV, mentre assegura que el Govern de la Generalitat
continua disposat a concretar l'acord, cas que hi hagués voluntat política
per part dels governs tant del País Valencià com de l'estat.
Enllaçats agraeix al Conseller i al Govern de
la Generalitat la rapidesa en la resposta, i aprofita l'avinentesa, per exigir
als govern espanyol i al president Fabra, que d'una vegada i per totes
compleixin la llei i l'esperit de la llei i apliquin el mandat de la
constitución española pel que fa a la defensa, cura i promoció de
totes les llengües de l'estat, també la catalana, i faciliti l'accés a
la informació en la llengua pròpia de cada territori.
Recordar també al governs espanyol, Balear, del
país Valencià i de la Comunidad de Aragón, que l'invent del LAPAO a l'Aragó, el
decret de Trilinguisme a les Balears, o impedir l'accés a l'ensenyament en la
llengua pròpia, el valencià, a més d'un centenar de milers d'infants és un
atemptat a l'esperit de la declaració dels drets humans i contravé el que
s'estipula la constitució, concretament en els apartats:
Preàmbulo
[...] Proteger a todos los españoles y pueblos
de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones,
lenguas e instituciones.
Article 20 d) La Ley regulara la organización y
el control parlamentario de los medios de comunicación social dependientes del
Estado o de cualquier ente publico y garantizara el acceso a dichos medios de
los grupos sociales y políticos significativos, respetando el pluralismo de la
sociedad y de las diversas lenguas de España.
També vol recordar-li a aquest govern
desmemoriat que l'estat espanyol té signada la Carta Europea de les de
llengües, la qual incompleix reiteradament segons l'informe e l'Observatori
de la Llengua Catalana del 2012.
[...] “El Parlament Europeu també
ha cridat l'atenció al Govern espanyol en matèria de llengua pel que fa a les
deficiències en l'ensenyament del català a la Franja de Ponent i al País
Valencià, així com ha reprovat la manca d'assistència judicial en català i de
funcionaris, sobretot en justícia i cossos i forces de seguretat de l'estat, que
puguin atendre la població en la llengua pròpia. (10.6 European Charter for Regional or Minority
Languages – Third report of the Committee of Experts in respect of
Spain)
La Carta va ser aprovada pel
Congrés dels Diputats el dia 23 de novembre de 2000 i pel Senat el dia 20 de
desembre del mateix any, en ambdós casos per unanimitat.
L'Instrument de ratificació amb
data de 2 de febrer de 2001 va ser publicat al BOE núm. 222, de 15 de setembre
del mateix any, i al BOE suplement núm. 15 en llengua catalana, d'1
d'octubre.
PREÀMBUL
[...] Considerant que la
protecció de les llengües regionals o minoritàries històriques d'Europa, algunes
de les quals es troben en risc de desaparició amb el pas del temps, contribueix
a mantenir i a desenvolupar les tradicions i la riquesa culturals
d'Europa;
[...] Considerant que el dret
d'usar una llengua regional o minoritària en la vida privada i pública
constitueix un dret imprescriptible, de conformitat amb els principis
continguts en el Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics de les
Nacions Unides, i de conformitat amb l'esperit de la Convenció de Protecció dels
Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals del Consell
d'Europa.
[...] Conscients del fet que
la protecció i la promoció de les llengües regionals o minoritàries en els
diferents països i regions d'Europa representen una contribució important a la
construcció d'una Europa basada en els principis de la democràcia de la
diversitat cultural, en el marc de la sobirania nacional i de la integritat
territorial;
ARTICLE 6. MITJANS DE
COMUNICACIÓ
1) [Les parts es comprometen]
...
I.)a garantir la
creació d'almenys una emissora de ràdio i una cadena de televisió en les
llengües regionals o minoritàries; o
II.)
a fomentar i/o a facilitar la creació
d'almenys una emissora de ràdio i una cadena de televisió en les llengües
regionals o minoritàries; o
III.)
a adoptar les disposicions apropiades per
tal que els difusors programin emissions
ARTICLE 7. OBJECTIUS I PRINCIPIS
b) Es garantirà el respecte de
l'àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que
assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no
constitueixen cap obstacle a la promoció d'aquesta llengua regional o
minoritària.
Publicat en VilaWeb divendres 31 de gener
del 2014
Neix Botigueta, una xarxa de comerciants per a l'us
diari de la
llengua
Darrerament s'han vist a l'Alguer alguns
signes de recuperació de la llengua. Si fa pocs dies el català tornava als cartells de propaganda
electoral gràcies a la candidatura de Michela Murgia, aquesta setmana s'ha presentat l'associació Botigueta, formada per una
xarxa de comerciants que volen promoure l'ús diari de la llengua en les
activitats comercials.
L'associació és formada per una vintena
d'empresaris, artesans i comerciants de l'Alguer que malda perquè l'ús del
català als establiments comercials de la ciutat esdevingui cada vegada més
habitual i quotidià. De primer arrencà el projecte 'Botigueta: la reda on volem
parlar l'alguerès' i tot seguit els impulsors es van constituir en associació.
Un segell amb el nom Botigueta indicarà quins comerços formen part
d'aquesta xarxa (o 'reda') i convidarà els seus clients a emprar l'alguerès. A
banda, és previst que l'associació organitzi a la primavera activitats
relacionades amb la gastronomia, la cultura, el joc i l'esport, per convidar
tant els algueresos com els visitants a fer ús de la llengua. Aquestes
activitats s'escauran, segurament, amb la campanya electoral de les eleccions
municipals de l'Alguer, que, si es fan, seran el 25 de maig.
Com a primer president de l'associació Botigueta
ha estat elegit Domenico Manca, històric empresari de l'Alguer, propietari de
l'empresa d'oli San Giuliano, reconegut mundialment. La
iniciativa rep l'assessorament tècnic de l'Ofici Lingüístic del Municipi de
l'Alguer i de l'Espai Llull, la delegació de
la Generalitat a la
ciutat.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací