Publicat a
L'alt tribunal s'adreça directament
als centres d'alumnes que han demanat l'escolarització en espanyol per fixar un
percentatge d'hores en aquesta llengua
Ensenyament hi veu motius
“polítics” i recorrerà contra les
resolucions
Nou
cop judicial contra el model d'escola en català i, aquesta vegada, no un de
tants. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anar més lluny
ahir en les noves resolucions contra la immersió lingüística concretant, per
primera vegada, el percentatge d'hores en castellà que s'haurà d'impartir a les
classes on hi hagi un sol alumne que hagi sol·licitat l'escolarització en
aquesta llengua. Serà un 25% i, a banda de l'assignatura de llengua castellana,
se n'haurà de fer una altra, de troncal, en espanyol.
En
cinc resolucions, que responen a les peticions de cinc pares perquè els seus
fills rebin educació en castellà, el tribunal introdueix una altra novetat
rellevant: en lloc d'adreçar-se a la Generalitat, es dirigeix als directors de
les cinc escoles afectades, els quals insta a adoptar les mesures necessàries
per a l'“efectiva execució” de la resolució en un termini màxim d'un mes.
Les
resolucions van provocar la reacció immediata de la consellera d'Ensenyament,
Irene Rigau, que va mostrar la seva estupefacció i indignació per la mesura. “Es
tracta d'un fet molt greu”, va manifestar Rigau, que va criticar que el TSJC
hagi emès les resolucions “sense haver esperat la resolució del Tribunal
Constitucional sobre els mandats del Tribunal Suprem”. “Per què han decidit que
s'han de fer un 25% de les hores lectives en castellà?”, es va preguntar la
consellera, que no veu cap motiu “pedagògic” en aquesta decisió, sinó “polític”.
“El que es pretén és imposar a Catalunya per la via judicial el model que s'ha
imposat a les Illes Balears i al País Valencià”, en el qual no hi ha immersió
lingüística en la llengua pròpia.
Canvi de
registre
Fins ara, les sentències
del TSJC s'havien limitat a ordenar a la Generalitat que adoptés “les mesures
necessàries” per convertir el castellà en llengua vehicular, juntament amb el
català, d'acord amb la realitat sociolingüística de cada centre, a les escoles
on els pares ho reclamessin. En cap cas, però, havien dit al Departament
d'Ensenyament quina havia de ser la proporció de cada llengua.
En tots els casos
anteriors, el govern s'havia escudat en la llei d'educació de Catalunya (LEC)
per eludir les resolucions del TSJC i continuava aplicant l'atenció
individualitzada als alumnes per als quals els pares havien reclamat
l'ensenyament en castellà. Per l'alt tribunal, però, amb això no n'hi ha prou, i
es remet a les resolucions anteriors, a la del Tribunal Constitucional sobre
l'Estatut i, fins i tot, a una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans
referida a Bèlgica, del 1986.
En vista d'aquesta nova
ofensiva, Rigau va anunciar que dilluns mateix tindrà una reunió amb
representants dels centres i del Departament d'Ensenyament per recórrer contra
les últimes resolucions.
Incomplir la
LEC
La consellera va garantir
que el govern assumirà com a propi el requeriment que el TSJC fa als centres
demandats, als quals “s'està obligant a incomplir la LEC, que és una llei
vigent” i les mateixes instruccions del Departament d'Ensenyament. Mentrestant,
abans dels cinc dies que té per fer-ho, recorrerà contra les cinc resolucions,
referides a les escoles Pia de Sarrià-Calassanç de Barcelona, Sant Bonaventura
Franciscans de Vilanova i la Geltrú, Alba del Vallès de Sant Fost de
Campsentelles, Mare de Déu del Roser de Barcelona i Escolàpies Sant Josep de
Calassanç de Sabadell.
Els centres afectats
tenen un mes per fer “efectiva l'execució” de les resolucions, però Rigau confia
a guanyar el recurs i no es planteja cap altre escenari. “No pot ser que vuit
estudiants obliguin a canviar un model d'èxit de trenta anys i d'1,2 milions
d'alumnes”, va advertir la consellera d'Ensenyament.
QUÈ DIU LA INTERLOCUTÒRIA
“És procedent, per tant, determinar,
per aquest tribunal, la proporció de la presència vehicular del castellà [...] i
fixar seguidament un mínim per a la presència vehicular del castellà a l'escola,
curs i classe de referència. Aquest mínim ha de permetre que el castellà
s'utilitzi com a llengua vehicular, no només en l'àrea, matèria o assignatura
lingüística corresponent al seu aprenentatge, sinó també en una altra àrea,
matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàloga.
Per a això, [...] és procedent fixar en el 25% de les hores efectivament
lectives el mínim de referència.
“Es tracta, en definitiva,
que, sense perjudici per al manteniment del català com a centre de gravetat del
sistema, es faci efectiva la presència vehicular del castellà, en una proporció
raonable, que no sigui il·lusòria o, simplement, que no constitueixi un artifici
de mera aparença de l'obligada utilització del castellà com a llengua vehicular.
“Correspondrà en aquest
cas al Sr. director del centre educatiu afectat adoptar les disposicions
pedagògiques oportunes perquè, en el curs i en la classe en què el fill del
recurrent segueix els seus estudis, es compleixi el que s'ha dit, en el termini
d'un mes comptat des de la notificació d'aquesta resolució, i se'n doni compte
al tribunal.
Què diu la sentència
Es tracta en definitiva , que, sense perjudici del manteniment del català com
a centre de gravetat del sistema , es faci efectiva la presència vehicular del
castellà , en una proporció raonable , que “ no faci il · lusòria o simplement
constitueixi un artifici de mera aparença de la obligada utilització del
castellà com a llengua vehicular
Procedeix per tant determinar, per aquest Tribunal, la proporció de la
presència vehicular del castellà ( ... ) fixant seguidament un mínim per a la
presència vehicular del castellà a l'escola, curs i classe de referència .
Aquest mínim ha de permetre que el castellà s'utilitzi com a vehicular , a més
de a l'àrea, matèria o assignatura lingüística corresponent al seu aprenentatge
, en una altra àrea , matèria o assignatura no lingüística curricular de
caràcter troncal o anàloga . Per a això , ( ... ) procedeix fixar en el 25 % de
les hores efectivament lectives , el mínim de referència “.
Correspondrà en aquest cas al Sr director del centre educatiu concernit ,
adoptar les disposicions pedagògiques oportunes perquè , en el curs i classe on
segueix els seus estudis el fill del recurrent , es compleixi el que s'ha dit ,
en el termini d'un mes comptat des de la notificació d'aquesta resolució ,
donant compte al tribunal”.
Publicat en el diari
ARA dimarts 4 de febrer del
2014
Constància Òscar Escuder (Barcelona, 1968) és
cirurgià maxil·lofacial a l'hospital Parc Taulí de Sabadell, i
president de la Plataforma per la Llengua. En la defensa del català prefereix el
treball metòdic per obtenir resultats concrets abans que grans manifestos.
El
1991 un grup d'amics del barri de Gràcia de Barcelona va decidir crear
L'Esbarzer, una entitat en defensa de la llengua i cultura catalanes. D'allà en
va néixer, dos anys més tard, la Plataforma per la Llengua, que aquest 2014
celebra els 20 anys. Amb el record molt present d'un dels membres fundadors i
màxim impulsor de l'organització, Martí Gasull -mort el setembre del 2012 en un
accident a l'Himàlaia-, la Plataforma treballa per millorar l'estat de la
llengua i promoure el català com a eina de cohesió social arreu dels Països
Catalans.
El LAPAO, el decret de
trilingüisme, el tancament de mitjans al País Valencià... El català sembla estar
sota amenaça constant.
És evident que hi ha una voluntat disgregadora que va
contra la ciència. No hi ha cap filòleg del món que digui que el català, el
valencià, el LAPAO i el mallorquí són llengües diferents. Tot plegat està pensat
perquè el català s'utilitzi com menys millor. La prova evident és que al País
Valencià hi ha més de 100.000 nens que els seus pares volen escolaritzar en
valencià i no poden.
A Catalunya, en canvi, el TSJC ha
fixat en un 25% la presència del castellà a les aules en resposta als recursos
de les famílies.
No té cap sentit. Els pares que reclamen
l'escolarització en castellà no han passat mai de dues dotzenes per curs. Algun
any han estat tan sols sis famílies sobre un milió, i per aquestes hem muntat un
sarau com si la immersió fos dolentíssima. Amb això crec que ja està tot
dit.
La Plataforma es defineix com l'ONG
del català. Què implica això?
Una part de la nostra tasca és pressionar polítics i
legisladors perquè emparin el català allà on està desprotegit. Realitzem un
treball de metodologia científica: fem estudis sobre l'estat de la llengua en
diferents àmbits per veure què cal millorar; després ens marquem uns objectius i
treballem per obtenir resultats concrets. En aquests moments ens centrem en tres
àmbits d'actuació: l'empresa, la integració de nouvinguts i el procés de
transició nacional que viu Catalunya.
En aquests 20 anys, quines són les
principals fites de la Plataforma?
N'hi ha moltes. El fet que Ikea faci els catàlegs en
català, per exemple, és en bona part gràcies a nosaltres. I entre el 2001 i el
2008 vam aconseguir passar del 3% al 98% de vins i caves catalans etiquetats en
la nostra llengua. També vam fer que es doblessin en català la majoria de
pel·lícules de la saga Harry Potter.
L'etiquetatge en català de marques
com Coca-cola queda pendent.
És un dels nostres fracassos. De fet, la primera
acció pública de Plataforma va ser un gran mosaic amb 15.000 llaunes de
Coca-cola a la plaça de Catalunya de Barcelona amb el missatge "Etiquetem en
català". En l'acte especial dels 20 anys, que tindrà lloc aquest maig, repetirem
el mosaic amb 20.000 llaunes per seguir fent pressió. Esperem aconseguir-ho, som
optimistes de mena.
El català ha superat recentment els
10 milions de parlants. ¿Podem ser optimistes amb aquesta dada?
És evident que anem millorant, però el català
continua sent una anomalia legislativa. No hi ha cap llengua d'aquesta magnitud,
en països de tradició democràtica, que no estigui plenament reconeguda.
¿Cal més implicació del poder
polític per protegir el català?
Esclar, però hi ha un problema competencial. En
l'ensenyament és molt clar que al Principat hi ha una voluntat clara de mantenir
la immersió, però té traves molt importants. En aquests moments el que cal són
canvis legislatius per protegir la llengua en tots els àmbits.
Formeu part del Pacte Nacional pel
Dret a Decidir. ¿També doneu suport a la independència?
Sí, obertament. Tenir una llengua normal s'ha
demostrat impossible a l'estat espanyol. La diversitat lingüística és tan sols
una línia en la Constitució que després ens saltem.
¿La supervivència del català només
es pot garantir amb l'estat propi?
És evident que el català estarà millor amb la
independència que amb la dependència. Gaudiria del mateix que qualsevol llengua
amb un estat a favor. Ara en tenim un en contra.
¿En aquest futur estat, el català i
el castellà haurien de ser cooficials?
Nosaltres volem que la llengua de l'estat sigui el
català, però també volem un estat inclusiu on ningú perdi drets. Per això
apostem per l'oficialitat personal, per la qual els ciutadans que no hagin après
la nostra llengua també es puguin adreçar a l'administració en castellà.
Avui entregueu el premi Martí
Gasull. Quin és l'objectiu del guardó?
A més de fundador de la Plataforma, el Martí Gasull
va estar al peu del canó treballant fins al final. Amb el premi volem
homenatjar-lo i alhora afavorir aquells que destaquin per la defensa o bon ús
del català. Els tres candidats a guanyar-lo són impressionants. La Viquipèdia és
un exemple d'organització i feina ben feta, Joan-Carles Martí representa
l'activisme pur de vocació al País Valencià i l'Assemblea de Docents de les
Illes Balears és un símbol de resistència pacífica però sòlida de l'àmbit
lingüístic català.