InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 945 (dilluns 10/02/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
3) 2014, Any Desideri Lombarte
 
4) Jornada "Terres, Pedres i Paraules"
 
5) Ajuda’ns a ampliar el Diccionari General de l’Esport! Mou-te en català!
 
 
 
8) Víctor Alexandre - L’atac del PP a Catalunya Ràdio
 
9) Tècniques per a la difusió oral de la recerca
 
10) Màrius Serra - Blateria i la borbonalla
 
 
12) Nou període d’inscripció a cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística
 
13) Jornada La territorialitat lingüística
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 121).
 

406. Catalunya no és un invent, hi ha una llengua i una cuina pròpia i, per tant, és una nació.

 

Carme Ruscalleda

Cuinera del restaurant Sant Pau (Sant Pol de Mar)

 

 

2)

 

Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dimecres 15 de gener del 2014
El Diari de l’Educació és un mitjà de comunicació digital que neix amb la voluntat d’informar sobre educació en tots els seus nivells, des de les escoles bressol fins a la universitat i la recerca; amb un marc de referència català però amb una perspectiva internacional. A la vegada, El Diari de l’Educació pretén ser una eina de trobada per a tota la comunitat educativa, una plataforma on els diferents actors que intervenen en la formació dels infants i joves s’hi sentin representats i puguin abocar-hi les seves preocupacions i iniciatives.

Diari de l'Educació

 

 
3)
2014, Any Desideri Lombarte                                                                          
 
    
     Desideri Lombarte i Arrufat va néixer a Pena-roja de Tastavins (Mas del Molinar) a l’Alt Matarranya el 7 de febrer de l’any 1937. Als onze anys va anar a estudiar el batxillerat a les Escoles Pies d’Alcanyís, tot i que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar la terra a casa. Després, als 19 anys deixà la vila i marxà a Barcelona a treballar i on estudiaria delineació. Al 21 anys començà un nou treball com aprenent al despatx de l’arquitecte Enrique Rovira i als 23 entrà a l’Escola d’Aparelladors. L’any 1961 es va casar amb la pena-rogina Rosalia Gil, i va fixar el seu domicili al barri d’Horta de Barcelona, un barri tranquil on romandria moltes estones dibuixant, escrivint, conversant i descansant.
 
     Malauradament a finals del 70 va haver de deixar el treball per motius de salut, la qual cosa va obrir una nova etapa en la seua vida: d’ençà del 1980 disposà de temps per pensar i dedicar-se a allò que l’agradava de debò, que no era altra cosa que escriure. Tot i que va viure força temps a Barcelona, on mai es va sentir estrany, pràcticament tota la seua obra la situa a la seua vila i al Matarranya, i en la seua llengua: el català pena-rogí. Tan sols en 9 anys va escriure una extensa obra que, sense dubte, el situa com a l’escriptor més prolífic del Matarranya i de més qualitat literària.

 

     El 3 d’octubre de 1989 a Barcelona, el feble cor del poeta, activista cultural, coofundador de l’Associació Cultural del Matarranya i entusiasta i il·lusionat en els seus treballs literaris i d’investigació, va perdre el batec definitivament. 

 

     Els primers escrits d’en Desideri van aparèixer els anys 80 a les revistes Andalán, Rolde, Gaceta del Matarranya, Desperta ferro!, Sorolla’t, La Comarca, Butlletí Interior d’Onomàstica i Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. El 1987 va publicar a la Col·lecció Pa de Casa de la Diputació General d’Aragó dues obres, Pena-roja i Vallibona, pobles germans (teatre) i Romanços de racó de foc i Poemes de vida i mort (poesia). Cap obra més es publicaria en vida del poeta pena-rogí. Anys més tard, l’Associació Cultural del Matarranya —dins de la Col·lecció Lo Trull— i aquesta mateixa associació juntament amb l’Institut d’Estudis del Baix Cinca —a les col·leccions Quaderns de la Glera i Quaderns del Cingle—  publicaren la majoria de les seues obres.

 

Obra poètica

1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera.

1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull.

1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa.

1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull.

1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull.

2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull.

 

Teatre

1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera.

 

Narrativa

1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. La 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008.

2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet (Instituto de Estudios Turolenses)

 

Investigació

1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent III.

1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja.

 

     Sobre l’autor s’han publicat: Epistolari (2002, a cura d’Artur Quintana, Col·lecció Lo Trill); el CD Quedarà la paraula (2002), poemes musicats i cantats per Túrnez i Sesé; i  el CD de gravació col·lectiva Una Roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte (2002).  El Duo Recapte ha actuat en multitud d’indrets i ocasions recitant, amb acompanyament musical, els poemes d’en Desideri, i alguns grups i cantants també han posat música i han cantat poemes del pena-rogí.

 

     Aquest any 2014 es complirà el 25è aniversari de la seua mort, motiu per el qual la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya va acordar portar a terme una sèrie d’actes commemorant l’aniversari, en el transcurs d’aquest any 2014.

 

     A tall de resum tot seguit fem referència als esmentats actes commemoratius:

 

a)      La revista Temps de Franja, editada per Iniciativa Cultural de la Franja, dedicarà els dos suplements literaris Styli locus de l’any a la figura de Desideri Lombarte, incloent-hi diverses aportacions de poesia i prosa inèdites de diferents autors.

b)      Es presentarà la novel·la Les aventures del sastre Roc d’Arça  a diferents llocs de la Franja i més enllà.

c)      L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) celebrarà la Trobada Cultural a la vila nadiua de Desideri Lombarte amb diferents actes en col·laboració  amb l’Ajuntament i l’associació de joves.

d)     Hi ha previstes també actuacions musicals.

e)      La tradicional lectura poètica de la diada de Sant Jordi al Matarranya es dedicarà a l’obra del poeta. El 15 d’agost a Bellmunt, dins de la tradicional jornada de lectura que organitza Ramón Mur, es llegiran Les aventures del sastre Roc d’Arça i A ti no te conozco, publicat al Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses.

f)       Si l’ASCUMA troba aportacions econòmiques suficients, es reeditarà el llibre Ataüllar el món des del Molinar, exhaurit de fa mol de temps, i s’actualitzarà l’exposició del mateix nom.

g)      Hi ha en estudi una possible presentació itinerant del poeta per algunes escoles de la Franja.

            I com esta llista no és exhaustiva, poden sorgir nous actes.

 

        De tots aquests actes es farà la màxima publicitat, tractant d’implicar les institucions públiques aragoneses i d’altres terres de parla catalana, per fer-los arribar a un públic ampli.

 

4)
Jornada "Terres, Pedres i Paraules"
 
El valor i l'aprofitament del vocabulari tradicional en el discurs tecnicocientífic
 
 
La Universitat Politècnica de València i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua han organitzat la Jornada "Terres, Pedres i Paraules". La jornada tindrà lloc els dies 20 i 21 de febrer en la sala de graus de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural. 
 
Hi intervenen:
Ramon Ferrer (president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua)
Josep Lacreu (Unitat de Recursos Lingüisticotècnics, Acadèmia Valenciana de la Llengua)
Jesús Bernat (Societat d’Onomàstica)
Lluís Gimeno (Departament de Filologia i Cultures Europees, Universitat Jaume I)
Jordi Bover (director del TERMCAT)
Rafael Delgado (Departament d’Enginyeria Rural i Agroalimentària, Universitat Politècnica de València)
Adriana Gil (enginyera de Forests)
Fructuós Manyà (catedràtic emèrit de Construcció Arquitectònica, Universitat Politècnica de Catalunya)
Joan Veny (Universitat de Barcelona i Institut d’Estudis Catalans)

Els interessats poden llegir el programa i inscriure's a través de la pàgina web http://www.avl.gva.es/va//inici/jornadaTerres

 
5)
 
Ajuda’ns a ampliar el Diccionari General de l’Esport! Mou-te en català!
 

Busques noves paraules per expressar-te quan parles de la teva passió esportiva? Consulta el Diccionari General de l’Esport en línia.

Però com que la llengua és viva i un diccionari contínuament és reprèn i s’amplia, pot ser que no l’hagis trobada perquè tot evoluciona i canvia, i per tant, l’esport també. Per això et necessitem.

Volem que tots vosaltres, esportistes i aficionats a l’esport, participeu en l’ampliació del Diccionari General de l’Esport proposant tots aquells mots en català de l’àmbit esportiu que feu servir i que no apareixen en el diccionari. Per participar només has de fer clic en aquest enllaç i proposar el teu mot. Entre tots els participants sortejarem un abonament a les nostres instal·lacions per un any i un lot de llibres de la UFEC. Molta sort a tots i totes!

I si creus que en saps molt de llenguatge esportiu en català participa al nostre trivial de Facebook i entra també en el sorteig de l’abonament i el lot de llibres. Recorda, si tens algun dubte a l’hora de contestar les preguntes, consulta el Diccionari General de l’Esport.

Va som-hi! Que a la gent de l’esport en esforç personal i superació ningú ens guanya, i volem i podem assumir el repte de mantenir la vitalitat de la nostra llengua: la llengua de l’esport!

 
6)
 
 
 
 
7)
 
Publicat a indirecte.cat diumenge 2 de febrer del 2014
 
 
 
Jaume Corbera
 
 
8)
 
Publicat en elSingulardigital.cat dimarts 28 de gener del 2014
 
 
Víctor Alexandre
 
"Prohibir una llengua, tancar els mitjans de comunicació que la parlen i multar les entitats que la difonen és un acte de violència institucional impropi del segle XXI a la Unió Europea"
 
El tancament de les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià, per part del govern espanyol, és l’expressió d’un fracàs. D’un fracàs, i de la ràbia que comporta aquest fracàs. És molt dur haver de reconèixer la impossibilitat absoluta d’anorrear Catalunya després de tres segles intentant-ho amb desfici i sense treva. N’hi ha prou que ens posem en la pell dels nostres adversaris per comprendre la seva impotència. “Com s’entén que un poble que fou militarment vençut, ètnicament ultratjat, culturalment desmanegat i lingüísticament emmudit encara sigui viu i en condicions de fer-nos escac?”, es pregunten. No se’n saben avenir. I és comprensible. Per a algú instruït en l’ús de la força i analfabet en l’ús del diàleg no és fàcil assumir un fracàs tan espectacular. No ho és, perquè viu aquest fracàs com una humiliació que l’obliga, de retruc, a prendre consciència de la fatuïtat dels seus deliris de grandesa. I això és l’últim que faria en aquest món. Abans es desintegrarà.

Prohibir una llengua, tancar els mitjans de comunicació que la parlen i multar les entitats que la difonen és un acte de violència institucional impropi del segle XXI a la Unió Europea. De fet, la mesura és tan escandalosament racista que el govern que la pren hauria de ser-ne expulsat per violar els requisits bàsics dels Criteris de Copenhaguen relatius a la llengua i a la llibertat d’expressió i de premsa establerts en el Consell Europeu l’any 1993. L’Estat espanyol, a més, no sols no respecta ni protegeix les minories, sinó que les esclafa. Empès pel seu odi tradicional a la diferència i per una catalanofòbia que ja es va expressar amb ferotgia sota l’empara del règim franquista, assetja, criminalitza i escarneix les minories –recordem les agressions denunciades pels immigrants reclosos al Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca–, alhora que les emmanilla, les emmordassa i les oprimeix tot esperant-ne l’anihilació.

Aquest comportament no prové només, com alguns ens volen fer creure, del Partit Popular. En absolut. L’exacerbació sí, però no pas el fervor misticoreligiós de la idea d’Espanya que hi ha al darrere. En això coincideixen fil per randa el PP i el Partit Socialista. De fet, és molt més anihiladora la praxi del Partit Socialista –per dissimulada i sibil·lina– que la del Partit Popular –força sorollosa i despertadora. Passa, però, que tota col·lectivitat llargament sotmesa a un poder opressor acaba per identificar com a agressions només les fuetades acompanyades d’insults i a percebre com a amicals les més silencioses. Tanmateix, el deliri de la Castella radial, amb Madrid com a centre neuràlgic de la vida de les nacions annexionades, és tan inherent al Partit Socialista com ho és al Partit Popular i al franquisme. I van ser també el Partit Socialista, el Partit Popular i el franquisme els qui, amb l’ajut dels representants de l’autoodi català, van imposar-nos l’article de la Constitució espanyola que impedeix la federació dels Països Catalans. Cal no oblidar, per altra banda, que la raó per la qual la llengua catalana no gaudeix de ple dret a la Unió Europea és perquè el Partit Socialista i el Partit Popular es neguen a fer efectiu el requisit previ que demana Brussel·les. És a dir, que el català sigui llengua oficial a tot l’Estat espanyol.

Arribats aquí, la prohibició d’escoltar cap emissora de ràdio o televisió en llengua catalana al País Valencià és força conseqüent. La prohibició va començar contra TV3 amb un govern del Partit Socialista a Madrid i ha acabat contra Canal 9 i Catalunya Ràdio amb un govern del Partit Popular. Ves per on, els qui acusen Catalunya d’aixecar fronteres, pel sol fet de voler ser lliure, tenen milers de manobres construint un mur que empresoni i ofegui la llengua catalana al País Valencià i que barri el pas a tota comunicació amb el Principat. I, com feia certa llei nord-americana del segle XIX, que imposava dures penes i multes als blancs que ajudaven els fugitius negres, també el govern espanyol persegueix i imposa dures sancions als qui ajuden la llengua catalana al País Valencià. Aquest és el cas de l’entitat Acció Cultural. Al segle XIX potser haurien tallat la llengua als membres d’aquesta entitat, començant per Eliseu Climent i Joan Francesc Mira; avui només poden agredir-los econòmicament.

Amb tot, com dic, aquest comportament feixista és un acte de violència institucional nascut de la impotència. És l’expressió d’un fracàs. El fracàs de la Castella imperial, el fracàs de Madrid com a capital d’un imperi, el fracàs de l’anomenada espanyolització, el fracàs de la divisió dels Països Catalans, el fracàs del pla per exterminar la llengua mil·lenària d’aquest poble, el fracàs de tots els intents, absolutament tots, de destruir la nació catalana. Fa tres-cents anys que insisteixen a fer passar el clau per la cabota, i podrien insistir-hi tres-cents anys més. Fins al segle XXIV. Però tal vegada un dia, quan per fi descobreixin el veritable significat de les paraules democràcia i llibertat, ens estaran agraïts per la feina que els vam estalviar dient-los adéu a començament del segle XXI.
 
 
9)
 
Tècniques per a la difusió oral de la recerca

Dates: del 12 de febrer al 16 d’abril de 2014
Nota: la darrera sessió de dia 16 d'abril passa a dia 15 d'abril, també de les 17 a les 19 hores.

Horari: els dimecres de les 17 a les 19 hores.

Lloc: aula AB13 de l'edifici Gaspar Melchor de Jovellanos. Campus universitari. Universitat de les Illes Balears.

Durada: 20 hores.
 
Professora: Maria Gené
 
Crèdits: s’han sol·licitat crèdits de lliure configuració i de formació permanent del professorat.

Preu del curs: PDI i PAS: 20 euros. UIB i Amics: 33 euros. Externs: 47euros.

Més informació a:
http://slg.uib.cat/formaltrescursos/Tecniques-per-a-la-difusio-oral-de-la-recerca-.cid312441

Programa

Continguts:

Els texts escrits acadèmics

Les propietats textuals

El procés de redacció

Criteris de redacció, recomanacions d’estil i errors i inadequacions més freqüents

El resum

L’elaboració de definicions

Els texts orals acadèmics

El procés comunicatiu

Elements de suport als texts orals (pòster, guió i presentació de diapositives)

Qüestions d’accessibilitat

Tipologia (entrevistes, presentacions orals, discursos institucionals)

Recursos lingüístics en línia

Diccionaris, reculls terminològics, manuals d’estil, etc.

Serveis de correcció i traducció

Metodologia:

Es combinaran explicacions teòriques amb activitats pràctiques.

Certificat:

Per obtenir el certificat d’assistència al curs cal assistir a un mínim d’un 80 per cent de les sessions.


10)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL diumenge 2 de febrer del 2014
 
11)
 
 
 
 
12)
 

Nou període d’inscripció a cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística

El Consorci per a la Normalització Lingüística ha obert nous períodes d’inscripció a cursos de català dels centres de normalització lingüística de l’Alt Penedès i Garraf, Barcelona, Girona, Osona i Sabadell.

La informació sobre els cursos que s’ofereixen, calendari i períodes d’inscripció es pot consultar a:

· Cursos del CNL de l’Alt Penedès i Garraf: http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlaltpenedes

· Cursos del CNL de Barcelona: http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlbarcelona

· Cursos del CNL de Girona: http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlgirona

· Cursos del CNL de Sabadell: http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlsabadell

· Cursos del CNL d’Osona: http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlosona

· Cursos del CNL del Vallès Oriental: http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoriental

Font: Direcció General de Política Lingüística

 
13)

 

Jornada

La territorialitat lingüística

21 de febrer de 2014

Universitat de Barcelona

Facultat de Filologia

Sala de professors

9:10--‐9:30. Inauguració

Dra. Àngels Pelegrin, coordinadora del Vicerectorat de Política Internacional per Àsia Oriental

Dr. Nobuyuki Tukahara, Universitat de Kioto

Dra. M. Carme Junyent, Universitat de Barcelona

9:30--‐11. Intervencions

Presenta: Mònica Barrieras

Dr. Naoto Ishibe (Universitat de Nihon)

Le régime de territorialité linguistique et les langues non-‐officielles en Belgique

Sra. Naoko Sano (Universitat municipal de Nagoya)

"Luòc especial" per la lenga occitana--‐ deterritorialización de la lenga regionala

11--‐11:30. Pausa--‐cafè

11:30--‐13. Intervencions

Presenta: Pere Comellas

Dr. Goro Christoph Kimura (Universitat de Sofia)

"Deteritoriigho" de la germana kaj pola che landlima regiono: el vidpunkto de lingva pejzajho

Dr. Nobuyuki Tukahara (Universitat de Kioto)

La territorialitat, la ciutadania i la competència lingüística --‐ un cas de la normativa per a la sol∙icitud de lloguer d'habitatges públics a la ciutat de Fukui (Japó)

13--‐14. Debat

Modera: Nobuyuki Tukahara

Notes:

Us hi podeu inscriure a l'adreça gela@ub.edu

Les ponències es faran en la llengua del títol (francès, occità, esperanto, català).

Hi haurà traducció consecutiva de l'esperanto al català

 
 
14)
 
Publicat en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ dijous 6 de febrer del 2014
 
 
Josep Miquel Bausset
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací