404. Per als catalans, la
nostra llengua és també la sang del nostre esperit. De tot el patrimoni que en
aquest món tenim, cap tresor estimem tant com el de la
llengua.
Antoni Rovira i Virgili
Historiador, periodista i polític
http://www.ara.cat/paisvalencia/LAcademia-Valenciana-Llengua-reconeix-diccionari_0_1076292612.html
La institució ha aprovat avui el 'Diccionari Normatiu Valencià', que defineix la llengua com l'"idioma parlat a la Comunitat Valenciana, Balears i Catalunya"
El ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat aquest divendres, després de 12 anys de treball i més de 200 reunions, el 'Diccionari Normatiu Valencià' (DNV). L'obra, que ha aconseguit un "ampli consens", inclou més de 93.000 entrades i accepta la denominació 'llengua valenciana' com "la manera tradicional d'expressar respecte a la seva tradició onomàstica, compatible amb altres denominacions", segons ha informat l'entitat normativa en un comunicat.
Des de l'entitat afirmen que l'"obra aborda amb normalitat la realitat lingüística per superar els conflictes onomàstics" i, així, el diccionari reconeix que la denominació 'llengua valenciana' és compatible amb altres denominacions com 'català'. En tot cas, la institució recalca que "el reconeixement de la unitat de la llengua no comporta cap supeditació de les variants pròpies d'un territori respecte a les d'un altre".
Tot i els matisos, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua fa palesa la seva defensa de la unitat lingüística i reconeix sense cap embús que el valencià i el català són el mateix idioma. Així, la definició que s'ha aprovat de 'valencià' és: "idioma romànic parlat a la Comunitat Valenciana, a Balears, Catalunya i altres territoris de la Corona d'Aragó i que també rep el nom de català".
El 'Diccionari Normatiu Valencià' ha estat aprovat amb un ampli suport dels acadèmics, ja que 16 dels integrants de l'AVL han votat a favor del text, dos en contra i dos s'han abstingut, segons han detallat a Europa Press fonts de l'Acadèmia.
En un comunicat, el president de l'AVL, Ramon Ferrer, ha explicat que el diccionari és "una obra llargament esperada, amb la qual es tanca un procés laboriós i necessàriament dilatat en el temps". Per la seva banda, l'Acadèmia considera que avui és "un dia històric per a la nostra llengua i per a la cultura del poble valencià". "La data del 31 de gener del 2014 marcarà un abans i un després per a tots aquells ciutadans que estimen el signe d'identitat més emotiu i potent d'un poble".
En la mateixa línia, asseveren que "el propòsit que ha guiat els membres de l'AVL, i especialment els components de la comissió del diccionari, ha estat proporcionar una obra útil, amb definicions adequades i actualitzades (93.349 entrades), per a un conjunt variat d'usuaris de la nostra llengua, conjuminant la tradició lexicogràfica amb la terminologia més moderna".
Membres de l'AVL han reconegut que la tasca d'aprovar el 'Diccionari Normatiu Valencià' –que la setmana que ve ja estarà a la disposició dels usuaris a través de la pàgina web de la institució– "no ha estat una tasca fàcil", però l'obra va néixer i s'ha aprovat amb l'objectiu de ser filològicament i sociològicament acceptable per la major part possible de valencians".
En una jornada qualificada d'històrica, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va aprovar divendres per àmplia majoria el ‘Diccionari normatiu valencià' (DNV). Amb 93.349 entrades, el DNV també 'aborda amb normalitat la realitat lingüística per a superar els conflictes onomàstics’. Així, l’AVL accepta ‘llengua valenciana’ com ‘la manera más tradicional’ d’anomenar l’idioma, tot i que és ‘compatible’ amb unes altres denominacions com català.
Es pot comprovar amb la definició que s’ha aprovat de ‘valencià’: ‘Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, Catalunya, Balears i uns altres territoris de la Corona d'Aragó i que també rep el nom de català.’ En un comunicat, l’AVL afegeix que ‘el reconeixement de la unitat de la llengua no comporta cap supeditació de les variants pròpies d’un territori respecte a les d’un altre’.
El reconeixement explícit de la unitat de la llengua no ha estat gens ben rebut pel PP. El seu secretari general, Serafín Castellano, va afirmar ahir que amb aquesta definició de valencià 'l'Acadèmia Valenciana de la Llengua perd la seua raó de ser i s'enfronta al sentiment de la majoria del poble valencià'.
En un comunicat, el dirigent popular hi insistia: 'Equiparant el valencià i el català, l'AVL perd tot el seu sentit, perquè es va crear precisament per a defendre la personalitat de la nostra llengua.'
Castellano, en nom del PP, subratllava: 'La defensa de la nostra llengua és irrenunciable i no permetrem intrusions ni atacs als nostres senyals d'identitat, a allò que ens definix com a poble, a la nostra història i la nostra idiosincràsia.'
Una altra figura destacada dels populars valencians, el vice-síndic al parlament Rafael Maluenda, va afanyar-se a dir que el nou diccionari 'és una vergonya i un menyspreu als valencians'. El diputat de les Corts més veterà i membre de la direcció del grup popular va assegurar que proposaria al síndic del seu grup 'una iniciativa perquè es retire el diccionari'.
Dotze anys de feina
El DNV és el resultat d’una tasca col·lectiva de dotze anys feta amb rigor filològic, ‘que aspira a integrar equilibradament les diferents sensibilitats lingüístiques al si de l’AVL’, diu la institució, que amb l’aprovació considera la jornada de divendres un dia històric per a la llengua i la cultura del poble valencià: ‘La data del 31 de gener de 2014 marcarà un abans i un després per a tots aquells ciutadans que estimen el signe d’identitat més emotiu i potent d’un poble.’
Des que es va posar en marxa l’AVL el 2001 ha publicat unes quantes obres de pes com el 'Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià' (DOPV), el 2005, amb el suport de divuit dels dinou membres, i la 'Gramàtica Normativa Bàsica', aprovada el 2006 per unanimitat.
El DNV es podrà consultar a partir de la setmana que ve a través de la pàgina web de la institució.
Torró (EU): 'És infame l’ús partidista que fa el PP contra el dictamen científic de la llengua'
El portaveu adjunt d’EUPV, Lluís Torró, considera 'inassumibles' les declaracions de Serafín Castellano respecte al fet que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua hagi perdut 'tot el sentit' per la definició que apareix al Diccionari Normatiu Valencià. 'A més d’encabotar-se que el Sol dóna voltes al voltant de la Terra es veu clar quina era la intenció de la reforma de l’AVL: controlar-la. És infame que es faça un ús partidista contra un dictamen científic sobre el qual no hi ha cap controvèrsia entre els filòlegs.'
Torró afegeix: 'El PP demostra estar molt esglaiat per les perspectives electorals quan recorre a aquests arguments per mobilitzar la part més atàvica dels seus votants. Saben que la ciutadania valenciana està ansiosa per posar-los en el carrer i no dubten a desprestigiar organismes que ells mateixos van impulsar per tractar desesperadament d’evitar el que és evident que és inevitable: la fi del règim del PP al País Valencià.'
LOS AMICS DE JORNALET
Amics legeires d’InfoMigjorn, de l’autre costat dels Pirenèus vos parlarai en una lenga que vos semblarà pròcha e familiara, la forma modèrna de la lenga dels trobadors.
Lo 31 de març de 2012 foguèt un moment important per la lenga occitana : la naissença de Jornalet (http://www.jornalet.com), lo primièr jornal electronic en linha en occitan.
Per una lenga en perilh coma la nòstra, ja podèm dire qu’es un succès : cada jorn mai de 700 legeires diferents lo vesitan, e son audiéncia quita pas de créisser.
Aqueste succès es de bon explicar. D’un caire, pel primièr còp, los occitans tenèm un jornal en linha qualitós que nos dona en la lenga nòstra un ponch de vista occitan sus l’actualitat. D’autre caire, malgrat una linha editoriala generalament progressista e patriotica, los occitans nos i podèm exprimir en una diversitat granda d’opinions. Tanben de catalans, de valencians o de malhorquins, de còps que i a, i venon comentar los articles.
Totun, es un succès fragil. Los redactors de Jornalet son pas pagats per lor trabalh que ça que la lor pren mai d’una mièja jornada completa. Fa mestièr a Jornalet de ressorsas publicitàrias per foncionar. Volèm seguir la dralha de la professionalizacion.
Per aiçò s’es creada en Lengadòc l’associacion « Los Amics de Jornalet ». Sa tòca es de permetre lo melhorament del finançament de Jornalet. Recebèm de dons que transmetèm puèi a Jornalet. Tanben podèm èsser d’intermediaris entre lo jornal electronic occitan e de societats que s’i desiran valorizar per la publicitat.
Se nos volètz ajudar, siá perque representatz o coneissètz una entrepresa, un comèrci, un bar, un restaurant, una ostalariá o quin servici que siá que voldriá aumentar sa notorietat mejançant Jornalet, siá perque volètz èsser membre de nòstra associacion per 20 € cada an, mercé de m’escriure a ma pagina de contacte de Jornalet http://opinion.jornalet.com/gerard-joan-barcelo/contacte). Trobaretz nòstras informacions bancàrias aicí : http://www.jornalet.com/pagina/2828/los-amics-de-jornalet.
Visca Jornalet, visca la premsa occitana, visca l’occitan !
Remembra que el PV és una part dels Països Catalans i que el valencià és una varietat de la llengua catalana i considera que una part important del valencianisme es considera catalanista, sense renunciar a la possibilitat d´augmentar els vincles entre els països de parla catalana. Recorda Sumien, l´oficialitat de les normes de Castelló de 1932, on tots els grans moviments valencianistes adopten la normativa del català de Pompeu Fabra i de l´IEC sobre la catalanitat del valencià.
També recorda que a finals de la dècada dels anys setanta del segle passat, un grupuscle minoritari de nostàlgics de la dictadura franquista (els del sud-est espanyol), a més dels mes abrandats catalanistes valencians durant el franquisme, com Miquel Adlert i Xavier Casp, pretengueren que el ´valencià´ era una llengua distinta al català, s´inventa un conflicte imaginari entre el valencià i el català per a ofegar i impedir l´ús social del català de València i revifar i augmentar el prestigi de l´espanyol.
Assenyala Sumien als grans intel·lectuals valencians i la seua obra, com Rafa Ninyoles, Lluís Aracil, Joan Fuster i Josep Guia que han defensat la catalanitat de la llengua i del País Valencià; i remarca com el blaverisme, instrumentalitzat pel PP, ha intentat atacar aquests valencians que han lluitat per la dignitat de la llengua, la cultura i el País Valencià i han procurat marginar el valencià per prestigiar únicament l´espanyol.
Destaca, Sumien, el gran occitanòfil valencià actual, d´Elx, Joan-Carles Martí i Casanova, que ha publicat molts llibres de sociolingüística i la novel·la "Els països del tallamar". I assenyala, en una comparativa, la funció que fan a diferents llengües romàniques, el secessionisme i la fragmentació lingüística que juga a favor de la llengua hegemònica, en el nostre cas, s´intenta dividir el valencià, el català de la Franja o el balear del català del Principat per afavorir la subordinació del ´valencià a l´espanyol; a Occitància, s´afavoreix el secessionisme provençal, auvernyat, niçard, o gascó, posem per cas, per afavorir el francès; a Galícia el secessionisme afavoreix el secessionisme del gallec amb el portuguès (gallego-portugués) per afavorir la subordinació del gallec a l´espanyol; a Romania, a Transnítria, els pro-rusos afavoreixen el secessionisme moldau per separar-lo del romanés i subordinar-lo al rus. Per tant, l´occitanisme valencià, lligat al blaverisme, faria la mateixa funció trencadora, fragmentadora i secessionista, lloaria la gran Occitània que s´expandiria des de Montluçon a Elx (o a Guardamar o al Cartxe), mentre s´intentaria negar la unitat de la llengua catalana, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar o el Cartxe) per desprestigiar-la i destruir-la.
Però, assenyala Sumien, l´occitanisme valencià, fundat als anys noranta, seria erroni i estaria en contradicció amb la comunitat lingüística de la romanística. Perquè no es pot negar que el valencià és una variant del català. Més encara la divisió dialectal dins del català es sol fer "entre la varietat occidental ( que engloba el valencià, el lleidatà, el de la Franja i Andorra) i l català oriental (englobant Barcelona, Perpinyà, les Balears i L´Alguer). És doncs impossible de separar lo valencià de la resta del "català" en invocar l´estructura lingüística". Tota la romanística afirma, per unanimitat, que el català (inclòs el valencià) i l´occità són llengües distintes a pesar de la seua familiaritat. Però, és més, Sumien, considera insensat del tot lligar i aproximar València a Tolosa o Marsella i allunyar-la de Tarragona i Barcelona. Potser per catalanofòbia? Potser per subordinar el ´valencià´ a l´espanyol i als dictats de l´espanyolisme? Potser per fragmentar, desprestigiar i exterminar l´ús social del català de València, afeblint la llengua sencera i tancant del tot les ràdios i les TV en la nostra llengua?
Acusa alguns ´occitanistes valencians´ d´afavorir, de capgirar i deformar les teories lingüístiques del lingüista occità Pèire Bèc que el 1970 va donar un significat precís al terme ´occitanoromanic´ i indica que, aquests ´valencians´ instrumentalitzen l´occitanisme per a la destrucció i per a fomentar la fragmentació de l´occità en diverses llengües occitanes (gascó, provençal, auvernyal); si s´aplica la mateixa fórmula tindrà conseqüències nefastes tant per a la unitat respectiva de l´occità com també per a la unitat del català. Perquè, llavors, el català es dividiria en valencià, lleidatà, andorrà, lapao, formenterenc, menorquí, tarragoní, mallorquí, eivissenc, alacantí, crevillentí, barceloní, etc. Al remat fa una crida als valencians a tenir trellat i anar a Occitània sense ànim de voler dividir i fragmentar la llengua occitana, des del respecte als coneixements consolidats de la romanística. I considera que seria molt convenient que aquests valencians ´occitanistes´ respectaren la unitat de la llengua catalana, sense voler-la trossejar ni subordinar a l´espanyol. Ni molt menys feren servir en va el nom d´Occitània.
L´article de Domergue Sumien, que sembla molt sensat, raonable i argumentat, ha suscitat una considerable discusió; d´entre els nombrosos valencians que han participat hi ha "Lluís Fornés", (imagine que és el nom real de l´ex-cantant Lluís el Sifoner), que, en compte de debatre o intentar rebatre els arguments que dóna el filòleg Sumien, -si és que no li agraden o els creu erronis-, ha preferit l´insult gruixut; diu Fornés: "Es fa difícil poder entendre que un home com Domergue Sumien gose fer el ridícul públicament ensenyant la seua gran ignorància sobre les coses que passen actualment al País Valencià. Ignora, però, malgrat això, gosa publicar la caterva de desficacis que ha publicat. El teníem per un professional de prestigi, i no és cert. Llàstima de pedestal que li havíem fet! Ignorant, agosarat, ofensiu...No ho puc entendre. No ho puc entendre. No ho puc entendre".
És trist que la gran pàtria Occitano-Valenciana que s´havia edificat per eludir el Principat, s´estiga anant a terra; quan s´afone el PP, s´afonaran els grans mites catalanofòbics que s´havien alimentat amb subvencions institucionals, d´entre els quals un ´occitanisme valencià´ que combatia amb ferocitat la unitat de la llengua, per a fragmentar el valencià-català i subordinar el ´valencià´ a l´espanyol... Però, com va a ser el valencià espanyol (i no català)? En la pràctica, massa observem que al parlament espanyol de Madrid no li deixen a Joan Baldoví (ni a Tardà i Bosch) expressar-se en valencià-català? Si el valencià-català fos espanyol, el deixarien parlar en valencià, sense invents secessionistes ni retalls a la llibertat d´expressió, ens permetrien tenir mitjans de comunicació en la nostra llengua al PV, no tancarien Catalunya ràdio, ni Catalunya Informació, ni censurarien TV3... Els espanyols i els ´valencianos´, sucursalistes, (occitanistes o no) intenten aïllar-nos de la resta de domini lingüístic perquè és la mateixa llengua, si no, ¿a sant de què ens tancarien unes ràdios i televisions si no foren en valencià-català?. Si els pica i es rasquen és perquè el català del País Valencià, de les Illes, del Principat, de la Franja, Andorra, l´Alguer i el Cartxe és la mateixa llengua i ens odien tant que no volen que existim, ni que persistim en la nostra llengua distinta a l´espanyol; els volen aniquilats. I per això, tanquen els mitjans de comunicació en la nostra llengua i cultura catalana del País Valencià. No hi ha cap altra explicació; l´acte de tancament i l´acarnissament amb que pretenen exterminar-nos, ens encoratja a lluitar i combatre contra una noció Espanya, impulsada per les institucions de l´estat espanyol, -ara del PP, abans del PSOE-, que ens escanya i no ens deixa ni parlar ni respirar en la nostra llengua.
S´imagineu que nosaltres, el valencians, començarem a tancar TV en castellà a Andalusia i volguérem fragmentar aquestes dues variants dient que l´andalús i el castellà no és la mateixa llengua? No s´ho imagineu perquè seria d´estar bojos; ens portaríem al psiquiatre. Doncs, el mateix podem dir, tot i que siga el ministre d´Indústria de l´estat espanyol: aquests senyor s´han tornat folls i orats planificant el nostre extermini lingüístic, cultural i nacional. No els ho podem permetre; no ho podem consentir. Totes les llengües tenen la mateixa dignitat i dret a existir, la nostra també. Cal denunciar-los per suborn i per genocidi lingüístic, cal anar si és necessari als tribunals d´Estrasburg.
El TS dóna la raó al TSJC i reitera que l'espanyol ha de ser vehicular a les aules on un alumne ho demani
El Tribunal Suprem ha tornat a donar la raó a una família que sol·licitava que el seu fill fos escolaritzat amb l'espanyol com a llengua vehicular. D'aquesta manera, referma la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va ordenar el gener de l'any passat que el sistema s'adaptés a tota la classe (o unitat escolar) de la qual forma part l'alumne' en qüestió. Això 'afecta l'alumne juntament amb els seus companys', deia el TSJC en aquella interlocutòria.
Així, el Suprem rebutja el recurs de la Generalitat contra una interlocutòria del TSJC del gener de l'any passat, que donava la raó a la família sol·licitant, després de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 sobre l'estatut en què establia l'espanyol com a llengua vehicular a l'escola juntament amb el català.
El TSJC va ordenar que els infants no fossin atesos individualment ni separats de la resta d'alumnes, i va concedir com a mesura cautelar que la Generalitat adoptés les mesures concretes pertinents perquè se'ls atengués també en espanyol mentre no es resolia el cas, tenint en compte les diverses sentències judicials en el mateix sentit. Tot i així, deixava a la Conselleria d'Educació la decisió sobre quina proporció de les dues llengües havia d'utilitzar-se.
El Suprem dóna la raó al TSJC: l'espanyol ha de ser vehicular a l'aula si hi ha un alumne que ho demana
La coordinadora d'entitats Somescola.cat i la Plataforma per la Llengua refusen la nova sentència del Tribunal Suprem, que ahir va tornar a donar la raó a una família que sol·licitava que el seu fill fos escolaritzat en espanyol. D'aquesta manera, referma la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que el gener de l'any passat va ordenar que el sistema s'adaptés a tota la classe (o unitat escolar) de la qual formés part l'alumne en qüestió. Això 'afecta l'alumne juntament amb els seus companys', deia el TSJC en aquella interlocutòria.
El Suprem espanyol rebutja el recurs de la Generalitat contra una interlocutòria del TSJC del gener de l'any passat, que donava la raó a la família sol·licitant. Aquesta interlocutòria es derivava de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 sobre l'estatut, que establia l'espanyol com a llengua vehicular a l'escola, juntament amb el català.
El TSJC va ordenar que els infants no fossin atesos individualment ni separats de la resta d'alumnes i va establir com a mesura cautelar que la Generalitat adoptés les mesures concretes pertinents perquè se'ls atengués també en espanyol mentre no es resolia el cas. Tot amb tot, deixava que la Conselleria d'Educació decidís quina proporció de cada llengua havia d'utilitzar-se.
Crida a defensar el model d'immersió
La coordinadora d'entitats cíviques i educatives Somescola.cat reitera el suport al model d'immersió lingüística i demana al govern que continuï blindant el model d'escola catalana en llengua i continguts. Així doncs, defensa l'aplicació de la legislació pròpia i fa una crida social a fer respectar el consens bastit durant trenta anys. Alhora, recorda que la immersió lingüística és la garantia de la igualtat d'oportunitats i la cohesió social a Catalunya.
D'una altra banda, la Plataforma per la Llengua expressa una profunda indignació per aquesta nova resolució judicial contra el català a l'escola: 'El rebuig del recurs presentat per la Generalitat a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és un nou cop al sistema d'immersió lingüística i promourà que per la voluntat d'un alumne es canviï el sistema d'escola catalana en llengua i continguts, reconegut internacionalment com a model d'èxit i de cohesió.'
I continua: 'Tant la sentència del TSJC com ara el rebuig del recurs volen desestabilitzar i crear sensació de conflicte discriminatori a les escoles. En aquest sentit, reiterem que no hi ha conflicte lingüístic a les aules i que no hi ha una població desatesa en els seus drets. Aquest any, per exemple, de tot el volum de noves inscripcions als centres educatius de Catalunya només 17 famílies han demanat l'escolarització en castellà per als seus fills. Els darrers trenta anys, s'ha apostat sempre pel consens social i polític i per mantenir el mètode pedagògic que aposta pel català com a llengua vehicular de l'aprenentatge, la llengua comuna dins els nostres centres educatius.'
http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/
Número 25
(2015)
Treballs de Sociolingüística Catalana és des del 1977 l’anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística (abans Grup Català de Sociolingüística), filial de l’Institut d’Estudis Catalans. D’acord amb els objectius estatutaris de la Societat, Treballs de Sociolingüística Catalana estimula i reflecteix la recerca en sociolingüística, entesa en el sentit ampli i integrador que l’ha caracteritzada en els països de llengua catalana. Són doncs benvinguts a la revista tots els articles i col·laboracions inèdits dins dels camps de la sociologia de la llengua, l’antropologia de la llengua, el variacionisme, la psicologia social de la llengua, la política i planificació lingüístiques i el dret lingüístic, etc. especialment els referits a la nostra àrea lingüística i als processos de normalització lingüística, de manera preferent en llengua catalana. Els destinataris de la revista són tant els especialistes en sociolingüística, dins i fora dels àmbits universitaris, com els ciutadans amatents a conèixer en profunditat la situació sociolingüística als nostres països. Podeu accedir al contingut de la revista mitjançant la pàgina web http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/
Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al número 25 (2015), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «L’avaluació de la implantació de la normativa lingüística» com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol dels temes habituals de la revista.
La data màxima per a la recepció d’articles per al número 25 és el 25 d’abril de 2014. Podeu enviar-los mitjançant el formulari de la pàgina web http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/information/authors. Trobareu les normes de publicació a la web http://revistes.iec.cat/revistes224/index.php/TSC/about/submissions. És recomanable trametre abans unes línies amb les vostres propostes, o posar-vos en contacte amb els editors de la revista, mitjançant l’adreça tsc(arrova)iec(punt)cat.
Des de la seua fundació i fins al número 14/15 (2000) la revista va ser dirigida per Francesc Vallverdú i publicada per Editorial Tres i Quatre. El número 16 (2002) va estar a càrrec de Francesc Vallverdú i Emili Boix, mentre que a partir del 17 aquest darrer n'és el director. El número 14-15 (2000) va estar dedicat als «Aspectes sociolingüístics de la immigració extraeuropea als Països Catalans», el 16 (2002) a «Llengua i societat al País Valencià», el 17 (2003) a «L'ús oral del català. Dades, reflexions i propostes», el 18 (2004) a «La situació sociolingüística a les Illes Balears», el 19 (2006) a «La situació sociolingüística a Andorra», el 20 (2010) a «Llengua i ensenyament», el 21 (2011) a «La sociolingüística catalana, balanç i reptes de futur», el 22 (2012) a « Els usos lingüístics a Catalunya. Balanç i perspectives de futur» i «Competències, representacions i usos de la llengua en l’àmbit juvenil», el 23 (2013) a «La sociolingüística de la variació en l’àmbit de la llengua catalana», el 24 (2014) a «Les ideologies lingüístiques» i el 25 (2015) a «L’avaluació de la implantació de la normativa lingüística».