L’Associació Cultural Socarrats vol expressar el rebuig absolut i la condemna més enèrgica a la decisió del Partit Popular de forçar el tancament de les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià, un acte que considerem un atac en tota regla a la llibertat d’expressió, als drets culturals i lingüístics dels valencians i a la legislació espanyola i europea, la qual declara solemnement que les llengües minoritàries seran objecte d’una especial protecció.

La decisió, però, no ens sorprén. En els últims anys, el govern del Partit Popular ha promogut de manera sistemàtica el cessament de les emissions de tots els mitjans de comunicació que, totalment o parcial, emetien en català, la llengua pròpia dels valencians, i ha iniciat així una ofensiva repressora els precedents de la qual caldria anar a buscar a l’etapa més fosca del franquisme. Una ofensiva contra la llengua i la cultura pròpies que ha intentat reduir a la marginalitat qualsevol expressió artística en català, que ha atacat l’àmbit educatiu amb l’aprovació d’una llei d’educació clarament regressiva i amb l'intent posterior d’eliminar línies en valencià de les escoles i que culmina ara amb l’eliminació de les dues últimes emissores que feien possible la recepció de continguts informatius en la llengua dels valencians. Una ofensiva repressora que té com a objectiu últim la marginació de la llengua i la cultura pròpies i l’assimilació absoluta del País Valencià a la llengua i la cultura castellanes.

Els valencians, però, no ens resignarem a viure en un País Valencià aïllat i bloquejat, sense contacte amb les altres comunitats autonòmes amb què, d'acord amb totes les institucions acadèmiques, entre les quals l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, compartim l'idioma.

En conseqüència, exigim del Govern valencià i del Govern espanyol que actuen d’acord amb la legislació vigent i deixen de violar els drets bàsics i universals com són el dret a la informació i a mantenir vives la llengua i la cultura pròpies. Per tant, demanem la revocació immediata de la denúncia que ha forçat el tancament de les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià, la recuperació de les emissions de Televisió de Catalunya, així com l’adopció de les mesures oportunes per restaurar les emissions dels diferents canals, televisius i radiofònics, de la Ràdio Televisió Valenciana, l’única via per començar a restaurar una certa normalitat pel que fa al lliure desenvolupament de la cultura i llengua del poble valencià, en l'àmbit audiovisual.

En tot cas, com a associació legalment constituïda, no permetrem que ens neguen els drets que ens reconeix la legislació espanyola i europea, ni que prospere la política de residualització de la nostra llengua que pretén convertir els valencians en ciutadans de segona categoria dins d’un Estat cada volta menys respectuós amb la diversitat.

Vila-real, 22 de gener de 2014

Després vingué la nostra radiotelevisió pública i una revolució mediàtica, social i professional que va quedar traumàticament ofegada el passat 29 de novembre. Durant alguns anys, els valencians hem pogut disfrutar d´una oferta plural i diversa de continguts i accents de la nostra llengua que ens acostaven a una certa normalitat. Era un fet històric, això, perquè per primera vegada la gent de Dénia o Santa Pola podia comprovar a través de la ràdio i la televisió com s´assemblava el seu parlar a la gent de Lleida, i com no existia cap diferència a una i altra banda del riu de la Sènia. Aquesta normalitat, però, per a alguns és insuportable i com que no poden consentir que valencians, catalans i balears enfortim els nostres vincles històrics o anem de la mà en la defensa dels nostres interessos econòmics comuns (com ara el corredor mediterrani o un sistema de finançament més just) fa temps que han tret els tancs al carrer i estan disposats a destrossar-nos sense misericòrdia ni cap mirament.

Primer ens varen tancar els repetidors de TV3, després ha vingut el desastre de la desaparició de la ràdio i la televisió públiques valencianes, fa unes setmanes, al meu dial de la ràdio hi havia quatre emissores que em saludaven amb un «bon dia» i em deien «gràcies per escoltar-nos» o «el València ha guanyat 2 a 1 en un partit molt intens i disputat on ha destacat€»; ara no n´hi ha cap que em diga «bon dia» o «adéu». L´Estat „el Govern central„ no va amb bromes ni mira pèl en l´objectiu de trencar l´espai de comunicació que compartim catalans, valencians i balears. Incendiats i alarmats pel procés sobiranista que es viu a Catalunya, vénen a per nosaltres, els valencians, que som la part més dèbil i vulnerable d´un àmbit cultural i lingüístic que volen tindre subjugat i vençut.

A Catalunya i Balears tenen aquesta batalla perduda, ja que la llengua pròpia és un element vertebrador, troncal, fonamental de les societats respectives i la gent es revolta cada vegada que hi ha un intent d´agressió contra ella, com ho demostren les manifestacions massives que varen omplir els carrers de Palma en protesta contra la política educativa i lingüística del president José Ramón Bauzà. Ací, al país dels valencians, la cosa és diferent. Per a una part dels ciutadans i per al PP que ens governa de fa 18 anys, el valencià no és un bé patrimonial que cal defensar i promoure per a posar-lo al mateix nivell que el castellà. El valencià no és el nostre tret identitari, sinó «un defecte» com va dir una consellera de la Generalitat Valenciana, una anomalia que no ens fa uniformement espanyols i que per tant cal anar ofegant, debilitant, arraconant i extingint.

Hem retrocedit 30 anys, però la societat valenciana no és la mateixa que en els anys 70 ó 80. Efectivament, els nacionalistes espanyols, uniformitzadors i antivalencians, han guanyat una altra batalla, però crec que aquesta vegada no podran guanyar la guerra en què ens han clavat, senzillamente perquè el món ha canviat i hi ha internet i les xarxes socials i una realitat comunicativa que supera les barreres que ens volen imposar. Professionals de la comunicació, polítics, representants de la societat civil i ciutadans anònims han expressat la seua indignació davant un fet absolutamente injustificable.

Abans de la retransmissió del partit Llevant-Barça, Joaquim M. Puyal a Catalunya Ràdio deia que «el govern d´Espanya permeti que a dia d´avui no hi hagi cap mitjà de comunicació audiovisual al Pais Valencià que s´expressi en la seva llengua es una deficiència greu de serveis comunicatius i, a més, un fet injust i intolerable» [...] «Unes emissions que no representaven cap cost ni per a l´administració valenciana ni per als receptors finals. Els mateixos que es van carregar Canal Nou i la ràdio autonòmica [...] han executat un acte impropi del segle XXI a Occident». «Els mitjans de comunicació són cooperants imprescindibles perquè la violència simbòlica pugui no solament resultar compatible, sinó també prosperar, reproduir-se i campar com si res en societats que emfàticament anomenem democràtiques [...] És un acte de violència simbòlica que agredeix l´ànima d´un poble».

Alguns dels seus oients també lamentaven el tancament de Catalunya Ràdio al País Valencià€ «Es trist, però a València els meus fills ja no podran escoltar ni ràdio ni televisió en l´idioma d´Estellés, de Fuster o d´Enric Valor, tampoc jo podré, en l´idioma de la mare que em va parir. Per molts anys i fins aviat». «Des de València només podem dir: ràbia, impotència i vergonya. Ganes de fugir d´ací i no mirar enrere. Enveja sana dels catalans que viuen a Catalunya! I a vostè senyor Puyal només li podem dir moltes gràcies pel teu suport».
El periodista valencià Vicent Partal feia un editorial a Vilaweb: «En tres anys, el País Valencià s´ha quedat sense cap ràdio ni televisió en català, gràcies a la persecució implacable del Partit Popular i l´extrema dreta. Això és una agressió colossal i continuada, comparable a poques que hagen passat a l´estat espanyol o fins i tot a fora. Han aniquilat la presència de la llengua pròpia en els mitjans audiovisuals. Però això, aquest fet gravíssim, curiosament no ha suscitat ni una sola nota de suport a Espanya. És cert que el tancament de Canal 9 va tenir un fort impacte en aquell moment, però no ens enganyem: en va tenir des de la perspectiva del tancament d´un mitjà públic, no per la llengua que es quedava sense altaveus...».

I finalment, un fragment del manifest que es va llegir el passat dia 22 a Castelló davant de la Subdelegació del Govern: «Hem de dir prou. Prou. I no només nosaltres, els que estem ací, sinó que hem de ser capaços d´arribar a totes les valencianes i valencians que encara no saben que un país millor, més lliure i habitable, és possible. Un país que mereix uns governs millors. El mal govern ens vol mudes i muts, però no es pot emmudir la veu d´un poble i hauran de seguir sentint-nos. El mal govern ens vol espantats, però no tindrem por davant d´aquells que pretenen relegar-nos al no-res. El mal govern ens vol submises i submisos, però no entenen que els seus mateixos atacs ens aboquen a l´acció i a la resposta. El mal govern no ens vol. El destorbem. Creu o sap que només amb un poble mut, espantat i submís es perpetuarà en el govern. Però nosaltres ens mantindrem fidels a l´esperança, ferms i compromesos. El mal govern destrueix, nosaltres construïm. Per tot això, ja no demanem res més. Ens estem cansant de topar-nos sempre amb la mateixa paret d´incomprensió i autoritarisme».