402. Mare de la
nacionalitat, podríem dir a la llengua. De tots els elements que formen la
nacionalitat, la llengua és el més potent, el més influent, el més
decisiu.
Antoni Rovira i Virgili
Historiador, periodista i
polític
. Joan Fontana (UB)
. José Enrique Gargallo (UB)
. Víctor Pàmies (www.dites.cat)
. Xus Ugarte (Uvic)
Amb aquest tancament, el dial valencià de ràdio i televisió queda completament orfe d'emissores en la llengua pròpia. En tan sols tres anys, les accions judicials empreses pels governs valencians han forçat a tancar totes les emissores que abastaven el conjunt del País Valencià. Només algunes televisions i ràdios locals i comarcals resisteixen encara. Tant les cadenes que depenen del govern valencià com les que depenen del govern de Catalunya han estat clausurades.
TV3 primer
La primera part de l'ofensiva va anar contra TV3 i les altres emissores de televisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Capitanejada per la Generalitat Valenciana, que adduïa que les emissions eren il·legals malgrat que es podien veure amb normalitat a tot el País Valencià d'ençà del 1985. Cal destacar que la Generalitat Valenciana no ha perseguit mai cap de les dotzenes d'emissores il·legals que emeten en castellà i es veuen també al País Valencià.
Després d'un llarg estira-i-arronsa judicial, finalment Acció Cultural del País Valencià es va trobar forçada a apagar els repetidors. Fou el 17 de febrer de 2011, en veient que les multes que li imposava reiteradament la Generalitat Valenciana podien liquidar l'entitat. La reacció indignada de la societat valenciana es va fer visible amb l'etiqueta de Twitter #sensesenyal, en tot de declaracions i preses de posició de partits, associacions, institucions i ajuntaments i amb una colla de manifestacions als carrers de les principals ciutats.
També amb una iniciativa legislativa popular, 'Televisió sense fronteres', que va aplegar finalment 650.650 signatures degudament acreditades. La ILP es va presentar al congrés espanyol i va ser rebutjada, sense negociar res, per la majoria absoluta del PP.
El govern de Catalunya, ja en l'època del tripartit, havia proposat una altra possible solució: una negociació entre les dues Generalitats per a emetre recíprocament les televisions a banda i banda. La negociació no va arribar mai a bon port, malgrat que durant una temporada es va veure Canal 9 també al Principat. El govern valencià va posar tot d'excuses per a endarrerir la signatura del conveni i finalment el tancament de RTVV va significar també el tancament de qualsevol possibilitat de seguir aquesta via.
La sorpresa del tancament de RTVV
Els qui es pensaven que el problema era que TV3 i Catalunya Ràdio eren emissores 'catalanes', es van despertar de sobte el 29 de novembre passat. En una decisió extremadament contestada, el govern valencià va ordenar de tancar les emissores de RTVV, Canal 9 i els altres canals de televisió i de ràdio.
L'impacte sobre la societat valenciana va ser, en aquest cas, enorme. Primer de tot, perquè el govern valencià havia actuat amb una incomprensible improvisació i, de resultes d'això, les emissores havien emès prop d'un mes sense el control polític que tant les havia afeixugades. I, després, perquè la nit final va resultar patètica, amb la policia envaint les instal·lacions de Burjassot.
De fet, la reacció política per aquest tancament encara dura, i el president Fabra és escridassat vagi on vagi. Per una altra banda, tots els partits polítics de l'oposició s'han compromès a tornar a obrir l'emissora quan governin i a cercar la reciprocitat amb les emissions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
I finalment Catalunya Ràdio
Tanmateix, encara amb les protestes ben vives al carrer pel tancament de RTVV, el govern espanyol, a instàncies d'una desconeguda associació d'extrema dreta, va obligar ACPV a tancar els repetidors. I ahir, a les vuit del vespre, les antenes foren desconnectades.
El tancament va acompanyat de multes per valor de mig milió d'euros cadascuna, per les emissions i per la construcció i possessió dels repetidors des dels quals s'emetia el senyal. Aquests repetidors, finançats per subscripció popular als anys vuitanta, són propietat d'Acció Cultural del País Valencià i, en alguns casos, d'ajuntaments de colors polítics diversos.
Quina situació queda ara?
Després d'aquest nou cop, al País Valencià emeten dos canals de televisió que cobreixen el conjunt del territori, Mediterráneo i Ehs, totes dues en castellà.
Entre les televisions locals, la immensa majoria emet en castellà, per bé que n'hi ha força que tenen programes en català. Se'n destaca Levante TV a la ciutat de València, la TV Comarcal a Xàtiva, la televisió d'Alcoi, Nord i TeleCastelló o Información, que emet alguns programes en català a Alacant.
“Fer més mal que un porc solt”. Això estan fent els governs central i autonòmic del PP amb la llengua i la cultura dels valencians. Primer fou el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià, després un nodrit nombre de televisions i ràdios locals públiques, va seguir l'apagada de RTVV i ara Catalunya Ràdio. En política no hi ha casualitats ni coincidències, hi ha decisions i voluntat o manca d'ella per fer o desfer coses.
Pel altra banda, els nacionalismes a Europa són lingüístics. I jo veig, sense entrar en qüestions jurídiques ni en multes ministerials, una voluntat política nacionalista clara i contundent dels executius de Mariano Rajoy i d'Alberto Fabra d'afeblir la nostra llengua, perquè saben (sabem) que avui en un món globalitzat com l'actual una llengua no és viva si no és present en els mitjans de comunicació.
La càrrega econòmica que suposa el manteniment dels mitjans en la nostra llengua, o les possibles infraccions a la legislació vigent, tal com argumenten alguns dels nostres governants quan tanquen mitjans de comunicació, són excuses de mal pagador. Ells diuen que es veuen obligats a retallar per la crisi, i que si ho han de fer quan ho fan eliminen sols allò que és prescindible. I en el cas que ens ocupa, ells veuen prescindible acabar amb els mitjans de comunicació en valencià. Per a ells no són útils. Com és que els polítics conservadors no tanquen ràdios i televisions públiques en castellà? En aquests mitjans no hi ha crisi, tots compleixen la legislació audiovisual? Sabem que no, però són imprescindibles per a ells.
En el fons d'aquestes accions d'apagar mitjans o iniciar processos administratius per a que altres ho facen (con és el cas de Catalunya Ràdio en terres valencianes) hi ha una ideologia xenòfoba anticatalana que recorda el franquisme més fosc. Malauradament avui estem vivint un neofranquisme polític que retalla drets i llibertats. El que molesta a determinada classe política de València i del “mazizo de la patria” és que valencians i catalans parlem i escrivim la mateixa llengua, bé es diga “valencià” o bé “català”, tan se val, perquè en el nostre cas el nom de la llengua no fa un idioma distint per molt que s'entesten alguns en negar la unitat de l'idioma.
La política d'aïllacionisme lingüístic entre Catalunya i el País Valencià que practica el Consell des de fa anys amb el beneplàcit del govern central no és bona per als valencians. No és bona culturalment ni econòmicament. Culturalment perquè se'ns nega i arravata una part consubstancial de la nostra història i identitat: la llengua. I sense una llengua forta la identitat és feble o confusa. I econòmicament perquè creen pors i complexes entre els valencians per a treballar amb llibertat i sense entrebancs polítics en un mercat lingüístic més ampli que el territori valencià on es parla la mateixa llengua.
Des de 2008 fins avui han tancat al País Valencià més de trenta mitjans de comunicació en la nostra llengua. Juntament als grans (TV3, RTVV i Catalunya Ràdio) han estat clausurats televisions com Info TV i locals públiques com les de Gandia i Ontinyent, així com emissores radiofòniques, premsa comarcal tradicional de paper i digital, a causa sobretot d'entrebancs polítics o manca de suport institucional. La desfeta ha estat immensa, i continua; no volen parar. Mentre tant, Saó i El Temps malviuen amb el temor que en qualsevol moment els arribe l'hora.
I tot açò contribueix (els polítics neocon són ben conscients, per això ho fan) a què la llengua d'Ausiàs March tinga cada vegada menys presència als mitjans de comunicació valencians (som l'autonomia amb llengua pròpia que menys ús de l'idioma fa en els mitjans), cosa que no sols afebleix la nostra identitat sinó que minva també la pluralitat informativa i el dret a la informació dels ciutadans, afectant els fonaments mateixos de la democràcia.
Davant d'aquest trist panorama, no puc deixar de sentir-me a casa meua com L'últim mohicà de la novel·la de James Cooper. Això no obstant, en el context present, on ens volen fer creure que no hi ha altra política possible, em quede amb un missatge de no rendició. Una reflexió d'Iñaki Gabilondo en referir-se a la política d'involucionisme social i democràtic que practiquen les elits conservadores: “El que està passant avui, està passant de veritat. El que passarà en el futur no està escrit, no deixes que s'escriga sense tu”.
(*) Francesc Martínez és periodista i professor de la Universitat de València, Estudi General.
EL
PRESTIGIÓS PREMI DE L'ASSOCIACIÓ CULTURAL SOCARRATS, DE
VILA-REAL, SERÀ LLIURAT AL GRUP OBRINT PAS, EN UN SOPAR
FESTIU
L'Associació
Cultural Socarrats de Vila-real, en sessió assembleària celebrada el 8 de
novembre de 2013, va aprovar per unanimitat l'adjudicació
del premi Socarrat Major 2014 al grup musical
valencià Obrint
Pas.
Entre
els motius considerats a l'hora d'atorgar el premi, l'associació ha destacat
tres mèrits que poden resumir-se en: la carrera musical de vint anys, en
progressió sempre ascendent, la transmissió de valors d'identitat del poble
valencià arreu del món, com ara la llengua, i el missatge reivindicatiu que
anima la joventut a l'esperit crític dins d'un civisme
lúdic.
L'acte
de lliurament del premi tindrà lloc a la ciutat de Vila-real,
el disssabte 8
de febrer de
Els
membres d'Obrint Pas, per mitjà del seu portaveu, l'integrant del grup Miquel
Ramos, han manifestat la seua satisfacció pel premi i han confirmat
l'assistència a la festa, amb intenció de compartir una nit emotiva amb els
amics i seguidors presents a la vetlada.
Estan
convidats a participar i passar la vetlada amb els premiats tots els
simpatitzants i seguidors del grup, totes les persones que ho desitgen, que
podran retre'ls homenatge amb la seua assistència. Cal informar-se i fer la
inscripció al sopar, a través del correu: acsocarrats@gmail.com.
Més informació al blog socarratsvilareal.blogspot.com i al
facebook d'Associació Cultural Socarrats.
Recordem
que uns dies abans de la vetlada i emmarcat en el programa d'actes relacionats
amb el premi Socarrat Major 2014, tindrà lloc la conferència “La cançó en
valencià”, a càrrec de l'investigador musical Josep Vicent Frechina, autor del
llibre La cançó en valencià (Dels
repertoris tradicionals als gèneres moderns), divendres 24 de gener (19.30
h), a la sala de conferències de la Fundació Caixa Rural de Vila-real. Els actes
són oberts a tota la ciutadania.
Reunits a Alacant, acusen el govern espanyol d'atemptar contra la llengua
Els rectors de les universitats del País Valencià, reunits a Alacant en ocasió del vintè aniversari de la Xarxa Vives d'Universitats, han qualificat d'atemptat contra la llengua pròpia la decisió del govern espanyol de tancar les emissions de Catalunya Ràdio en aquest territori.
Pel rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, 'després de l'absència de senyal de TV3 i RTVV, no hi ha cap emissió audiovisual, ni pública, ni privada, que cobrisca tot el territori i emeta en la llengua pròpia del poble valencià, la qual cosa representa un atac claríssim a la cultura i la llengua'.
Els rectors han manifestat el profund malestar de les universitats valencianes per la política de mitjans de comunicació que es porta a terme al País Valencià, amb el tancament de mitjans de comunicació i l'anul·lació de tot senyal audiovisual en català, i han exigit el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (signada i ratificada pel govern espanyol). Finalment, han reivindicat la creació d'alternatives públiques perquè el català disposi d'algun mitjà de comunicació.