InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 936 (dijous 23/01/2014) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
SUMARI
1) 500 raons per parlar català,
de David Pagès i Cassú
3) J. Leonardo Giménez - Guaixar i
guaixat
4) Núria Puyuelo - Anar
amb peus de plom
5) Teresa Tort -
Reixos
8) Jaume Fàbregas - L'estat de la llengua
catalana
9) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
119).
397. Voldria que cada
català tingués l'orgull de parlar i d'escriure bé el seu
idioma.
Mercè Rodoreda
Escriptora
2)
Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del
diari ARA
dissabte 11 de gener del
2014
Joan Tudela
(Publicat al diari Avui el 8 de maig del 2007)
L'altre
dia, vaig assistir al Teatre Monumental de Mataró a la lectura dramatitzada de
l'obra Entre dos mons: el dibbuq, una peça clàssica del teatre jueu,
escrita en jiddisch per Xalomon An-Ski. Ben interpretada per la companyia AIET,
dirigida per Moisès Maicas i sota la batuta musical de Genís Mayola, el que més
em va cridar l'atenció va ser l'excel·lent qualitat de la traducció catalana de
l'obra, feta per Anna Soler Horta i Joan Ferrer Costa, a partir de l'original
jiddisch. En dono tants detalls perquè el mateix dia vaig ensopegar a la petita
pantalla amb mitja dotzena d'espots televisius en català que semblaven fets
expressament per mostrar un inventari d'errors fonètics, sintàctics i fins i tot
lèxics.
Vet
aquí un contrast ben curiós. Entre dos mons: el dibbuq ens parla en una
llengua estranya d'una societat llunyana que forma part del passat i, en canvi,
la llengua d'arribada de la traducció és un català fresc i alhora genuí, actual,
ben dit en escena pels actors. Tot plegat, amb mitjans econòmics limitats. Els
anuncis televisius a què em refereixo, en canvi, ens parlen de coses d'ara
mateix i, amb tota probabilitat, han estat pensats originàriament en llengües
tan conegudes com el castellà o l'anglès. En canvi, el resultat de la traducció
és penós i el de la pronunciació, més penós encara. Per falta de diners? No!
Tothom sap que els espots televisius són, proporcionalment, els productes
culturals que van més sobrats de pressupost. Quina és la raó, doncs?
Senzillament, el menyspreu dels anunciants cap a la llengua catalana. Un
menyspreu equiparable al dels anunciants que no fan servir mai la nostra
llengua.
Vet
aquí un article de la meva hemeroteca personal del tot
vigent.
3)
Article publicat en el Levante-EMV
divendres 3 de gener del
2014
Guaixar i
guaixat
J. Leonardo Giménez
Els repertori ligüístic de
la societat agrària degué ser la base lèxica i expressiva de qualsevol idioma.
D'ahí es degué anar passant als registres col·loquials, cultes, literaris, etc.
Ara, i des de fa molt de temps, com a conseqüència de la diversificació i de la
mateixa comunicació, l'expressivitat i el registre propis del camp no tenen
tanta espenta com abans. De tota manera, eixa influència ja l'ha feta, com no
podia ser d'una altra manera. Així i tot, hi ha termes i expressions en perill
de desaparició, com molt bé recull Eugeni S.
Reig i altres, que no sols no deuen desaparéixer, sinó que
s'han de mantindre, per la seua utilitat actual i intrínseca, però també pels
seus sentits figurats, útils, ara i sempre. L'altre dia parlava dels eixems i
dels eixams, molt propis del medi rural. En llegir-ho, un lector em suggerí que
diga alguna cosa dels termes “guaix” i “guaixar”. El primer és, com arreplega
Ferrer Pastor en el Diccionari
general, ‘conjunt de les tiges o cames que naixen d'un sol gra'. I com diu
el diccionari del SALT, ‘conjunt de brins que naixen d'una mateixa tija,
especialment en els cereals i en els llegums'.
Però, per
extensió, n'hi havia (n'hi ha) un altre sentit no recollit en diccionaris, molt
propi del cultiu arrosser antic, i també extensivament en un significat de
mesura de capacitat en l'àmbit agrícola. Es tracta del manollet de 15 o 20
plantetes o brinques que els plantadors d'arròs treien de la garba i ficaven la
terra ja en aigua. Acudisc al meu cosí Pepe Giménez, amb molts guaixos plantats,
i m'ho confirma. Però a més, Frederic Climent, llaurador i culte (o viceversa),
m'ho reconfirma i m'afegix més terminologia relacionada amb el cultiu arrosser.
I tenim “guaixar” i “guaixat”,
encara vius, però de poc, o gens, ús en el valencià acadèmic i escolar. El SALT
definix el primer com a ‘traure guaixos una planta'. Jordi Colomina arreplega en
el Valencià de la Marina Alta ‘fer
guaixos, recriar'. El més usat d'esta família és l'adjectiu “guaixat”, aplicat a
persones: ‘corpulent, ben fet, amb força': “És un xicon molt guaixat”. Podria tindre un
figurat com en la frase sentida no fa molt: “Alguns guaixaren el pressupost de
Canal Nou, però ells eixiren amb les butxaques ben guaixades de feixos de
bitllets”.
4)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL
PUNT AVUI divendres 10 de gener del
2014
Anar
amb peus de plom
Núria Puyuelo
Tot i que sempre és bo
tocar de peus a terra, quan es tracta de posar-se drets en català no podem fer
servir l'expressió de peu, sinó que hem d'utilitzar l'adjectiu
dret, dreta, drets o dretes. Per tant, no direm “Hi
havia tanta gent al concert que m'he quedat de peu” o “Al metro no hi havia cap
seient lliure i he anat de peu tot el trajecte”, sinó que “Hi havia tanta gent
al concert que m'he quedat dreta” o “Al metro no hi havia cap seient lliure i he
anat dret tot el trajecte”. La forma “de peu” sí que és correcta quan és la suma
de la preposició de i el substantiu peu, per exemple en les frases
“Fa un 42 de peu” o “Hem comprat un llum de peu”. En aquest sentit, també podem
utilitzar la forma dempeus i a peu dret, però no s'usen amb tanta
freqüència.
Una altra locució relacionada amb el cos que té un
ús incorrecte és de cara a. L'expressió és correcta quan es fa servir
literalment, és a dir, mirant a una cosa, per exemple “L'han castigat de cara a
la paret” o “Han posat la butaca de cara a la finestra”. Ara bé, quan la locució
vol dir ‘amb vista a', ‘pensat en' o ‘amb la intenció de', l'hem de substituir
per una altra expressió. Per exemple, en els casos “De cara a l'estiu
instal·larem aire condicionat a casa” o “De cara al proper curs l'alumne haurà
de millorar” s'haurien d'esmenar per “Pensant en l'estiu instal·larem aire
condicionat a casa” o “Amb vista al proper curs l'alumne haurà de
millorar”.
Una altra expressió relacionada amb el cos que a
vegades es diu malament és amb els braços creuats o de braços
creuats. Es tracta d'una forma calcada del castellà, que en català ha de ser
amb els braços plegats o de braços plegats.
Finalment, i sense deixar les extremitats del cos,
hi ha l'expressió “sortir per cames”, que és un calc del castellà. Els catalans,
quan la situació es complica, sortim cames ajudeu-me.
Sabíeu que...
En català, per dir que una persona està dreta no
podem dir que està de peu, farem servir l'adjectiu dret,
dreta, drets, dretes.
Teresa Tort
A la xarxa tot crema. Tot el que sura a la superfície dels mitjans
digitals és rabiosament nou. La data de caducitat de molts continguts és molt
breu. És l'atracció de la immediatesa, el privilegi de veure passar els fets
gairebé en directe.
Aquí tractem bàsicament només de llengua i
necessitem una certa calma per fer les reflexions. Per això avui, que ja hem
passat pàgina de les festes nadalenques, parlarem de
l'Epifania.
Aquest
any la televisó pública catalana ha retransmès la cavalcada de la nit de Reis
des de Lleida. La presentadora del telenotícies va informar els espectadors que,
a les Terres de Ponent, Ses Majestats eren conegudes com a
Reixos.
Sobre l'enigma de l'origen de Reixos no en
parlen cap dels nostres diccionaris generals ni dialectals, però hi ha un parell
d'hipòtesis al respecte: la primera, que seria el resultat d'un doble plural; la
segona, que derivaria del cultisme "reig", tal com explica detallament Eugeni S.
Reig en el seu article del 2010 "Els reis de l'Orient" publicat al diari El Punt Avui.
Més enllà de
l'origen de la paraula, em crida l'atenció aquest fenonem de desaparició
progressiva de variants lingüístiques que no gaudeixen de la propaganda dels
entorns d'ús formal de la llengua.
A Lleida
reben els Reixos, a les Terres de l'Ebre també i al País Valencià també. Cert,
però cada any una mica menys. I per què? Doncs, perquè a l'escola i als mitjans
de comunicació no s'utilitza aquesta denominació i les generacions més joves ja
estan usant de manera preferent la forma estàndard.
Al meu poble el dia 5
de gener al matí hi ha el costum, segurament ancestral, que un patge vingui a
recollir les cartes que han escrit els xiquets. I acudeixen a la plaça amb un
rastre de pots de llauna, cosits per un cordó, que s'han de rossegar per terra
de manera que provoquin una gran escandalera.
Es veu que l'objectiu
inicial del costum era que a l'hora de repartir regals els Reixos no passessin
de llarg dels llocs menuts. I com que la cosa permet trencar poc o molt la
convenció de no molestar i no fer soroll, la rossegada de pots continua vigent
encara.
Quan érem petits, nosaltres cantàvem i tot; cridàvem per damunt
del rembombori dels pots a tot pulmó: als sinyors Reixos... als
sinyors Reixos! Que jo sàpiga no hi havia cap verb al davant, però
s'entén que demanavem als Reixos
que vinguessin. Per força hi faltava un verb seguit de la preposició a, perquè
si no haguéssim cantat: los sinyors Reixos...
Ara això de cantar
ja no es fa. Com que vénen sempre molt carregats, no cal esgargamellar-se. I com
que no es canta aquesta aclamació i les cartes ja tenen la salutació impresa i
en color (Benvolguts Reis de l'Orient), doncs només continuen mantenint-se
fidels als Reixos els iaios i la gent gran. Vet-ho aquí.
La nit de Reixos
té una significació molt especial. Hi hem anat associant records bonics. És
l'emblema de la ingenuïtat dels petits i de les ganes dels adults d'allargar-la
tant com sigui possible.
Ho exemplifico amb la pregunta d'una personeta
que em va fer molta gràcia: "I com se dien les mares dels Reis de l'Orient?"
Només els nens tenen aquesta classe d'inquietuds.
6)
Publicat a VilaWeb
dimecres 22 de gener del 2014
Les emissions van cessar ahir a les vuit del
vespre
El PP amenaçava Acció Cultural amb
multes
Catalunya Ràdio i Catalunya Informació van deixar
de sentir-se ahir al País Valencià. A les vuit del vespre es va apagar el
senyal, després de l'emissió d'un programa especial de l'emissora dedicat al
tancament. Després del tancament de TV3, les emissions de la ràdio pública
catalana es mantenien a través de la xarxa de repetidors d'Acció Cultural del País
Valencià. Però divendres l'entitat va rebre una
comunicació del govern espanyol en què l'obligava a tancar els repetidors i
anunciava dues multes per valor d'un milió d'euros, que probablement s'aplicaran
encara que hagi complert l'ordre de tancament.
Per primera vegada, el Ministeri d'Indústria
espanyol, a través de la secretaria d'estat de Telecomunicacions i per a la
Societat de la Informació, pretenia castigar no únicament les emissions, sinó la
propietat i l'existència de torres de repetidors de l'emissió 'sense
autorització'. Segons Indústria, aquesta actuació neix de la denúncia d'un grup
que es diu Círculo Cívico Valenciano, amb l'acord de la Generalitat
Valenciana.
ACPV explica que divendres va rebre una
notificació del ministeri anunciant-li un expedient sancionador per dues
suposades infraccions referides a les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya
Informació: la primera, per la instal·lació d'estacions radioelèctriques sense
autorització i la segona, per la utilització de freqüències radioelèctriques
sense autorització, cadascuna de les quals pot representar una multa de 500.000
euros.
En el mateix text instaven ACPV a tancar
immediatament les emissions i l'avisaven que, si no ho feia, precintarien 'els
equips i aparells que formen part de la xarxa de difusió'. Per aquest motiu,
ACPV es va trobar forçada a tancar les emissions, per bé que presentarà
al·legacions contra la mesura.
Per Toni Gisbert, secretari general
d'ACPV, aquest tancament constata que la situació del País Valencià és una
'situació d'emergència' des del punt de vista de la llibertat d'informació, la
pluralitat i la llengua. El contingut polític d'aquesta mesura és evident,
segons Gisbert.
ACPV farà una valoració més extensa
dimarts, en una conferència de premsa on oferirà 'una proposta de resposta
d'Acció Cultural arran d'aquesta situació'.
Mas denuncia l'atac a la
llengua
El president de la Generalitat, Artur Mas, va
comentar ahir el tancament de les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià,
i va remarcar que un dels drets col·lectius d'una societat és que hi hagi
mitjans públics que reforcin l'idioma propi d'un territori: 'I veiem avui com a
València, el seu idioma propi oficial no tan sols queda desprotegit, sinó que és
clarament atacat.'
Mas va lamentar: 'Sembla que no passi res quan es
vulneren drets molt clars', com el de la llengua. Tots els països del món --va
afegir-- 'protegeixen els seus drets lingüístics amb ungles i dents'. 'Per què
les comunitats de parla catalana o valenciana no han de fer exactament això
mateix? És que som societats inferiors?'
7)
Publicat a La Veu del País
Valencià dimecres 22 de gener del 2014
Josep-Miquel
Bausset
Una vegada més, com en el cas dels repetidors de TV3 al
País Valencià, el Govern de l'Estat ha actuat amb prepotència, obligant ACPV a
tancar Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Certament que aquesta
actitud de censura per part del Govern de l'Estat no és nova, ja que des del
gener de 2007, la Generalitat va aconseguir tancar els repetidors de TV3 de la
Carrasqueta (l'Alacantí) La Llosa de Ranes (la Costera) Alginet (la Ribera) i
Morella (Els Ports) privant a milers de valencians de poder vore una televisió
que parla com nosaltres.
No he entès mai a aquells que, en un món
globalitzat, pretenen posar barreres a les ones de ràdio o de televisió, a no
ser que el motiu d'eixa censura siga la por a la llibertat. Com és possible que
una societat (i un Govern) que defensa la llibertat com a base de la convivència
i del progrés, encara puga negar la lliure difusió de les ones de ràdio o de
televisió? Com s'entén que en ple segle XXI, alguns intenten alçar barreres per
interferir una televisió i una ràdio que parla la nostra llengua i que ofereix
una programació atractiva, interessant i sense manipulació?
És per poder
continuar veient TV3, que impulsada per ACPV, milers de ciutadans ens vam
mobilitzat per fer possible una Iniciativa Legislativa Popular (amb 670.000
signatures recollides) perquè s'aplique la Carta Europea de les Llengües
Regionals o Minoritàries. Aquest text estableix que els governs signants, han de
garantir (sense cap entrebanc jurídic) la recepció de ràdios i de televisions
que comparteixen alguna d'aquestes llengües europees, encara que siguen
administracions diferents. Cal dir que la Carta Europea de les Llengües
Regionals o Minoritàries, va ser signada el 1992 pel Govern de Felipe González i
ratificada pel Congrés de Diputats l'any 2000, amb José Mª Aznar de president
del Govern.
Per què en ple segle XXI no s'afavoreix una televisió i una
ràdio sense fronteres? O és que es pot frenar la lliure difusió de la nostra
llengua? Com molt bé deia l'alcalde de Morella el 2010, l'actitud de la
Generalitat “no s'ajusta a la manera moderna d'entendre la comunicació,
perquè en un món global, la cosa raonable és que cada ciutadà tinga la llibertat
d'elegir els continguts que vol consumir”.
Ningú no està obligat a
vore TV3 ni a escoltar Catalunya Ràdio! Però amb l'acció de clausurar els seus
repetidors, s'ha impedit que els qui sí que volem vore TV3 i escoltar Catalunya
Ràdio, no pugam fer-ho! És qüestió de legalitats o de por a la llibertat? Per
als cristians, com ha recordava Benet XVI, la llibertat i la veritat han d'anar
juntes, perquè si se separen, apareix el risc de la prevaricació.
Com ha
dit l'escriptor Joan Francesc Mira pel que fa al repetidors que es van
clausurar, “el que és greu és la destrucció d'una possibilitat real
existent, assumida i aprofitada per moltíssima gent”.
En un temps,
on des de qualsevol part del món podem sintonitzar la CNN o Al Jazeera, és
ridícul censurar les emissions de TV3 i de Catalunya Ràdio!
En un Estat
normal, el ministre d'Indústria, en compte de tancar ràdios i televisions,
afavoriria la llibertat d'expressió. I és que la censura mai no és un factor de
convivència i de llibertat. Perquè qualsevol retallada de l'oferta informativa,
és un empobriment de la cultura i un pas cap arrere en els drets dels ciutadans.
I és per això, precisament, que el Govern de l'Estat prohibeix les emissions de
TV3 i de Catalunya Ràdio!!
De la mateixa manera que retallen drets
sanitaris i educatius, retallen també la llengua i la llibertat d'expressió!! I
és que tenen por a la llibertat!!!
Confie que el Consell Valencià de
Cultura i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, denuncien públicament la censura
del Govern de Madrid i la connivència del Govern Valencià!!!
I és que per
molt que el PP diga que defèn la nostra llengua, no fa sinó treballar per
exterminar-la!!
L'estat de la llengua
catalana
Jaume Fàbregas
Castella intenta introduir
el castellà a Catalunya- anomenat “espanyol” des del segle XVI- i exterminar el
català no pas des 1714, com molt
creuen, o des de Franco. sinó des del segle XV. No hi ha hagut ni un sol moment
en què la Corona, les seves institucions, els seus tribunals, els inte.lectuals,
escriptor, etc. no hagin combatut la llengua catalana, en un cas realment únic a
Europa. A partir del 1707-1714, a més aquesta persecució, que
vol arribar al seu extermini, ja es fa de totes les maneres possibles, passant
per tots els règims i partits; la Constitució de Cadis, que els espanyols
esgrimeixen com a “liberal” ja condemna la llengua catalana a la desaparició, i
ho han totes les successives Constitucions- incloent la de la República i
l´actual- i règims- de Primo de Rivera a Franco. El català, de fet, sempre ha
estat prohibit i combatut, i encara ens trobem també, amb el PP i l´aquiescència
del PSOE en un punt àlgid d' aquesta persecució- llei Wert, atacs a la nostra
llengua a la Franja, les Balears i el País Valencià, etc. El català no gaudeix
de cap règim d' oficialitat real, com el te el francès al Canadà, l´italià a Suïssa o el neerlandès a Bèlgica.
Utilitzar-lo a la retolació, l´etiquetatge, la publicitat, encara és una
entelèquia, i el propi estat incompleix
els deures constitucionals de protegir aquest dialecte de l´espanyol
(tal, com de fet, és anomenant a la Constitució, on no es reconeix la nostra
llegua, però si el deure de protegir-la). Els topònims realment oficials són
espanyol –i ho podem veure a internet, on al facebook jo hi haig de posar,
obligatòriament que els meus pobles són “Porqueras”, “Bañolas” o “Gerona”, i
així tot.
Per tant, que el català
encara es parli, s' hi escrigui i s' hi canti, és un autèntic miracle, i un
fenomen únic no solament a Europa, sinó al món. Això diu molt a favor del poble
català, i aquesta hauria de ser-l'
autèntica base i motor de l´anhel independentista- més enllà de l´economia, que
deixem per als tebis o poc convençuts-. Si algú usa el català, si estima
mínimament aquesta llengua, doncs, té l´obligació moral de ser independentista,
cosa d' una lògica abassegadora.
Les dades facilitades
recentment per diferents institucions sobre el coneixement de la llengua
catalana han mogut els periodistes de parlar de “rècord històric”, amb xifres
que oscil·len entre un 95,2% i un 97% de la població que l'entén, entre un 73,2%
i un 84,3% que la sap parlar i entre un 55,8% i un 70,1% que la sap
escriure. Aquestes dades, però, tot
i ser certes, ofereixen una visió molt esbiaixada de la situació real. Ningú ens parla del seu ús real, de la impossibilitat d'
usar-lo en molts àmbits, dels baixos índexs de lectura en relació a espanyol i
de la preocupant degradació de la competència lingüística.
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - pitxerada
2) Eugeni S. Reig - piula
3) Antoni Llull Martí - Què ho són de complicats, els
verbs!
4) Pere Ortís - Empobriment de la
llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els
mots. Lletra E.
5) Albert Pla Nualart - Una
majúscula no tan òbvia
7) David Pagès i Cassú - Homes com en Gabriel Barceló
Bover
8) Història estellesiana dels
valencians
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a
l'any 2013 és de 25
euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací