391. El català és
estupend, sobretot per a traduir, i en especial la poesia anglesa, perquè és més
monosil·làbic que el castellà i, en aquest sentit, ofereix més
possibilitats.
Francisco Rico
Filòleg i membre de
Els noms que els antics romans donaven als dies de la setmana eren: dies Solis 'dia del sol', dies Lunæ 'dia de la lluna', dies Martis 'dia de mart', dies Mercurii 'dia de mercuri', dies Iovis 'dia de júpiter', dies Veneris 'dia de venus' i dies Saturni 'dia de saturn'. Donaven a cada dia el nom d'un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, és a dir, els planetes mart, mercuri, júpiter, venus i saturn (que també eren déus del panteó romà), a més del sol i de la lluna. Dels antics noms llatins deriven els noms actuals en totes les llengües romàniques (excepte en portugués), amb dos canvis molt significatius: dies Saturni 'dia de saturn' es va canviar per dies Sabbati 'dia del sàbbat' i dies Solis 'dia del sol' per dies Dominicus 'dia del Senyor'. La Bíblia diu que Déu va fer el món en sis dies i el seté va descansar. Els hebreus dedicaven –i continuen dedicant– el seté dia, és a dir, el dissabte, al descans. L'anomenen shabbat (pronunciat 'xàbat') que en hebreu significa 'repòs'. Els romans varen copiar dels hebreus el costum de fer un dia de descans setmanal i varen decidir que fóra el darrer de la setmana, el mateix que celebraven els hebreus. Per això es va canviar dies Saturni per dies Sabbati. El canvi de dies Solis per dies Dominicus es va fer més tard, en el segle iv, quan ja s'havia consolidat el cristianisme en l'Imperi Romà. Va ser l'emperador Constantí qui va ordenar que es fera el canvi. Es va decidir que el dia dedicat al Senyor, és a dir, al Déu dels cristians, fóra precisament el dies Solis perquè la creença cristiana és que Jesucrist va morir un divendres i va ressuscitar al tercer dia. El dia del sol va passar a ser el dia del Senyor, els dia de descans per als cristians. Era el primer dia de la setmana, però posteriorment es va decidir que passara a ser el darrer i ser així el seté, el que va descansar Déu segons la Bíblia, i d'eixa manera llevar protagonisme als hebreus. En molts països, la setmana comença en dilluns i acaba en diumenge, però en alguns, com ara Portugal o el Brasil, la setmana continua començant per diumenge.
Els noms dels dies de la setmana en valencià són: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge. Com veiem, tots comencen per di-. Aquest di és la romanalla de l'acusatiu llatí clàssic diem que en baix llatí va esdevindre die per caiguda de la m.
L'Institut Geogràfic Nacional incorporarà al
seu Nomenclàtor Bàsic d'Espanya més de 110.000 topònims valencians, inventariats
i normalitzats per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La institució normativa
va remetre el passat dia 11 d'octubre esta informació sobre noms geogràfics al
Registre Central de Cartografia de Madrid, en resposta a la sol·licitud feta per
este organisme.
Per zones lingüístiques, l'AVL ha arreplegat fins ara
més de 75.000 topònims en les comarques valencianoparlants i prop de 35.000 en
la part de parla castellana. Estes dades representen una densitat mitjana global
de quasi cinc topònims per quilòmetre quadrat.
Per tipus, la varietat
més abundant és la dels elements puntuals, com ara cases, muntanyes o penyes,
amb prop de 50.000 topònims, seguida de la d'elements poligonals, com grans
àrees, partides, paratges o serres, amb 37.000 entrades. El grup més reduït, amb
prop de 24.000 registres, és el dels elements lineals, format bàsicament per
barrancs i camins.