pintura
Llapis de
color.
–Mira, una caixa de pintures com les que teníem quan érem
xicotetes, ¿te'n recordes? –Clar que me'n recorde. Eren molt roïns, sempre estaven
trencant-se les puntes. |
Quan jo era menut, els Reis ens deixaven als xiquets una caixa de
pinturetes, un baló o una trompa i a les xiquetes una nina o uns perolets
de llanda. Ara venen carregats d'ordinadors i de coses estranyes que tenen
un noms incomprensibles que no sé ni com dimonis es
pronuncien. |
L'accepció definida de la paraula pintura és d'us habitual en valencià,
però no l'arreplega cap diccionari.
pinya
Peça en forma de
cassoleta plena de petits forats per a on ix l'aigua de la
dutxa.
En l'hotel no hi havia dutxa de telèfon. Hi havia una dutxa
d'aquelles antigotes que tenia una pinyota que pareixia una pinya
americana. ¡Quina
barbaritat! |
Aquesta denominació l'he sentida en València ciutat a llanterners i
empleats de magatzems i botigues de lampisteria.
Tot allò que li hem fet
perdre i que cal restituir-li.
“Cariño”. *Carinyo”. Amor. Rei,
reina. Manyac, manyaga. Patuf, patufa, patufet. Galindoi. Fes-me un petó, rei. Amor, no m'atabalis que
hai de fer el dinar. El meu patufet! Vine, dona, amor, no te
m'escapis!
Els sud-americans es diuen: Amor, i el tenen ben a punt fins i tot
per a aquelles que no coneixen, amb intenció ben neta, en especial les dones. Jo
diria que ha de ser el terme amorós, afectuós, per als qui festegen , els casats
i els ajuntats: Amor, t'estimo tant! Ets
única, amor!
“Cinturón”. Cinturó el registra el Fabra,
però Lluís Marquet diu categòric que aquest mot no existeix en català.
Corretja. Cinyell. Ús obligatori de la corretja de seguretat Ara ningú no diu corretja, l'hem perdut. Pel que fa a la via urbanística: Ronda.
Ronda de dalt, ronda de baix, del
litoral.
“Cole”. És una abreviació rematadament castellana. Desplaça: Escola. Col·legi. Escola bressol. Jardí
d'infants. Estudi. Costura (aquesta era només per a les nenes). Au, anem a l'escola, rei. Mou-te, que
faràs tard a col·legi. Fes bondat a l'institut. D'altra banda, *cole” és
lletgíssim.
La mort de Mandela revifa l'ús de dues paraules que solen plantejar dubtes de pronúncia a molts usuaris de la llengua: apartheid i sud-africà .
Sud-àfrica té avui nou idiomes oficials d'origen africà i dos d'origen europeu: l'anglès i l'afrikaans, que és la llengua germànica que s'hi va originar a partir dels dialectes neerlandesos del colonitzadors del segle XVII.
I la th d'apartheid no es llegeix a l'anglesa, com la ce castellana, sinó a l'afrikaans, com una t seguida d'una petita aspiració. No és, doncs, un dígraf sinó dos sons consonàntics: la t tanca la síl·laba part i la h obre la síl·laba heid .
En casos així l'objectiu és acostar-se a la fonètica original sense violentar massa la del català. Per això l'ÉsAdir proposa que la t no soni i sí que soni la h , tot i que és un so que no tenim i tendim a fer massa gutural, com la jota castellana.
En principi, un estrangerisme no adaptat ortogràficament s'hauria d'escriure en cursiva, però molts mitjans optem per estalviar-la en casos, com aquest, en què ja és prou conegut. Escriure'l en rodona, a més, evita l'ortopèdic anti-apartheid .
En el cas de sud-africà (i també de Sud-àfrica ) cal saber que el guionet -a efectes lèxics- no és límit de paraula, però -a efectes de pronúncia- és com si ho fos. I igual que quan diem fred i calent la d sona t , també hem de pronunciar sutafricà i no pas sudafricà, o sutest i no pas sudest .
La raó és que primer apliquem les regles fonològiques al mot i, després, l'unim a altres mots. Primer, doncs, ensordim la d final de sud , cosa que en fa una t . En canvi, si queda dins el mot, com a sudista , no s'ensordeix.
En
aquest article (que preveiem que anirà seguit d'altres) reproduïm una sèrie
d'exemples que tenim apuntats (de ja fa uns quants anys) i que es presten a
comentar o, simplement, observar una seixantena d'errors de lèxic. Els oferim
per ordre alfabètic del terme que apareix subratllat dins l'exemple i que, quan
sembla oportú, posem també al començament, en forma d'entrada de diccionari,
entre claudàtors. Tots els exemples són reals (és a dir, els hem copiat d'alguna
publicació o d'algun escrit, que citem succintament); ara bé, per no complicar
les coses, a vegades arreglem algun altre aspecte erroni de l'exemple. Una part
dels errors ja es troben recollits en el nostre Nou diccionari auxiliar
(Barcelona 2011); altres, més rars, no hi surten. Sigui com sigui, la lectura
d'aquests seixanta casos resultarà, sens dubte, útil i fins i tot
curiosa:
1)
«En el cas del dialecte alguerès ... Això no obstant, hi ha una tendència
recent, afavorida per la pressió adstratística de l'italià, a triar també
el verb ser-hi ...» (d'una gramàtica, abans de ser corregida) > ...
per la pressió adstràtica de l'italià ...
2)
«La quadra tenia capacitat per a tres o quatre cavalls. Els animals no es podien
deixar al ras, ja que les alimanyes, sobretot els llops, tan abundants a
la zona, feien estralls considerables entre els equins ...» (AA. VV., La
desgràcia de pecar i altres narracions, p. 75; calc del cast.
alimaña) > ... ja que les feristeles (o el
feram), sobretot els llops ...
3)
«De fet, hi ha un seguit de sintagmes que semblen amotllar-se al patró
d'aquests elements de quantificació ... / Una de les vies d'incorporació de
noves formes preposicionals és la creació de locucions prepositives, que
s'amotllen a les estructures sintàctiques del català» (d'una gramàtica,
abans de ser corregida) > De fet, hi ha un seguit de sintagmes que semblen
emmotllar-se al patró ... / Una de les vies ... que s'emmotllen a
les estructures sintàctiques del català.
4)
«Allí, en veure la teva sincera amistat i el teu oferiment, vàrem decidir
traslladar els documents, els llibres i les pintures a un altre lloc més segur
fora del recinte amurallat del monestir» (AA. VV., La desgràcia de
pecar i altres narracions, p. 79) > Allí ... fora del recinte
emmurallat (o murallat) del
monestir.
5)
[anar] «Comptaré fins a deu i després aniré a buscar-vos» (d'una
gramàtica, abans de ser corregida; confusió amb un dels valors del verb cast.
ir) > Comptaré fins a deu i després vindré a
buscar-vos.
6)
[anar a per totes] «Alguns comentaristes diuen, també amb raó, que poca broma,
que Aznar va a per totes; a mi, però, em sembla un home d'una mediocritat
intel·lectual tangible, d'una ambició desmesurada i d'un centralisme anacrònic»
(Avui, 22-9-2000, p. 3; calc del cast. ir a por todas, vulgarisme
per ir por todas) > Alguns comentaristes ... que Aznar va per
totes; a mi, però, em sembla ...
7)
[anar de passeig] «Pretenia que, quan anava de passeig i fins i tot quan
es banyava, li anés llegint llibres, per no perdre el temps» (d'una gramàtica,
abans de ser corregida; calc del cast. ir de paseo) > Pretenia que,
quan anava a passeig i fins i tot quan es banyava
...
8)
[buitrejar] «Les ideologies identitàries, en efecte, buitregen la
desintegració dels valors universals, oferint a canvi simbolismes grupals que
alimenten el victimisme minoritari i el narcisisme de la imatge» (Avui,
11-6-2001, p. 17; verb inventat a partir del substantiu cast. buitre)
> Les ideologies identitàries, en efecte, s'aprofiten de la
desintegració dels valors universals ...
9)
«... on l'enterraren en una fossa comuna, sota una espessa capa de cal
viva» (P. Süskind, El perfum, p. 31; calc del substantiu cast.
cal) > ... on l'enterraren en una fossa comuna, sota una espessa
capa de calç viva.
10)
«No hi havia cap catedral imposant que senyoregés les cases, sinó tan sols un
campanari camús ...» (P. Süskind, El perfum, p. 146; calc del
cast. campanario) > No hi havia ... sinó tan sols un
campanar camús ...
11)
[carregar-se-les] «Aquests dies normals, per tant, els maquinistes i els
mateixos trens incompleixen el reglament. En teoria, se les podrien
carregar. No se les carreguen, naturalment, perquè fan el que
s'espera que facin: ser poc escrupolosos amb les normes. I quan són gaire
escrupolosos, els trens no van. Quin gran absurd!» (Regió 7, 13-7-2001,
p. 21) > ... En teoria, se la podrien carregar. No se la
carreguen, naturalment ...
12)
«Si la posició postverbal és la posició canònica, aquella posició en què té
carta de naturalitat, això és inesperat» (d'una gramàtica, abans de ser
corregida) > Si la posició ... aquella posició en què té carta de
naturalesa, això és inesperat.
13)
«Vam haver de presentar una instància, amb les corresponents fórmules
arcaïtzants i els conseqüents timbres d'estat» (d'una gramàtica, abans de
ser corregida) > Vam haver de presentar una instància, amb les
corresponents fórmules arcaïtzants i els consegüents timbres
d'estat.
14)
«Allò va fomentar una certa cultura de la violència que ha trobat un caldo de
cultiu perfecte en situacions com la viscuda a Txetxènia o el
desmoronament dels privilegis econòmics de l'estament militar»
(Avui, 8-6-2001, p. 10; calc del cast. desmoronamiento) >
Allò va fomentar ... com la viscuda a Txetxènia o l'ensorrament dels
privilegis econòmics de l'estament militar.
15)
«Si d'aquesta anècdota ens remuntem a la categoria, potser ens adonarem que el
país es veu desnortat, inhibit i desmoralitzat» (Avui, 15-3-2001,
p. 2) > Si d'aquesta anècdota ... el país es veu desorientat,
inhibit i desmoralitzat.
16)
«Ni així t'escaparàs de la ratera. Perquè, molt bé, una casualitat, una xamba,
digues-li atxa, et porta a Mequinensa, et situa a l'escenari del Venus i
fa que vegis el teu pare en una butaca de la segona fila de la platea» (J.
Moncada, Calaveres atònites, p. 210; calc del cast. llámalo hache)
> ... Perquè, molt bé, una casualitat, una xamba, digues-li com
vulguis, et porta a Mequinensa ...
17)
«Sobre la col·laboració del cardenal Vives i Tutó amb Pius X existeixen molts
tòpics hagiogràfics i molts tòpics dimonitzadors» (d'un original, abans
de ser corregit; per a formar derivats cultes, sembla més correcta l'arrel sàvia
demoni- que no pas el mot popular dimoni; cf. Gran diccionari
de la llengua catalana, Barcelona 1998) > Sobre la col·laboració ... i
molts tòpics demonitzadors.
18)
[donar les culpes] «Quan no fa el temps que han dit per televisió que faria, a
qui dóna les culpes?» (Avui, 9-10-1999, p. 83; calc del cast.
achacar o echar las culpas, variant de achacar o echar
la culpa) > Quan no fa el temps que han dit per televisió que faria, a
qui dóna la culpa?
19)
[emportar-se el sant i les almoines] «¿Adéu a una Caixa de capteniment
aparentment apàtrida, amb inversions urbi et orbi contràries als propis
estatuts i vés a saber si disposada a emigrar, però, això sí, emportant-se el
sant i les almoines?» (Avui, 22-12-1999, p. 2; calc del cast.
alzarse (o cargar) con el santo y la limosna) > ¿Adéu
a una Caixa ... però, això sí, arrambant amb
tot?
20)
[entranyar] «Però la propagació del sistema entranya una certa perversió
de la democràcia a nivell local, és a dir, en la mateixa base del sistema, on el
contacte amb el ciutadà és més profund» (Avui, 5-1-2002, p. 2; calc del
verb cast. entrañar) > Però la propagació del sistema
conté (o enclou) una certa perversió
...
21)
[esguardar-se / esguard] «Quan el juliol del 1835, ara fa sis mesos, es va fer
la desamortització del monestir amb la fugida dels monjos, em vaig
esguardar a l'Espluga de Francolí, a casa d'uns amics del pare Odó, que
també eren de Lleida. [...] Sembla que la nostra tornada al cenobi aquest cop va
per a llarg. El pare Odó per la seva edat i el pare Antoni per la seva salut no
es veuen amb cor de portar-la a terme; per això m'han encarregat a mi, un simple
diaca, la missió del trasllat, l'esguard i el retorn de nou en el seu dia
al monestir» (AA. VV., La desgràcia de pecar i altres narracions, p. 79;
confusió entre mots semblants) > Quan ... amb la fugida dels monjos, em
vaig resguardar a l'Espluga de Francolí ... la missió del trasllat,
el resguard (o la custòdia, o la
protecció) i el retorn de nou en el seu dia al monestir.
22)
[esquitllar] «Hem avançat moltíssim però encara ens queda molta feina per fer.
Encara avui la llengua catalana no té el futur garantit a tot el seu territori.
Encara avui –a Catalunya– és més fàcil viure en espanyol que en català. Encara
avui som esquitllats per la hisenda espanyola» (Avui, 23-4-2001,
p. 3; confusió entre els verbs esquitllar-se i esquilar) >
... Encara avui som esquilats per la hisenda
espanyola.
23)
«formes lingüístiques esteriotipades» (d'una gramàtica, abans de ser
corregida) > formes lingüístiques
estereotipades
24)
«Sovint em pregunto si no són especialment els fills grans els qui desitgen
d'arribar a satisfer les expectacions dels pares i ser considerats com
uns fills obedients i complidors» (original d'una traducció de l'anglès, abans
de ser corregit) > Sovint em pregunto si no són especialment els fills
grans els qui desitgen d'arribar a satisfer les expectatives dels pares
...
25)
«I és que veure una reina agenollada al reclinatori folrat de vellut blau marí,
amb les armes familiars, afalaga l'home més circumspecte i el convida a
fantasejar» (AA. VV., La desgràcia de pecar i altres narracions,
p. 26; calc del verb cast. fantasear) > I és que ... i el convida a
fantasiejar.
26)
[fer la tertúlia] «Als carrers de Luciara es percep una estranya sensació de
tranquil·litat i placidesa. La gent fa la tertúlia asseguda davant els
portals de les cases ...» (F. Escribano, Descalç sobre la terra vermella,
p. 147; la loc. verbal enregistrada pels diccionaris és fer tertúlia)
> ... La gent fa tertúlia asseguda davant els portals de les cases
...
27)
«Sembla que la policia no ha fet gaire cosa per impedir el linxament ...»
(F. Escribano, Descalç sobre la terra vermella, p. 148; cas de confusió
lèxica) > Sembla que la policia no ha fet gran cosa per impedir el
linxament ...
28)
[guardar llit] «... estava malalt. Va guardar llit durant molts anys ...»
(d'un text, abans de ser corregit; calc del cast. guardar cama) >
... estava malalt. Va estar al llit durant molts anys
...
29)
«Els adverbis monoargumentals que modifiquen el resultat verbal no s'empren en
oracions hortatives, perquè les ordres, recomanacions, etc. no poden
aplicar-se a ...» (d'una gramàtica, abans de ser corregida) > Els adverbis
monoargumentals que modifiquen el resultat verbal no s'empren en oracions
exhortatives, perquè ...
30)
«En les Rapsòdies òrfiques es parla d'un Cronos que no envelleix i que
amb el seu enginy impereceder va produir l'Èter i un gran avenc» (d'un
original, abans de ser corregit; calc del cast. imperecedero -ra) >
En les Rapsòdies òrfiques es parla d'un Cronos que no envelleix i que
amb el seu enginy imperible (o immortal) va produir
l'Èter i un gran avenc.
31)
«Tanmateix, hi ha un seguit de trets estructurals (corba entonativa, pronoms de
represa, intercalament d'interjeccions conatives i alteracions de l'ordre
canònic) que permeten concloure que els sintagmes dextralocats, tot i ser part
inherent de l'oració, se situen en una posició perifèrica o marginal» (d'una
gramàtica, abans de ser corregida) > Tanmateix ... pronoms de represa,
intercalació d'interjeccions conatives ...
32)
«Aquesta invariança de la funció semàntica és natural si tenim en compte
que ...» (d'una gramàtica, abans de ser corregida; hiperpurisme per influència
de casos com concordança = cast. concordancia) > Aquesta
invariància de la funció semàntica és natural si tenim en compte que
...
33)
«l'obra joanniana [referint-se a l'evangeli de sant Joan]» (Missa
Dominical, 14-1-2001; cf. Nou diccionari auxiliar) > l'obra
joanea (o joànica)
34)
«Segons Plutarc, l'ànima del cosmos es divideix en tres parts: la simbolitzada
per Cloto, la simbolitzada per Àtropos (la segona parca) i la simbolitzada per
Laquessis» (d'un original, abans de ser corregit) > Segons Plutarc
... i la simbolitzada per Làquesis.
35)
«Vine a ExpoBages ... Bus llançadera cada 30 minuts, amb parades a ...»
(anunci dins Regió 7, 20-5-2000, p. 35) > ... Bus llançadora
cada 30 minuts, amb parades a ...
36)
«Aconseguir la depuradora ha estat el fet medioambiental més important
del segle» (Cultura, Valls, des. 2000, p. 5; calc del cast.
medioambiental) > Aconseguir la depuradora ha estat el fet
mediambiental més important del segle.
37)
[no anar amb (algú)] «Acabaria convertint-me en una mena d'artista i, amb tot el
respecte pels qui ho fan, perquè no els vull criticar, això no va amb mi.
Cadascú és com és» (F. Escribano, Descalç sobre la terra vermella, p.
205; calc del cast. no ir con (alguien)) > Acabaria ... això no
fa per a mi. Cadascú és com és.
38)
[no poder-se'n avenir] «Quan l'altre ho va veure no se'n podia avenir»
(d'un text, abans de ser corregit) > Quan l'altre ho va veure no se'n
sabia avenir.
39)
«de la boca surten acudits i altres parladuries perjudicials i inútils»
(d'una traducció, abans de ser corregida; calc del cast. habladurías)
> de la boca surten acudits i altres enraonies perjudicials i
inútils
40)
[passar de] «Una part de la població ha après una mica d'economia pel seu propi
compte i a la seva manera, i una altra part passa de tota informació
econòmica» (Escola Catalana, febrer 2002, p. 7; accepció calcada del
cast. pasar de) > Una part ... i una altra part prescindeix
de tota informació econòmica.
41)
«Prodi vol passar pàgina. L'Europarlament vota avui la investidura de la
Comissió» (Regió 7, 15-9-1999, p. 28; calc del cast. pasar página)
> Prodi vol girar full. L'Europarlament vota avui la investidura de
la Comissió. / «L'Ajuntament de Banyoles aprova el trasllat del negre a
l'Àfrica. L'alcalde diu que cal passar pàgina i tancar velles ferides»
(Avui, 28-4-2000, p. 26) > ... L'alcalde diu que cal girar
full i tancar velles ferides.
42)
«La transició: entre el possibilisme polític i l'autocomplaença plorona»
(Saó, oct. 2001, p. 22; calc del cast. llorón -ona) > La
transició: entre el possibilisme polític i l'autocomplaença
ploramiques (o ploraire,
ploranera).
43)
[portar (una cosa) de cap (algú)] «De fet, la qüestió de la invenció ja havia
portat de cap l'autor amb La cultura del catalanisme, cultura que
hauria caigut en el pecat, poc original en l'Europa de l'època, d'haver nascut a
remolc d'un historicisme romàntic» (Avui, 14-11-2001, p. 40; calc del
cast. traer (a alguien) de cabeza; sí que existeix (algú) portar de
cap (una cosa), en el sentit de ‘tenir la intenció de') > De fet, la
qüestió de la invenció ja havia fet anar de corcoll l'autor
...
44)
«El correfoc trenca els termòmetres. Cinc-cents quilos de pólvora, milers de
persones i una nit tòrrida es van aliar ahir per posar al roig viu la
Manresa antiga» (Regió 7, 28-8-2001, p. 1) > ... es van aliar ahir
per posar roent (o posar vermella, o
encendre) la Manresa antiga.
45)
«R. Schaerer s'admirava que Plató hagués atribuït a les ànimes provenints
del cel una major inexperiència i ingenuïtat que les que havien conegut el
dolor» (d'un original, abans de ser corregit; confusió entre el gerundi
provenint i l'adj. provinent) > R. Schaerer s'admirava que
Plató hagués atribuït a les ànimes provinents del cel
...
46)
«Humilment, jo hi afegiria que molt sovint Carner incorre en els delictes
horribles de l'anacronisme i la ramploneria» (Avui, 18-3-2002, p.
19; calc del cast. ramplonería) > Humilment ... l'anacronisme i la
carrincloneria (o xaroneria).
47)
«l'Orde d'Agustins Recolets» (d'un original, abans de ser corregit) >
l'Orde d'Agustins Recol·lectes
48)
«La pronúncia xipella es troba actualment en regressió i, segons sembla, el
reculament segueix les pautes de regressió d'altres reduccions ...»
(d'una gramàtica, abans de ser corregida) > La pronúncia xipella ... i,
segons sembla, la reculada segueix les pautes
...
49)
[renyir] «No els renyis a ells i prou; reny-les també a elles (d'una
gramàtica, abans de ser corregida; calc d'un dels valors del verb cast.
reñir) > No els renyis a ells i prou; renya-les també a
elles.
50)
«La base política de la primera interpretació, que identifica l'Estat amb la
nació, és l'anomenat principi de les nacionalitats, el qual vindria a
resar que a cada nació li correspon de ple dret constituir-se en estat
propi independent, separat dels altres estats» (J. Giró, El catalanisme del
Dr. Carles Cardó, p. 55; calc d'un dels sentits del verb cast. rezar)
> La base política ... el qual vindria a dir que
...
51)
«Aquest rigor és el que fa que amb Joan Triadú passi una cosa que, per
desgràcia, no és gaire habitual: a Triadú ens el creiem. “Què ha dit en Triadú?”
és una referència summament fiable per a saber de quin peu calça un autor
o un llibre» (Avui, 15-11-2001, p. VI; confusió entre saber quin peu
calça i saber de quin peu coixeja) > ... és una referència
summament fiable per a saber quin peu calça un autor o un
llibre.
52)
«la teologia sagramental» (Avui, 21-6-2001, p. X; adjectiu que,
com a cultisme, es forma sobre el llatí sacramentum) > la teologia
sacramental
53)
[solapar-se] «Més amunt hem pogut analitzar casos en què la predicació
secundària se solapava amb la funció de complement de règim» (d'una
gramàtica, abans de ser corregida; calc del verb cast. solaparse) >
Més amunt ... en què la predicació secundària se sobreposava a (o
es confonia amb) la funció de complement de
règim / «Fixem-nos-hi bé. Quan els maquinistes apliquen fil per randa la
normativa, que inclou aspectes de seguretat, s'han de passar una llarga estona
donant voltes pel comboi, comprovant tot el que s'ha de comprovar, i fàcilment
troben algun detall que no compleix plenament les condicions exigides. Entre una
cosa i l'altra, el tren no acaba d'arrencar, se solapa amb el que sortia
darrere, la taula d'horaris esdevé paper mullat i els passatgers rondinen per
passar l'estona mentre s'esperen a l'andana» (Regió 7, 13-7-2001, p. 21)
> ... el tren no acaba d'arrencar, s'encavalca amb el que sortia
darrere ...
54)
[tirar mà de] «Mentre els avis imitaven un sospir, el pare va tirar mà
del seu recurs per a esbandir situacions delicades: va engegar la ràdio» (J.
Moncada, Calaveres atònites, p. 91; calc del cast. echar mano de;
de passada hi hem canviat «per» per «per a» i «va posar la ràdio» per «va
engegar la ràdio») > Mentre els avis imitaven un sospir, el pare va
servir-se del seu recurs ...
55)
«Els models informàtics de llavors pronosticaven problemes greus en un termini
de vint anys i els seus autors es van posar a tocar sometent» (Rev.
d'Igualada, abril 1999, p. 55) > Els models informàtics ... i els seus
autors es van posar a tocar a sometent.
56)
[tornar la vista enrere] «Dient això, tornà la vista enrere i va veure
que algú el seguia» (d'un text, abans de ser corregit; calc del cast. volver
la vista atrás) > Dient això, girà els ulls enrere i va veure
que algú el seguia.
57)
[tornar-se enrere] «Una mare, quan vol deslletar un infant, es posa quelcom
amarg al pit i, quan l'infant va a mamar segons el seu costum, es torna
enrere per l'amargor» (d'un text, abans de ser corregit;
calc del cast. volverse atrás) > Una mare ... quan l'infant va a
mamar segons el seu costum, es fa enrere per
l'amargor.
58)
«Quan era a Londres, treballava de traga-sabres a les nits» (d'una
gramàtica, abans de ser corregida) > Quan era a Londres, treballava
d'empassa-sabres a les nits.
59)
[trencar a plorar] «I van trencar a plorar i es retiraren a la seva
cel·la» (d'un text, abans de ser corregit) > I van rompre a plorar
i es retiraren a la seva cel·la.
60)
[vitorejar] «Aquells visques últims el van acabar de reconfortar. I va fer veure
que imposava silenci als qui el vitorejaven, i després va provar de
cridar: ...» (AA. VV., La desgràcia de pecar i altres narracions, p. 16;
calc del verb cast. vitorear) > ... I va fer veure que imposava
silenci als qui el victorejaven, i després va provar de cridar:
...