386. El català resistirà
si el parlen els immigrants.
Philip Rasico
Professor de llengua i cultura
catalanes de
Disponible la versió en català de la distribució de GNU/Linux Fedora 20
Ja hi ha disponible la versió en català de la distribució de GNU/Linux Fedora 20, un sistema operatiu complet de propòsit general, basat exclusivament en programari lliure.
El projecte Fedora es basa en fòrums públics, processos oberts, ràpida innovació, meritocràcia i transparència per obtenir el millor sistema operatiu i plataforma que el programari lliure i de codi obert pugui proporcionar. El desenvolupament es realitza en un fòrum públic. El projecte produeix aproximadament dues versions de Fedora l'any. Per a més informació, visiteu el lloc web del projecte Fedora.
Novetats de la versió 20
El GNOME és l'escriptori per defecte a Fedora, però també ofereix les opcions KDE, XFCE, LXDE and MATE. La versió 20 de Fedora inclou el GNOME 3.10, on s'han inclòs noves aplicacions com gnome-music com a reproductor multimèdia, gnome-maps com a aplicació de mapes i millores generals amb les altres aplicacions.
Teniu més informació sobre com baixar la versió a la web de Softcatalà: http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Fedora així com a la web de Fedora (en català): http://fedoraproject.org/ca/
La comunitat Fedora celebra aquestes dies el seu desè aniversari, 10 anys treballant per una alternativa innovadora en l'àmbit dels sistemes operatius lliures.
Voluntariat per a la traducció de Fedora al català
Des del projecte de traducció de la Fedora coordinem la traducció de la instal·lació de Fedora, així com també les seves múltiples eines de sistema i la documentació. La localització en català dels diferents projectes que conformen la distribució Fedora, com ara el Gnome, el KDE, el Firefox o LibreOffice, correspon als respectius equips de traducció. A l'equip de Fedora estem sempre oberts a noves col·laboracions: només cal un bon domini de l'anglès i del català, uns coneixements mínims d'informàtica i molt entusiasme. Podeu trobar més informació sobre com participar-hi al nostre web, http://www.softcatala.org/wiki/Fedora.
Quant a Softcatalà
Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org
El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha anul·lat la possibilitat que els alumnes -o els seus pares o tutors, si són menors- puguin triar la llengua en què contesten els exàmens. El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) publica aquest divendres la part dispositiva de la resolució de la secció cinquena de la sala contenciós administrativa del TSJ valencià, que ja és ferma, per la qual s'estima parcialment el recurs interposat per Fundació Escola Valenciana contra l'ordre de la conselleria d'Educació 19/2011 per la qual es va establir la Xarxa de centres docents plurilingües.
En concret, el tribunal anul·la i deixa sense efecte l'article 3.5 de l'ordre que establia que “als centres pertanyents a la xarxa plurilingüe amb independència de l'idioma en què s'imparteixi cadascuna de les àrees, matèries o mòduls no lingüístics en els diferents ensenyaments, l'alumnat tindrà dret a realitzar les proves d'avaluació de caràcter parcial o final, si les hi hagués, en castellà o valencià, decisió que adoptarà exclusivament el propi alumne o alumna, o el seu pare, mare o tutors si és menor d'edat”.
Aquesta ordre va sorgir després de la polèmica provocada pel cas d'una alumna d'un col·legi de València que va suspendre un examen de l'assignatura Coneixement del Medi per contestar en castellà un examen d'aquesta matèria que s'imparteix en català. El seu pare va protestar per aquest fet i finalment va aconseguir que es revisés la nota de l'estudiant. Posteiorment, la Generalitat Valenciana va publicar l'ordre que incloïa l'article ara anul·lat que possibilitava als estudiants o a les seves famílies decidir quina llengua utilitzaven per respondre els exàmens.
Per la seva banda, fonts de la conselleria d'Educació han explicat que aquesta possibilitat d'elecció ja no s'aplicava en la pràctica perquè el nou decret de plurilingüisme aprovat l'agost de 2012, que és de rang superior a l'ordre recorreguda, “deixa en mans dels centres docents, en el marc de la seva autonomia pedagògica i del projecte lingüístic, determinar la llengua en què els alumnes reben i s'examinen de les assignatures”.
Fins ara, només s'havia publicat a Sardenya i en edició bilingüe · S'hi adjunta un disc amb poemes cantats per la soprano Eulàlia Ara
'Volia demostrar que es podia fer ciència en català i des de l'Alguer', diu Bover, que destaca el paper fonamental que va tenir Caria a l'hora de mantenir viva la cultura catalana a Sardenya. I explica que Caria va començar a llegir apassionadament literatura catalana als anys setanta, cosa que va influir decididament tota la seva obra: 'Les lectures que va fer d'Espriu i de Pere Quart, per exemple, es perceben també en els seus poemes.' Bover assegura convençut que 'llegir Caria serà una sorpresa molt agradable per als lectors catalans'.
Vint-i-tres poemes cantats per una soprano
El llibre va acompanyat també d'un disc en què la soprano Eulàlia Ara i la pianista Tània Parra canten vint-i-tres poemes de Caria, amb música de Matilde Salvador i Manuel Garcia Morante. No és la primera vegada que Ara, gran coneixedora de la cultura algueresa, canta texts d'autors d'aquesta ciutat sarda. Ja interpretà també poemes de Canu, però explica que la publicació d'aquest disc, juntament amb el llibre, significa per ella una mena de culminació d'una tasca de molts anys.
Acomiadat per haver anunciat els vols en català
Caria és conegut també perquè a final dels anys setanta, quan treballava a l'aeroport de l'Alguer, contractat per Alitalia, fou acomiadat per haver anunciat els vols en català --i en italià i en anglès-- durant unes quantes setmanes. Caria va arribar a encadenar-se, amb la boca tapada amb un drap, davant les sortides de l'aeroport de l'Alguer. Al cap de pocs anys esdevingué regidor municipal, primer pel Partit Comunista Italià (PCI) i després amb Sardenya i Llibertat, partit independentista d'esquerres. Mort l'any 2008, fou un dels algueresos més il·lustres de les últimes dècades.
El lingüista Víctor Pàmies emprèn una iniciativa per resseguir el procés d'autodeterminació a través de les dites del refranyer
Uns polítics fan servir metàfores marineres; uns altres usen l'eufemisme per no dir les coses pel seu nom... Qui pensava que el refranyer no hi podia dir la seva en el procés d'autodeterminació? Víctor Pàmies, lingüista i paremiòleg, mirarà d'esmolar l'enginy per disseccionar i comentar l'actualitat política d'aquest 2014 mitjançant les dites del refranyer català.
Pàmies ho explica així: 'Som en un moment crucial de la nostra història com a poble i, per no caure en els mateixos errors de sempre, el refranyer i les dites catalanes ens poden donar pautes i orientar sobre aquest procés iniciat amb valentia i contra vent i marea.'
'Tres-centes dites que faran història' vol aportar el seu granet al procés de transició nacional amb l'anàlisi de l'actualitat política i social a través del comentari diari d'una dita catalana, des del 13 de gener fins al 9 de novembre de 2014, dia que serem convocats a les urnes per decidir cap a on volem anar i què volem ser.
Cada dia, al blog 300.dites.cat, apareixerà una dita i la seva glossa, que podreu trobar reproduïda posteriorment al Twitter i a la pàgina del Facebook.
Avui comencem l'any amb la primera dita: 'Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra'. Vegeu-ne el contingut, per fer-vos una idea de com serà aquesta iniciativa:
«El procés d'alliberament nacional ha comptat amb un capità agradós de les dites marineres. Així hem sentit a parlar de singladures, de redreçar rumbs, de vents i tempestes en contra, de capitans i mariners. En podem ampliar a bastament l'inventari i l'imaginari.
En unes declaracions que ja tenen una mica de temps i que van inspirar alguns passatges del Polònia deia aquest capità:
'Jo faig front a aquesta situació d'un país farcit de problemes amb aquell lema que figura en una roda de timó de vaixell que em va regalar un modelista naval de Premià de Mar un temps enrere, i que en la seva inscripció diu: "Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra". Faig front a aquesta singladura amb aquesta actitud.'
El refranyer, al respecte té una dita, referida a la salut i el cos humà que crec que n'és la inspiradora: 'Cap calent, peus freds, ventre lleuger i cor net'. Diu que són els millors ingredients per no haver de visitar el metge. Però hi hem de saber llegir, al darrera, el sentit metafòric de cadascun d'aquests consells.»
El lingüista Víctor Pàmies i Riudor, de Vallromanes, és autor d'altres iniciatives sobre refranys a la xarxa com ara el mapa de les dites dels pobles dels Països Catalans i altres iniciatives que podreu trobar recollides al seu portal de paremiologia catalana.