InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 924 (dijous 02/01/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Joan Tudela - L'espina dels topònims
 
3) J. Leonardo Giménez - Eixamorar, traspuar i sumar
 
4) Màrius Serra - Dessonillar?
 
 
6) Pau Vidal - Inclusiu
 
7) Josep Lluís Doménech Zornoza - El castellà i l'espanyol
 
8) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 116).
 

385. I és en l'actual diversitat on el català ha de tenir la seva oportunitat. Cada llengua aporta el coneixement del món dels seus parlants i totes són necessàries. I és invocant aquest harmònic ecolingüisme que es proposa el català com a llengua comuna del nostre  racó del planeta.

 

Enric Ramionet

Cronista del diari El Punt

 

 

2)

 

Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del diari ARA dissabte 21 de desembre del 2013

 
 
Joan Tudela
 
(Publicat al diari Avui el 10 d'abril del 2007)
 
Hi ha un àmbit en què la llengua catalana ha assolit la plena normalitat: els topònims de Catalunya. En alguns espais, la importància lingüística dels noms de lloc és extraordinària. A les empreses ferroviàries, per exemple, hi són omnipresents. Al metro, als Ferrocarrils de la Generalitat, a la Renfe, la toponímia ocupa gran part del paisatge lingüístic, per la senzilla raó que els noms de les estacions són topònims. També als autobusos hi tenen un pes lingüístic molt gran, els topònims, sobretot ara que les companyies fan constar a cada parada l'itinerari sencer. La toponímia és igualment decisiva en la imatge lingüística dels nostres carrers i autopistes, dels nostres pobles i ciutats, perquè el nom d'un carrer o d'una plaça o d'un barri o d'un riu és igualment un topònim. I és un fet que els topònims, a Catalunya, els trobem pràcticament sempre en català i correctament escrits. En aquest aspecte, la llei es compleix.

Però no hi ha rosa sense espines. I de l'espina clavada se n'han exclamat, amb tota la raó, dues cartes a la Bústia d'aquest diari. L'una, publicada l'altre dia, de Montserrat Sangenís; l'altra, ahir mateix, de Xavier Polo.

L'espina dels nostres topònims és la injustificada destrucció dels noms llargs als indicadors de les nostres carreteres i autopistes: Vilanova G. en comptes de Vilanova i la Geltrú; Olesa M. en comptes d'Olesa de Montserrat; la Bisbal E. en comptes de la Bisbal d'Empordà.

No val a badar! Cal una actuació –urgent i decidida– per redreçar aquest problema, per part dels ajuntaments afectats i de les dues associacions municipalistes. Un àmbit lingüístic que va bé, no l'espatllem!

El fet lingüístic és tan omnipresent a la societat i a la nostra vida que no és fàcil valorar la salut d'una llengua, si no és que ens centrem en un àmbit molt concret, tal com fa aquest article meu del 2007, que parla només dels topònims a Catalunya. I és que de tot i alhora no es pot parlar.

 
3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 13 de desembre del 2013
 
Eixamorar, traspuar i sumar
 
J. Leonardo Giménez
 
Manuel, un amic de Sumacàrcer, em suggerix que escriga en esta columneta sobre el verb “eixamorar”. M'ho diu en una concentració de les que organitza Xúquer Viu, la necessària associació dedicada a defendre el riu valencià central. Li conteste que ho faré, amb l'esperança que, des del Pont de Ferro d'Alzira, on ens trobàvem, mai veja ningú eixamorar-se el nostre riu. Perquè eixe verb, entre altres significats, té el de ‘estar perdent la humitat', ‘estar eixugant-se però no estar sec del tot': “Deixem que l'herba s'eixamore abans d'agavellar-la”, “La terra està fangosa, si s'eixamora prompte, la setmana que ve llaurarem”. També significa ‘humitejar, mig remullar alguna cosa, esguitant-la, fent-la un poc humida'. Esperem que el Xúquer ni cap riu mai s'eixamoren ni se sequen. Com a molt, les vores i màrgens, però mai el llit, caixa o mare.
I relacionat amb la humitat, i també en sentit figurat, tenim el verb “traspuar”. Equivaldria al castellà “rezumar”, que afortunadament no s'ha introduït en la parla valenciano-catalana, i ni falta que fa. Significa ‘passar, un líquid, a través de les porositats d'un cos': “Les parets traspuaven humitat”, “La suor li traspua la camisa”. Per extensió, també té el sentit de ‘filtrar (altres elements), com ara la claror, a través d'un obstacle tènue': “La llum del carrer traspuava per la cortina”. Els exemples anteriors estan extrets, com moltíssims en esta columneta setmanal, dels excel·lents diccionaris del SALT, que també inclou el sentit figurat que també té, ‘deixar entrevore (una cosa) pels indicis': “Totes les seues accions traspuen generositat”. És un verb profusament usat en el llenguatge literari i en els textos acadèmics i escolars, sobretot en el sentit figurat. I també l'inclouen els diccionaris de referència. Per cert que també és aplicable a algun personatge de la corrupció actual, perquè aquell del bigot arreglat, del pentinat, trages i motos tan “fashion” traspuava corrupció per tots els porus. I molts altres.
I continuant amb  les humitats podem arribar a un verb molt nostrat com és “sumar” (en altres parts, “xumar”), en el sentit de ‘traspuar, eixir-se'n líquid d'un depòsit, d'un conducte, d'una tuberia, sang d'una ferida': “El clavill de la piscina no l'has tapat bé, encara suma pel mig', “Els badalls de la gerra encara sumen, dus-la al terriser”. I en sentit figurat, “El que no suma se n'ix”.
 
4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 20 de desembre del 2013
 
 
Motacions
 
Dessonillar?
 
per Màrius Serra
 
A l'extrem del Baix Camp, a més de nou-cents metres d'altura, visito la vila de Prades, també coneguda com la Vila Vermella. L'apel·latiu li ve per la pedra sorrenca de color rogenc que caracteritza els seus edificis més emblemàtics, com l'església o la font renaixentista. En diuen saldó, un terme que l'Alcover-Moll associa a la terra d'escudelles. Els pradencs fan anar un munt de verbs que em sorprenen. Especialment dessonillar, que en la seva parla és un sinònim d'espavilar-se, sobretot de bon matí. Demanar a algú que es dessonilli equival a dir-li que es desperti, que es deixondeixi. És a dir, que si la Mònica Terribas fos pradenca cada matí ens diria “Bon dia, dessonilla't Catalunya”. En busco l'origen i trobo que probablement dessonillar prové del llatí vulgar de-ex-somniculare, derivat d'un diminutiu de somnus (son): somniculus (son lleuger). Ja dessonillat, topo amb més expressions sorprenents. La primera em fa tornar al llit de pet. Quan tenen fred els pradencs s'hi aculiven: “arrupir-se dins el llit, tapant-se bé i no movent-se gaire, per guardar-se del fred”. Quan troben que una cosa ha quedat feta malbé diuen que s'ha xafurnat (una barreja d'aixafat i encofurnat). En canvi, si volen arreglar allò que no funciona, ho porten a apariar. La gràcia és que, per malament que et comportis, mai no t'insulten. Si de cas t'esbaconen, que és una manera molt fina de dir-te el nom del porc. I si t'hi rebel·les és molt probable que diguin de tu que ets un desacato, és a dir, un rebel que no acata ordres. Vés per on, els catalans ara som una mica desacatos i per això ens esbaconen tant. Dessonillem-nos tots plegats!
 
 
5)
 
Article publicat en el diari Levante-EMV divendres 20 de desembre del 2013
http://www.levante-emv.com/opinion/2013/12/20/naturalesa-valencia-i-us-public/1061967.html
 
Naturalesa del valencià i ús públic

Abelard Saragossà

La recuperació de la Generalitat (1982) i la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV, 1983) són fites importants. Però la millor manera de celebrar aniversaris és reflexionar sobre el futur. L´aniversari de la LUEV hauria d´aprofitar per a assentar una nova política lingüística.

Per a Taula de Filologia Valenciana, és tan necessari potenciar l´ús del valencià com acabar de superar la fractura social per la interpretació de la seua naturalesa. A més de llevar-li cohesió a la societat valenciana, eixe conflicte té efectes negatius en les persones i els partits polítics. La problematització del valencià facilita que una part dels valencians es senta poc identificada amb una afirmació de la LUEV: dir que el valencià és «la llengua històrica i pròpia del nostre poble, del qual constituïx la més peculiar senya d´identitat». En efecte, la identificació amb una llengua porta a usar-la, i és notori que una bona part dels parlamentaris valencians no parla en valencià, amb inclusió de molts consellers i de presidents de la Generalitat.

Socialment, la falta de consens sobre la naturalesa del valencià i sobre les funcions socials que hauria de tindre encomanades impedix que els governs valencians executen acords establits. Així, tant el dictamen sobre el valencià que va elaborar el Consell Valencià de Cultura (1998) com el Pacte pel Valencià firmat pel PP i el PSOE (2001) indiquen quines són les absències de la política lingüística seguida de 1983 al 2001. En eixa situació, les declaracions a favor del valencià són poc més que recursos retòrics.

Certament, hi han actuacions en els governants que fan pensar en la hipocresia. Però també és veritat que l´oposició pareix que ha tret poques lliçons de l´anomenada Batalla de València. Com ara, en el mes de desembre ha donat suport a un document que ha permés este titular de periòdic: «PSPV, Compromís y EU firman un manifiesto para proteger el catalán en la Comunitat» (2013-12-05). Taula de Filologia pensa que, mentres cada sector no assumixca la responsabilitat de les coses que no fa bé, seguirà pagant el resultat el poble valencià: el grau baix de cohesió de la societat valenciana i d´identificació com a valencians.

En la naturalesa i el nom del valencià, en el potenciament de l´ús públic i en el compromís per un model lingüístic valencià digne, identificador i aplicable a l´oralitat, hauria d´existir una base comuna a la dreta i a l´esquerra, als partits més valencianistes i als que no ho són tant. Mentres això no passe, seguiran apareixent acords que no es satisfan, o l´ús particular de mitjans públics (com passava en Canal 9). Taula de Filologia Valenciana demana als partits polítics valencians que treballen per a arribar a una base realment compartida en factors fonamentals, tant en els símbols com en l´ús del valencià i en el seu ensenyament (com ara, ¿no és un mal símptoma social que l´ensenyament en valencià siga pràcticament privatiu de les escoles públiques?).
 
6)
 
Publicat a NÚVOL dilluns 23 de desembre del 2013
http://www.nuvol.com/opinio/inclusiu/

Inclusiu

Pau Vidal
 
7)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dilluns 23 de desembre del 2013

El castellà i l'espanyol

 
8)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - pessic de monja
 
2) Eugeni S. Reig - pinada
 
3) Antoni Llull Martí - Mots transsexuals?
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els mots. Lletra B.
 
5) Albert Pla Nualart - Lliçó fonètica de Fred Astaire
 
6) Sebastià Bennasar - Els països de la gran literatura
 
7) Sal·lus Herrero - "Respecte" i "protecció" a "les altres" llengües de l´Estat
 
8) Jesús Bernat Agut - Nou i Vell a la toponímia (II)
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2014 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací