378. O ens arremanguem o
perdrem la llengua.
Joaquim Maria Puyal
Periodista
Més de 177 establiments comercials ja s'han adherit a la campanya "I tu, jugues en català?", impulsada pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, tot i que el nombre definitiu de comerços participants no es coneixerà fins Nadal. L'objectiu de la campanya és donar a conèixer i facilitar l'oferta de jocs i joguines en català i fomentar-ne l'ús entre els ciutadans.
Actualment es comercialitzen prop de 1.300 joguines en català, xifra que representa al voltant d'un 8% del total de joguines que hi ha ara mateix al mercat."I tu, jugues en català?" vol fer créixer el nombre de jocs i joguines en català presents als comerços i fer-los ben visibles per donar-los a conèixer. Aquesta iniciativa està adreçada als fabricants de jocs i joguines, als establiments comercials que en venen, als venedors, als compradors i als usuaris en general: infants, famílies, escoles, biblioteques, ludoteques, esplais, i diferents tipus d'entitats, entre d'altres.
Aquesta campanya és una oportunitat per dinamitzar l'activitat econòmica del sector, atès que oferir als clients més jocs i joguines en català de manera visible i clara a les botigues, i facilitar la informació de quins són els establiments que les ofereixen, respon a una necessitat de molts consumidors que fins ara no havia trobat resposta.
Una capsa vermella, la imatge de la campanya
Els comerços adherits es poden identificar fàcilment perquè a l'aparador hi tenen exposada una capsa vermella envoltada de jocs i joguines en català. A més, els jocs i joguines tenen un adhesiu específic de la campanya que els fa visibles.
Enguany, i després de l'èxit aconseguit a la primera edició de "I tu, jugues en català?", que es va iniciar al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, la campanya s'estén als 22 centres de normalització lingüística (CNL) que hi ha arreu de Catalunya. A la pàgina Jocs en català del web del Consorci per a la Normalització Lingüística es pot consultar l'oferta de jocs i joguines en català, així com la llista d'establiments que formen part de la campanya. D'altra banda, aquest any el CPNL ha estrenat un cercador de jocs en català que permet fer cerques filtrant per nom del joc, fabricant, edat o categoria.
Sobre el Consorci per a la Normalització Lingüística
El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) és una institució pública dedicada a la formació i dinamització lingüística i que impulsa la cohesió social a través del foment de la llengua catalana.
El CPNL, integrat per la Generalitat de Catalunya i per diversos ens locals, té actualment 22 centres de normalització lingüística i més de 140 punts de servei a tot el territori català.
Un territori divers amb 13 milions d'habitants
Tot i això, només un 36% la consideren la seva llengua habitual. Una contradicció que reflecteix molt bé el moment sociolingüístic de Catalunya, en el qual hi ha més gent que mai que entén la llengua, però cada cop menys gent la utilitza com a vehicle de comunicació habitual. "L'ús de la llengua és molt baix", resumeix el catedràtic de filologia catalana de la UB Emili Boix, que explica que el català ha resistit molt bé el segle XX però que ara té al davant uns reptes que són "derivats del fet que Catalunya forma part d'un estat que no és propici al català i que no pren mesures a favor seu: això fa que estigui en una posició de segona en un mercat globalitzat".
Una llengua mitjana
El català és una llengua mitjana comparable al grec o al txec
El català és, des del punt de vista demogràfic, la novena llengua d'Europa, segons dades de la direcció general de Política Lingüística. Això vol dir que està al nivell d'idiomes com el grec, el portuguès i el txec. "El català és el que anomenen una llengua mitjana a Europa", explica Daniel Mundet, el director de la Plataforma per la Llengua, que tot i això alerta que "pateix una anomalia", ja que "no té ni el reconeixement ni el marc jurídic de les llengües del seu mateix nivell a la UE, tot i ser una llengua molt dinàmica i present en els mitjans de comunicació i les noves tecnologies".
La immersió
Un model d'èxit que permet el coneixement de català i castellà
Segons explica Miquel Strubell, director de la Càtedra de Multilingüisme de la UOC, en l'informe Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya, la immersió lingüística ha estat un model d'èxit al Principat que ha permès que els estudiants catalans tinguin un nivell superior a la mitjana de l'Estat -també en el coneixement de castellà- sense segregar per llengua i garantint la cohesió social. Segons diu aquest catedràtic, "els atacs que ha rebut aquest model no responen a criteris ni pedagògics ni socials, sinó merament polítics". En aquest punt coincideixen tots els experts: el model d'immersió lingüística ha funcionat i funciona i és el que ha permès que el grau de coneixement del català sigui del 95%.
L'administració
El dret dels ciutadans a ser atesos en qualsevol de les dues llengües
Els requisits lingüístics per entrar a l'administració -en què es demana un cert coneixement del català- són, pels experts, una eina necessària per garantir-ne la supervivència a la funció pública. "El català és la llengua pròpia de les administracions catalanes i per tant és lògic que els que hi treballin el sàpiguen", diu Strubell. "Tots els ciutadans tenen dret a ser atesos en català per les administracions. No saber-lo impediria l'exercici d'aquest dret", diu. Boix explica: "Sense aquests requisits passaria el que ha passat amb els jutges -per als quals el coneixement del català no és obligatori-, cosa que ha provocat que gairebé tot el sistema judicial funcioni per inèrcia en castellà".
Cinta Arasa guanya el 33é Premi Enric Valor amb una novel·la sobre la injustícia social a principis del s. XX
Vaig fer la maleta un dia de juny novel·la el context de la Setmana tràgica de
Barcelona
Edicions del Bullent ha anunciat que publicarà el doble de llibres
juvenils degut a la gran quantitat d'originals de gran
qualitat.
Dissabte 14 de desembre de 2013 s'ha lliurat el 33é Premi
L'acte ha començat a les 20'30 hores, al Centre
L'any passat va guanyar l'obra Vida, obra i secrets d'Helena Mascort,
de
S'han presentat 32 obres, una quantitat major que altres anys. Però
membres del jurat indiquen que l'augment de la qualitat encara ha estat major.
Per aquesta raó Edicions del Bullent ha anunciat que duplicarà la publicació de
títols juvenils el 2014. Entre les obres que es publicaran hi ha Cor d'elefant, El baró de foc, d'Isabel Canet i Llum i
Estel, de Carme Miquel.
L'obra guanyadora, Vaig fer la
maleta un dia de juny és una novel·la ambientada l'any 1909. Eulàlia és
filla d'un ric industrial tèxtil i viu aïllada al seu món, però té curiositat
per saber i aprèn anglés quasi d'amagat. Això la convertirà en la solució per al
seu pare que necessita un intèrpret en un viatge de negocis a Anglaterra.
L'Eulàlia i el seu pare emprenen un viatge que per a l'Eulàlia és iniciàtic. No
només és un desplaçament físic, sinó que li suposa la presa de consciència de la
complexitat del món, molt diferent de la realitat que ella veia des de la seva
casa de la part alta de Barcelona.
A Anglaterra l'Eulàlia descobreix la base de la riquesa burgesa de
principis de segle: les condicions de vida i de treball de la classe obrera.
L'Oliver, un treballador anglès de la seva edat, s'encarrega d'obrir-li les
portes de l'altra cara del mateix món on viuen tots dos, de maneres tan
diferents.
L'autora, Cinta Arasa, ha explicat com va nàixer la novel·la: “Fa uns
quatre anys vaig fer un viatge a Manchester i vaig recordar les meves classes
d'història contemporània, quan ens explicaven que els empresaris del tèxtil del
nostre país hi feien molts de negocis, amb els empresaris del nord d'Anglaterra
a finals del segle XIX i principis del XX. Durant aquella època, per raons
familiars, jo vaig haver de fer de traductora i intèrpret amateur de l'anglès al
català i del català a l'anglès, d'una manera força intensa. Va ser d'aquella
combinació d'experiències que em va aparèixer la protagonista de la novel·la,
l'Eulàlia Pallarès, una noia catalana que ha d'acompanyar el seu pare –un gran
empresari tèxtil- en un viatge a la zona de Lancashire per fer-li d'intèrpret ja
que ell no parla anglès i hi té interessos. L'Eulàlia va ser qui em va donar el
fil de la novel·
Cinta Arasa i Carot, va néixer a Tortosa el 1978. Es va llicenciar en Ciències Polítiques i
de l'Administració. Escriu des que tenia onze anys i mai no ha deixat de fer-ho,
i espera escriure fins a l'últim dia, perquè ho necessita tant com
respirar.
Ha publicat, en diversos mitjans de comunicació, articles relacionats
amb literatura, amb política i història política, entre d'altres a Serra d'Or,
l'Avui, Sàpiens, El diari de Tarragona i Novacat.
És autora de la novel·la Arran de l'Ebre (Aeditors, 2009) i dels
llibres per a infants On és el Sol, Cucafera? (Aeditors, 2007), Emergència al País de la Màgia (Onada
Edicions, 2010), El món dalt d'una
sabata (Barcanova, 2012), Missió
Trobairitz! (Animallibres, 2013), Ja
som a l'hivern (Barcanova, 2013), La
lluna és dolça, Ahmed (Cadí, 2013) i Zeineb, la primera enxaneta (Cadí,
2013).
Té poemes i narracions en reculls d'obra d'autors diversos. En poesia, a
Joves Poetes Catalans (Brosquil, 2004) el poemari Setembre a Barcelona, i en narrativa La biografia de l'Ebre a Estius a l'Ebre
(Aeditors, 2007), Cinc sentits per a
l'últim estiu a Onze pometes té el pomer (Cossetània, 2008) i El trabuc de Panxampla a Galeria Ebrenca
(Aeditors, 2009) i I unes mitges amb
costura o el primer dia a Antologia de joves escriptors dels Països Catalans
(Moll, 2013) entre d'altres.
L'acte, que ha començat a les 20:30 al Centre cultural de Picanya, és obert i gratuït per a tot el qui vullga anar. El periodista i
professor
A l'acte de lliurament del premi, l'Alcalde de Picanya
Després, a la Sala d'Exposicions tots els assistents han gaudit d'un cocktail d'entrega del premi en el marc
de l'exposició de